¡Descarga apunts psicobiologia y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
TEMA 1: EVOLUCIÓ
Llibre: “Thibodeau: anatomia y fisiologia humana”
Tot el procés de la evolució comprèn una sèrie de qüestions conegudes que no acaben de encaixar.
Hi ha una qüestió de Darwin sobre la evolució la qual està incompleta, s’ha anat ampliant (neodarwinistes)
Jean Margulis , va presentar una tesis doctoral sobre la simbiogènesi, la qual ja no està en discussió, va tenir dificultats per ser dona, però la tesis era solida. Proposa que el motor de l’evolució no és la mutació sinó la simbiogènesi, la fusió entre bacteris (durant 2000 anys la vida a la terra era bacteriana).
La atmosfera va passar a estar formada de nitrogen a 0^2 per l’acció metabòlica de les bacteris, per la qual cosa es va crear una atmosfera d’oxigen.
Fa 2MA va sorgir una mutació de les arqueobacteris , bacteris mòbils, cianobacteris, cloroplast. En el moment que les bacteris comencen a fagocitar altres bacteris, adquireixen les característiques de les bacteris que s’han menjat. Trangeneïtat entre bacteris.
La simbiogènesi és un fenomen biològic evolutiu que es produeix quan una associació estreta i permanent entre dos organismes vius deriva, per coevolució, en un sol sistema biològic tan estrictament integrat que els seus components originals no poden existir ja de manera separada.
Arqueobacteris + mòbils = eucariotes + cianobacteris (2na fusió) = eucariotes amb nucli definit= Animalia i fúngica ( cossos multicel·lulars fongs i animals): 3a fusió amb els cloroplast= vegetalia.
Protistas= eucariotes vegetals
Dominis: bacteris, animalia, fúngica, vegetalia, protista.
Com se va observar q la mitocondria era diferent a l’interior de la cèl·lula, va sorgir la hipòtesis de que la mitocondria es diferent a la eucariota. ( teoria a part)
Totes les formes multicel·lulars que hi ha al planeta provenen de la simbiogenesi 2a o 3a, encara avui hi ha casos de simbiogenesi entre fúngic i vegetal.
Això a nivell de la psicologia té pes perquè les bacteris tenen pes psicològic en quan a trastorns. Afeccions a les bactèries que formen l’ésser humà.
Els bacteris canvien perquè son envaïts per altres. (Ej)
T’has de preguntar quina és la situació biologia que te porta a una afecció, com una addicció, o una altra.
Concepte: Existeix un medi extern (amb límit a la pell o la mucosa). Però, la vagina és medi extern, delimitada per una mucosa, la llum de la uretra també és medi extern. Afecta a la concepció del cos humà. Totes les bacteris entèriques, Las bacterias entéricas o Enterobacterias son microorganismos que habitan, generalmente, en el intestino de los animales y las personas, pudiendo causar enfermedades en algunos casos, es troben al medi extern, les bacteris produeixen mucosa àcida. No pot entrar un ser dintre teu, per tant es troben en medi extern fins i tot en la fecundació a la trompa de falopi, li deim interna però es produeix en àmbit
extern. El cos disposa de mecanismes que eviten la entrada de altres bacteris, com per exemple els àcars.
Totes les bacteris es queden a fora, si no produeixen infeccions, però, existeixen unes bacteris entèriques que si entren al sistema limfàtic ( conductes capil·lars i vasos sanguinis ) de la dona lactant i arriben a la mama per la qual cosa la llet que es dona al nado porta una sèrie de bacteris. I, passen al sistema digestiu del nado i formen la primera sèrie de bacteris del sistema digestiu. Se suposa que això trenca el sentit de “individu”.
EL SISTEMA NERVIÓS
Tots els vertebrats tenim els mateix SN
El antrofomocentrisme no és un punt de vista correcte
Pell, músculs, teixits, ossos; no sabem encara si el SN qui configura els ossos que el protegeixen, o, son tot el sistema nerviós. Hi ha una malaltia, la espina bífida, és ontogènica, i consisteix en que unes vertebres no es tanquen, a partir de aquí el SN no queda ben recluit i queda discapacitat, per tant el individu no camina.
La columna vertebral engloba una gran part del SN.
El SN nerviós es divideix en SNC i SNP, i, un que s’està començant a investigar, al llarg del principi de la carrera s’ha de considerar, el sist. Nerviós visceral (SNV)
SNC: encèfal i medul·la, queda entre el crani i la espina dorsal
SNP: afarent i eferent; o bé; sensitiu i motor, i el sistema nerviós autònom (SNA). Sistema nerviós sensorial; 31 parells raquidics que surten de les vertebres, 13 parells cranials surten o entren travessant el crani, molt sovint la seva sinapsi (contacte entre els nervis) no es amb la medul·la sinó amb l’encèfal, per tant, per al neuròleg o el psicòleg neurològic l’estudi ens dona informació directa de l’encèfal.
Els nervis són parells, tots els vertebrats tenim 12 parells que travessen el crani
Denervar: treure nervis
Inervar: introduir nervis
*DIF entre crani i calavera, la calavera són tots els ossos del cap i el crani son els 8 de la nostra espècie. Hi han variacions anatòmiques:
- El triparietal, 3 trosos occipitals amb la mateixa feina
- El frontal metòpic, és un sol ós i prové de la fusió de les dues meitats, un 7% de la població la presenta (una fractura entre les dues meitats), crani metòpic. No dona problemes.
- Espina bífida, no es sap si el SN no les ha deixat ajuntar.
- 5 occipitals (?)
Variació no correspon a patologia, menys la espina bífida.
■ C7: Prominent , és la primera vertebra que presenta una apòfisi espinosa palpable des de la pell, per això s’anomena prominent.
■ A partit de aquí es troben les 12 dorsals (D1, D2 D3, D4...) de aquestes 12 dorsals sortirà un os anomenat costella. Les dorsals aguanten les costelles.
■ Desprès comencen les lumbars, aguanten tot el pes de mig cos, per tant el seu cos es gros, reben el nom de L1, L2 ,L3, L4, L5. No tenen nom propi. Les lumbars són molt donades a fer-se mal.
■ Medul·la s’acaba sobre la L3, per això les epidurals es posen a L3, L4.
La disposició de la columna ens permet la bipedestació.
Per dintre dels ossos que formen el canar medul·lar espinal ens trobem 3 membranes concèntriques de dintre a fora que cobreixen tot. Concèntriques a lo que seria l’encèfal, les membranes s’anomenen meninges, formen el SN fins al sacre, que és l’últim os de la columna, estan dintre dels ossos:
- Indistensible, no és elàstica, reb el nom de dura mater , en català dura mare, també és impermeable.
- (^) És molt subtil s’anomena aracnoides , és semblant a una teranyina.
- Una membrana molt delicada que s’anomena, pia matern , esta agafada al SNC qual camisa de seda.
Aquestes 3 meninges que formen un sac meningic, el qual està ocupat per un líquid, el sac meningic liquidor. Les meninges donen lloc a un espai, per sobre de la dura mare, epidural , l’espai epidural es molt ampli, i, per sota de la dura està l’espai subdural. Aquest espai es correspon amb un espai que reb el nom de espai supra aracnoideu. SISTEMA MENINGIC.
Tots els “llençols” de la meninge són el recipient del dipòsit que ens albergarà el SNC que està banyat per un líquid, cefaloraquidi, L.C.R. Només surt en una punció lumbar.
Funcions del líquid:
- (^) Estabilització
- Homeotèrmia, mantenir la temperatura del SNC
- Manté el equilibri iònic (De la sal)
I aquet líquid té un circuit
(APUNTS WP)
Sistema nerviós visceral
3 sistemes nerviosos viscerals
- Grup neural cardíac; més de 300 mil neurones, és un pes neuronal molt important.
- (^) Enteral (Tripas), relació amb les intoleràncies. Sembla ser que aquest centres també pensen.
- Pelvic, encara no està descrit. Plexes
Medul·la (snc) connecta amb el snp, hi ha interneurones que connecten les vies ascendents i descendents, els reflexes no passen per l’encèfal. Això es aconsegueix amb sensors que estan informant constantment, arriben a la medul·la, i fan el creuament de descendents (motors).
Els nervis van fins a la medul·la, els parells cranials són els següents:
I. Olfactori, relacionat amb el sistema feromonal. Connecta amb la pituitaria, surten de allí, un per cada cantó, per un os molt subtil del crani, travessa la làmina cribrosa del etmoides. És l’únic nervi que no canvia de cantó (decusar). Segurament és el més arcaic.
II. Òptic, la segona decussació rep el nom de quiasme òptic. Aquest dos parells cranials són sensitius.
III. M.O.C. , motor ocular comú. Es dedica a bellugar els 6 músculs del ull El moviment ocular té molta importància per als psicòlegs. 3 nervis dedicats al moviment ocular. Aquest no és només motor, també es dona info de com estan col·locats els músculs. Hi ha fils vegetatius o autònoms, aquest és important per la vidirasis i la miosis, enfocament. El dilatament, contracció de les pupil·les no és per la llum. Les pupil·les dilatades tenen un grau de excitació, dona un missatge.
IV. Patètic o troclear, la mirada abduïda cap amunt, per als grecs la expressió de patiment, de aquí ve patètic. Hi ha una nança óssia que passa per una cavitat ocular. És motor però te fibres sensitives.
Transmissió del sistema
La comunicació del cervell és una comunicació química.
Osmosis: pas passiu a través d’una membrana osmòtica
És activa pq regula el pas de les coses que entren i surten de la cèl·lula. Les càrregues negatives i positives s’atrauen i creen un dipol.
Potencial de repòs: La càrrega elèctrica de la cèl·lula és de -80mv (milvolt). Totes les cèl·lules són així.
A dintre de la cèl·lula hi ha càrregues negatives, i, fora hi ha càrregues positives, si fem la diferència entre càrregues dona -80mv. Aquesta relació a nivell molecular forma dipols.
No és conducció elèctrica la conducció nerviosa, consisteix en girar imans, per tant es bioenergètica. De un àtom a un altre àtom, es fan córrer els electrons.
Polarització: càrrega neg i pos. Hiperpolatizar: augmentar la càrrega; torna a baixar perquè la membrana busca el repòs. Despolaritzar: A -80 mv se li afegeixen càrregues positives i dona -60mv; fins a una despolarització límit, si ho faig a 0 es dona lloc a la despolarització dintell. Si paso aquest dintell la resposta immediata es de +40. El potencial d’acció són els 1040 punts positius que es pasen quan em paso el potencial d’acció. Si em paso el potencial dintell total la membrana es posara dintre i fora a 40, amb tot això faig q circuli l’estimul cap a un sentit i que no pugui retrocedir.
Tens un canvi de polaritat les c positives (Na) entren a dins de la membrana. Es transmet un estímul al llarg de tota la membrana (Efecte ona).
Retroalimentació ( feed-back) : retroalimentació negativa. Aquella que es dona perquè l’acció d’una glàndula inhibeix a la pròpia glàndula. El que sol passar és que la glàndula G estimula a la glàndula G’ que dona lloc a una glàndula G’ que torna a començar. Això passa amb gairebé totes les hormones menys les que no tenen òrgan.
Tradicionalment l’endocrino s’estudia a partir d’una eix: hipotàlem, hipòfisi, adrenal, no és així. Si no HIPOTÀLEM, HIPOFISI, GLANDULAR.
Hipòfisi: o pituitaria, és una glàndula. La hipòfisis penja de l’hipotalem, i es recollida a una cavitat de l’esfenoides, cadira turca, per qui passa el quiasme òptim.
Pituitaria: productora de pituïtes ( mucosa).La part anterior de la hipòfisi es on es produeix l’embrió a la bosa Ratkep. Cel·lules que emigren i formen la part anterior de la hipòfisi. Queden cél·lules pel mitg (Aberrants) funcionants: HIPERPITUITARISME.
4 parts:
- D’allà on penja, per on passa ona vena (porta hipofisiària) que es salta el circuit cardíac.
- (^) Hipòfisis anterior, o , andenoipofisi.
- Neurohipofisi , Neuro= constituïda pel sistema nerviós
- Zona negra (entre molts noms), rep aquest nom perquè es creia que no feia res, fins que es va veure que en el cocodril aquesta zona creava prolactina. En els humans sembla ser que la zona negra produeix melatonina.
Importància de la tija (on penja)
Al sistema circulatori dels mamífers tinc un cor de on surt una artèria (aorta). De on surten tots els vasos, que es capilaritzen i surt una vena que torna al cor (nòdul sinusal). Aquest circuit es completa amb els pulmons (....). Amb això, la circulació sanguínia és COR – ARTÈRIA – CAPILAR – VENA – COR.
Sistema porta: Cor – arteria – capil·lar – vena – capil·lar – vena – cor
