¡Descarga Apunts psicolobiologia y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
TEMA 2: NEUROCIÈNCIA COGNITIVA
1. INTRODUCCIÓ
Còrtex cerebral
(L’afectació a l’hemisferi dret del cervell afectarà a la part motora esquerra)
2. LÒBUL FRONTAL I COGNICIÓ
L'escorça frontal és la regió on les funcions cognitives estan menys lateralitzades. Si bé els aspectes de planificació, categorització, raonament, etc. que impliquen llenguatge estan més relacionats amb el funcionament de l'escorça frontal esquerra, altres funcions s'observen alterades independentment de la localització dreta o esquerra de la lesió.
Els símptomes que es poden observar després de lesions als lòbuls frontals són molt variats i inclouen tant aspectes estrictament cognitius (com la planificació, seqüenciació, atenció, etc.), com aspectes comportamentals, de personalitat, motivacionals i emocionals. La presència d'un tipus o un altre de símptomes, i també la seva gravetat, dependrà de la localització, l'extensió i la lateralització de la lesió.
Des d'un punt de vista funcional les àrees corticals que intervenen en el control motor no únicament es restringeixen a les àrees motores pròpiament dites sinó que també inclouen àrees d'associació de l'escorça frontal (l'escorça prefrontal dorsolateral) i fins i tot de l'escorça parietal posterior.
Es divideix en l’escorça motora, la premotora i la prefrontal.
2.1. Escorça prefrontal
-Escorça motora
-Escorça premotora
-Escorça prefrontal
-Dorsolateral
-Orbital
-Anterior
-Lòbul frontal
-Lòbul parietal
-Lòbul temporal
-Còrtex auditiu (zona primària i secundària)
-Àrea temporal medial
-Regió parieto-temporo-occipital
-Sistema límbic
Participa en l’aprenentatge implícit i en l’explícit, l’implícit es aquell que no es manifesta i que forma part del coneixement col·lectiu, mentre que l’explícit es aquell fàcil d’estructurar i de transmetre oralment.
L’escorça prefrontal es divideix en 3 regions:
a. DORSOLATERAL (aspectes cognitius)
L'escorça prefrontal dorsolateral ens ajuda a seleccionar l'estratègia que resulta més adequada per a posar en marxa el moviment en funció de l'experiència prèvia que té la persona, és a dir organitza les accions per aconseguir una meta. Actua com a mediador d'una quantitat d'estímuls que es reben de manera independent i que coincideixen en el temps, amb la finalitat d'organitzar la conducta per a una finalitat determinada.
Està relacionada amb aspectes de planificació, raonament, flexibilitat cognitiva i memòria de treball (magatzem temporal que ens permet treballar amb la informació obtinguda a curt termini). S’anomenen funcions executives de la nostre conducta, que són aquelles emprades per adaptar-nos al medi i dur a terme actuacions utilitzant factors cognitius (planificació, etc), és a dir, la funció principal del sistema executiu és el monitoratge cognitiu de processos i la seva regulació en funció de les demandes ambientals.
Per tant, l’escorça prefrontal dorsolateral exerceix un paper crític en el manteniment i manipulació de la informació.
Funcions executives:
PLANIFICACIÓ
La planificació depèn de l'habilitat de l'individu per a identificar i organitzar els passos necessaris per a aconseguir una meta determinada.
Aquests passos inclouen:
- L'habilitat per a establir conceptes.
- La generació d'alternatives.
- La presa de decisions.
- (^) La capacitat per a ordenar jeràrquicament les idees i les informacions rellevants.
La planificació, per tant, és una funció complexa que és difícil valorar amb tests estandarditzats.
Les lesions a l'escorça prefrontal produeixen alteracions en la planificació. L'escorça dorsolateral s'activa en tasques que requereixen planificació, per la qual cosa, si pateix una lesió, s'observarà una alteració en la capacitat per a dur a terme plans d'acció.
FLEXIBILITAT COGNITIVA
S’ha d’observar que l'individu és capaç d'adquirir conceptes i de modificar-los en resposta a estímuls canviants.
MEMÒRIA DE TREBALL
Els comportaments i les alteracions després d'una lesió frontal solen ser variats, des de pacients que es mostren irresponsables, accelerats, mancats de judici moral i jocosos, fins als pacients sense iniciativa, desmotivats, als quals no interessa res de l'entorn.
Fuster va utilitzar els termes síndrome dorsolateral, orbital o cingular anterior, per a diferenciar el conjunt de símptomes que s'observen, segons quina sigui la regió de l'escorça frontal lesionada.
- Els pacients amb síndrome pseudopsicopàtica presenten accions desinhibides, jocositat i actitud pueril, desinhibició sexual, impulsivitat, irritabilitat, falta de seny social i tendeixen a mostrar-se hipercinètics. Actuen sense ser capaços de valorar les conseqüències dels seus actes i normalment no tenen una finalitat o un objectiu concrets. Aquesta síndrome és el que s'observa en les lesions orbitals bilaterals.
- (^) Els pacients amb síndrome pseudodepressiva es mostren apàtics, mancats d'impuls, sense desig sexual, indiferents a l'entorn, sense capacitat de planificar o organitzar, que no tenen motivació i normalment hipocinètics. Aquesta seria la conducta més pròpia de l'afectació conductual en les lesions que afecten l'escorça cingular de manera bilateral.
e. (^) Escorça prefrontal i dèficit d’atenció i memòria
Les lesions a l'escorça prefrontal també produeixen una alteració en la capacitat de mantenir l'atenció d'una manera sostinguda i a la memòria (no específicament). Tindran problemes per retenir la informació i anar-la a recuperar, reconèixer-la. Per tan no es un problema en la memòria de guardar informació, sinó d’accés i recuperació d’aquesta.
Un altre aspecte de l'atenció que és característic d'aquest tipus de lesió és l'alteració en la capacitat d'inhibir respostes automàtiques o respostes que es processen amb més velocitat.
Una altra alteració que es pot observar després de lesions prefrontals consisteix en un dèficit en la ubicació contextual de la informació. Els pacients poden recuperar dades concretes, però són incapaços de situar-los en un context determinat.
f. (^) Escorça prefrontal i llenguatge
Les lesions a l'escorça frontal (lòbul) poden produir afàsia motora o mutisme verbal, ja que hi ha l'àrea funcional que permet l'articulació i expressió lingüística, això és, l'àrea de Broca i zones confrontants (a l’hemisferi esquerra).
AFÀSIA DE BROCA: trastorn en la producció i comprensió del llenguatge, purament motora, que es produeix per una lesió cerebral, és a dir, els subjectes ja havien après el llenguatge.
- Parla poc fluida, generalment lenta, amb pauses entre paraules i frases curtes (0- paraules).
- La seva comprensió està relativament preservada, però dificultats alhora de parlar.
- La seva parla és telegràfica (per exemple, “demà anar casa”) degut a un problema d'agramatisme (incapacitat per organitzar les paraules en frases segons les regles gramaticals de la llengua).
- Les principals parafàsies són les parafàsies fonètiques (articulatòries). També mostren problemes de recuperació lèxica (anomia).
- També presenten una disminució de la producció de paraules com conjuncions preposicions, pronoms, morfemes verbals, etc.
- Les lesions a l'escorça prefrontal afecten el llenguatge reduint la capacitat per a expressar un contingut amb organització, i sovint s'observa un llenguatge que, encara que estructuralment és correcte, es mostra empobrit, concret i que tendeix a la frase breu.
Si l’afectació només es a l’àrea de broca, seran problemes de llenguatge, però si afecten a més zones, produirà també dificultats motores (perquè afectarà a l’hemisferi esquerre).
Les lesions a l'escorça cingular, específicament, produeixen dèficits en la motivació per a la parla, amb la qual cosa els pacients es mantenen callats tot i que se'ls estimuli.
Atès el paper que exerceix l'escorça dorsolateral en l'organització de la informació i en la flexibilitat mental, els pacients mostren dificultats en tasques de fluïdesa verbal, com ara buscar noms d'animals o buscar paraules que comencin per una lletra determinada.
g. Altres alteracions secundaries a lesions prefrontals
La síndrome d'utilització és un tipus de resposta motora que s'observa després de patir lesions prefrontals bilaterals. Consisteix en una incapacitat d’inhibir la utilització dels objectes que el pacient té davant.
Les conductes d'imitació són un altre signe característic dels pacients amb lesions prefrontals bilaterals. Aquesta conducta d'imitació es manifesta de dues maneres: com ecolàlia o ecopràxia.
3. LÒBUL TEMPORAL I COGNICIÓ
Es situa sota de la cissura de Silvi, per davant del lòbul occipital.
2.2. Estructura
Còrtex auditiu: El lòbul temporal conté l'àrea auditiva primària, secundària i d'associació:
- El lòbul temporal medial: Lesions en l'hemisferi esquerre s'han associat a dificultats per recordar informació verbal i en l'hemisferi dret per recordar patrons d'informació visual. Lesions en aquestes regions poden causar amnèsia anterògrada (aprenentatge nova informació).
- Àrea d’associació parieto-temporo-occipital: Lesions en aquesta regió poden causar problemes perceptius, com la prosopagnòsia (dèficit en el reconeixement de cares familiars), dificultats en l'organització de la informació verbal i no verbal, hemiasomatognosia, etc.
- Àrea d'associació límbica: Lesions en aquestes zones poden causar problemes en la regulació de l'afecte i canvis en la personalitat de la persona afecteu. També problemes en la regulació del comportament sexual (indiscriminat) i de la motivació (apatia). Una síndrome descrita a causa de la lesió d'aquesta regió és el de Klüber-Bucy.
PATOLOGIA MÉS IMPORTANT
-Afàsia de Wernicke
L’afàsia és un trastorn en el llenguatge causat per un dany cerebral. Pot afectar tant a la comprensió com a la producció, i tant al nivell semàntic, fonològic, morfològic i sintàctic del llenguatge.
No tenen dificultats a l’hora de parlar però si de comprendre el llenguatge. A més a més el contingut de les seves paraules també es veu afectat, poden canviar paraules de lloc o per unes altres, inventar-se paraules, etc. Tot i així no té problemes motors, però si en el llenguatge escrit.
La gran variabilitat de patrons depenen del volum, etiologia i localització de la lesió.
L'afàsia causa un gran impacte en la persona afectada, limita la seva capacitat funcional i afecta al rol que juga en la societat i en el context social immediat. El subjecte en un principi no sap que està parlant de manera errònia.
La lesió es a l’àrea 21, 22 de Broadman.
LA MEMÒRIA
La memòria pot ser definida com l’habilitat per assimilar (codificar), emmagatzemar (retenció) i recuperar la informació (accés). Es una de les zones més sensibles, multitud de patologies produiran problemes a la memòria.
Existeixen varies formes de classificar els diferents tipus de memòria:
- Memòria dependent del temps: a curt termini, a llarg termini...
- Memòria dependent del tipus d’informació.
- (^) Memòria de modalitat específica: verbal, visual...
- Estadis de record, de recuperació o reconeixement.
- Memòria explícita o implícita: coneixement que podem explicar vs allò que sabem fer però no podem explicar, els hàbits.
- Memòria anterògrada i retrògrada: la primera es l’afectació que es dona quan tenim problemes per a consolidar la memòria o l’aprenentatge després d’un accident, no podrà gravar la nova informació. La retrògrada en canvi serà l’afectació que no permetrà recordar les vivències anteriors a l’accident.
Principals síndromes amnèsiques:
- La síndrome de Wernicke-Korsakoff
La síndrome de Korsakoff és una amnèsia diencefàlica que es produeix per l'afectació dels cossos mamil·lars de l'hipotàlem i del nucli dorsomedial del tàlem, com a conseqüència d'un dèficit de tiamina (vitamina B1). Es produeix per el consum d’alcohol.
Els pacients que la pateixen se solen mostrar desorientats en el temps i presenten una alteració greu de la memòria anterògrada, i són incapaços d'aprendre informació nova (memòria anterògrada) i de recordar allò que han fet tan sols fa unes quantes hores o el dia anteriors.
L'alteració en la memòria episòdica, que afecta tant la capacitat per a establir aprenentatges nous com la retenció a llarg termini d'aquesta informació, és la característica més destacada d'aquests pacients.
La memòria retrògrada també està alterada amb un gradient temporal, es pedra des del moment de la lesió cap enrere, poden ser mesos o anys, però no tota la informació des de el moment de néixer.
La confabulació (intentar omplir els forats temporals que els falten amb informació inventa) és un trastorn molt característic en la síndrome de Korsakof. La confabulació es refereix a la representació inventada d'experiències passades, que sovint inclou un esdeveniment real distorsionat o, fins i tot, intencions futures traslladades al passat. Els pacients confabulen completant els continguts que no poden recuperar.
-Amnèsia secundària a encefalitis per herpes
El virus de l'herpes lesiona principalment els lòbuls temporals medials, i produeix, en alguns casos, una amnèsia total que afecta la memòria anterògrada tant verbal com visual i a la retrògrada, en la qual el pacient pot arribar a perdre la informació de fins a diversos anys previs a l’inici de la malaltia, a més de lesions lingüístiques.
Atès que el virus de l'herpes sempre té predilecció pels lòbuls temporals i afecta des de l'escorça fins les estructures més profundes del sistema límbic (és un sistema format per diverses estructures cerebrals que gestiona respostes fisiològiques davant d'estímuls d'emocions), l'amnèsia es pot acompanyar d'alteracions emocionals i conductuals.
La clínica de la qual pot oscil·lar des d'uns símptomes lleus fins a un quadre mortal fulminant. La mortalitat se situa en un 25% i entre un 20-40%, i els pacients que sobreviuen presenten seqüeles greus; aproximadament un 70% presenten alteracions de memòria recent.
CONDUCTA I EMOCIÓ
2.4. Estructura
- Àrea somatosensorial primària
Conté múltiples regions i cadascuna d'elles s'encarrega de desenvolupar unes sensacions determinades. En funció de la intensitat sensitiva de cadascuna de les sensacions, la regió específica de l'àrea somatosensorial serà més gran o més petita. Es denomina escorça somatomotora.
La principal funció d’aquesta àrea és la de rebre les diferents modalitats d'estímul tals com el tacte/pressió, la temperatura, la propiocepció (posició del cos i equilibri muscular) i la nocicepció (dolor). Rep la informació sensorial que prové dels músculs i les articulacions del cos.
S'encarrega principalment de transmetre i integrar aspectes detallats de la informació sensitiva. D'altra banda, l'àrea secundària s'encarrega de desenvolupar l'esquema corporal i la consciència de diverses modalitats sensorials.
- Àrea associativa sensorial o posterior
S'encarrega de programar les activitats motrius de l'organisme.
L’àrea associativa sensorial elabora un sistema de referència espacial que s'utilitza per conduir moviments del cos en combinació amb les sensacions visuals i somatosensitives. Per tant, s’encarrega de la integració de la informació espacial.
2.5. Funcions del lòbul parietal
Aquesta estructura cerebral podria participar d'alguna forma o d’una altra en la majoria de les activitats cerebrals. Aquesta estructura de l'escorça destaca per la participació en tres processos principals:
- La integració i el processament de la informació sensorial que prové de diferents canals.
El lòbul parietal destaca principalment per tenir una de les majors àrees d'associació de tot el cervell. És a dir, aquesta estructura s'encarrega de combinar i integrar la informació que prové de totes les àrees del cos.
La creació de conceptes abstractes es dona en part gràcies al lòbul parietal, ja que aquesta estructura permet a les persones generar diferents idees a partir dels elements informatius captats pels sentits. També duu a terme activitats importants sobre la informació de com un mateix es relaciona amb el món a temps real.
També s'encarrega d'integrar informació més abstracta i complexa que inclou tant elements sensitius externs com a elements sensitius interns. Per exemple, el lòbul parietal s'encarrega
d'unificar les dades que provenen dels músculs del cos, gràcies als quals la persona és capaç de generar una idea sobre la posició física i la postura en la qual es troba.
En definitiva, la funció d'integració sensorial del lòbul parietal ens permet el desenvolupament de la capacitat sensorial de reconèixer les sensacions de l'organisme.
- El processament de la informació numèrica i, per tant, el desenvolupament d'activitats matemàtiques. Processament de la lectura i l’escriptura.
Al ser el lòbul parietal un lloc en el qual es barregen molts processos mentals, fa possible el pensament abstracte necessari per pensar en símbols.
La funció matemàtica sorgeix a partir de l'anàlisi del que es percep sensorialment. En aquest sentit, el lòbul parietal s'encarrega d'integrar tots els elements informatius i desenvolupar la imaginació d'una seqüència d'unitats amb les quals, posteriorment, treballar matemàticament.
- El processament de la informació simbòlica en la qual s'inclouen els processos relacionats amb el llenguatge.
A partir del mateix mecanisme que el que permet el processament de la informació analítica, el lòbul parietal permet el desenvolupament de la informació simbòlica.
La capacitat simbòlica és una qualitat humana que permet abstreure a partir d'alguna cosa les seves propietats, i adjudicar un conjunt de trets (reals i/o irreals) a les coses. La capacitat simbòlica és pròpia de l'ésser humà i té a veure amb el desenvolupament de la comunicació i del pensament.
2.6. Patologies del lòbul parietal
Àrees somatosensorials primàries:
-Alteració de la somestèsia (cutània i propioceptiva): problema per a localitzar les sensacions tàctils, per exemple li toquem el braç i la persona afectada podria pensar que li toquem la cama.
-Alteració de la capacitat per localitzar les sensacions del dolor i temperatura.
Àrees somatosensorials secundàries:
-Alteració de la discriminació fina
-Agnòsia tàctil: visualment hagués reconegut l’objecte però alhora de tocar-lo no.
-Atàxia parietal: problema per a l’obtenció d’objectes, li costa agafar-los (el contraro de l’agnòsia tàctil).
-Hemiparesia parietal: problema de pèrdua de força del cos.
Àrees parietals inferiors d’associació supramodal:
