¡Descarga DIG APUNTS......................................... y más Exámenes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
2.1. Concepte i estructura formal dels Drets Constitucionals
Els drets es defineixen com expectatives d'acció jurídica que la norma atorga a un subjecte (individual o col·lectiu) per disposar d'un bé determinat davant d'algú que l'ha de suportar. Les fonts subratllen que els drets són dinàmics i poden canviar amb el temps.
A diferència d'altres drets, els constitucionals presenten característiques úniques:
● Origen: Neixen i viuen al marge de qualsevol negoci jurídic o de la voluntat de la persona, ja que s'imposen per mandat constitucional.
● Finalitat: Es consideren l'espai mínim indispensable per a la convivència democràtica.
● Tipus de normes:
○ Normes completes (Capítol II, Títol I): Són directament exigibles. El legislador pot dictar lleis sobre elles, però no pot alterar el seu contingut essencial (titulars, objecte i facultats).
○ Normes incompletes (Capítol III): Són mandats programàtics que requereixen el desenvolupament del legislador per ser plenament operatius.
2.2. Dimensió subjectiva i objectiva dels drets constitucionals
Els drets fonamentals no són unidimensionals, sinó que actuen a través de tres facetes simultànies:
- Dimensió Subjectiva: És la facultat del titular per exigir que un altre actuï o permeti l'exercici d'un poder propi. Es protegeix mitjançant dos nivells jurisdiccionals: l'ordinari i el constitucional.
- Dimensió Objectiva (Sistema de valors): Els drets són principis bàsics que irradien tot l'ordenament jurídic. Aquesta dimensió permet legitimar restriccions a certs drets per protegir altres béns constitucionals o imposar deures d'actuació als poders públics.
- Dimensió de Normes-Garanties Institucionals: Operen com una garantia de la institució que protegeixen. Fins i tot els principis del Capítol III han d'informar la legislació, la pràctica judicial i l'actuació política.
2.3. Eficàcia jurídica dels drets constitucionals
L'eficàcia dels drets depèn de la seva ubicació al text constitucional i de qui és el subjecte obligat:
● Graduació de l'eficàcia segons la ubicació:
○ Màxima (Secció 1a, Cap. II): Tenen eficàcia immediata, es regulen per Llei Orgànica i gaudeixen de la protecció del recurs d'empara.
○ Mitjana (Secció 2a, Cap. II): Tenen eficàcia immediata i contingut essencial, però la seva tutela és l'ordinària.
○ Mediata (Capítol III): No són drets subjectius directes, sinó principis que informen l'actuació pública i només s'al·leguen segons el que diguin les lleis que els desenvolupen.
● Subjectes vinculats:
○ Eficàcia Vertical (Poders Públics): Els vincula de forma negativa (no lesionar) i positiva (protegir i promoure). Regeix el principi de major eficàcia, pel qual el poder públic ha d'optar per la decisió més favorable al dret.
○ Eficàcia Horitzontal (Particulars): Tenen una obligació negativa de no vulnerar-los. Com que els drets són irrenunciables, qualsevol renúncia és revocable o anul·lable.
● Àmbits d'aplicació: Es projecten a nivell personal (obliguen a tots), espacial (territori espanyol) i temporal (cap al futur, amb possibles efectes retroactius de normes preconstitucionals).
La delimitació dels drets
La delimitació és l'operació jurídica que consisteix a definir la composició d'un dret, establint on comença i on acaba. Un dret delimitat és el que queda “dins” de l'espai fixat per la norma. Es basa en tres elements essencials:
● Objecte: És el bé jurídic que es protegeix (per exemple, la vida, la llibertat o la propietat).
Són autèntiques restriccions on la norma o els poders públics introdueixen una reducció del contingut estructural del dret. El Tribunal Constitucional exigeix que aquestes limitacions compleixin tres requisits per ser legítimes:
- Justificació especial: El legislador només pot limitar drets en defensa d'altres drets fonamentals o béns protegits constitucionalment.
- Respecte al contingut essencial: La limitació no pot afectar aquella part del dret sense la qual aquest perd la seva peculiaritat o esdevé impracticable.
- Principi de proporcionalitat: Qualsevol restricció ha de seguir un triple paràmetre:
○ Idoneïtat: La mesura és adequada per a la finalitat buscada?
○ Necessitat: Hi ha una alternativa menys gravosa per al dret?
○ Proporcionalitat estricta: Existeix un equilibri raonable entre el sacrifici del dret i el benefici obtingut?
C) Límits implícits
Són aquells que no provenen de l'estructura del dret, sinó de la necessitat de defensar béns generals no enunciats expressament a la Constitució, sovint derivats de la ratificació de tractats internacionals (com els conceptes de “moralitat” o “ordre públic”). L’article 10.2 de la CE obliga a interpretar els drets d’acord amb aquests tractats internacionals.
EXEMPLES
**1. LLIBERTAT IDEOLÒGICA (art. 16 CE)
- Dimensió subjectiva**
La llibertat ideològica és la facultat individual de tota persona per:
● Tenir, mantenir o canviar lliurement les seves idees polítiques, religioses o filosòfiques.
● No declarar sobre les seves creences.
● Exigir que els poders públics no interfereixin ni sancionin aquestes conviccions.
📌 El titular pot reclamar judicialment si l’Estat o un tercer vulnera aquesta llibertat.
2. Dimensió objectiva
La llibertat ideològica actua com un valor estructural del sistema democràtic :
● Garanteix el pluralisme ideològic.
● Obliga els poders públics a mantenir una neutralitat ideològica i religiosa.
● Irradia tot l’ordenament jurídic, influint en l’educació, l’administració i la legislació.
📌 Permet justificar restriccions només per protegir altres béns constitucionals (ordre públic, drets d’altres persones).
3. Dimensió de garantia institucional
Protegeix la institució de la llibertat de consciència com a element essencial de l’Estat democràtic:
● El legislador no pot imposar una ideologia oficial.
● No pot buidar el dret fins al punt que deixi de ser reconeixible.
● Ha de garantir que l’espai de llibertat ideològica continuï existint realment.
**3. LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ (art. 20 CE)
- Dimensió subjectiva**
És la facultat individual de:
● Expressar i difondre lliurement pensaments, idees i opinions.
● Comunicar informació sense censura prèvia.
● Exigir que l’Estat no interfereixi injustificadament.
📌 Qualsevol restricció pot ser impugnada davant els tribunals.
2. Dimensió objectiva
La llibertat d’expressió és un pilar del sistema democràtic :
● Permet la formació d’una opinió pública lliure.
● Fa possible el control ciutadà del poder polític.
● Irradia tot l’ordenament jurídic, especialment en l’àmbit dels mitjans de comunicació.
📌 Per això gaudeix d’una posició preferent en cas de conflicte amb altres drets.
3. Dimensió de garantia institucional
Protegeix la institució del debat públic lliure :
● L’Estat no pot eliminar el pluralisme informatiu.
● No pot instaurar mecanismes de censura general.
● Ha de garantir l’existència real d’espais d’expressió i informació.
📌 Sense aquesta garantia, la democràcia quedaria buida de contingut.
