¡Descarga Psicobiologia I y más Ejercicios en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
PSICOBIOLOGIA I
APUNTS FETS A PARTIR DELS APUNTS DE LA SARA, EL FABRÉ, EL LLIBRE DE FISIOLOGÍA DE
LA CONDUCTA DE CARLSON I PSICOBIOLOGÍA DE ROSENZWEIG
PSICOBIOLOGIA
La psicobiologia en sí és un oxímoron, una contraposició en sí mateixa. El que estudiarem serà la biologia. La biologia estudia la vida.
VISIONS CULTURALS DE LA VIDA I LES SEVES MANIFESTACIONS
Un exemple molt clar de les diverses visions culturals és preguntar, a les diverses cultures, per on pensem?
Al fer aquesta pregunta trobem molt diverses respostes:
Segons els escrits d’Aristòtil, sabem que els egipcis creien que aquest es generava en el fetge. Al igual que els grecs. Els jueus pensaven que es pensava amb els ronyons i que aquests estaven lligats als testicles , que eren els primers formuladors del pensament. Les dones no pensaven. Els japonesos tenien la creença que la font del pensament era el hara , punt mig situat entre el melic i el pubis. D’aquí ve el nom harakiri (del ritual dels samurai), que significa “matar el hara”. Els occidentals pensem que generem el pensament amb el cervell , la qual cosa no és del tot veritat.
PENSEM AMB TOT EL COS Els plexes somàtics són molt importants per al pensament (plexes gàstrics, cardíacs...). Els plexes cardíacs són molt importants per al pensament.
Amb tot això veiem que la cultura és estructurant. Conforma estructures i canvia tota mena d’estructures.
EXEMPLE GUINEUS: de zoologia. Belyaev, un rus, va proposar al Soviet fer una granja de guineus platejades. Volia fer secretament un estudi sobre la domesticació. Volia saber quan triga un animal domesticable a ser domesticat. Per aconseguir això, creuava només alguns aspectes de les noves cadellades: la docilitat. No espantar-se i no fer mal a les persones eren dues de les qualitats que feien considerar dòcil a un animal. En 8 generacions (8 anys) va aconseguir guineus completament domesticades. Però, hi va haver efectes colaterals:
- Les guineus van deixar de ser platejades. Eren de color canyella.
- Les orelles ja no eren acabades em punta cap amunt. Eren caigudes cap avall.
- El cicle reproductiu havia canviat i naixien noves cadellades gairebé tots els mesos. En definitiva, tenien característiques semblants a les d’un gos comú. Reflexió = La culturització compota un canvi estructural físic, endocrinològic... ELS SISTEMA HORMONAL VA LLIGAT A LA DOMESTICACIÓ.
VIDA
Una de les possibles definicions de vida seria la proposada per Humberto Maturana , deixble de Lovelock i basant-se en les seves teories. Fa una sistematització de la definició de vida.
VIDA I MORT DE LES CÈL·LULES VERS LA DELS ANIMALS I HUMANS. Les cèl·lules poden anar reproduint-se eternament (la vida eterna) però els humans i la resta d’animals no som capaços de fer això. En la reproducció, només part del nostre material genètic és transmès a la següent generació, mai hi haurà algú idèntic a nosaltres, ja que només aportem la meitat del material genètic. Amb l’intercanvi genètic apareix la mort.
Segons Humerto Maturana, s’han de donar 3 condicions per poder parlar de vida:
- AUTOPOESI : creació d’una cosa completament nova (poesia: art de seduir). La vida s’autoprodueix. Miller va ser el primer en fer un experiment (anys 50) en el que va aconseguir àcids nucleics (primera aproximació a crear vida). Experiment de Miller i Urey.
- AUTOPERPETUACIÓ : reproducció de la pròpia forma (els humans no).
- AUTOLIMITACIÓ : és el punt fonamental per la vida. Sense l’autolimitació no serien possible l’autopoesi ni l’autoperpetuació. Tenim uns límits. És la delimitació d’uns fenòmens químics. Trencant aquests límits es mor. Per exemple, fent un forat a la cèl·lula aquesta mor.
EL DINTRE I FORA DE LES PERSONES. La pell i les mocoses delimiten la persona (Dintre // Fora). Però, a més a més, existeixen també límits culturals. El fora d’una persona (espai personal), també li pertany i es sent incòmode si aquest és envaït. També depèn de la relació personal entre les persones i de la cultura. No mantenen la mateixa distància interpersonal un anglès que una persona àrab, per exemple. I, si el nostre cos està delimitat per la pell i les mucoses, això implica que la vagina, l’úter, la boca i tot l’aparell digestiu i excretor formen part del “fora” del cos. Així una dona embarassada porta el seu fill “fora” realment, tot i que ella senti que el porta a dins.
DELIMITACIÓ DEL GRUP. Un altre cas important és el de la delimitació d’un grup. Això influeix no solament a la supervivència d’un individu, sinó que també a la de l’espècie. Un individu sempre buscarà formar part d’un grup, arribant a l’extrem d’arribar a canviar de grup en el cas de no sentir pertinença a l’anterior. Llavors, arribem a la conclusió que l’individu no compta, sinó l’espècie. El grup és el que fa sobreviure a l’espècie. Això és gràcies al sentiment de pertinença al grup.
Així doncs, ens trobem que hi ha un gran nombre de materials i elements a la natura que tenen un origen de caire biològic.
En el ORDOVICIÀ apareixen els equinoderms (estrelles i eriçons de mar). Aquests tenen una simetria pentaradial. Els humans, en canvi, en el nostre aspecte extern tenim una simetria sagital.
En aquest període del Paleozoic es va produir una gran extinció d’espècies però no dels grans grups. Apareixen els vertebrats i els fongs.
S’aprecia una diferència clau entre vertebrats i invertebrats: els invertebrats tenen el sistema nerviós en posició ventral, en canvi els vertebrats el tenen en posició dorsal.
En el DEVONIÀ es produeix l’extinció de tots els trilobits i la de quasi bé tots els amonits. Ha sobreviscut fins als nostres dies un amonit, el nautilus. Curiositat: Montserrat està feta de trilobits i amonits.
A més a més, també succeeix quelcom important: apareixen, al mateix moment, els pulmons i la bufeta natatòria dels peixos tedeòstits (que no són cartilaginosos, tenen ossos).
La bufeta natatòria serveix per guarda el CO2 del metabolisme cel·lular dels peixos i ajuda a regular la flotabilitat del peix (treu CO2 per baixar).
L’aparició d’aquesta i la dels pulmons estan molt relacionades.
En el CARBONÍFER apareixen peixos cartilaginosos ( esquals ) (tauró). També els rèptils i els insectes voladors. Es crea la majoria del carbó que tenim a l’actualitat. El carbó té el seu origen a les falgueres.
En el PERMIÀ es produeix una GRAN EXTINCIÓ deguda a un asteroide que cau a l’oceà índic. Va tenir una potència més gran que la del dels dinosaures.
En el CRETACI es produeix l’EXTINCIÓ de les grans formes (dinosaures). Només sobreviuen éssers de menys de 5 kg.
En el PALEOCÈ apareixen els primer primats. El que caracteritza l’ordre dels primats és la seva no especialització. Quan intentes classificar-los resulta molt complicat. Si ho intentes fer per l’alimentació és impossible: n’hi ha que mengen fulles, d’altres fruites, altres són omnívors... Si ho intentes per com s’emparellen tampoc serveix: n’hi ha de polígams, de monògams... La majoria tenen les ungles planes (com els humans), el que implica que tenen les puntes dels dits dedicades al tacte. Tot i així, no ens serveix per diferenciar-los de la resta de mamífers ja que n’hi ha uns que tenen urpes. Aquest fet de tenir ungles planes és molt important a nivell de constructe.
Es creu que, potser, el sistema nerviós dorsal podria haver sorgit de la mateixa manera que ha succeït amb el peix gat. El peix gat es posa panxa amunt a la sorra, el que ha provocat que se li inverteixin els colors. Té el dors clar i el ventre fosc. Potser va passar quelcom semblant.
Als seus inicis, la Terra donava una volta completa (rotació) cada 12 hores. Després de l’asteroide del Permià, la seva velocitat va disminuir, fent una volta sencera cada 20 hores. I després, en el cretaci, degut a l’asteroide que va provocar l’extinció dels dinosaures, va passar a fer-ho en 23 hores. Al llarg del temps s’ha anat alentint fins a les 24 hores actuals.
ESTRUCTURA : Cosa inamovible (qüestió física inamovible). La cultura és estructurant, forma
xarxes neuronals donades per situacions vitals. Exemple: anar en bicicleta (no s’oblida).
CONSTRUCTE : La realitat que un es construeix, es fabrica. La percepció és un constructe. Es
pot modificar al llarg del temps.
Si la cultura és estructurant, això significa que, genèticament, el nostre ADN només
determina com creem les proteïnes, però no per a què serveixen. Amb tot això queda clar que:
L’EVOLUCIÓ ÉS INNEGABLE.
Totes aquestes qüestions porten a pensar en la necessitat d’observar la vida com un TOT.
Què és allò que només dur a terme l’ésser humà (tots) i que cap no humà fa mai? CUINAR.
“L’ésser humà és l’únic que ha d’embellir el menjar que ha de prendre”, cuiner del s. XVIII.
Konrad Lorenz és el descobridor del fenomen de L’IMPRIMING. Hi ha una etapa crítica en la
qual els pollets o aneguets segueixen a l’home en canvi de a la seva mare. Segons Lorenz, això
era degut a que els pollets, degut a la seva curta etapa de vida, havien associat que l’home era
la seva mare. Segons el Fabré, això no és exactament així, sinó que els pollets segueixen allò
que està en moviment. Tenen l’encuny de seguir allò que es mou (es produïa entre les 3 i 6
hores des de l’eclosió de l’ou). Així doncs, anem creant estructures.
Hi ha una disposició evolutiva envers la formació d’estructures per a les capacitats no
resoltes.
Alguns casos han servit per desmentir errors que s’han pensat durant molt de temps, com per
exemple que la lectura i l’escriptura eren de la mateixa estructura. S’ha pogut falsar degut al
fet que ES PRODUEIXEN ALÈXIES SENSE AGRÀFIES. Això es va veure en pacients als que
havien realitzat un cateterisme encefàlic (posar una sonda per la femoral fins arribar al
cervell). Aquestes persones, al finalitzar l’operació, enviaven missatges de text per dir que
estaven bé, però com que havien perdut la capacitat de llegir no s’adonaven dels errors que
cometien escrivint pel mòbil. D’aquí es va poder extreure la conclusió que l’estructura de la
lectura és diferent a l’estructura de l’escriptura.
FILOGÈNIA DEL GÈNERE HOMO (PERÍODE QUATERNARI)
El que marca com a gènere i com a espècie:
0,8-0,5 MA
El gènere homo va desenvolupar una estructura molt important: el control de manera sistemàtica del FOC. Això va configurar l’estructura biològica del gènere homo. I amb el foc també es produeix un canvi de constructe de la realitat. Al reunir-se tots davant del foc, aquest il·lumina les cares, les fa veres diferents, projecta formes i sembla que es moguin. Això ajuda a la creació de l’art. I, per altra banda, al ser éssers majoritàriament visuals, molt condicionats per les hores de llum, el domini del foc va allargar molt el temps de vigília.
Per prendre qualsevol aliment necessitem un enzim concret. Tots els mamífers en tenen. La lactodesidrogenasa és un enzim car de fer, per la qual cosa, la majoria de les espècies deixen de produir- lo un cop acabada la lactància, però amb molts humans no va anar així (al igual que les foques). Exceptuant els nipons i els xinesos, que són lactodesidrogenasa negatius, la resta són positius. Avui dia sembla haver-hi més casos de gent intolerant a la lactosa, però no és així. El problema era que abans els nens que no tenien aquest enzim es morien durant la lactància, en canvi ara no.
PER PENSAR...
La domesticació comporta la fi del clan. Domesticació dels microorganismes per fer pa, vi, formatge... Mutació induïda culturalment a partir de la revolució agrícola: fabricació de lactodesidrogenasa.
HISTÒRIA DE LA NEURONA
Ia Margulis, va demostrar, a la seva tesi doctoral, que els alguns dels grans grups (els més complexes) provenien de la simbiogènesi , és a dir, de la fusió cel·lular.
5 àmbits:
- Archibacteris (bacteris antics, com la mitocòndria)
- Protistes /Protoctistes
- Vegetalia
- Funghica
- Animalia
Fa 3.800 MA, diem que comença la vida amb els bacteris (procariotes). Aquestes organitzen els seu nucli i surten les eucariotes. Per diverses funcions surten 3 àmbits més.
Es va descobrir als anys 60 que les archibacteries es fonen i formen les protistes, però no es va acceptar fins més tard. ADN mitocondrial (16 cromosomes).
PROTISTES ARCHIBACTERIS
Archibacteri Archibacteri
Funghica
Vegetàlia
Animalia
Archibacteris
3 ÀMBITS COMPLEXES
SIMBIOGÈNESI
Animalia es diferencia de la resta d’àmbits en la coordinació de moviments.
La NEURONA és la cèl·lula destinada a la coordinació del moviment. Serveix per la relació unívoca / comunicació unívoca. La neurona emet un missatge químic unidireccional. La vida està lligada a la comunicació (química) i a l’agrupació de cèl·lules.
Apareix per tot el que s’ha comentat anteriorment. Va aparèixer fa 700 MA.
La forma vital més arcaica és el borm (tipus de medusa). El borm de 4 tentacles té 4 grups de neurones i són només per coordinar moviments.
La neurona pren una forma. No hi ha hagut, en 700 MA, cap modificació en l’estructura o funcionament de les neurones. És perfecte. Evolutivament, es veu que la quantitat esdevé qualitat. Hi ha 273 tipus diferents de neurones.
En el cos neuronal hi ha tot tipus de cèl·lules: mitocondris, nucli...
L’única cèl·lula del cos que no té cromosomes és el glòbul vermell.
A partir dels vertebrats apareix una cèl·lula nova que sí evoluciona: la NEURÒGLIA. Hi ha una dotzena i mitja de tipus.
Camillo Golgi , juntament amb Ramón y Cajal , van rebre el premi Nobel perquè van dir que les neurones no es tocaven entre elles, sinó que existia un espai de separació entre totes elles. Golgi, al mateix temps, va descobrir les neuròglies.
Neuròglia prové de neurolla, en to despectiu, seria com dir “neurotes”. Glia significa cola d’enganxar en grec. Quan es van descobrir no se’ls va donar importància tot i que ara s’ha vist que en tenen molta. Han patit una extraordinària evolució.
VOCABULARI
Atàxia : símptoma o malaltia que provoca descoordinació de moviments. Plexes : malla o conjunt de nervis o conductes vasculars (venes o artèries). Citocidi : matar una cèl·lula. Equinoderms : estrelles de mar, eriçons de mar... Simbiogènesi : és un fenomen biològic evolutiu que es produeix quan una associació estreta i permanent entre dos organismes vius deriva, per coevolució, en un sol sistema biològic tan estrictament integrat que els components originals no poden existir ja de manera separada. Quan la simbiosi implica la integració evolutiva de dues cèl·lules, continguda una dins de l’altra, es parla d’endosimbiosi. Vilipendi : menyspreu, denigració, de què és objecte una persona o cosa. Genotip : informació genètica total d’un organisme o constitució genètica d’un organisme. Fenotip : conjunt de caràcters visibles que un organisme presenta com a resultat de la integració entre el seu genotip i l’ambient. Alèxia : incapacitat de llegir/pèrdua de la facultat de lectura. Agrafia : incapacitat d’escriure/ pèrdua de la facultat d’escriure.
TIPUS DE NEURONES SEGONS LA FUNCIÓ
NEURONA SENSITIVA O AFERENT : neurona que detecta canvis en l’ambient intern i extern i envia al SNC la informació sobre aquests canvis. NEURONA MOTORA O EFERENT : neurona situada al SNC que controla la contracció d’un múscul o la secreció d’una glàndula. INTERNEURONA : neurona situada en la seva totalitat al SNC. Connecten neurones sensitives i neurones motores.
TIPUS PRINCIPALS DE NEURONES SEGONS L’ESTRUCTURA
NEURONA MULTIPOLAR : 1 sol axó i múltiples dendrites. La majoria són d’aquest tipus. NEURONA BIPOLAR : 1 sol axó i 1 dendrita. Als òrgans dels sentits. Sensorials. NEURONA UNIPOLAR : 1 axó. Sempre són sensitives i porten la informació al SNC. Tenen una prolongació central i una altra perifèrica. Detecten el tacte, els canvis de temperatura i altres successos sensorials de la pell. Altres també detecten els canvis en les articulacions, els músculs i els òrgans interns.
D’ESQUERRA A DRETA: NEURONA BIPOLAR, NEURONA UNIPOLAR I NEURONA MULTIPOLAR.
CÈL·LULES DE SUPORT
Les cèl·lules de suport més importants del sistema nerviós són la neuròglia. Funcions :
- Mantenen unit el SNC.
- Les cèl·lules glials proporcionen un tampó físic i químic respecte l’organisme.
- Envolten les neurones i les mantenen al seu lloc.
- Controlen l’aportació de nutrients i part de les substàncies químiques que necessiten les neurones per intercanviar missatges amb altres neurones.
- Aïllen les neurones de les altres perquè els missatges no es barregin.
- Destrueixen i retiren els esquelets de neurones mortes per malalties o lesions.
TIPUS DE NEURÒGLIES
ASTROGLIA
Els astròcits reben el seu nom per la forma que tenen (d’estrella). Proporcionen suport físic a les neurones i retiren les deixalles de l’encèfal. Són els més nombrosos. Afavoreixen la homeòstasi.
La seva funció principal és la nutrició de les neurones. Envolten els vasos sanguinis i aporten els nutrients dels capil·lars a les neurones, retirant les deixalles (Golgi). Obtenen glucosa dels capil·lars i la degraden a lactat, que alliberen al líquid extracel·lular. Les neurones capten el lactat, el qual és més ràpid de metabolitzar que la glucosa.
També serveixen de matriu que manté les neurones al seu lloc , envoltant-les i aïllant les sinapsis, limitant la dispersió de neurotransmissors alliberats pels botons terminals.
Formen la barrera hematoencefàlica. No deixen passar cap molècula a l’encèfal, el protegeixen contra possibles organismes invasors. L’alcohol i les drogues són de les poques substàncies que aconsegueixen travessar la barrera.
Per últim, els astròcits s’encarreguen d’enretirar les deixalles de l’encèfal. Quan contacten amb una resta de neurona morta, s’ajunten a ella, l’envolten per complet i la digereixen, fenomen conegut amb el nom de fagocitosi. Quan la quantitat de netejar és gran l’astròcit es divideix i una vegada degradat el teixit mort, queda una bastida d’astròcits fins que torni a haver-hi neurones o es cicatritzi el teixit.
DIFERÈNCIES ENTRE... OLIGODENDRÒCITS CÈL·LULES DE SCHWANN
Localització SNC SNP Mielinització Caòtica i múltiple Ordenada i única Col·laboració en lesions No Sí Diferent composició química de la proteïna de mielina que produeixen
SUBSTÀNCIA BLANCA : formada per neurones i la mielina. SUBSTÀNCIA GRIS : cossos cel·lulars i no mielina. En el SNC les regions ben definides s’anomenen nuclis i al SNP ganglis. Les sinapsis donen energia a les neurones. Si no hi ha sinapsis les neurones moren. Les drogues destrueixen la mielina, llavors no poden haver-hi sinapsis i les neurones es moren.
BARRERA HEMATOENCEFÀLICA
La barrera hematoencefàlica és aquella entre la sang i el líquid que envolta les cèl·lules encefàliques. És selectivament permeable , és a dir, deixa que determinades substàncies la travessin però moltes altres no. Aquesta barrera es va descobrir gràcies als experiments de Paul Ehrlich amb ratolins als que va tenyir completament de blau i va veure que l’única part que no es tenyia era la de l’encèfal. Les parets dels capil·lars formen la barrera. La funció de la barrera és mantenir l’equilibri entre l’interior de la neurona i el líquid extracel·lular, de manera que s’eviti que substàncies nocives per a l’encèfal passin al LCR. Es situa més endins que les meninges.
COMUNICACIÓ A L’INTERIOR DE LA NEURONA
La transmissió nerviosa s’ha de donar a llargues distàncies per tenir una resposta conductual.
POTENCIAL DE MEMBRANA
El potencial de membrana és la càrrega elèctrica a través d’una membrana cel·lular; diferència en el potencial elèctric entre l’interior i l’exterior de la cèl·lula. El potencial de membrana és el resultat del balanç entre dues forces contraposades : la difusió i la pressió electrostàtica.
La difusió és el procés pel qual les molècules es distribueixen homogèniament en el medi en el que estan dissoltes.
La pressió electrostàtica és la força exercida per l’atracció o repulsió entre ions (depenent de si tenen càrregues diferents o iguals).
Aquestes dues forces es donen a la membrana degut als ions existents al líquid intracel·lular i extracel·lular. Quatre dels ions més importants són: els anions orgànics (A-), els ions de clorur (Cl-), els ions de sodi (Na+) i els ions de potassi (K+).
ANIONS ORGÀNICS (A-)
- Només es troben al líquid intracel·lular.
- Són incapaços de travessar la membrana de l’axó.
IÓ DE POTASSI (K+)
- Predomina al líquid intracel·lular.
- Hi ha un equilibri entre les forces i es queda on està: o Força de difusió: tendeix a enviar-lo cap a fora. o Força de pressió electrostàtica: tendeix a enviar el catió cap a l’exterior.
POTENCIAL D’ACCIÓ
Potencial de repòs : potencial de membrana d’una neurona quan no està essent alterada per potencials postsinàptics excitatoris o inhibidors. A l’interior de la membrana és d’uns -70mV aproximadament.
Potencial d’acció : breu impuls elèctric que constitueix la base de la conducció de la informació al llarg d’un axó. Alteracions a la membrana que permeten el desplaçament de substàncies químiques per l’axó. Els intercanvis produeixen corrents elèctrics.
PERMEABILITAT DE LA MEMBRANA
El mecanisme causant del potencial d’acció és un breu augment en la permeabilitat de la membrana al Na+^ que es segueix immediatament d’un increment transitori en la permeabilitat de la membrana al K+.
Gràcies a que la membrana de la neurona és semipermeable, es pot donar el potencial d’acció, com acabem de comentar. La membrana és permeable a:
- Alguns gasos.
- A l’aigua (lleugerament).
- Impermeable a la majoria de molècules solubles en aigua.
- Es requereix la presència de certes proteïnes per transportar molècules i ions a través de les membranes
- Aquestes proteïnes permeten a determinades molècules que creuin la membrana.
TIPUS DE PROTEÏNES TRANSPORTADORES
Les proteïnes permeten el pas de les molècules a través de la membrana. Són com portes (decideixen si deixen entrar o no). Les molècules passen tant pels porus de la membrana (depenent del tipus) com per les proteïnes.
Tipus de proteïnes transportadores
Bombes d’ATP (adenosin trifosfat): transport actiu. Bombegen i estableixen corrent elèctric a través de la membrana que ajuda a la regeneració del potencial d’acció. Són molt actives. Alimenten les bombes de sodi-potassi. Transportadores: van canviant de forma per donar pas a determinats productes. S’uneixen amb una substància i l’ajuden a passar per la membrana. Canals iònics: actuen com a porus. Decideixen quines passen i quines no.
3 TIPUS DE SENYALS ELÈCTRIQUES
POTENCIAL DE REPÒS : no s’envia cap senyal, la neurona està inactiva. El potencial elèctric és negatiu: a l’interior la càrrega és negativa i a l’exterior positiva. Hi ha equilibri.
IMPULS NERVIÓS : estimulació elèctrica de l’axó. La neurona presenta un potencial de repòs gràcies a la diferència entre les càrregues de l’exterior i l’interior de la membrana. En el seu interior, la càrrega és negativa i al seu exterior positiva.
Quan la neurona és estimulada , la membrana cel·lular perd l’estat de repòs i, per tant, es despolaritza, deixant l’interior cel·lular amb càrrega positiva i l’exterior amb negativa. L’impuls nerviós és un potencial propagat per l’axó des del soma, després d’haver canviat la seva polarització davant d’un estímul.
- CANVIS EN ELS POTENCIALS LOCALS : neurones que generen reaccions en cadena. Comunicació molt ràpida.
Aquests tres tipus de senyals es donen juntes o depèn del tipus de senyal a enviar.
CONCEPTES PREVIS
Hiperpolarització : increment del potencial de membrana (més càrrega negativa, a l’interior, que en el potencial de repòs).
Despolarització : disminueix el potencial de la membrana (es redueix la negativitat).
Període refractari : la cèl·lula excitable no respon a un estímul pel que no es genera un nou potencial d’acció.
Canvis postpotencials : canvis en l’excitabilitat que segueixen a un impuls.
Velocitat de conducció : depenent del diàmetre dels axons es transportarà més o menys ràpid (quant més gran, més ràpid). Depenent de la qualitat de la mielina també canviarà la velocitat de conducció. Poden donar-se interrupcions pels nòduls de Ranvier que, per alguna raó, siguin resistents al pas del corrent. Per la millor qualitat de conducció, la conducció ha de ser saltatòria, com explicarem més endavant.
CONDUCCIÓ SALTATÒRIA
Les parts mielinitzades de l’axó queden aïllades del líquid extracel·lular, de tal manera que en elles no poden produir-se els intercanvis de sodi i potassi. L’únic lloc on l’axó mielinitzat contacta amb el líquid extracel·lular és el nòdul de Ranvier. Com que no hi ha sodi a les zones mielinitzades, el potencial d’acció és conduit fins al següent nòdul de Ranvier. L’alteració disminueix a mesura que passa per l’axó però el potencial d’acció torna a desencadenar-se a cada nòdul de Ranvier, i així successivament fins al nòdul següent. La transmissió d’aquest missatge, saltant de nòdul a nòdul, s’anomena conducció saltatòria.
La conducció saltatòria és valuosa per dues raons:
- Estalvi d’energia. La beina de mielina disminueix en gran mesura la quantitat d’energia que requereix el nervi per a la transmissió de l’impuls. S’economitza energia.
