¡Descarga apunts - resum psicologia social y más Resúmenes en PDF de Psicología Social solo en Docsity!
PSICOLOGIA SOCIAL PREPARACIÓ
PROVA DE SINTESI
Claus de lectura:
A continuació, presentem un llistat que resumeix les principals preguntes, temàtiques i respostes que apareixen en els continguts d'aquesta introducció a la psicologia social. El seu propòsit és doble. D'una banda, funcionar com a fil conductor de la lectura i comprensió dels diferents mòduls i, de l'altra, proporcionar una visió global de l'assignatura.
Mòdul 1: El com i perquè de la psicologia social 1) El primer mòdul fa una presentació de la psicologia social com a disciplina científica. 2) El seu primer interrogant és: què és la psicologia social? La resposta està relacionada amb el fet que la disciplina assumeix que els fenòmens psicològics estan determinats socialment. 3) A continuació, el mòdul detalla la constitució històrica de la psicologia social com a disciplina científica. Es recull també les orientacions i escoles que han aparegut al llarg d'aquesta història. 4) Finalment, la unitat resumeix algunes aplicacions de la psicologia social. 5) El tema planteja les conclusions següents: a) Tant l'aspecte social com el psicològic són aspectes d'un mateix i únic procés. b) Els fenòmens socials són històrics, i crida l'atenció el caràcter canviant de la nostra realitat social. De la mateixa manera, el coneixement produït sobre aquesta realitat és igual d'històric i provisional. c) El fet d'afirmar que l'aspecte social i l'aspecte psicològic són inseparables ens posa davant de dos interrogants: com es constitueix aquesta inseparabilitat i com s'ha d'analitzar.
Mòdul2: La identitat (el self ) 1) El propòsit bàsic d'aquest tema és començar a analitzar com l'aspecte psicològic està determinat socialment. Per tant, vol donar resposta a les preguntes anteriors. 2) La unitat comença amb la pregunta: és possible de distingir entre una identitat persona i una social? La resposta és que no. 3) A continuació s'analitzen les dimensions de la identitat. 4) El mòdul mostra la constitució de la identitat a partir de categories socials, de la interacció amb d'altres persones i de l'aspecte lingüisticosimbòlic. 5) Aquest segon mòdul conclou plantejant el següent: a) La identitat no és "alguna cosa" individual, propietat exclusiva de cada individu, sinó un fenomen social més, proscrita i prescrita segons contextos i estructures socials determinades. b) És important la gènesi social de les nostres creences, opinions, pensaments, etc. Aquesta gènesi ens obliga a una anàlisi de la relació entre la persona i l'ordre social.
Mòdul 4:Naturalesaiorganitzaciódelesactituds 1) Les actituds constitueixen una de les reflexions més clàssiques de la psicologia social sobre la relació entre la persona i l'ordre social. 2) Les preguntes principals que planteja el mòdul són les següents: a) Què és una actitud? b) Com es generen i per a què serveixen les actituds? c) Què és el canvi d'actituds?
d) Crítiques al concepte d'actitud. e) Actitud i discurs. 3) El tema de les actituds obre els inquietants interrogants següents: De vegades fem coses que contradiuen les nostres creences o opinions. Som capaços d'obeir acríticament, de callar i acceptar submisament l'opinió de la majoria. Per què? A partir de quins mecanismes psicosocials arribem a fer coses que contradiuen les nostres creences o opinions?
Mòdul 5: Influència, conformitat i obediència. Les paradoxes de l'individu social 1) Aquesta unitat temàtica planteja respostes a l'anterior interrogant i ofereix una imatge de l'individu com a nus de relacions intergrupals. Els dispositius d'influència que descriu són els següents: a) Procés de normalització b) Percepció social c) Influència majoritària: conformitat d) Influència minoritària: innovació La influència minoritària és un tancament a l'obertura que feia l'assignatura. Si aquesta s'iniciava plantejant que els fenòmens psicològics estan determinats socialment, aquest últim punt explica com, al seu torn, els individus poden influir en el grup.
2) El mòdul conclou analitzant l'obediència a l'autoritat.
MÒDULS:
EL COM I EL PERQUÈ DE LA PSICOLOGIA SOCIAL
OBJECTIUS
Aquest mòdul constitueix una invitació a fer un passeig pel variat i ric paisatge que ofereix la psicologia social. En efecte, utilitzant una metàfora geogràfica, podríem dir que en el vostre recorregut per la psicopedagogia, la psicologia social es presenta com un territori de pas obligat en el qual el viatjant ha d'endinsar-se i que ha d'explorar amb curiositat. Per tal que aquest passeig sigui més amè, i potser més profitós, us oferim la companyia d'un guia que us indicarà el trajecte més convenient. Però, això sí, no heu d'oblidar que un altre guia us hauria conduït per altres camins i que, en acabar aquest viatge, solament haureu conegut una de les possibles rutes a través de la disciplina. Així, doncs, els objectius bàsics del mòdul són els següents:
1. Saber definir o caracteritzar la psicologia social, a partir de la història de la seva configuració com a disciplina. 2. Saber definir o caracteritzar la psicologia social a partir dels grans temes que ha investigat. 3. Conèixer quines han estat i quines són les grans orientacions teòriques que es manifesten en el si de la psicologia social. 4. Poder analitzar les aportacions de la psicologia social per a la comprensió de la realitat social i per a intervenir-hi. 5. Saber explicar per què la psicologia social afirma que hi ha una imbricació indissociable entre el que és psicològic i el que és social. De manera complementària, aquest mòdul us proporcionarà les informacions i els instruments perquè pugueu analitzar amb més deteniment els aspectes següents:
- La importància de la dimensió simbòlica en el processos psicosocials.
- La necessitat de desnaturalitzar els fenòmens psicològics, és a dir, de situar-los com a fenòmens culturals.
- Les implicacions d'una perspectiva construccionista en el camp de la psicologia social.
RESUM
En aquest mòdul presentem alguns punts de referència per situar la psicologia social, conèixer-ne les principals característiques, entendre quins són els objectius de coneixement que l'animen i valorar-ne les aportacions. Es tracta, en definitiva, de possibilitar una visió general de la psicologia social a través d'una primera aproximació que us ajudi a abordar posteriorment l'exposició més detallada d'alguns dels temes. Partint d'aquestes premisses, el mòdul està estructurat d'una manera força convencional en una sèrie d'apartats que estudien l'origen de la disciplina, la seva relació amb les disciplines més pròximes (psicologia i sociologia), els temes que van donar lloc a la seva formació, les orientacions teòriques que s'hi donen, les definicions conceptuals del seu objecte d'estudi i les aplicacions a les qual donen lloc els coneixement elaborats. Però més enllà d'aquest format convencional que cal seguir en un nivell introductori a una disciplina, la presentació que hem fet aquí de la psicologia social s'ha ordenat al voltant de tres pressupòsits fonamentals.
1) En primer lloc, la importància que revesteix la historicitat dels fenòmens socials i del coneixement que som capaços d'elaborar sobre aquests fenòmens. La historicitat dels fenòmens socials crida l'atenció sobre el caràcter evolutiui canviant de la realitat social i, per tant, sobre la necessitat d'allunyar-nos d'una vegada per totes de tota visió que tendeixi a considerar els fenòmens psicosocials com a fenòmens universals prefixats i propis d'una naturalesa humana que transcendeix els seus determinants culturals. Així mateix, la historicitat del coneixement sobre els fenòmens socials obliga, d'una banda, a lamàxima prudència quant a la confiança que convé concedir als coneixements instituïts, i obliga, d'una altra banda, a prestar sempre la màxima atenció a la genealogia de qualsevol disciplina per a entendre degudament les seves característiquespresents.
2) En segon lloc, aquest mòdul posa èmfasi en la naturalesa socialment construïda dels fenòmens psicològics. Davant la idea força generalitzada segons la qual els aspectes socials impacten sobre un entramat psicològic més fonamental, donant-hi forma i continguts particulars, assenyalem la dificultat de separar el que és social i el que és psicològic i apuntem cap a la necessitat de considerar aquests dos aspectes tan inextricablement units com poden ser les dues cares d'un mateix full.
4. Saber establir les diferències conceptuals entre les explicacions més individualistesde la identitat (la biologicista i la psicoanalítica). 5. Analitzar les implicacions de l'ús de categories socials per a la construccióde la identitat social i per a la formació d'estereotips i de comportamentsde discriminació cap als individus que pertanyen a categories diferents. 6. Ser capaços d'extrapolar el funcionament de les categories socials en latemàtica específica del gènere sexual. 7. Reconèixer la importància de les concepcions de rol i estatus per a entendrela influència que l'estructura social exerceix en la configuració de laidentitat de les persones. 8. Entendre la idea de representació d'un rol i la idea de gestió d'impressionsenvers els altres. 9. Ser capaços de conceptualitzar la identitat com el producte que sorgeixde la interacció simbòlica. 10. Prendre consciència de la dimensió sociohistòrica de les identitats.
RESUM
Aquest mòdul fa un recorregut teòric per les principals perspectives que s'handedicat a l'estudi de la identitat, des de les més individualistes, que posen elcentre d'explicació dintre de l'individu, passant per les més socials, les qualsconsideren que l'origen de la identitat és fora d'ell, en la societat, fins a acabaren la perspectiva psicosocial, centrada en una explicació dialèctica que parteixde la idea que l'individu i la societat es van conformant mútuament.
Dintre de les teories més individualistes, hi ha la biologicista, que és la mésdeterminista, i que considera que la identitat té la seva base en aspectes innatsque estan en la biologia de cadascú, la qual té un fort impacte en la societaton vivim; la fenomenològica, que posa el centre d'atenció en l'estudi de laconsciència i en l'experiència subjectiva que tenim del si mateix; i, finalment,la psicoanalítica, que posa l'èmfasi en l'anàlisi de la historia relacional de lapersona. Pel que fa a les teories més socials, s'ha exposat la teoriadelacategoritzaciósocialdeTajfel, juntament amb les nocions d'estereotip, prejudici i discriminació,d'una banda, i de l'altra, la teoriadramatúrgicadeGoffman, que seserveix de les nocions de rol i d'estatus per assenyalar la dimensió estructuralde la identitat. Tot aquest recorregut acaba en una nova perspectivapsicosocial de la identitat,centrada en la dimensió simbòlica, històrica i construïda de la identitat,la qual recull alguns elements teòrics de l'interaccionismesimbòlic.
DEFINICIONS
categorització social És el conjunt de processos psicològics que porten a ordenar l'entornen termes de categories: grups de pertinença, d'objectes i d'esdeveniments, en tant que siguinconsiderats equivalents per a l'acció, les intencions o les actituds d'un individu. discriminació Fa referència als comportaments o a les accions específiques, que van dirigidesa les persones afectades pels prejudicis, i que tenen un doble objectiu: afavorir elsmembres de la pròpia categoria i al mateix temps perjudicar els membres d'altres categories. dramatúrgia Té a veure amb la idea bàsica que les persones representen diferents papers,rols, en relació amb l'estructura social en la qual estan inserides. La idea de rol fa referència aun "model organitzat de comportaments que es desprèn de la posició determinada que ocupala persona dintre d'un conjunt interaccional". estereotip Està format pel conjunt de creences generalitzades que estan socialment associadesa una categoria grupal, les quals provoquen els prejudicis i els justifiquen. explicació biologicista Les característiques de personalitat desenvolupades per cadascúde nosaltres provenen, d'una banda, de les disposicions innates marcades per la biologia,i de l'altra, dels aprenentatges que fem a partir de les experiències i situacions en què enstrobem quotidianament, encara que aquestes tenen el seu límit en la biologia (l'herència ila fisiologia). explicació fenomenològica Fa referència a l'experiència subjectiva que tenim del jo através de la consciència. L'experiència del jo, d'altra banda, està estretament associada a la"consciència d'agència" –de pensar que com a persona particular tinc el poder de produirefectes en mi i en els altres. gestió d'impressions Fa referència a les estratègies de presentació del jo que les personesutilitzen per tal de generar i incidir sobre les impressions que els altres es formen d'elles. interacció simbòlica És la condició de possibilitat de l'emergència del self. Aquest nopreexisteix en les interaccions socials, sinó que sorgeix o emergeix en el transcurs d'aquestes.Els altres, per tant, tenen un paper important en la construcció del jo. narrativa de si mateix És per mitjà dels mots que coneixem, i que hem après, que ambel llenguatge podem representar-nos a nosaltres mateixos. El llenguatge, que és de naturalesasimbòlica, ens porta a actuar i reaccionar davant de les coses no tant per allò que aquestessón sinó segons com nosaltres ens les representem amb els mots que fem servir. Actuemmés depenent de la imatge que ens narrem sobre el si mateix, que no pas en virtut del quepodríem realment fer des d'una perspectiva més objectiva.
prejudici És una actitud, generalment negativa, cap a determinades persones, que estàoriginada pel fet de la pertinença d'aquestes a determinades categories socials i no pas per lescaracterístiques o actuacions individuals de les persones en qüestió.
1. IDENTITAT INDIVIDUAL I IDENTITAT SOCIAL
2. DIMENSIONS DE LA IDENTITAT
3. IDENTITAT I CATEGORIES SOCIALS
3.1. PROCESSOS DE CATEGORITZACIÓ, COMPARACIÓ I DIFERENCIACIÓ SOCIAL
3.2. PREJUDICIS I DISCRIMINACIÓ
4. PRESENTACIÓ DEL JO I LA GESTIO D’IMPRESIONS
3.3. L’ESTRUCTURACIÓ SOCIAL DE L’EXPERIÈNCIA DE LA IDENTITAT
3.4. GESTIÓ D’IMPRESIONS I RPESENTACIÓ DEL JO
5. IDENTITAT I INTERACCIÓ SIMBÒLICA
3.5. ELS ACTORS SOCIALS. LA NEGOCIACIÓ DEL SIGNIFICAT DE LA SITUACIÓ COMA FONT
D’IDENTITAT
3.6. LA CONSTRUCCIÓ SOCIOHISTÒRICA DE LA IDENTITAT
LA INTERACCIÓ SOCIAL
OBJECTIUS
Els objectius bàsics que ha d'aconseguir l'estudiant quan finalitzi aquest mòduldidàctic són els següents:
1. Conèixer la rellevància de la noció d' interacció social com un problema fonamentalde la psicologia social. 2. Comprendre el concepte d' interacció social i les dimensions que el constitueixena partir de les eines conceptuals que ens ofereixen les diferents perspectivesteòriques que l'han treballat. 3. Aproximar-nos a les temàtiques que ha treballat tradicionalment la psicologiasocial com a formes d'interacció social: les relacions interpersonals,la violència i l'agressivitat, i l'altruisme i comportament prosocial. 4. Comprendre les explicacions que s'han elaborat sobre aquestes temàtiquesdes de les diferents perspectives teòriques de la psicologia social. 5. Conèixer els factors i les dimensions psicosocials implicats en aquestes formesd'interacció social. 6. Analitzar els efectes i implicacions de l'ús i aplicació de les perspectivesteòriques en les diferents temàtiques de la interacció social.
RESUM
Com hem emfatitzat al llarg d'aquest mòdul, les significacions que intervenenen les nostres interaccions són el fruit d'una construcció social. En aquestsentit, en la mesura que aquest treball ha estat fruit d'una interacció social, hem de dir que també hi han intervingut els mateixos processos a què hemfet referència. El producte presentat, doncs, l'hem d'entendre com un discursque ha emergit del camp significatiu que ens ha emparat en la seva elaboració:l'univers lingüístic dels estudis sobre interacció social en l'àmbit de la psicologiasocial. D'aquest univers lingüístic, hem optat per presentar el tema de la interacciósocial, més que com un concepte, com un problema comú i encara no resolten les ciències socials. És a dir, el fet que sigui una problemàtica més que no pas un concepte ens permet comprendre'l com un més d'aquests codis queintervenen en les nostres interaccions, carregat d'historicitat i, per tant, oberta futurs i passats intents de resolució.
Hem mostrat, d'aquesta manera, tres intents de la psicologia social per formulari resoldre el problema de la sociabilitat (que, com hem apuntat, és el problemade la interacció social). De l'explicació mecànica/conductual hem destacatels elements que activen la mecànica del condicionament de la conductaen interacció, el rol funcional dels reforçadors i l'intercanvi de conductes dereforçament com a vincle de sociabilitat. De l'explicació atribucional/cognitiva/comunicacional hem destacat el rol de les
En aquest sentit, destaquemque el context d'interpretació és vital en la definició dels comportaments jasigui d'ajuda o d'agressió. Amb aquesta finalitat, comparem els escenaris significatiusen els quals es va interpretar com a "absència d'ajuda" i es va reinterpretarcom a "violència de gènere", a fi d'il·lustrar que, efectivament, el contextens proporciona les eines per a definir i entendre el mateix fenomen d'unamanera o una altra.
DEFINICIONS
agressió Forma de violència que té com a intenció causar dany a una altra persona, sia físic,psicològic o simbòlic. altruisme Acció voluntària que té com a objectiu beneficiar altres persones, sensel'anticipació de beneficis o recompenses a curt o llarg termini. atracció interpersonal Factor que intervé de manera positiva en els processos inicials del'establiment de les relacions interpersonals. atribució social Adjudicació als altres de les explicacions (causes, motivacions i intencions)dels seus propis comportaments. comportament prosocial Comportament voluntari que té com a objectiu beneficiar unaaltra persona, amb independència dels motius que donen lloc a aquesta ajuda. difusió de responsabilitat Efecte que es produeix quan, en una situació d'emergènciaen la qual es requereix ajuda i estant-hi presents altres observadors i testimonis, es dilueixla sensació de responsabilitat que un assumeix com a pròpia, i s'atribueix o es distribueixaquesta responsabilitat entre els altres observadors presents en la situació. discurs Conjunt de pràctiques lingüístiques que mantenen, promouen i regulen relacionssocials. interacció Moviment que dibuixen dos o més cossos quan l'energia que transporta a cadaun es conjuga amb la dels altres per a generar un camp de forces coordinades entre si. interacció social Relacions de coordinació que s'estableixen entre dos o més organismes,persones o subjectes. intimitat Procés pel qual dues o més persones mantenen una relació on es produeix unainfluència mútua, d'interdependència, i on ambdues parts s'involucren de manera conjuntaen la realització d'activitats, a compartir sentiments, experiències, etc., de manera contínua. relacions interpersonals Objecte d'anàlisi en la psicologia social que designa el campd'estudi sobre el que és íntim. violència Comportament que opera per mitjà de la força i que va en contra del que esconsidera raonable i just.
1. INTERACCIÓ SOCIAL: 3 CONCEPTES EXPLICATIUS
1.1. Interacció social com a explicació conductual o mecànica
1.2. Interacció social com a explicació cognitiva o comunicacional
1.3. Interacció social com a explicació discursiva o contextual
2. LES RELACIONS INTERPERSONALS
3. L’AGRESSIVITAT I L’ALTRUISME
NATURALESA I ORGANITZACIÓ DE LES ACTITUDS
OBJECTIUS
Els objectius bàsics del mòdul són, doncs, que aconseguiu:
1. Entendre la naturalesa i característiques de les actituds. 2. Veure la diferència entre visions individualistes i psicologitzants d'actitud,i visions més socials, i reflexionar sobre els efectes i conseqüències socialsde cadascuna d'aquestes concepcions. 3. Comprendre els mecanismes de gènesi i les funcions de les actituds, i identificarels processos fonamentals del canvi d'actituds; quines són les principalsvariables que hi influeixen, i les principals dificultats per a aconseguiruna predicció de la conducta a partir de les actituds. 4. Entendre el component ideològic que les actituds comporten, i les possibilitatsde control social. 5. Concebre el llenguatge com a procés constructor, lligat a valors socials.
RESUM
DEFINICIONS
agència Capacitat de les persones d'actuar, intervenir o influenciar sobre objectes socials, sientenem per objectes socials qualsevol element simbòlic amb significat. La noció d'agènciasovint s'oposa a la d'estructura, per a rebutjar una noció de persona com a determinada icondicionada per factors socials, i entendre com les persones poden influenciar també lesestructures socials. comunicació persuasiva Comunicació que presenta i defensa una posició amb argumentsi que busca el convenciment dels interlocutors. constructe teòric Variable intermediària o estructura hipotètica que s'infereix a partir deconductes observables. És a dir, no es refereix a cap entitat que pugui ser observada directament. discurs Conjunt de pràctiques lingüístiques que mantenen, promouen i regulen relacionssocials. Pràctiques socials que construeixen un objecte des d'una posició ideològica determinada,vinculada a sistemes de valors i grups socials. Un discurs no és només text, sinó quecomporta tot un ventall d'actes de significació i comunicació. En aquest sentit, el discurs noés propietat d'un subjecte concret, sinó de les produccions col·lectives. dissonància cognitiva Sensació de malestar que experimenta la persona en adonar-se quemanté dues cognicions contradictòries. grup de referència Grup al qual l'individu es vincula personalment com a membre actual,o al qual aspira a vincular-se psicològicament; o dit en altres termes, aquell amb el quals'identifica o desitja d'identificar-se. ideologia Manera de veure i donar sentit al món relacionada amb les posicions que unapersona pot ocupar respecte a diversos grups de referència. És un concepte, per tant, lligat ales relacions intergrupals i a les desigualtats de poder entre els grups. Es tracta d'una nocióoberta i polisèmica, que permet un cert grau d'elaboració per part de la persona. Així, doncs,s'allunya de la noció d'ideologia com a falsa consciència, i de la noció de persona que estàcompletament determinada per l'estructura social. pràctiques de subjecció i control Pràctiques socials que constitueixen la persona demanera que la subjecten a determinades relacions de poder, i redueixen les seves possibilitatsde ser i actuar –coartar la seva llibertat i augmentar les possibilitats del seu control per partde grups dominants. reactància Malestar que experimenta una persona davant de l'amenaça de pèrdua de llibertatque la porta a adoptar una posició contrària a l'amenaça –independentment de quinahauria estat l'elecció de la persona en absència de l'amenaça. representació social Manera compartida de comprensió del món, originada en el curs deles nostres comunicacions interindividuals, a la vegada que les condiciona. Les representacionsconfiguren el sentit comú, i la seva funció principal és la de permetre una interpretacióde la societat. valors Creences o afirmacions del món estructurades de forma complexa i relativamentduradora que impliquen una posició ètica. Mentre que des d'una perspectiva més tradicional,els valors han estat vistos com a individuals, des de perspectives més socials els valors sónconsiderats com a compartits per un grup o societat, i lligats al canvi social.
1. NATURALESA DE LES ACTITUDS
1.1. Concepte
1.2. Formació de les actituds
1.3. Funcions de les actituds
1.4. Actitud i comportament
2. CANVI D’ACTITUDS
1.5. Teories conductistes, funcionals, de la consistència
1.6. Resistència a la persuasió
1.7. Rellegint el canvi
3. COMPRENSIÓ SOCIAL DE LES ACTITUDS
INFLUÈNCIA, CONFORMITAT I OBEDIÈNCIA
OBJECTIUS
Els objectius que us proposa aquest mòdul consisteixen a aconseguir que unavegada els hagueu estudiat i n'hagueu elaborat els continguts, sigueu capaçosde:
1. Descriure els processos principals de la influència social.
que siguem les mateixes persones lesque construïm la ideologia dominant sense que calgui que aquesta s'imposi
de manera massiva o macromassiva, com intentaven d'explicar les teories dela comunicació persuasiva. A la ideologia dominant no li cal ser absorbidamitjançant mecanismes ocults d'influència subliminar o bé mitjançant grans
aparells propagandístics, sinó que només li cal ser practicada en el dia a dia; lanecessitat de justificació que sent un individu "lliure" ja farà la resta. I recordeuque els rols són un mecanisme fonamental d'aquesta construcció, el lloc
que ocupem en la societat provoca una sèrie de microobligacions "lliurementacceptades" per l'individu que pressuposen també una determinada ideologia.
La definició de la situació inclou també si en el seu si hi haurà individus o noi quin serà el comportament d'aquests individus segons els rols que els assignii de les normes que marqui. Però no arronseu el nas, perquè aquesta última
frase, encara que ho sembli, no és determinista. No oblideu mai que són lespersones les que defineixen les situacions, les que hi aporten el significat, ique, per tant, tota situació és permanentment negociable i modificable. Lasocietat, els grups, la història, no són altra cosa que vosaltres mateixos, i noexisteixen sinó és per mitjà vostre. Som, per tant, nosaltres (i fixeu-vos quediem "nosaltres" i no "jo" o "tu") els qui, en definitiva i encara que sigui realmentdifícil, tenim l'última paraula sobre la realitat de les coses i de la vida,de les paraules i els objectes, dels pensaments i les emocions, de les relacionsal cap i a la fi. Aquest és el gran avantatge que aporta la psicologia social respecte d'altres comprensions de la psicologia que sí són deterministes en situarl'origen del comportament en instàncies no controlables per les persones,siguin aquestes el seu passat o els gens.
Pel que fa al mètode, molts psicòlegs socials han abandonat ja els experimentsde laboratori. Aquests experiments van ser necessaris en un moment en què enpsicologia no es podia parlar de cap altra manera, un moment en el qual actuar fora dels rígids marges de la ciència entesa dogmàticament era problemàticsi un hom volia fer recerca. Ara, tot i que encara és així sovint, hi ha d'altrespossibilitats que permeten d'anar a estudiar els processos d'influència i de resistènciaallà on tenen lloc, mitjançant estudis etnogràfics, anàlisis del discurso d'altres metodologies qualitatives. O fins i tot simplement reflexionar sobreaquests com hem fet en aquest mòdul. Estudiar processos psicosocials és una feina tan necessària com inacabable, precisament perquè les situacions canvienconstantment. La bellesa de la psicologia social rau en la seva gran capacitat descriptiva mésque no pas en la seva habilitat explicativa. Massa anys d'experimentalisme estreti mal entès, centrat en la recerca obsessiva de la causa, han malmès una disciplina que sempre s'ha caracteritzat per la seva impressionant intuïció sobreel funcionament de la vida quotidiana en societat. El que heu vist en aquestmòdul han estat alguns dels experiments fonamentals de la psicologia social, i crec que no exagero si afirmo que són admirables. Però la recerca de la causafinal, única i invariant, ha acabat en abús de factors explicatius simplistes, compoden ser la necessitat d'autoestima o la recerca d'una identitat social positiva, i lamentablement ha oblidat els factors culturals i històrics, aportacions dedisciplines tan fonamentals com són l'antropologia i la història. Potser si la preocupació per l'explicació se substitueix, tal com proposa elconstruccionisme social, per un afany de comprensió, si l'obsessió per al'objectivitat es torna en un reconeixement del paper de la interpretació, i si la metàfora del "món interior" que cada persona té es canvia per una altra metàforamenys individualista, aleshores la psicologia social tindrà un lloc entre lesaltres ciències socials i humanes a l'alçada que les seves increïbles descripcions de la conducta humana es mereixen.
DEFINICIONS
atribucions Explicacions quotidianes sobre les causes de la conducta de les altres personesi la pròpia. conformitat El fet que una persona canviï les seves accions com a resultat de la pressiód'un altra persona o d'un grup, ja pot ser a causa de la por al rebuig per part del grup, peldesig de sentir-se membre del grup o per creure que el grup té raó. influència interpersonal Modificació del curs de les accions d'una persona provocadaper la interacció amb altres persones o grups. innovació Canvi en les normes socials vigents en una situació donada com a conseqüènciade la influència d'una minoria.
majoria Persones que es comporten segons les normes i els valors dominants en una societato en un grup. minoria Persones que es comporten segons normes i valors alternatius als dominants enuna societat o en un grup. norma social Expectativa que tenen les persones sobre les accions adequades en una situacióconcreta. normalització Procés de creació de les normes que regulen la conducta, la percepció, elpensament o els desigs de les persones en una situació donada. obediència Execució de les ordres donades per una autoritat. percepció Procés actiu de recerca i d'interpretació de la informació del nostre entorn queestà mediatitzat pel significat social que aquesta informació posseeix. rol Conjunt de normes socials pertinents per a una posició social donada. societat burocràtica Societat que presenta una divisió del treball rígida, en la qual lespersones se senten més responsables del funcionament de la rutina programada que no pasde les seves conseqüències. uniformitat Resultat del fet que les persones d'un grup comparteixen creences, percepcionsi comportaments com a efecte del seguiment de les normes socials.
1. PROCÉS DE NORMALITZACIÓ
1.1. Les normes social
1.2. La creació de normes
2. FACTORS SOCIALS EN LA PERCEPCIÓ
1.3. Percepció social, realitat, actituds, relacions interpersonals, impresions
1.4. Percepció social i relacions intergrupals: estereotips i discriminació
3. INFLUÈNCIA DE LA MAJORIA: CONFORMITAT
4. INFLUÈNCIA DE LA MINORIA: INNOVACIÓ
5. OBEDIÈNCIA
NATURALESA I ORGANITZACIÓ DE LES ACTITUDS
RESUM
Aquest conjunt de qüestions ens condueix directament al tema del tercer mòdul: la producció, organització i canvi d'actituds. Actitud és un concepte d'ampli ús quotidià. En general, el significat que donem al terme és el que es pot trobar en qualsevol diccionari: 'disposició d'ànim'. Per a la psicologia social, no obstant això, actitud és una noció amb un significat una mica diferent.
La definició més clàssica que hi ha en la disciplina és la proporcionada per Gordon W. Allport, el 1935, i que planteja que les actituds són estats de disposició mental i nerviosa, organitzats mitjançant l'experiència, que exerceixen un influx directiu o dinàmic en la resposta de l'individu a tota classe d'objectes i situacions. Però al marge de les definicions múltiples que s'han donat després d'aquesta, allò interessant del concepte rau en el fet que l'actitud comporta una preparació de la persona per a actuar d'una manera o d'una altra davant de
cada objecte i, per tant, la transitorietat de cada comportament queda ancorada en l'estabilitat del que són disposicions de la persona. D'aquesta manera, amb el concepte d'actitud es pretén d'oferir una resposta a la psicologia com a ciència quan busca un principi unificador de la diversitat de conductes, i també un principi que vinculi l'aspecte individual amb el social, el personal amb el grupal. En aquesta mesura, la temàtica de les actituds té una importància fonamental en la psicologia social, ja que recull un conjunt d'interessos i
sobre les nostres actituds. I, en segon lloc, el punt de vista cognitiu, que presta atenció al conjunt de processos mentals que intervenen en el canvi d'actituds.
Dins el punt de vista cognitiu, s'ha de remarcar la teoria de la dissonància cognitiva. Aquesta teoria constitueix el model més popularitzat i aplicat del conjunt d'enfocaments sobre les actituds i el seu canvi; i va ser formulada per Leon Festinger el 1957. Els seus postulats mantenen que quan una persona té dues idees, dos pensaments o dues actituds coherents, experimenta cert estat satisfactori de coherència cognitiva. Al contrari, dos o més pensaments, idees o actituds incoherents generen un estat negatiu d'activació denominat dissonància. Segons Festinger, experimentem una forta motivació per a reduir la dissonància. Així, el canvi d'actituds es produeix gràcies a la dissonància entre les creences
d'una persona. És a dir, canviem una actitud per a fer-la coherent amb altres.
El grau de dissonància depèn de dimensions com la magnitud de la incoherència o la importància que el contingut de l'actitud tingui per a nosaltres. Com més elevada és la dissonància, més gran és la motivació per a reduir-la. Les formes de reducció de la dissonància es donen en la direcció de les dimensions
anteriors: eliminar la incoherència o bé eliminar la importància que donem al tema.
La motivació que tenim per a mantenir la coherència cognitiva està estretament relacionada amb el canvi d'actituds. Les nostres actituds, com les nostres idees o pensaments, poden entrar en contradicció. Quan això es produeix s'inicia el procés descrit anteriorment: es busca la coherència d'actituds contradictòries.
Hi ha una qüestió molt interessant plantejada en el model de la dissonància cognoscitiva de Festinger i que es reflecteix especialment en els seus estudis sobre les accions en contra de la mateixa actitud. Aquesta qüestió té a veure amb el fet que les idees segueixen les accions, la raó a la praxi. L'individu canvia la seva actitud per a justificar aquelles accions ja fetes i per a les quals no té una explicació suficient. En altres paraules, les actituds sorgeixen com a producte ideològic dels interessos
generats per la praxi humana. És a dir, pensem tenint en compte què fem. I quan ens veiem obligats a dur a terme accions que contradiuen les nostres creences, el més probable és que les acabem justificant
d'alguna manera.
El quart apartat, finalment, revisa les crítiques que recentment ha rebut el concepte d'actitud i les noves definicions proposades basades en l'anàlisi del discurs. Aquestes propostes localitzen el punt de partida de la seva reflexió en la qüestió plantejada anteriorment: l'actitud precedeix a la praxi. Les actituds es conceptualitzen a partir del llenguatge i dels valors ideològics. En aquests nous enfocaments, el significat que es genera en una situació concreta en la qual està implicat un individu, un objecte i proposicions lingüístiques cap aquest, són clau per a definir l'actitud com a cert "compromís" o orientació discursiva cap aquell objecte. D'aquesta manera, la perspectiva discursiva defineix l'actitud com una relació de sentit o significat que emergeix en una situació discursiva concreta i que està completament lligada a una situació social i ideològica determinada. És a dir, les actituds són significats que apareixen en les nostres interaccions quotidianes, es prefiguren gràcies a aquestes i estan informades pels valors i pautes culturals que guien aquestes interaccions. El tema de les actituds condueix a una pregunta que intervé com a pont per a connectar el tercer mòdul i el quart.
- El tema de les actituds ofereix pautes per a analitzar la relació entre l'ordre social i les creences de l'individu. Mostra també que podem fer actes o dur a terme conductes que contradiuen les nostres creences o opinions. És habitual que tinguem una opinió i no l'expressem perquè és contrària a l'opinió de la majoria. Com és possible tal cosa? A partir de quins mecanismes psicosocials es produeix una submissió semblant a la majoria?
INFLUÈNCIA, CONFORMITAT I OBEDIÈNCIA
RESUM
El mòdul sobre la identitat insistia en el fet que estem sotmesos a una tensió entre ser totalment iguals als altres, als individus que pertanyen als nostres grups de pertinença, o ser radicalment diferents. La igualtat garanteix el nostre sentiment de pertinença a certes categories i contribueix a la creació d'una identitat
social determinada. La diferència garanteix la sensació d'individualitat i del "jo", i evita que ens perdem en l'"altre".
Els processos d'influència social i les relacions de poder i control tenen molt a veure amb aquesta tensió. Aquests processos generen pressions i afavoreixen la igualtat. Ajuden a generar l'anterior sentiment del jo, ja
que aquesta uniformitat assegura la reproducció de certs patrons ideològics, socials i culturals prevalents en una cultura o comunitat concreta.
El quart mòdul consta de cinc apartats i revisa aquestes temàtiques. Analitza els processos d'influència, conformitat i obediència, i proposa algunes respostes per a l'interrogant que tancava el mòdul de les actituds: com podem desplegar conductes contradictòries amb les nostres creences? El propòsit bàsic de l'últim mòdul d'aquesta introducció consisteix a criticar la noció d'individu que fem servir habitualment amb la finalitat de redefinir-lo com a nus de relacions intergrupals.
La nova formulació permet d'explicar el perquè en ocasions actuem en contra de les nostres creences o opinions, el perquè som submisos en alguns moments i obeïm en d'altres.
Redefinició de l’individu: Una redefinició de la noció d'individu en termes del joc de relacions intergrupals en les quals sempre estem immersos, ens permetrà d'explicar perquè de vegades actuem en contra de les nostres creences.
El primer apartat obre el mòdul amb una explicació del procés de normalització. La nostra vida social està reglada per conjunts de normes, algunes implícites, com poden ser alguns codis de bona educació en certs contextos, i altres de completament explícites, com pot ser una normativa laboral o un codi de trànsit. L'existència i la pertinència de totes aquestes normes es posa de manifest quan tenim un comportament contrari al que dicta alguna norma. Quan això ocorre les reaccions de sanció o reprovació de les persones del
nostre entorn no es fan esperar.
El seguiment de normes és un dels factors més importants que hem de considerar a l'hora d'entendre la producció d'uniformitat. Des de petits aprenem els diferents jocs de normes que regeixen els nostres comportaments, i podríem dir que ho fem de manera automàtica i sense considerar si són les més adequades o si hi hauria altres opcions possibles.
El segon apartat analitza com les normes tenen un paper determinant en la percepció que tenim de la nostra realitat social. Percebem el nostre entorn a partir de categories grupals. Aquestes categories grupals adquireixen sentit i funcionen gràcies a determinades pautes normatives que regeixen i organitzen el comportament dels membres que les detenen. Així, aquestes normes guien i mediatitzen la percepció que tenim de la realitat social.
Tota categoria social comporta una agrupació, és a dir, alguna característica aplicable a diversos individus. La nostra percepció tendeix a seguir els marcs generats pels processos de categorització: les divisions socials, les diferències estructurals, etc. Sens dubte, percebem les persones com a "homes" o "dones", i potser com a "rurals" o "urbans"; això no obstant, si observem que passa un camió de l'exèrcit, percebem aquestes persones no com a simples individus, homes o pagesos, sinó com a "policies" o "soldats", és a dir, com a membres d'un determinat grup institucional.
Conclusió : Les normes guien i mediatitzen la percepció de la realitat social.
Aquests són exemples del que constitueix la discriminació perceptiva. Aquesta representa un dels processos fonamentals que ens permeten d'entendre la percepció interpersonal i la seva empremta en el comportament de les persones. Percebem com a membres d'un determinat grup social i, al seu torn, percebem als altres no com a individus aïllats sinó com a membres de grups concrets. Com hem esmentat, les normes socials regeixen, donen sentit i organitzen les creences, actituds i comportaments dels integrants dels grups. Les normes estan profundament arrelades en els valors, interessos i història del grup, per
la resta de castes de l'Índia que els definís i considerés de manera diferent, i abolís la seva condició de pàries i exclosos dels circuits econòmics importants. Si aconseguissin aquest objectiu estaríem davant d'un efecte d'influència minoritària directa. Si aconseguissin únicament certes millores legals o que el seu cas es discutís al parlament indi per a posteriorment prendre alguna decisió, assistiríem a un fenomen d'influència minoritària indirecta.
El tema de la influència minoritària comporta una espècie de tancament a l'obertura que tenia aquesta introducció. El primer mòdul plantejava que els fenòmens psicològics estan determinats socialment i que "l'aspecte psicològic" i "l'aspecte social", de fet, són consubstancials. I en els temes següents no hem deixat d'analitzar com el social determina els nostres pensaments, sentiments, conductes i actituds. Ara, aquest tema mostra que la determinació és recíproca. És a dir, que els individus poden influir en els grups i les minories en les majories o en els sistemes socials. Tenim, , per tant, un vector de doble direcció entre l'individu i la societat.
Aquesta dicotomia esdevé, d'aquesta manera, un únic i mateix procés. A les matèries posteriors de l'àrea de psicologia social, hi haurà una anàlisi més profunda d'aquest tema.
L'últim apartat està dedicat a l'obediència a l'autoritat. En aquest s'examinen dues temàtiques: la submissió destructiva i larelació entre l'individu ila institució.
Tots nosaltres tremolem davant del record de l'extermini nazi o davant de les polítiques de depuració ètnica desplegades a les guerres de l'antiga Iugoslàvia. Aquelles accions han estat dutes a terme directament i materialment per persones. Persones que han consentit amb la seva agressivitat, que no han protestat
i que no han intentat d'evitar-lo. El concepte de submissió destructiva aclareix com l'autoritat pot obtenir en un moment concret la submissió i l'obediència total d'algunes persones per a provocar la destrucció o el càstig d'altres individus.
La submissió a l'autoritat es pot definir com una forma de similitud que es basa en l'aquiescència amb les demandes produïdes per una autoritat.
El 1974, Milgran va fer una sèrie d'experiments amb la intenció d'analitzar la submissió a l'autoritat. Els seus experiments van despertar una gran expectació i polèmica en la psicologia social. Bàsicament, en les seves experiències, Milgran va mostrar que un elevat nombre de participants en l'experiment se sotmetien a la seva autoritat i eren capaços d'aplicar descàrregues amb una intensitat letal a d'altres persones que se suposava que estaven immerses en un procés d'aprenentatge. Fins que Milgran no indicava que podien finalitzar l'aplicació de les descàrregues elèctriques, els subjectes experimentals no cessaven, malgrat que sabien que podien estar infligint un càstig irreversible.
Això no implica que els participants ho fessin de bon grat. Com explica Milgran, una gran majoria va sentir gran angoixa, es va rebel·lar contra l'experimentador, es van posar nerviosos o van protestar. Això no obstant, malgrat tot això, van continuar l'experiment
Els resultats de Milgran mostren amb claredat la tendència a sotmetre's amb poca o nul·la resistència als criteris d'una autoritat. Aquests resultats en van portar a anàlisis més exhaustives dels factors que intervenen en l'obediència. Entre els factors identificats destaca lalegitimitat de l'autoritat i la proximitat de la víctima i de l'autoritat. L'obediència a l'autoritat és menor quan se li concedeix poca legitimitat, quan la víctima es percep llunyana o quan l'autoritat és absent.
Encara que els experiments de Milgran han rebut fortes crítiques, algunes teoricometodològiques, altres ètiques i moltes que insisteixen en el fet que no hi ha similitud entre les situacions experimentals i les situacions de la vida real, el cert és que els resultats dels experiments estan allà. Tant en situacions
provocades en el laboratori com en situacions reals, sembla que les ordres i el fet de sotmetre's a l'autoritat estan per sobre del sentit moral.
L'últim apartat es tanca amb un examen de la relació entre l'individu i les institucions. Les institucions són establiments socials o conjunts de regles pels quals transcorre bona part de la nostra realitat quotidiana. Aquestes ens proporcionen rutines de conducta, normes, valors i elements culturals. Solen absorbir
bona part del nostre temps i interès i tenen la qualitat de dotar-nos de mons o realitats pròpies. Tenen un vector absorbent que s'accentua especialment en les denominades institucions totals.
La institució total és un lloc caracteritzat pels trets següents: a) la ruptura de les barreres que separen la residència, la feina i el lleure; b) tots els aspectes de la quotidianitat es desenvolupen en un espai únic; c) les activitats diàries es duen a terme en companyia d'altres; d) les activitats estan programades, i e) les activitats obligatòries integren a tots els participants en un únic pla racional que obeeix a objectius de la institució. L'estudi de les institucions totals és una bona eina per a entendre com paràmetres socials i culturals incideixen i generen fenòmens psicològics. Concretament, permeten d'entendre com es produeixen socialment identitats determinades. La relació individu-institució ens permet de comprendre com es generen subjectivitats obedients i complaents amb l'autoritat.
