¡Descarga RESUM PSICOLOGIA SOCIAL y más Resúmenes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Sorgiment i
fonaments bàsics
de les ciències
socials
1. Els orígens del pensament sociològic i antropològic
La reflexió sobre la condició humana sempre ha estat present en la història del pensament. Les cultures antigues tendien a concebre el fet humà com una simbiosi integradora d'elements físics i metafísics. El cristianisme va consumar la separació radical entre cos i esperit en el pensament occidental, i va donar lloc a un llarg període d'alternança de posicions que vinculaven el fet humà a la naturalesa amb posicions metafísiques, aquestes sovint amb una orientació obertament teològica. El que avui anomenaríem societat era concebut sota aquest doble prisma físic i metafísic, en què el personal i el col·lectiu estaven subjectes als imperatius naturals de la sang i a l'omnímode designi diví. Per tant, el seu coneixement es revelava mitjançant la fe o el costum, i estava dotat d'un caràcter dogmàtic. Aquestes diverses formes de pensar sobre el fet humà, pròpies de l'antiguitat i de l'antic règim, són radicalment diferents de les nostres formes de pensar actuals. En els nostres dies, quan tractem d'entendre o d'explicar els comportaments humans, solem recórrer a arguments psicològics, socials i culturals. Individu, societat i cultura són per a nosaltres tres conceptes dotats d'obvietat; ens sembla evident que la psicologia, la sociologia i l'antropologia són les perspectives més adequades per al seu estudi respectiu, i considerem, a més, que aquest estudi pot ser abordat i ha de ser abordat des d'una lògica científica o racional. Tanmateix, tot això que avui ens sembla evident no ha estat sempre així, i és el resultat d'un llarg procés històric que comença amb la modernitat, cristal·litza
en la Il·lustració, i dóna com a resultat l'aparició de les ciències socials. © FUOC • P08/10522/01930 10 Sorgiment i fonaments bàsics de les ciències socials 1.1. El context ideològic: el pensament il·lustrat 1.1.1. La raó crítica de la Il·lustració Tant la idea liberal d'individu (que serveix de base a la psicologia com a disciplina científica), com la concepció industrial de la societat (que constitueix la raó de ser de la sociologia clàssica) i les diferents nocions modernes de la cultura (sobre les quals versen les diverses perspectives antropològiques), són el producte d'un llarg procés de transformacions socials, econòmiques i ideològiques que, en el terreny del pensament, té les seves bases en la modernitat, primer, i en la Il·lustració, després. La reforma protestant, la física galileana i el descobriment de nous mons socials i culturals a Amèrica posen en dubte els principis ideològics de l'antic règim, i contribueixen a crear els fonaments de noves formes de pensar laiques sobre bases científiques (empíriques) i crítiques (racionals). Si la modernitat marca el punt de ruptura entre el pensament dogmàtic de naturalesa teològica i el pensament racional, científic i crític, la Il·lustració serà el brou de cultiu específic per a la gestació de les ciències socials. És precisament a partir de la Il·lustració que la reflexió sobre el comportament humà es concreta en una reflexió sobre les relacions entre individu i societat concebuts tal com avui els entenem. Serge Moscovici i el ''desencantament del món'' Serge Moscovici (1988) ha seguit els rastres filosòfics d'aquest procés que ell anomena de " desencantament F F F FF F F Fdel món ", i que culmina amb l'emergència del pensament sociològic: "La societat moderna s'orienta cap a una racionalització de l'economia i de la relació basada en la possibilitat de càlcul en tots els terrenys. Organitza l'administració dels homes com la de les coses, burocratiza els valors de la cultura i seculariza les creences per mitjà de la ciència. Abocada a les transformacions tangibles, esborra soterradament les empremtes mil·lenàries del mite i de la màgia, la il·lusió d'un sentit de la vida. Avança sense cessar cap a les darreries del «desencantament del món»." Serge Moscovici (1988). La machine à faire des dieux. Paris: Fayard. L'emergència del pensament racional i científic porta, amb la Il·lustració, una manera diferent de concebre la història i la societat, i no solament els objectes propis de les ciències naturals. Aquesta nova visió implica noves experiències vitals, entre les quals cal situar, en primer lloc, l'interès per comprendre la realitat social des de plantejaments radicalment laics, desproveïts de consideracions teològiques. La importància dels enciclopedistes com a antecessors de la sociologia va ser el seu convenciment que el món social també es podia interpretar
en F F F FF F F Fles formes F F F Fde F F F Fconvivència F F F Fcivilitzada. Interaccionisme simbòlic i funcionalisme La influència en la sociologia de la tradició empirista de l'escola escocesa arribarà, de la mà del pragmatisme, a l'interaccionisme simbòlic i al funcionalisme (especialment a la teoria de l'intercanvi) en què aquesta influència és patent. En aquest mòdul es fa referència més endavant a aquests dos grans marcs teòrics de la sociologia contemporània. D'altra banda, hem d'observar que el F F F Fdesenvolupament F F F Fdefinitiu F F F Fde F F F Fla F F F Fpsicologia F F F Fcientífica, F F F Fcom F F F Fa F F F Fciència F F F Fde F F F Fl'individu F F F Fprogressivament F F F Fdesvinculada F F F Fde F F F Fl'àmbit F F F Fde F F F Fles ciències F F F Fsocials, F F F Fes F F F Fprodueix F F F Fen F F F Fel F F F Fcontext F F F Fanglosaxó, F F F Fempirista F F F Fi F F F Fliberal F F F F F F F Fdels Estats Units. 1.1.2. El liberalisme i l'empirisme britànic El prejudici segons Voltaire Voltaire (1765), en el Diccionari filosòfic, definia el prejudici com "una opinió sense judici". En aquest procés cal assenyalar importants diferències entre el pensament continental (fonamentalment, francès i alemany) i el pensament britànic. En aquesta distinció s'han de tenir presents tant els vincles diferencials amb les grans tradicions filosòfiques modernes (el racionalisme i l' idealisme, pel costat continental; l' empirisme, pel costat britànic) com els desiguals contextos de referència social, polític i econòmic en cada un dels casos. És per això que, mentre que a França la reflexió filosòfica centra els seus esforços a combatre els principis ideològics de l'antic règim, a Anglaterra les energies es dirigeixen a legitimar el nou ordre social, polític i econòmic liberal sorgit de la revolució iniciada el 1640, en què la vida econòmica es concep Adam Smith Des d'aquesta òptica podem interpretar obres com la Teoria dels sentiments morals d'Adam Smith, publicada per primera vegada el 1759. Partint de l'existència d'un ordre natural de la societat, Adam Smith va analitzar la conducta humana a partir de tres parells de motius: 1) egocentrisme i altruisme, 2) desig de llibertat i sentit de la propietat, i 3)
hàbit de treball i tendència a l'intercanvi. © FUOC • P08/10522/01930 12 Sorgiment i fonaments bàsics de les ciències socials com a part de l'ordre natural de les coses. Aquest nou ordre s'assentava sobre una nova visió de la conducta humana, la de l'individualisme liberal, dotada d'unes pautes estables i consistents. L'historiador Josep Fontana ens ofereix una descripció resumida, però molt completa, d'aquest procés: "La tarea de construir esta nueva visión del mundo la llevó a cabo, en buena medida, la escuela histórica escocesa. Comenzó con una investigación sobre el entendimiento humano, prosiguió como una reinterpretación de la historia, y acabó cristalizando en una economía política. Esto es, partió de un intento de precisar la lógica de las acciones humanas individuales, continuó con la de los hombres unidos en sociedad, y una vez que había legitimado de esta forma la sociedad existente, se limitó a ofrecer una tecnología del desarrollo económico, que había de bastar para asegurar el progreso futuro, sin necesidad de revoluciones." Josep Fontana (1982). Historia: análisis del pasado y proyecto social (pp. 82-83). Barcelona: Grijalbo. 1.1.3. El liberalisme i el positivisme francès També a França la Revolució i els seus esdeveniments subsegüents (com la Comuna de París i la reacció burgesa en contra) van afectar de manera directa i immediata els pensadors francesos i van ser un paradigma del que, a escala general, aniria passant a tot Europa: l'eix del conflicte que mou el pensament social s'ha desplaçat i, en conseqüència, el pensament crític il·lustrat deixa de ser-ho ja que es constitueix se en el pensament dominant. La idea de progrés canvia de significat i de direcció. Al pensament liberal li sorgeix un nou oponent: el marxisme. És en aquest context de debat F F F Fentre F F F Fel F F F Fpensament F F F Fdels F F F Fpostil·lustrats F F F Fi F F F Fel pensament F F F Fmarxista F F F FF F F Fon sorgirà F F F Fla F F F Fsociologia. No en va, i d'acord amb Zetlin (1970), les reflexions dels sociòlegs clàssics són, en bona mesura, un "debat amb el fantasma de Marx". Encara que amb certa freqüència s'atribueix a Comte (1830-1842) –i també, encara que en menor mesura, a Saint-Simon (1760-1825)– la "paternitat" de la sociologia, podem considerar les seves obres com les últimes F F F Fmanifestacions del F F F Fpensament F F F Fil·lustrat F F F Fpostrevolucionari i com els antecedents F F F Fimmediats F F F Fde F F F Fla F F F Fsociologia, més que com a sociologia en sentit estricte. Si bé s'atribueix a Comte l'encunyació del terme sociologia, les seves aportacions no es poden considerar pròpiament com a sociològiques, ja que la seva obra encara és lluny de la ruptura necessària amb el pensament
L'obra de Herbert F F F FSpencer (1820-1903) coincideix amb els plantejaments positivistes de Saint-Simon i Comte en la seva perspectiva evolucionista de la història i en la seva concepció de l'estat industrial com a realització en procés de construcció exposats a L'estudi de la sociologia (1873). Tanmateix, mentre podem considerar Saint-Simon i Comte com els últims representants de la Il·lustració francesa, l'obra de Spencer pot ser vista com una culminació presociològica de la tradició empirista britànica, en la mesura que segueix el rastre de les troballes experimentals de la biologia, la tecnologia i la psicologia de la segona meitat del segle XIX i, sobretot, que suposa una continuïtat de les línies individualista i economicista de l'escola escocesa. Així, en els seus Principis de sociologia (1897), Spencer equipara els organismes biològics i socials sota una única llei de l'evolució resumida en l'evolució de l'agregat (uniformitat inconnexa, societats simples) al sistema (connex, societats compostes). Per a explicar l'evolució històrica, Spencer utilitza una doble tipologia basada en el tipus d'autoritat (jeràrquica/contractual) i d'organització econòmica (militarista / doble comerç), i estableix dos grans estadis evolutius: la societat militar (que inclou, en la seva pròpia evolució, el pas de les formacions simples a les formacions compostes) i la societat industrial (on s'assolirà, a partir d'una divisió del treball objectiva, una connexió dels seus membres basada en la voluntat individual). Evolucionisme universal A propòsit d'aquest evolucionisme universal, Comte ens ofereix la reflexió següent, molt expressiva de la seva visió empirista, objetivista, deductivista i generalitzadora de © FUOC • P08/10522/01930 14 Sorgiment i fonaments bàsics de les ciències socials l' individu i de la societat, i dels seus vincles amb el model de coneixement científic des d'aquesta òptica positivista postil·lustrada: "Cada uno de nosotros, al contemplar su propia historia, ¿no recuerda acaso que ha sido, respecto a sus nociones más importantes, teólogo en su infancia, metafísico en su juventud, y físico en su madurez?" A. Comte (1830-42/1971). Curso de filosofía positiva (p. 71). Madrid: Aguilar. En definitiva, aquest procés de "naturalització" de la societat, com a requisit –al mateix temps ideològic i metodològic– per a l'emergència de la sociologia com a disciplina científica, només es fa possible quan, en el pla dels fets (la transformació dels il·lustrats en classe dirigent), la societat passa de ser objecte d'una visió crítica a ser contemplada amb una visió legitimadora. Lamo de Espinosa ha destacat la importància d'aquest procés previ que ell denomina d' estranyament del fet social, derivat de la visió crítica que percep la societat tradicional com a artificial, com a base del que serà, ja per a la sociologia, una
concepció naturalista de la societat: "[...] la sociología surgirá [...] cuando, sobre la sensación de extrañamiento social, se proyecta de nuevo la idea de orden cósmico, idea de la que había sido separada por la teoría del contrato social. Con ello, la artificialidad del orden politico y social, que fue el arma crítica de la Ilustración, es redescubierta en la nueva sociedad burguesa como orden divino primero, y natural después. La aplicación del modelo científico a la sociedad tuvo, por ello, que esperar el triunfo de las revoluciones burguesas en Inglaterra y Francia [...]. En F F F F F F F Feste sentido, F F F Fla F F F Fbase F F F Festructural F F F Fde F F F Fla F F F Fsociología F F F Fse F F F FF F F Ffue gestando F F F Fa F F F Flo F F F Flargo F F F Fdel Antiguo F F F FRégimen F F F F(la F F F Fdiferenciación F F F Fsocial F F F Fy F F F Fel F F F Fextrañamiento) F F F Fpero F F F Fsu F F F Fbase F F F Fteórica, el F F F Fpunto F F F Fde F F F Fvista F F F Fcientífico F F F Faplicado F F F Fa F F F Flo F F F Fsocial, F F F Fsólo F F F Fpudo F F F Fsurgir F F F Fcuando, F F F Festablecida la F F F Fburguesía, F F F Fla F F F Fartificialidad F F F Fde F F F Fla F F F Fsociedad F F F Fes F F F Fde F F F Fnuevo F F F Fnegada. " E. Lamo de Espinosa (1989). El objeto de la sociología. Hecho social y consecuencias no intencionadas de la acción. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 48, 13. 1.1.5. L'herència il·lustrada de l'antropologia: el paper de l'evolucionisme Més complicat és rastrejar el procés del qual va sorgir el pensament antropològic. Encara que, com a ciència social, l' antropologia comparteix amb la sociologia el tronc comú il·lustrat, té un recorregut més llarg i més lent que aquesta. Cap al passat, ja des del segle XVI podem trobar etnografies descriptives dels pobles autòctons d'ultramar realitzades per diversos agents colonials, i fins i tot etnologies elaborades a Europa de manera merament especulativa o analitzant les dades empíriques proporcionades per aquests informants. D'altra banda, la ruptura de l'antropologia amb el pensament il·lustrat és més complexa i tardana. En aquest sentit, podríem considerar que, mentre l'etapa postil·lustrada de les presociologies de Comte, Saint-Simon o Spencer va ser aviat superada per la sociologia clàssica en sentit estricte, la fase preantropològica dels "protoantropòlegs de la Il·lustració" (Harris, 1968, p. 8) va acompanyar per més temps la disciplina. Entre les idees il·lustrades, la idea de progrés vinculada a la teoria de l' evolució acompanyarà els antropòlegs en els primers moments de la disciplina com a ciència social independent, fins al punt de constituir-se, segons molts antropòlegs, en la seva arrel principal. D'aquesta arrel, d'acord amb Adams La primera etnologia Meek (1976) situa el 1687 la primera d'aquestes etnologies, L'origen de les faules de Fontenelle, un estudi comparatiu sobre les semblances de les mitologies de la Grècia clàssica i els
il·lustrada: "Els salvatges no poden tenir, sens F F F Fdubte, un gran nombre d'idees abstractes." "[...] les nocions en què els salvatges han F F F Fd'estar menys ocupats són les que pertanyen a la reflexió." "[...] els idiomes dels salvatges són, probablement, molt pobres." Imatge del bon salvatge, del quadre La mort del general Wolfe, de Benjamin West © FUOC • P08/10522/01930 16 Sorgiment i fonaments bàsics de les ciències socials "[...] aquesta varietat, encara que molt menys notable, sens F F F Fdubte, que la que es presenta en les societats [...] civilitzades." Joseph-Marie de Gérando (1800). Considérations sur les diverses méthodes à suivre dans l'observation des peuples sauvages. Fullet publicat per la Société des observateurs de l´homme (1799-1805) (1799-1805). De Gérando fa aquestes afirmacions des d'un marc pretesament universalista i racionalista. Citat per T. Todorov (1989). Nous et les autres. La réflexion française sur la diversité humaine (p. 26 seg.). Paris: Seuil. Totes dues perspectives poden anar acompanyades, en la seva concepció evolucionista, per dos plantejaments: a) Un plantejament preil·lustrat de la història i de la cultura com a designis divins inspiradors de la llei natural. b) Un plantejament il·lustrat basat en una idea de tolerància que no s'ha de confondre amb indiferència moral o relativisme. "Y así, durante el siglo y medio subsiguiente, la ciencia social siguió a Locke en su convencimiento de que, a pesar de las diferencias de experiencia, la razón correctamente aplicada podría con el tiempo llevar al hombre, en cualquier lugar, a las mismas instituciones sociales, a las mismas creencias morales, a las mismas verdades técnicas y científicas. (.,..) Mientras tanto, sin embargo, y antes de que sean demostradas esas verdades, la consigna es tolerancia." M. Harris (1968/1985). El desarrollo de la teoría antropológica. Historia de las teorías de la cultura (5a. ed., p. 11). Madrid: Siglo XXI. L'aplicació peculiar d'aquesta òptica tolerant il·lustrada produeix una visió particularista de les altres cultures i universalista de la pròpia. Això explicaria l'aplicació d'esquemes filosoficoconceptuals europeus contemporanis per a l'anàlisi de les cultures primitives, i en molts casos l'ús de raonaments filosòfics com a font de dades. Entre els antropòlegs anglosaxons és freqüent la referència als treballs de Herbert Spencer (1820-1903) com a principal font de les idees evolucionistes en antropologia. Una explicació a aquesta referència ve donada per l'ancoratge filosòfic de les escoles britànica i nord-americana en la tradició empirista escocesa. Tanmateix, com acabem de veure, l'evolucionisme va ser una ideologia
que va traspassar els límits geogràfics de l'empirisme i que, cronològicament, precedeix a la publicació de L'origen de les espècies de Darwin el 1859. No és gens estrany, doncs, que les obres dels precursors de l'antropologia fossin una successió d'esquemes evolucionistes més o menys coincidents o dispars en perioditzacions i criteris. Entre ells, Lewis F F F FH. F F F FMorgan (1818-1881) va establir tres períodes ètnics de l'evolució humana (salvatgisme, barbàrie i civilització) caracteritzats pel grau de desenvolupament tecnològic i l'evolució de les estructures de parentiu, i Edward F F F FB. F F F FTylor (1832-1917) es va centrar en el desenvolupament de la religió estudiant l'evolució de l'animisme en dues etapes, una d'"inferior" (de caràcter amoral) i una de "superior" (en què s'adopta la doctrina de la retribució). Termes a Estàtica social El 1850, nou anys abans de la publicació de L'origen de les espècies de Darwin, Spencer ja utilitzava en la seva Estàtica social expressions com selecció natural o supervivència F F F Fdels més F F F Faptes, termes habitualment atribuïts a Darwin. Evolucionisme tylorià Cal matisar, d'acord amb Bohannan i Glazer (1974, p. 63), que l'evolucionisme tylorià no és, a diferència dels seus contemporanis, de caràcter racista: Tylor creia en la unitat psíquica de la humanitat i, per tant, la seva teoria de l'evolució animista no implicava la superioritat mental de les cultures superiors sinó només més complexitat de les seves religions. © FUOC • P08/10522/01930 17 Sorgiment i fonaments bàsics de les ciències socials La postil·lustració de Morgan i Tylor Com es pot apreciar en els plantejaments que exhibeixen en presentar els seus respectius treballs, tant Morgan com Tylor s'ubiquen en el marc ideològic postil·lustrat del progrés evolucionista:
Franz Boas Franz Boas, d'origen i formació alemanys, va contribuir a la consolidació de l'antropologia com a disciplina acadèmica fundant el primer departament universitari dels Estats Units a la Universitat de Clark el 1888. La seva obra és un intent de professionalitzar i dotar de caràcter científic la investigació etnogràfica. Entre els deixebles de Boas hi ha Alfred Kroeber, Robert Lowie, Fay-Cooper Cole, Ruth Benedict i Margaret Mead. © FUOC • P08/10522/01930 18 Sorgiment i fonaments bàsics de les ciències socials "Un estudio detallado de las costumbres en su relación con la cultura total de la tribu que la practica, y en conexión con una investigación de su distribución geográfica entre las tribus vecinas, nos proporciona casi siempre un medio de determinar con una exactitud considerable las causas históricas que llevaron a la formación de las costumbres en cuestión y a los procesos psicológicos que trabajaron en su desarrollo. Los resultados de las investigaciones seguidas con este método pueden ser triples. Pueden revelar las condiciones ambientales que han creado o modificado los elementos culturales; pueden aclarar factores psicológicos que trabajan para formar la cultura; o pueden traer ante nosotros los efectos que las conexiones históricas han tenido sobre el crecimiento de la cultura. Gracias a este método, tenemos un medio para reconstruir la historia del desarrollo de las ideas con mucha más exactitud que lo que las generalizaciones del método comparativo permitían." F. Boas (1920). Los métodos de la etnología. A P. Bohannan i M. Glazer (1992/1993) (Eds.), Antropología. Lecturas (p. 90). Madrid: McGraw-Hill. Citació "La razón por la que el estudio del desarrollo interno no se ha seguido enérgicamente no se debe a que no sea importante desde el punto de vista teórico, sino que más bien es debido a las inherentes dificultades metodológicas."
F. Boas (1920). Los métodos de la etnología. A P. Bohannan i M. Glazer (1992/1993). (Eds.), Antropología. Lecturas (p. 96). Madrid: McGraw-Hill. La meticulositat i la devoció que Boas posava en el treball de camp han estat catalogades com una espècie de "puritanisme metodològic" derivat de la seva concepció de la ciència com una "empresa sagrada" (Harris, 1968), i això implica una ruptura radical (metodològica i ideològica) respecte als seus antecessors: "Sir James Frazer, cuando le preguntaron si había visto a alguno de aquellos primitivos sobre cuyas costumbres había escrito tantísimos volúmenes, replicó concisamente: «No lo permita Dios». Tylor viajó a alguna de las remotas ragiones 'incivilizadas' de México y el sudoeste de EEUU, pero nunca realizó ningún trabajo de campo sistemático en aquellas zonas. Entre los pioneros de la antropología, Morgan fue virtualmente único en su buena voluntad de exponerse a sí mismo, al menos brevemente, a alguna de las incomodidades de la investigación de campo. Podría decirse que, mientras los antropólogos anteriores a Franz Boas estaban intelectualmente dedicados al estudio de las culturas primitivas, en conjunto eran temperalmente incompatibles con, o ideológicamente faltos de convicción de, la necesidad de llevar a cabo tales estudios sobre el terreno." D. Kaplan i A. Manners (1974). Antropología: viejos temas y nuevas orientaciones. A J. R. Llobera (1974/1975) (Ed.), La antropología como ciencia (pp. 56-57). Barcelona: Anagrama. Boas vestit d'esquimal. Font: American Philosophical Society Entre els deixebles de Boas, Kroeber (1876-1960) va rebre la influència del mestre després d'haver adquirit una sòlida formació historicista neokantiana, enfocament que va mantenir al llarg de la seva vida. Una de les principals aportacions de Kroeber és la seva crítica de l'evolucionisme organicista, i principalment de Tylor. Per a Kroeber (1917), la civilització és un fenomen superorgànic, acumulatiu (en què –a diferència de l'evolució orgànica– l'antic es manté malgrat el naixement del nou) i de naturalesa social i no hereditària (com es demostra en el cas del llenguatge). La història està determinada per pautes culturals (ni biològiques ni psicològiques), i és aquest enfocament històric el que ha de caracteritzar les ciències socials: "[...] las ciencias sociales, si podemos tomar la expresión como equivalente de historia, no niegan la individualidad más allá de lo que niegan al individuo. Se niegan a ocuparse de la individualidad y del individuo como tal. [...] La mente y el cuerpo no son más que facetas del mismo material orgánico o actividad: la sustancia social [...], lo que nosotros denominamos civilización, lo transciende por mucho que esté enraizada en la vida. [...] Las fuerzas y principios de las ciencias mecánicas
de l'associació, a diferència dels vincles comunitaris, on la persona es defineix per la seva pertinença física o espiritual a una comunitat, i on la seva posició, de domini o submissió, generalment donada per naixement, preestableix els límits de les seves accions. Aquesta dissolució gradual dels vincles comunitaris i els problemes plantejats per la seva substitució per vincles societaris constitueixel tema central de la reflexió sociològica, per a Ferdinand Tönnies (1855-1936), un dels sociòlegs més destacats de l'escola clàssica alemanya. Obrers en una fàbrica Font: http://anabast.wordpress.com/ © FUOC • P08/10522/01930 20 Sorgiment i fonaments bàsics de les ciències socials Les relacions F F F Fcomunitàries són relacions de dominació basades en la desigualtat de poder, relacions de companyerisme basades en la confraternitat, i relacions en què es dóna una barreja de tots dos elements (com, p. ex., el matrimoni). Es troben presents en els tipus d'unió caracteritzats com a comunitats de sang, de raça i d'esperit. Les relacions societàries es basen en un pacte racional entre dues parts que s'uneixen utilitàriament. Són models d'aquest tipus de vincle contractual les relacions de treball, els contractes d'arrendament i les relacions creditor-deutor. Donen lloc a associacions com la classe social, els sindicats, l'estat o les organitzacions eclesiàstiques. La novetat sociològica del pensament tönniesià respecte d'altres contemporanis seus consisteix en la ruptura de la visió historicista o evolucionista de les formes i relacions socials per una visió més específicament sociològica. En aquesta última, es preveu la transformació, en si mateixa, d'una relació a una altra, i la convivència de tots dos substrats –comunitari i societari– en la vida social. Així, per exemple, l'Estat com a associació racional prototípica necessita la base comunitària de la nació per a garantir l'èxit de la seva empresa (en aquest cas, dur a terme un projecte nacionalista). Reflexió Un dels principals problemes de la societat contemporània és, des d'aquest punt de vista, l'establiment de relacions socials basades exclusivament en la voluntat F F F Fd'arbitri (fonamentada en la racionalitat) sense fonament comunitari "espiritual" en la voluntat F F F Fessencial (d'origen físic i/o espiritual). Una de les conseqüències empíriques d'aquest problema és la manifestació de nous fenòmens disfuncionals com l' anomia, dels quals es comença a ocupar la nova disciplina, i que tractarem en l'apartat 4.5 d'aquest mòdul. En el pla de la reflexió sociològica la teoria clàssica de l'acció social de Weber, sustentada en gran manera en la creença típicament moderna de l'autor en la racionalitat (d'acord amb
finalitats o d'acord amb valors), subestima aquest problema, per al qual sí que tindrien cabuda (encara que no ho tracta de manera explícita, perquè s'elabora des d'un context historicotemporal diferent) les diverses reformulacions de la teoria de l'acció social (les funcionalistes en part, i obertament les postmodernes i crítiques). Totes tenen en comú el qüestionament de la noció de racionalitat subjacent en l'enfocament weberià, que es posa de manifest en la presència del que els sociòlegs denominen conseqüències no intencionades de l'acció. Aquesta qüestió es tractarà més endavant, especialment en els apartats 2.2 i 3.2. Així doncs, els problemes psicològics i socials plantejats per la substitució d'alguns vincles comunitaris per vincles societaris constitueixen la base d'algunes de les més importants obres dels primers sociòlegs. Interessa destacar aquí que, en la majoria dels casos, s'estableix una relació directa entre cohesió social i benestar psicològic. Aquest és el cas, per exemple, del famós estudi de Durkheim sobre El suïcidi (1897), al qual ens tornarem a referir més endavant. No per casualitat, en aquesta i altres obres de la sociologia clàssica –i també de la sociologia actual –són nombroses, com veurem, les referències a fenòmens com l' alienació o l' anomia. Obrers en una fàbrica Font: http://anabast.wordpress.com © FUOC • P08/10522/01930 21 Sorgiment i fonaments bàsics de les ciències socials La sociologia, en definitiva, sorgeix com a tal coneixement específic entorn d'un eix temàtic constituït pels nous problemes específics de la nova societat sorgida de la revolució industrial. És entorn d'aquests eixos temàtics on les ciències socials es configuren com a especialitats necessàries i diferents del coneixement filosòfic i del coneixement històric. És per això que les obres dels sociòlegs clàssics contenen –a més de les seves propostes epistemològiques per a la constitució d'un tipus de coneixement particular– tot un inventari de les preocupacions específiques del seu moment sociohistòric: el poder i les seves fonts de legitimació; les explicacions de la desigualtat social en termes de classe o d'estatus, els plantejaments sobre la desigualtat política en termes de classe o d'elits, diferents concepcions de l'ordre social o del canvi social, l'oposició entre el sagrat i el profà com a resultat del procés de secularització de la societat, la crisi de l'individualisme, etc. 1.2.2. El colonialisme i l'aparició de l'antropologia La vaga, de Robert Koehler Si la sociologia sorgeix del context de la revolució industrial, l' antropologia és filla del colonialisme. Aquesta afirmació tan repetida significa no solament que l'expansió imperialista occidental va contribuir a la seva formació i va possibilitar-ne la pràctica sinó també, segons Llobera (1975), que va modelar
© FUOC • P08/10522/01930 22 Sorgiment i fonaments bàsics de les ciències socials James Cowles Pritchard (1843). The Natural History of Man. Testimoni recollit de G. Lienhardt (1964). Antropología social (pp. 17-18). México: FCE. "Un caso famoso es el del Ashanti, de lo que ahora es Ghana, quien emprendió una guerra contra sus gobernantes británicos [...]. En 1900, el gobernador de la Costa de Oro preguntó al Ashanti por qué no había sido invitado a sentarse en el sagrado Taburete de Oro de su nación, un acto que, según pensaba, era necesario para confirmar su soberanía como representante de la reina Victoria. La ignorancia y falta de comprensión que causara esta demanda condujo a la guerra, ya que el Taburete de Oro nunca había sido un trono. Fue y es el relicario y el símbolo del espíritu del pueblo del Ashanti. Posteriores desórdenes se habrían producido si el gobierno no hubiera apoyado al capitán Rattray –[...] «un hombre de manifiesta habilidad y larga experiencia, dotado de mucho tacto y gran simpatía entre el pueblo»– para que estudiase las costumbres del Ashanti y la importancia del Taburete de Oro en su vida. Pronto apareció una serie de libros de Rattray sobre muchos aspectos de la cultura del Ashanti, y surgió un mayor entendimiento entre el gobierno y el pueblo." G. Lienhardt (1964). Antropología social (p. 16). México: FCE. Ja al segle XIX comença a sorgir una verdadera preocupació per conèixer la naturalesa i les condicions de vida dels pobles "primitius", i es van començar a organitzar expedicions científiques com la realitzada a l'Àfrica Occidental per l'alemany Heinrich Barth, entre 1850 i 1855, a càrrec de la Reial Societat Geogràfica de Londres. Entre aquests etnòlegs n'hi ha alguns de motivats per un sincer interès filantròpic i humanitari que els porta a preocupar-se pels problemes morals plantejats per l'expansió colonial. Aquest corrent, que segueix la línia de defensa dels drets dels indígenes sorgida entre missioners espanyols com De las Casas al segle XVI i es fonamenta en la doctrina de la llei natural, dóna lloc a la fundació d'organitzacions com la Societat Protectora d'Aborígens el 1837. Tanmateix, el que porta les potències colonials a formar institucions científiques –com la Societat Etnològica Nord-americana, la Societat Etnològica de París o la Societat Etnològica de Londres a mitjan segle XIX– és una necessitat de tipus merament utilitari: solucionar els problemes pràctics i morals que puguin perjudicar els interessos dels imperis europeus en expansió, o en paraules d'Izard (1991, p. 175), "rematar la seva obra imperial". L'estudi dels "pobles primitius" es converteix d'aquesta manera en una qüestió d'interès pràctic per a les potències colonials. Així doncs, en aquest context colonial de la segona meitat del segle XIX i començament del segle XX sorgeixen els primers estudis antropològics, de primer a la Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica, França i Holanda (Itàlia queda molt endarrerida, i Portugal
i Espanya en queden fora), i després als Estats Units. La figura de l'antropòleg, independentment de les seves conviccions morals i de les seves simpaties personals, sorgeix com un instrument al servei del colonialisme. Això el converteix, d'acord amb Kaplan i Manners (1975, p. 62 seg.), no solament en un traïdor de la moral humanista (perquè "ignora" injustícies socials de les quals és coneixedor en fer les seves investigacions), sinó també en un traïdor del potencial científic de la disciplina. Les conseqüències epistemològiques d'aquesta dependència són diverses. En primer lloc, la "prova antropològica" es basa en una font única, l'etnògraf, els interessos personals i corporatius del qual estaven supeditats a l'existència de l'ordre colonial (Llo- Trobada i salutació de Stanley a Livingstone a Ujiji, a la vora del llac Tanganika. Font: http://www.wayfarersbookshop.com © FUOC • P08/10522/01930 23 Sorgiment i fonaments bàsics de les ciències socials bera, 1975, p. 376). En segon lloc, l'antropòleg –com a agent colonial– estudiava les cultures primitives com si el seu funcionament fos independent del context imperialista, l'impacte social, econòmic i cultural del qual era ignorat. "Al tratar de las sociedades del mundo primitivo como si fueran unidades 'originales' en funcionamiento, al enfocar temas 'de seguridad' tales como el matrimonio, la familia, el parentesco o las técnicas de trenzar cestas, el antropólogo se convirtió en un instrumento de los intereses explotadores. Si era o no consciente de la colaboración que significaba su actividad o inactividad en esta empresa explotadora, eso no importa de manera fundamental. Pues mientras que puede haber sentido y con frecuencia expresado un sentimiento de simpatía [...] raramente, si es que alguna vez, se traducía en un análisis del sistema económico y político de mayor tamaño que era responsable de las desgraciadas condiciones observables. En efecto, el antropólogo desatendía la caída del pueblo colonizado en las redes imperialistas de dimensiones mundiales; en efecto, ignoraba la explotación a la que estaba siendo sometido." D. Kaplan i R. A. Manners (1975). Antropología: viejos temas y nuevas orientaciones. A J. R. Llobera (Ed.), La antropología como ciencia (p. 62). Barcelona: Anagrama. L'ombra colonial sobre el treball dels antropòlegs ha estat intensa i llarga. Així, per exemple, Izard (1991) ens crida l'atenció sobre la letargia de l'antropologia alemanya després de la derrota del 1918, que la priva de les seves colònies. Kaplan i Manners (1975) posen de manifest la paradoxal persistència metodològica, per part dels estudiosos dels processos d'aculturació i dels relativistes culturals des dels anys trenta, de continuar estudiant les societats primitives com a sistemes independents. De manera més general, Llobera (1975, pp. 378-379) ofereix una revisió per etapes de la història de l'antropologia des del marc referencial del colonialisme capitalista:
