¡Descarga Apunts teoria comunicació y más Apuntes en PDF de Comunicación solo en Docsity!
El documental neix com a reacció al cinema de ficció, retraient que s’ha allunyat de la realitat. La matèria documental prové de realitat, mentre que audiovisual ficció es fa recrear en aquesta realitat. Bill Nichols té diferent proposta sobre documental: -Documental expositiu -Documental observacional -Documental interactiu -Documental performatiu -Compilation film
Documental expositiu
Model hegemònic, com model clàssic en ciència ficció Obeeix una lògica de producció, semblant al del cinema de ficció d’estudis: la lògica de producció de televisió. La televisió imposa uns formats Mode expositiu fa èmfasi en la impressió d’objectivitat i judici ben establert Elements a fixar per analitzar un documental expositiu: ·Text ·Imatges ·Muntatge ·So ·Entrevistes ·Visió del món en el documental Com prenen forma les característiques?
1.Text
Es dirigeix directament a l’espectador, amb veus o intertítols que exposen argumentació al voltant de món històric
2.Text i imatges
Text expositiu pren forma al voltant de comentari dirigit a l’espectador. Imatges com a il·lustració o contrapunt
3.El muntatge
El muntatge sol servir per establir i mantenir l’argument més que per la continuïtat espacial o temporal. Elements essencials en l’argument com espai i temps no compten en la exposició
4.La música
El seu ús és amb una finalitat dramàtica, emocional, tot i que també es pot utilitzar amb finalitat descriptiva Dona suport a la veu en off i a la imatge potenciant allò que vol transmetre la veu i la imatge
5.Les entrevistes
Són autoritats o testimonis. Estan subordinades a la veu over del narrador(veu de l’autor). No destaquen per la responsabilitat en la elaboració de l’argumentació, però hi dona suport o aporta proves o justificació a què fa referència la veu de l’autor.
Documental observacional
No hi intervé un realitzador. En aquestes pel·lícules té el control els esdeveniments desenvolupats a davant la càmera. Hi resten els comentaris en Voice-over, música aliena a l’escena observada, intertítols, les reconstruccions i les entrevistes. El documental està a la espera a que es desenvolupi una crisi, i potencia una temporalitat autèntica. El discurs és escoltat per casualitat ja que els actors es comuniquen entre ells, en comptes de parlar a càmera.
