Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Piscobiologia, Apuntes de Psicobiología

Universitat Ramon Llull (URL)Psicobiología
Prof. Miquel Fabré

Asignatura: Psicobiologia II, Profesor: Miquel Fabré, Carrera: Psicologia, Universidad: URL

Tipo: Apuntes

2017/2018

Subido el 16/01/2018

helenblancafort
helenblancafort 🇪🇸

3.4

(17)

3 documentos

1 / 32

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Psicobiologia II
12/02/15
TEMA 1: sistema sensorial somatic: tacte, dolor i propiocepcio
1. Processament de la informació sensorial
•Conceptes preliminars
•Sensació i percepcio
•Codificació de la informació sensorial
•Codificació de la informació espacial
•Receptors sensorials
•Sistemes sensorials
•Representacio topogràfica dels receptors
•Regulació de la informació sensorial
2. Sistema somatosensorial
•Velocitat de conducció de les fibres
•Tipus de receptors somatosensorials
•Mecanoreceptors
•Propioreceotors
•Nocioreceptors
•Termo receptors
•Picor
•Sistemes viscerals
3. Vies anatòmiques del sistema somatosensorial
•...
Vies anatòmiques del sistema somatosensorial
La informació somatosensorial de les extremitats i el tronc arriba a traves de 31 nervis espinals.
La informació sensorial del cap i el coll arriba a traves dels parells cranials (12 en total, no tots porten
informació sensitiva). Tambe porten informació motora i informació del sistema nerviós autònom.
•Parells cranials
Els que només porten informació sensorial:
-olfactori (I) - olfacte
-òptic (II)- visió
-vestibulococlear (VIII) - equilibri i audició.
El I i II fan recorregut per sota de la base dels lobuls frontals del cervell, i porten informació a la
corresponent àrea cortical.
Els que porten informació exclusivament motora (que porten informació als músculs del cos) son:
-oculomotor (III) - moviments oculars, tancament pupila
-troclear (IV) - moviments oculars
1
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d
pf1e
pf1f
pf20

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Piscobiologia y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!

TEMA 1: sistema sensorial somatic: tacte, dolor i propiocepcio

1. Processament de la informació sensorial

  • Conceptes preliminars
  • Sensació i percepcio
  • Codificació de la informació sensorial
  • Codificació de la informació espacial
  • Receptors sensorials
  • Sistemes sensorials
  • Representacio topogràfica dels receptors
  • Regulació de la informació sensorial

2. Sistema somatosensorial

  • Velocitat de conducció de les fibres
  • Tipus de receptors somatosensorials
    • Mecanoreceptors
    • Propioreceotors
    • Nocioreceptors
  • Termo receptors
  • Picor
  • Sistemes viscerals

3. Vies anatòmiques del sistema somatosensorial

  • ... Vies anatòmiques del sistema somatosensorial La informació somatosensorial de les extremitats i el tronc arriba a traves de 31 nervis espinals. La informació sensorial del cap i el coll arriba a traves dels parells cranials (12 en total, no tots porten informació sensitiva). Tambe porten informació motora i informació del sistema nerviós autònom. - Parells cranials Els que només porten informació sensorial :
  • olfactori (I) - olfacte
  • òptic (II)- visió
  • vestibulococlear (VIII) - equilibri i audició. El I i II fan recorregut per sota de la base dels lobuls frontals del cervell, i porten informació a la corresponent àrea cortical. Els que porten informació exclusivament motora (que porten informació als músculs del cos) son:
  • oculomotor (III) - moviments oculars, tancament pupila
  • troclear (IV) - moviments oculars
  • abducens (VI) - moviments oculars, per poder mirar caps als costats.
  • Espinós (XI) - elevació espatlla.
  • hipoglos (XII) - llengua. Els que son mixtes son:
  • Trigemin (V): innerva els músculs necessaris per la masticacio, el paladar i recull informació de la cara.
  • Facial (VII): funció motora=expressió facial i innerva les glandules salivals i llacrimals. Recull informació sensitiva de la boca i el gust.
  • Glossofaringi (IX): funció motora=musculatura de la faringe per la degucio d'aigua i menjar. Recull informació del gust i interocepcio (barroreceptors i químio receptors)
  • Vague (X): funció motora=faringe, laringe (deglucio i fonacio). Recull informació de les vísceres. Vies anatòmiques del sistema somatosensorial Las neuronas que reciben información somatosensorial, el cuerpo de estas neuronas se sitúan en los ganglios dorsales (situado al lado de la médula, por fuera). Estas neuronas son seudobipolares (tienen axon corto que se divide en dos, y uno de los extremos va acacia la periferia, sea músculo o lo que sea, y el otro hacia el SNC). La información sensitiva va de los receptores hasta la médula y oenetra a través de las raíces posteriores. La información motora sale de la médula a través de las raíces anteriores. Viajan juntos un tramo pero antes de entrar o salir de la médula, cada uno lo hace por un camino distinto. La mayoría de fibras ascienden hasta el tronco encefálico. Hay algunas fibras de neuronas que proceden de la periferia que en cambio de subir hacen contacto con una Interneurona, por ejemplo para hacer o producir un reflejo. Neuronas sensitivas de la médula espinal Las fibras sensitivas van por la parte posterior, las motoras por la interior. El receptor periférico llega al cuerpo neuronal y luego la neurona hará sinapsis, seguirá subiendo, llegará hasta el tálamo donde hará la segunda sinapsis, y luego hasta la corteza donde hará la tercera sinapsis. No todas llegan al cortex, algunas se quedan por el camino. Receptor periférico > médula espinal > bulbo raquídeo > tálamo > cortex sensitivo primario. No todas suben hasta el cortex, algunas cuando están en el bulbo se encaminan hacia el cerebelo. La neurona sensitiva hace la primera sinapsis o bien cuando entra en la médula espinal o bien en el bulbo raquídeo. Esto depende del tipo de información sensitiva que lleva. Por tanto, la información no va toda en la misma vía, sino en diferentes en función del tipo de información que llevan. Las vías que van hacia el corex, todas hacen la segunda sinapsis en el tálamo, que es la estación de enlace donde llegan todas las vías y a partir de allí van hacia el cortex. Seria un poco la estación o filtro donde llegan todas y luego se redireccionan. Del tálamo ira hacia el cortex sensitivo donde se hará la tercera sinapsis. El camino que va de la médula al tálamo y luego al cortex, se encuentran dos vías diferentes con información sensitiva diferente. Las dos vías son:
  • vía columna dorsal-lemnisco medial (tacto y propiocepcion. Este tacto es conocido como sensibilidad epicritica, el que nos aporta información más precisa). Información consciente. La info entra por la raíz posterior y sube hasta la zona del bulbo, sube por las columnas dorsales. Estas columnas tienen dos

LA VISIÓN

  1. Fundamentos biofísicos
  2. Anatomía del sistema visual
  3. La retina
  4. Percepción visual Luz : energía radiante que esta constituida por oscilaciones sincronizadas de campo magnético y eléctrico (radiaciones electromagnéticas). Para nosotros la luz es muy pequeña en relación al espectro que realmente es. Hay colores que nosotros no percibimos y animales si, o viceversa. LUZ > reflexión (que se refleje como un espejo) y refracción (cambio en la dirección del rayo de luz). Cuando la luz incide sobre una lente cóncava la luz adopta una trayectoria divergente, los rayos se separan y la luz va hacia fuera. Mientras que con una lenta convexa, por la corvatura de la lente la luz cambiara su dirección hacia el centro, tiene efecto convergente. En el ojo tenemos dos lentes convexas: la cornea y el cristalino. Los rayos de luz se cruzan y en donde se proyecta se forma una imagen invertida. Dependiendo de la morfología del ojo puede producirse alteraciones de visión como la miopía (el globo ocular es demasiado grande y la imagen se forma demasiado pronto de manera que les cuesta ver objetos lejanos) o hipermetropía (el ojo es demasiado pequeño y la imagen se forma por detrás, y hace que no se pueda ver de cerca). Componentes del ojo:
  • Hay tres capas:
    • conjuntiva o esclerotica. Capa fibrosa que recubre el ojo por fuera.
    • Coroides. Por debajo la esclerotica, muy vascularizada.
    • retina, que es donde están los fotoreceptores, donde se formas las imágenes y se hace la transduccion de la onda electromagnetica al estímulo ...
  • Humor vítreo. Estructura gelatinosa que llena el globo ocular.
  • Cristalino. Segunda lente que ayuda a focalizar los rayos.
  • Cámara posterior: entre iris y cristalino.
  • Parte posterior: es por donde llegan los vasos y por donde sale el nervio óptico (II par craneal).
  • Retina: 10 capas.
    • Fotoreceptores. Dos tipos de células: conos y los bastones.
      • Conos, discriminan los colores. Se encuentran agrupados en la parte del medio de la retina: fovea. Zona donde tenemos mayor resolución de visión. Necesitan más intensidad de luz para funcionar.
      • Bastones. Discriminan entre luz y oscuridad. Se encuentran situados en la periferia. Son más sensibles a la luz, se activan con muy poca luz. Por tanto, intervienen cuando hay poca luz.
      • Estas células transforman la luz en un potencial de acción de la siguiente manera: hay una región que tiene unas sustancias, los fotopigmentos, que reaccionan a la luz. Cuando un rayo de luz incide sobre una de estas moléculas se produce un cambio estructural de la molécula.

Este cambio también implica un cambio en la acción de la molécula. Con este cambio y de actividad se desencadena una cascada de reacciones químicas. El final de esa cascada dará lugar a un potencial de acción.

  • Capa de células bipolares. Mensajero entre los fotoreceptores y las células anglionares.
  • ...
  • Células amagrinas y horizontales. Neuronas que establecen conexiones a nivel horizontal, entre si. 19.02. En la foscor el fotoreceptor (bastons o cons) esta funcionant i va disparant cap a la célula bipolar. lefecte que te sobre la celula bipolar es d'inhibició de la cèlula bipolar, i llavors ja no passa cap senyal a la celula ganglionar. Quan hi ha llum passa el contrari i la cèlula bipolar s'activa activant també la cèlula ganglionar. les celules actuen sobre el scanals ionics del fotoreceptor i disminueixen o inhibeixen el fotoreceptor. La cèlula ganglionar treu bastons i la suma d'aquests bastons formen el nervi òptic. La via visual primària és la que porta la informacio des de la retina fins al còrtex visual. (Les cèl·lules ganglionars només estan a la retina). Les parts més importants de la via visual primària són:
  • Nervi òptic: de la retina fins al quiasma.
  • Tracte òptic: des del quiasma fins al nucli geniculat lateral.
  • Radiacions òptiques: des del nucli genicular lateral fins al còrtex visual. Al quiasma es creuen algunes fibres, concretament les fibres de la part nassal de la retina. Les fibres que recullen informacio de la retina temporal (exterior) no es creuen, van pel mateix costat, mentres que les fibres de la part nassal (interior) passen al costat contrari. Amb això aconseguim que la informació del hemicamp visual esquerra arribin a l'hemisferi dret, i al revés. aquesta distribució o manera de portar la ifnormació visual fa que una regió per davant del quiasma, es a dir, el nervi optic o retina, només afectarà a un ull. a partir del quiasma, com que les fibres es creuen i la informació va cap enrere, afectarà als dos ulls (?). La informació visual no va tota al cortex visual primari. Hi ha altres vies amb funcions propies. Hi ha tres altres vies (a banda de la visual primària): - (^) Reflex fotomotor : quan silumina la pupila amb una llanterna, la pupila es fa petita. Fa que part de la informació visual que va pel nervi optic, en comptes danar al cortex visual, fa una sinapsi al nucli Endinger-Wesphal (al mesencèfal), on està el tercer parell cranial, torna a l'ull i fa que es tanqui la pupil·la. Això és només per la contracció de l'ull. - (^) Col·lículs superiors. La informació arriba pel nervi òptic (retina) i enlloc danar al cortex visual primari arriba fins al coliculs superior, al mesencèfal, i d'aquí als músculs que permet el control dels moviments oculars. - (^) Hipotàlem. Part de la informació, que enlloc d'anar al cortex visual, va a l'hipotàlem, per regular el ritme circadià (el rellotge intern del cos, que és conscient de lhora que és, i te funcions de les hormones, de la son, de la vigília...) i donar-li missatges interns al cos. - (^) Cos geniculat lateral.
  • S'activen més quan detecten disparitat entre ulls, i ajuden a calcular disància per saber així la profunditat. (((interblobs, + abaix))).
  • Dominància ocular: dreta / esquerra.
  • Costat del qual procedeixen la majoria d'inputs d'una neurona.
  • Components del mòdul. La informació s'organitza en columnes:
  • Columnes sensibles a l'orientació.
  • Columnes de dominància ocular: les neurones reben més imputs d'un o altre ull.
  • Blobs: columnes de neurones sensibles als colors.
  • Blobs: cilindre que respon als colors. Tot el que hi ha al seu voltant és Interblob.
  • Situats al centre del mòdul.
  • Sensibles als colors.
  • Neurones monoculars.
  • No sensibles a moviment, orientació ni profunditat.
  • Interblobs:
  • Regions que envolten els blobs.
  • Dos components: cadascun reb input d'un ull (dominància ocular, que afecta tant al blob com a l'interblob).
  • Neurones binoculars.
  • Sensibles a: moviment, orientació i profunditat (disparitat retiniana).
  • No responen a color. Còrtex visual primari, o Còrtex estriat, o V1 (són tot sinònims) la informació es va processant a dos nivells i per dos vies (dorsal, la informació de posició i moviment que va al parietal; i ventral, amb infor de forma i color, què és l'objecte). Nomenclatura : V1 : Àrea visual primaria. Còrtex primari (representació retina: contorns, segmentació de superfícies) BA 17 (Àrea de Broadman 17) | V2 : Còrtex Associatiu inferior ( simple ). Rep informació de V1 i l'integra. Representació retina: propietats més complexes de superfícies) BA 18-19. Se separen les vies dorsal i ventral, i per tant la informació també es divideix segons el que li toqui. | V4 : Còrtex associatiu superior ( complex ). Color i forma. Ubicat el Lòbul temporal inferior. | V5 : Còrtex associatiu superior. Moviment.

Còrtex Associatiu o V2. Està organitzat en bandes:

  • Estretes
  • Amples
  • Pàl·lides Com passa la informació de V1 a V2? Sempre de forma ordenada.
  • La informació dels blobs connecten amb les bandes estretes de V2. Per tant, porten informació de color.
  • La informació dels interblobs de V1 pot anar a les bandes pàl·lides o a les bandes amples. A V2 és on se separa la informació cap a les dues vies: dorsal o ventral. Via ventral: la infor surt de les bandes pàl·lides o estres, a V4 cap a còrtex temporal inferior. Via dorsal. la Informació surt de le sbandes amples (infor de moviment, localització i profunditat) i anirà a parar al còrtex parietal posterior. Pel camí també passarà per V5, important per la integració de moviment.
  • Acinetòpsia (lesions V5) - incapacitat per percebre movimen.
  • Acromatòpsia (lesions V4) - incapacitt per percebre colors. V5: percepció moviment - lesió acinetòpsia BA7: còrtex parietal posterior. Integra informació de via dorsal i còrtex somatosensorial (propiocepció). Coordinació visuomotora (guia moviments a través d'informació visual). Lòbul temporal inferior :
  • reconeixement d'objectes
  • diferents refions segons la categoria d'objectes L'àrea de reconeixement de cares es troba la circumvolució fusiforme (lòbul temporal inferior). Lesions en aquesta zona: - (^) Agnosia visual. Incapacitat per reconèixer objectes a través de la vista (no es pot explicat per dèficit d'agudesa visual, memòria, alteració, llenguatge...) - (^) Aperceptiva. Alteració de la percepció de la forma. Es perceben part però no poden integrar-les en una imatge global. Copien malament el dibuix. - (^) Associativa. Alteració de la identificació d'un objecte. Es perceb la forma i color però no es pot identificar. Poden copiar bé el dibuix.
  • Prosopagnòsia
    • Incapacitat per percebre les cares
    • tipus d'agnosial visual assciativa
    • lesions a circunvoució (...)

Tema 3: L'audició i el sistema vestibular

SO

  • Vibració de partícules d'un medi (gas, líquid, sòlid) que es propaga en totes les direccions.
  • Vibració = canvis de pressió (compressió i dilatació) Característiques bàsiques/físiques - (^) Amplitud : alçada de la ona > intensitat

falten..

  • Sistemes sensoriales (aferents) - representació del món extern i del nostre estat intern. Porten informació cap al SNC.
  • Sistema motor (eferent) - accions que ens permeten adaptar-nos a canvis en l'ambient o canvis interns a través de moviments. Porten informació des del SNC a la perifèria. Moviment > resultat de la interacció entre el sistema nerviós i el sistema múscular. Músculs (òrgan efector, el que executa l'acció). Tenim tres tipus de músculs diferents:
  • esquelètic (moviments voluntaris. ej: músculs de les extremitats, del tronc, el que mouen els ulls)
  • cardíac: cor. No els podem controlar de forma conscient, sinó que van de manera autònoma.
  • llis (està en diferents visceres: estòmac, esòfag, bufeta orinaria...). De forma autònoma, no conscient, està cobernat pel SNAutònom. Parlarem sobretot dels músculs esquelètics. Sistema musculoesquelètic Resultat de la interacció del SN i el muscul, però també cal un esquelet: sistema musculoesquelètic.
  • 206 ossos + 640 músculs
  • Acció bàsica dels músculs: la CONTRACCIÓ
  • Els músculs estan units a l'esquelet a través dels tendons (i cada múscul té un origen, des d'on s'aplica la força; i la inserció del múscul, la part que mou aquest múscul)
  • Els músculs poden fer diferents tipus d'accions segons localització (flexió, extensió, etc.)
  • El sistema musculoesquelètic funciona com un sistema de palanques (diapo amb dibuixos, no cal saber- ho super bé). Depenent del tipus de palanques, s'on s'apliqui la força (on s'aplica la força), o d'on estigui la resistència (pes que es vol aixecar), s'afavorirà un tipus d'acció o altre. Unitat motora La unitat elemental de control del sistema motor és la unitat motora. Està composat per una neurona motora + fibres musculars. Hi ha dos tipus de neurones motores: - les ubicades a la medula espinal (banya anterior de la medula espinal o al tronc encefàlic) - 2 a motoneurona
  • i al còrtex motor primari - 1a motoneurona. La info pot viatjar a una 2a motoneurona (al tronc encefàlic) o una segona motoneurona a la medula espinal. Una part e la info va al tronc encefàlic per moure els musculs del cap i coll, i una altra part va cap a la medula i porten la info per moure les extremitats i tronc Una única neurona inerva múltiples fibres musculars. Axons motors
  • Arrel ventral medul·la espinal
  • Parells cranial (tronc encefàlic) Una motoneurona s'encarrega d'inervar múltiples fibres musculars, depenent de la precisió d'aquesta neurona. En el cas del recte lateral una motoneurona només s'encarrega de controlar 5 fibres musculars. Els músculs més precisos a vegades controlen nomes 10 fibres musculars. En canvi, en el cas dels músculs de les cames, una única motoneurona pot donar inervació per més de 1000 fibres musculars, perquè no requereix precisió sinó força. Quan més precís és el moviment que hem de fer ( ej: tocar el piano) menys fibres inervarà la motoneurona. Si volem fer més força, no necessitem precisió sinó força, aleshores una motoneurona donarà inervació a moltes fibres musculars. Organització del múscul i les bases que fan que un múscul es pugui contraure Múscul
  • Composat per cèl·lules (fibra muscular o miòcit). Un sol múscul té milers de cèl·lules, per tant, té milers de fibres musculars.
  • Centenars/milers de miofibril·les contràctils (fibres de tamany més petit i que es poden contraure)
  • Cada miofibril·la està formada per dues proteïnes importants, que són les que realment generen la contracció del múscul: actina i miosina (a diapo, les ralles, 2na foto). Aquestes proteïnes estan disposades en paral·lel. Dins de les fibril·les on estan aquestes dues proteïnes hi ha diferents blocs: els sarcòmers. Sarcòmers:unitats que es van repetint dins les miofibril·les. Contenen proteïnes contràctils. La unió neuromuscular La unió entre el SN i els músculs (entre una neurona i una cèl·Lula muscular) te lloc al que anomenem unió neuromuscular, a través d'una sinapsi. Neurotransmisor que es fa servir a la unió neuromuscular és l' acetilcolina: quan s'allibera el termnal axònic, provoca que el múscul es contragui. Què passa concretament? (fotos) Quan arriba un potencial d'acció provoca un alliberament de neurotransmissor, en aquest cas acetilcolina. Bases moleculars de la contracció muscular (què passa?)
  • Actina i miosina. Proteïnes fibrilars superposades en paral·lel.
  • Miosina: conté prolongacions que poden unir-se i desunir-se a actina. El que provoca el moviment, és un desplaçament de la miosina i actina, els sarcòmers es contrauen i l'actina es desplaça enr elació a la miosina, perquè aquestes prolongacions de la miosina poden unir-se i desunir-se a l'actina, i a part, es mouen també. El moviment són cicles en els que lamiosina va unint-se i desunint-se a l'actina provocant les contraccions. La miosina té unes prolongacions que l'uneixen a l'actina: Entre unió i desunió le sprolongacions es mouen i "remen" sobre l'actina. Contracció / relaxació = moviment relatiu entre actina i miosina Cada cicle consumeix energia (que està dins la cèl·lula, emmagatzemada) i el calci. L'alliberament de calci, provocat per un potencial d'acció, prepara a la miosina per a fer el desplaçament. Reflex osteotendinós Són processos on la informació no arriba fins al còrtex, sinó que es queda a la medul·la. És un procés senzill. És el reflex més simple perquè ´només hi ha una única sinapsis > monosinàptic. Quan piquem amb un martex en el genoll, estimulem un propioceptor (òrgan tendinós de Golgi), que detecta estiraments del múscul, i envia la informació per la via sensistiva fins la neurona sensitiva de la medul·la. I aquesta neurona sensitiva (està a l'arrel posterior) estableix una sinapsi amb la neurona motora de la medul·la (a la banya anterior). Aquesta informció activa la neurona motora, que envia una senyal perquè es contragui el múscul. Utilitat d'aquest reflex:
  • Permet que cada vegada que detecta un estirament (un acte senzill, ex: aixecar una mica de pes amb el braç) , corregeix el moviment per tornar a la posició inicial. Ho fa de manera molt més ràpida, ja que va per la medul·la i no ha d'anar fins al cervell.
  • O per manternir la postura, quan caminem i movem les cames cap endavant. Reflex polisinàptic Hi ha moltes sinapsis. Neurona sensitiva + neurona motora + 1 o més interneurones Estirament excessiu | Òrgan tendinós de Golgi | neurona sensitiva | interneurona inhibidora
  • Àrea motora suplementària: programació de seqüències complexes de moviments prèviament memoritzades. Ex: aprendre a tocar el piano, practicar quasevol habilitat manual que requereixi una mica d'aprenentatge...)
  • Còrtex premotor: té un paper rellevant en l'associació d'estímuls sensorials arbitraris (no tenen un sentit biològic. Ex: que algú xiuli perquè la carrera de córrer comenci ) amb seqüències de moviments complexes. Àrees d'associació no motores (les que hem dit abans, que participen en el control dels actes motors) L'estimulació no provoca moviment però són necessàries per assegurar que els moviments són apropiats pel context i per aconseguir el nostre objectiu. - (^) Còrtex prefrontal dorsolateral (control executiu) Selecciona els programes motors que millor s'adapten al context i avaluen les conseqüències dels actes motors. - (^) Còrtex parietal (informació visuoespecial) Assegura que els moviments arribin a l'objectiu desitjat en l'espai extern. Fa de guia dels nostres moviments. Hi ha mecanismes que regulen els nostres moviments i que ens permeten aprendre'n de nous. És un sistema del qual nossaltres no en som conscients. Bàsicament hi ha dos grans components que regulen els moviments: ganglis basals i el cerebel. Ganglis basals (situats a sota del còrtex, a nivell profund del cervell)
  • Caudat (juntament amb el putamen configuren el nucli estriat)
  • Putamen
  • Globus pàlid.
  • Nucli subtalàmic. Situat entre la substància negra i tàlem.
  • Substància negra. Conjunt de neurones que trobem al mesencèfal. Els ganglis basals estableixen una relació, en forma de bucle, amb el Còrtex motor somatosensorial, que permet aprendre noves seqüpencies de moviments, regular-los, i decidir quan s'inicien i quan s'aturen. La informacio arriba organitzada somatotòpicament. Còrtex motor somatosensorial i Substància negra : reben informació somatosensorial i sobre els moviments que s'han planificat iq ue s'han executat al còrtex sensorial primari. | Estriat (caudat i putamen ): lloc d'entreada de la informació motora. Aquesta informació anirà cap al globus pàlid. | Globus pàlid. (intern i extern) Aquesta informació passarà pel tàlem. | Tàlem : Del tàlem fins al còrtex motor | Còrtex motor

Hi ha dues vies per arribar al còrtex motor: 1a: via directa > activa el còrtex motor (els moviments) 2a: via indirecta > inhibició del còrtex motor (redueix els moviments) 1a. via directa. Globus pàlid intern El tàlem excita el còrtex motor , i afavoreix el moviment, i aquest excita el estriat (inhibidor) > inhibeix el GPintern, i al mateix moment inhibeix al talem. Dues inhibicions seguides = excitació. 2a. via indirecta efecte final: inhibició redueix la quantitat de moviment, té efecte inhibidor del còrtex motor. del estriat, al GP extern que activa al N subtalàmic al GP intern, al tàlem (que estarà inhibit), al Còrtex motor fletxes negres: exciten vermelles inhibeixen ( en principi no surt tan precís en l'examen, simplement saber més o menys cada via) Les dues vies estan en equilirbi dinàmic, que és el que permet inhibir o activar. Aquest circuit és el que ho controla, en la iniciació del moviment Substància negra principal font de dopamina, que s'envia cap a l'estriat. Lefecte que té mla dopamina sobre aquest circuit és estimular la via directa i "elimina" la via indirecta. Còrtex motor primari (moviments voluntaris) Per damunt del còrtex motor primari tenim:

  • còrtex prefrontal: on planifiquem i decidim el perquè de les nostres accions. Activació de plans motors complexes relacionats amb el context.
  • còrtex premotor (àrea motora suplementària): on es planifica quines freqÜències de moviments s'han d'activar. Intervé en seqüències de moviment prèviament apreses. Parlarem de les Vies que van des de l'escrça cerebral fins a les neurones motores situades a la medla espinal o tronc encefàlic que donen als nervis que controlen els músculs. Vies o sistemes que en paral·lel regulen aquests moviments. - (^) via piramidal > porta la informació del còrtex motor primari (1a motoneurona) fins a la 2a motoneurona (tronc encefàl·lic, medul·la espinal). Principal via pel control voluntari dels moviments. - tracte corticoespinal: s'origina al còrtex motor > i acaba a la medul·la espinal - tracte corticobulbar: s'origina al còrtex motor > i acaba als nuclis parells cranials La via piramoidal passa per unes estructures on la major part de la informació motora es creua. A banda d'aquesta via tenim altres vies extrapiramidals, on la informació motora va en paral·lel i que regulen l'acte motor perquè aquest sigui el més coordinat i fluit possible i que s'adequi al pla inicial:
  • cerebel
  • ganglis basals - (^) vies extrapiramidals : sobretot control involuntari dels moviments, control postural, locomoció, control moviments oculocefàlics. Uneixen diferents nuclis i neurones del tronc encefàlic amb neurones de la medul·la espinal.

Té tres regions importants que s'associen i regulen el control motor, i formen part de diferents vies, i que per tant, tenen funcions diferents.

- (^) Vestibulocerebel (lòbul floculonodular) - part més primitiva - aferències: provenen del sistema vestibular i visual - eferències (sortida): cap als nuclis vestibulars - funció: manteniment de l'equilibri i control de moviments oculars. - (^) Espinocerebel (vermis i part dhemisferis) - fil·logenèticament més recent que vestibulocerebel - aferències: prové de la medul·la qe porta informació propioceptiva i altres modalitats sensorials - eferències: a través dels nuclis profunds i d'aquí a còrtex i tronc encefàlic - funció: regulació de postura, aspectes de locomoció i moviments oculars - (^) Cerebrocerebel (regions laterals dels hemisferis) - part fil·logenèticament més recent - connexions d'entrada i sortida sobretot amb còrtex cerebral - funció: planificació motora El cerebel fa que els moviments siguin coordinats i harmònics Quan reb un pla motor calcula la contribució que cada múscul haurà de fer i envia aquesta informació al còrtex motor per tal de regular el moviment. Calcula el temps que necessitarem per fer un moviment (per exemple el temps que s'han d'activar els músculs per tocar amb el dit un objecte) El cerebel compara el pla motor amb els moviments reals que monitoritza a través de la informació propioceptiva i corregeix els moviments perquè s'ajustin a la intenció inicial. Disfunció del sistema motor - alteracions motores

  • Lesions a 1a o 2a motoneurona.
    • 1a motoneurona:
      • paresia/paràlisi
      • rigidesa
      • hiperreflèxia
    • 2a motoneurona:
      • paresia/paràlisi
      • hipotonia (flaccidesa)
      • hiporreflèxia
  • Alteracions sistema extrapiramidal
    • ganglis basals (símptomes extrapiramidals)
    • cerebel
  • Apràxies. Resultat de lesions o malalties que afecten a regions corticals, però no del còrtx motor primari sinó d'altres àrees associatives que intervenen. Símptomes hipercinètics - Excés de moviments (hipercinesia) - (^) Tremolor : moviment involuntari produït per la contracció i relaxació rítmica de músculs. - (^) Corea : moviments espontanis irregulars de predomini a parts distals (mans, peus) tot i que també pot afectar a tronc. - (^) Balisme : moviments involuntaris espontanis irregulars. Més violents i ràpids que corea, afecten a musculatura més proximal. - (^) Tics motors : moviments sobtats o vocalitzacions de caràcter repetitiu però no rítmic. Poden suprimir-se a voluntat però senten la necessitat de fer els moviments. - (^) Distonia : contracció sostinguda involuntària d'un conjunt de músculs provocant postures anòmales. Símptomes hipocinètics - (^) Bradicinesia : lentitud de moviments - (^) Acinesia : incapacitat per iniciar el moviment (sense que hi hagi un dèficit motor primari que ho justifiqui) - (^) Rigidesa : increment del to muscular - (^) Falta de reflexes posturals : pèrdua dels reflexes que ens permeten mantenir la postura Atàxia (descoordinació dels moviments) - (^) Atàxia de la marxa : lesions a la regió central del cerebel (vermis i lòbul floculonodular) provoquen alteració de l'estabilitat i la postura. - (^) Atàxia d'extremitats : lesions a regions més laterals provoquen descomposició del moviment (els músculs actuen de forma més descoordinada). Apràxia Incapacitat per manternir o realitzar moviments prèviament apresos en resposta a instruccions verbals, o la incapacitat per simular la utilització d'utensilis quotidians. - Apràxia ideativa : incapacitat per formular i expressar verbalment una seqüència d'actes motors amb un propòsit determinat (ex: expliccar com faries un ou fregit) Lesions a hemisferi esquerre (còrtex parieto- temporal, parieto-occipital, fronto-temporal) - Apràxia ideomotora : incapacitat per realitzar moviments intencionats amb les extremitats (moure la part equivocada, seqüència de moviments equivocada). Lesions: hemisferi esquerre (còrtex frontal o parietal). - Apràxia constructiva : incapacitat per copiar dibuixos o per construir objectes a partir de blocs. Lesions: hemisferi esquerre (còrtex parietal).

TEMA 5: La conducta reproductora

Els humans, així com la majoria d'espècies del regne animal, presentem diferències morfològiques segons el sexe. Aquest fenòmen es coneix amb el nom de dimorfisme sexual.

Sry present > testicles Sry absent > ovaris Si aquest gen està present farà que les gònades es desenvolupin com a testciles; si està absent, les gònades evolucionaran cap a ovaris. Una vegada les gònades s'han diferenciat, les hormones sexuals guiaran el procés de desenvolupament de trets masculins o femenins. Aquestes hormones tenen dos efectes:

  • Organitzador : des d'etapes inicials del desenvolupament indueixen canvis irreversibles a nivell cel·lular i de teixit en el sistema nerviós i altres parts del cos.
  • Activador : en una segon fase, activen processos diferents segons el sexe, com la inducció de la producció d'espermatozous i la ovulació, que pode ser reversibles. Les gònades, una de les seves funcions és secretar hormones secuals, i a partir d'aquí, la secreció de diferents hormones sexuals, en funció de si es tracta de femenines o masculines, anirà marcant el procés que vindrà després. Òrgans sexuals interns , una vegada s'han desenvolupat són: Homes:
    • Epidídim
    • Vas deferens
    • Vesícula seminal
    • Pròstata Dones:
    • Fímbria
    • Trompes de Falopi
    • Úter
    • Vagina interna (la part externa, es considera òrgans sexuals externs) Fins als 3 mesos els dos sexes tenen òrgans sexuals interns precursors masculins i femenins.
  • Precursor femení: Conducta de Müller
  • Precursor masculí: Conducta de Wolff A partir del 3r mes, per influència hormona, només es desenvoluparan òrgans masculins o femenins. El desenvolupament d'un o altre depèn de la presència o absència d'hormones secretades pels testicles: - (^) Andrògens : testosterona i dihidrotesterona - Hormona anti-mülleriana Andrògens: hormones sexuals masculines Testosterona Dihidrotesterona: formada a partir de la testosterona gràcies a l'enzim 5-alfa reductasa; és més potent que la testosterona. En el cas de les dones el conducte müllerià es desenvoluparà si no hi ha hormones, i donarà lloc als òrgans sexuals interns. Aquestes hormones (andrògens i hormona antimulleriana) que són les que faran que es desenvolupi el conducta de Wolff en lloc del müllarià, són secretades pels testicles. L'hormona anti-mülleriana imperdeix que es formi el conducte müllerià. Al mateix temps els andrògens estimulen i fan que es desenvolupi el sistema masculí, el conducte de Wolf. Mentres que les dones qcom que no tenen testicles, no secretaran aquestes hormones, i per fecte es desenvluparà el conducta de Müller És a dir, per defecte si no hi ha hormones es desenvolupa el conducte de Müller.

Òrgans sexuals externs (Òrgans externament visibles) Homes

  • Penis
  • Sac escrotal Dones
  • Llavis vulvars
  • Clítoris
  • Vagina externa Indiferenciats fins als 2 mesos. Els òrgans indiferenciats tenen 4 parts: - (^) Gland. Donaran lloc a:
    • Homes: cap del penis
    • Dones: clítoris - (^) Plecs uretrals. Donaran lloc a:
    • Homes: uretra
    • Dones: llavis menors - (^) Cossos laterals. Donaran lloc a:
    • Homes: tronc del penis
    • Dones: caputxa del clítoris - (^) Tumescències labioescrotals. Donaran lloc a:
    • Homes: sac escrotal
    • Dones: llavis majors La presència d'androgens, secretats primordialment pels testicles, es formaran òrgans sexuals masculins. L'absència d'andrògens (d'hormones sexuals masculines) farà que evolucionin en un fenotip femení, i que es desenvolupin els òrgans sexuals femenins. Esquema més clar al BLINK. Aquestes hormones no només actuen a nivell genital, sinó també a la resta del cos i modelen el nostre SN. Caràcters sexuals primaris > presents al naixement
  • Gònades
  • Òrgans sexuals interns
  • Òrgans externs Carcàcters sexuals secundaris > pubertat
  • Maduració caràcters sexuals secundaris
    • Dones: creixement dels pits, eixamplament de caderes...
    • Homes: pèl a la cara, canvi de veu...
  • Fertilitat: ovulació, producció d'espermatozous
  • Creixement (estirón), per acció d'un altre tipus d'hormones Inici pubertat : activació de cèl·lules a l'hipotàlem -tropo = creixement L'hipotàlem activa la secreció d'hormones a la hipòfisi, secretant les hormones que s'expliquen a continuació (responsables de la majoria de canvis que observem a la pubertat):