¡Descarga apunts roma y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
( a mà primera part)
A – La Crisi de la República I l’inici
de l’Imperi.
El rei Acnus Marcius (VII ac) va crear el primer pont per a creuar el riu amb voluntats comercials (no militars) però actualment ja no es conserva. A part del Tíber, hi havia un altre riu més petit el Velabrum (amb terres molt fangoses) i quan es va voler construir al seu costat es va haver de transferir a un altre lloc creant la cloaca màxima (que també servia com a clavegueram). Fins a la època de August no va ser descoberta i llavors la van cobrir. En època de Servius Tulius (VI ac) Roma s’engrandeix; s’hi adhereixen tots els poblets que s’havien format als altres 6 turons i s’expandeixen els límits de la ciutat = Roma esdevé la ciutat dels 7 turons. Es va fer un altre mur per a marcar els límits (Mura Serviana). A finals de S.VI aC. Roma ja era gran, la vida es focalitzava al voltant de dos turons: Palatinus i Capitolium. Al Capitolium hi ha un temple que es fa al mateix temps del fi de la monarquia. La MONARQUIA finalitza per 2 raons: ▲ Una revolta popular al 509 aC: quan acaba són escollits els dos primers cònsols
▲ El temple era anomenat Temple de Optimus Primus Capitulinus ( ac) conegut com la Tríada Capitulina (Júpiter, Minerva i Juno) i tenia 3 cel·les per això. Cada cel·la té la seva porta particular i individual.
FORUM ROMANUS, FORUM MAGNUS O FORUM Plaça al mig de Roma, esdevé la més important perquè és on passen els fets més importants i grandiosos. És la que pateix més canvis i modificacions al llarg de la història (on es va fer l’assecament del Velabrum). Es troba als peus de 5 turons i queda entre el Capitolinum (esq) i el Colisseu (dreta). Actualment està mal conservat. Com a conseqüència del pas de la monarquia a la república, al S.VI va fer-se la primera pavimentació on es pogués construir i passejar. Els elements més antics del Fòrum: ▲ CURIA: Seu del senat durant la república (assemblea dels més savis)
▲ COMITIUM: On es celebraven els comicis electorals, plaça que quedava als peus de Cúria, tenia forma d’embut i als costats tenia grades on la gent podia seure.
▲ ROSTRA: Tarima, estructura elevada on els polítics deien la seva.
Al extrem oriental de la plaça hi havia la REGIA (hi ha restes) i es diu que era la residència oficial del rei, hi ha qui diu que era la residència oficial del cap espiritual (anomenat Rex Sacratum: rei d’alló sagrat). A la part sud de la plaça hi havia la zona del TABERNAE VETERES que eren botigues. Al pas de la monarquia a la república es van construir poc desprès del 500 ac dos TEMPLES: EL TEMPLE DE SATURN: (déu del pas del temps) i a la dreta el TEPLE DE CÀSTOR I POL·LUX: també amb fort arrelament popular. El S.V ac va ser un segle fosc pel fòrum perquè ni hi ha informació quasi. Es torna a tenir informació a partir del 390 ac. Al 390 ac hi ha una ocupació molt dura a Roma per part dels gals; Amilus va poder arribar a pactar amb ells per a fer-los marxar (se’l considera un segon fundador de la ciutat). A propòsit d’això es construeix el TEMPLE DE LA CONCÒRDIA del qual no hi ha restes (es trobava a la part esquerra de la cúria). També coincidint amb la invasió dels gals Roma té por i es construeix un element defensiu: la GRAN MURALLA DE ROMA al mateix lloc on hi hauria la “Luna Serviana” (la muralla conserva el mateix lloc, la luna era un monument que narra la militarització de la ciutat). Cap a 200 ac, Roma ja s’està expandint i succeeixen les Guerres Púniques, Roma esdevé Caput Mundi (capital del món) i s’havia de monumentalitzar la ciutat; per això es construeixen 4 grans basíliques al fòrum. Els noms d’aquestes basíliques (espais policulturals i civils de caràcter públic, no religiós) corresponen a les 4 famílies que van pagar la construcció i es van construir a la vegada: ▲ FULVIA: Al costat N de la plaça (en un futur la restauraria la família Emilia i se’n diu també la basílica Emilia per això)
▲ SEMPRONIA: darrere la Tavernae
la que Iuli era descendent), el temple es per Venus Genetrix (missat de mare creadora i justificar que JC té poders divins), exedra.
ANASTILOSI: reconstrucció fictícia d’una runa o una part d’un edifici. August li dóna el punt final al fòrum Iulium. Juli destrueix la basílica Sempronia (on hi havia la taberna vetera) i hi fa la BASÍLICA IULIA Té dobles col·laterals (2 naus paral·leles una al costat de l’altre), recorda la façana del Tabularium. Doble registre arcs de mig punt. Finestres. Les columnes amb escultures. Pilars al interior i arcs de mig punt. Un cos més elevat amb finestres per a la il·luminació, coberta de fusta. La basílica era judicial, on hi havia el TRIBUNAL DELS CENTUM VIRI (els 100 jutges). En cas de processos importants es reunien tots, però si eren casos menys importants es subdividien en 25 membres i posaven cortines per a separar espais dins la basílica. TABULAE LUSORIA: Jocs sobre taula per a passar l’estona, s’en troben en aquella zona. La plaça no es va alterar, nomès la façana. BASÍLICA FULVIA: (200 ac – S.I dc), S.I dc es decideix renovar, es respecta la planta original i s’embelleix. S’hi adosen unes tavernae ( tabernae novae) era el lloc privilegiat de les tendes. La basílica canvia el nom per Emilia (la família que paga la remodelació). Fulvia era l’antic nom de la família que va pagar. ESTRUCTURA de nau central, nau lateral i 2 naus laterals al N, acaba de forma sobtada perquè hi havia un carrer al darrera (acaba diagonalment).
b2. urbanització de LA ROMA D’AUGUST I ROMA IMPERIAL
Trets sobre l’urbanisme (a partir del 27 ac, que és quan ell és August): ▲ S’han conservat poques restes arqueològiques i moltes són reconstruccions (no són l’esperit original de August).
▲ Ideologia canviant i ambigüitat d’August, despista.
▲ Decisions que pren August: deroga la “ lex de urbe augenda” llei de creixement urbà (ho va voler fer JC per a fer una nova estructura de la ciutat). Fins i tot volia desviar el curs del Tíber!!! August veu que és una despesa forta i ho deixa-
▲ Posa dues iniciatives:
■ Eixamplar per 3a vegada els límits de Roma, en la historia els límits de la ciutat. Desprès de la Roma dels 7 turons, en els altres turons s’havien fet pagis (cases fora del nucli urbà)
Bipòrtic
Tripòrtic En funció de les galeries que tingui Cuadripòrtic
■ No fa muralles, Roma és tan gran que ningú atacarà. Crea XIV regiones i 265 vici (barris)
La nova superfície de Roma es divideix en 14 regions (Com districtes) i aquestes queden subdividides en barris. ■ Posa la llei LEX IULIA de modo aedificorum urbis (de com construir edificis) per tal d’evitar incendis, que s’ensorrin.. els limita la alçada. El primer cos de bombers es fa en aquesta época.
■ Millores en provisió d’aigua (es cobreix la claveguera maxima) i canvis en la seguretat.
■ Se li va donar el títol honorífic de restaurador sagrat de l’urbanisme de Roma.
■ Restauració general de vies urbanes
■ Neteja de la ciutat, higiene i condicionament dels marges del Tíber.
Res Gestae Divi Augusti (Llatí: "Les gestes del Diví August") és la inscripció funerària del primer emperador romà, August, on explica en primera persona fets i accions que va fer durant la seva carrera política i militar fins a atényer tot el poder que va arribar a tenir. August finiquita les empreses que Juli Cesar havia començat (acaba el Forum Iulium),la Basílica Iulia, i Emilia i la construcció de la Curia Iulia (seu del senat). Monumentalitza els límits de la plaça i fa una nova rostra (on es fa speech pels polítics) Temple de Iuli Caesar (al mig de la ciutat) ROSTRA On els polítics es dirigien al poble. Hi havia una escalinata pel darrera. Al davant hi havia incissions on es posaven els esperons dels vaixells que havia vençut en guerra. Ex. Els esperons de Marc Antoni i Cleopatra. És una altre manera d’insistir en que ell és el màxim responsable de la pau augusta = pax august. Esperó = rostrum en llatí i plural rostra.
TEMPLE IULIUS CAESAR
Temple del Divus Iulius (del diví) es basa en la iconografia d’una moneda el que especulem, que, tot i ser anterior al temple ho deurien imprimir per a reforçar la idea de JC com a divinitat. Tenia 4 columnes (en realitat n’hi havia més) i al entaulament posava “divo Iuli” i el cometa que va passar pel cel desprès de la seva mort. Al costat un altar, no pel poble, nomè spel sacerdots per a fer el culte. Si el poble vol fer culte, ho ha de fer a la plaça.per això el altar sempre està al exterior. Moneda = símbol de foc perquè és on es va cremar a JC, hi havia un absis.
b3. roma caput mundi: dinasties juli-clàudia i flavia
LA CAPITAL DE LES DINASTIES IULI CLAUDIA I FLAVIÀ
EL LLEGAT AGUSTEU
CAMPUS MARTIUS
Era una gran esplanada. És una part plana, zona molt turística. Estava fora de la ciutat mítica de Roma (7 turons) però dins de la Roma Augustea. A la banda occidental estava limitat pel riu Tevere i per l’altre a l’inclinació del Capitolium, pel N per Pincius i el E pel Quirinalis. Es conserva bastant el urbanisme ex: Via del Corso, bastant semblant a l’antiga Via Flaminia. CAMP DE MART DE LA REPÚBLICA A L’IMPERI Els territoris eren d’Agrippa (mà dreta d’August). Serà el principal impulsador de les obres. Els canvis que es van fer va ser: ▲ La zona SUD on hi havia un estany natural és on hi havia el Teatre de Pompeu i al davant la plaça porticada. Els canvis ans ser els que es van fer a la Saepta Iulia una plaça rectangular quadriporticada on es fa el comitium (on es votava) que JC havia fet destruir.
▲ Agrippa fa fer al costat el Diribitorium (on es contaven els vots)
▲ Es regularitza l’estany amb una mida que permetés fer un terreny públic amb estany que serveixi de dipòsit i per a fer grans espectacles de caràcter aquàtic.
En la plaça entre el estany i la Saeta Iulia s’hi construeixen 3 edificis:
- Un PANTEON (temple per a tots els deus). És el primer que es fa que no mana directament un governant. No té res a veure amb el Panteó de Roma; d’aquest no en queda res.
- Al costat, una BASÍLICA dedicada per Agrippa a Neptú (Agrippa és almirall de la flota) no és res religiós i actualment s’en conserva poc.
- Es fan les primeres TERMES PÚBLIQUES de les que queda alguna cosa. Era l’edifici més important que es va construir en aquest espai i eren gratuïtes (donava prestigi a Agrippa).
La part S en definitiva estava composada de edificis lúdics pel poble.
La zona NORD no era construïda i l’exèrcit ho utilitzava per a practicar. Aquesta esplanada es creuada per VIA FLAMINIA Forma part del referent visual de la ciutat perquè es veuen els edificis importants del Camp de Mart quan entres a Roma a través d’aquesta via. Tenia 3 elements per ennaltir la figura d’AUGUST:
- MAUSULEUM D’AUGUST Molt gran, per a acollir les cendres dels difunts familiars i allegats d’August. Es veia en primer lloc quan erntraves a Roma. Es conserva malmès.
- PLAÇA GEGANT DE MARBRE “ Horologium Augusti”. Era un rellotge de sol, hi havia les marques al terra i un obelisc que feia la funció de gnomon (ara mateix el obelisc egipci es troba davant del parlament). Cada 23/09 (quan va neixer August) la ombra projecta a l’interior del Ara Pacis.
- ARA PACIS Altar de la Pau (Ara Pacis). August sempre insistia en que ell habia portat la pau. L’edifici servia per a fer rituals religiosos i es conserva.
August mor el 14 Ac.
DINASTIA IULIA CLAUDIA
August Livia Tiberi Claudi Nero
Agrippa Julia Tiberi Drusus
Agrippina Germanicus Clau di
Calígula Agrippina
Neró Lívia forma part de la família Claudia (pel seu primer marit) és una dóna amb molt caràcter i portava els pantalons. August posa una condició per a qui el succeeixi (que es pugui establir un vincle de sang, és a dir o Iulius o Claudi). Tots els que anomenava successor eren morts. August adopta a Tiberi (fill de Livia amb el seu primer matrimoni) i serà el final successor. Quan August mor, el títol d’August desapareix. I s’utilitza el de IMPERATOR (cap militar i de govern) = el que utilitzarà TIBERI. Tiberi és emperador del 14-37 dc. Mor per mort natural i els dos possibles successors eren: ▲ Calígula (el successor)
▲ Germanicus (va morir en guerra)
El 37dc. CALÍGULA comença a regnar, l’únic problema és que està boig. Designa un cavall com a senador i fa obrir una dona embarassada en canal per exemple. Al 41 dc se’l carreguen i volen designar un successor. CLAUDI serà el successor (tiet de Calígula). Com que es tartamut i coix el subestimen i es pensen que ja anirà bé que sigui tontet per controlar-lo. Però Claudi és molt intel·ligent i bon governador. Es casa amb Mesalina que és una nimfòmana i acabarà asessinada i les seves segones núpcies són amb
TEMPLE DIVÍ AUGUST
Al sud de la Domus Tiberiana, hi ha controversia en les opinions de si es va construir o no en aquest lloc.
CALÍGULA (37-41 dc) Se li deia així perquè es posava les sandàlies del seu pare ( caligulae) en llatí. Les seves obres són: ▲ Ampliació i acabament de la domus Tiberiana
▲ Enllesteix les obres de Tiberi
▲ Inicia la construcció d0un circ al turó del Vaticanus (fora de la Roma Imperial). Les restes estàn sobre la plaça de ST.Pere. al mig hi havia un obelisc llis (que ara està enmig de la plaça). Es on es feien les curses de carros.
CLAUDI (41-45 dc) Pensa i millora a favor del benestar social, fa: ▲ Obres de seguretat, higiene i salubritat
▲ Aqüeductes Utilitza el estany de Agrippa que servia per canalitzacions que repartien l’aigua i construeix 2 aqüeductes: l’aqüeducte Claudia i l’aqüeducte Novus per implementar el volum d’aigua. Aquests dos aqüeductes confluïen (és una obra d’enginyeria pura):
Com que havia de tenir una petita inclinació per a que l’aigua circulés i no s’estanqués; revesteixen la construcció amb ceràmica perquè llisqués millor l’aigua i no embrutés. Aquests dos aqüeductes confluïen a la Porta Maggiore (posteriorment es fa servir com a entrada a la ciutat quan es posa muralla i per això se li queda el nom de porta). Les pedres no estan acabades del tot: molt típic de la època de Claudi els carreus són “irregulars” d’aspecte. Al damunt hi ha una inscripció a l’àtic on diu qui la ha ordenat, d’on ve l’aigua... està perforada per a dins i és per on passava l’aigua. NERÓ (54-68 dc) Deixa algunes obres abandonades. ▲ Imposa la divinització de Claudi amb el Templum divi claudi (claudianum)
▲ Fa els Ponts Neronis per a creuar el Tíber i és important per l’exèrcit, el transport..
▲ Construeix la Domus Transitoria
▲ Domus Aurea
DOMUS TRANSITORIA Nou palau, no en tenia prou amb el de Tiberi i uneix la Domus Tiberiana amb unes propietats que tenia ( Esquilinis) es diu així perquè permetia passar del Palatinus al Esquilinus. Va quedar destruïda al 64 dc a causa d’un incendi enorme. Neró no va actuar del tot bé en aquell incendi, podria haver fet més: El foc comença al Circus Maximus (regio X) s’escampa per les tendes del costat que tenien productes inflamables i el foc ràpidament es contagia fins a la regio XI i la regio IV. Les altres regions una mica també. Neró decideix privatitzar el sól cremat i vol construir un palau que és immens:
DOMUS AUREA
En un principi era territori públic i se’l queda com a privat. Es fa un estany al bell mig. Un conjunt d’edificis públics i jardins que passen a ser privats. Van fer canvis estructurals també, es conserva una mica. Hi havia una sala octàgona avui visitable amb una cúpula, tenia la funció de organitzar les estances. Tot sumptuosament decorat. Apart comença a col·leccionar obres com el Laoocont. URBANISME DE LA DINASTIA FLAVIA Són una família vinculada al exèrcit, quan Neró mor, ja no es vol més Iulius Claudius. El govern està en un moment de poca estabilitat. L’any 69 dc puja al poder un patrici: VESPASIÀ (69-79 dc) quan aquest mor, el substitueix TITUS (79-81 dc) que s’hi està poc i quan mor el suceeix el germà petit DOMICIÀ (81- dc) que té un final de govern convuls i és assassinat. VESPASIÀ (69-79) ▲ Desmantellament del Domus Aurea
▲ Finalització Claudianum
▲ Millora l’organització de la ciutat
▲ Inici del Amphiteatrum Flavium (Colisseu)
▲ Templum Pacis (forum pacis) és un temple.
TEMPLUM PACIS Es construeix a zona del Forum Imperiali. Dedicat a la pau perquè el principal conflicte que es va trobar Vespasià va ser una revolta a Palestina (judea) en contra dels romans, així recorda que va tornar la pau. La estructura sembla més d’un fòrum: ■ Gran plaça quadriporticada
■ En un extrem la zona de culte
■ Altar a l’exterior
■ Tñe la plaça amb zones ajardinades. És important perquuè fins al moment les plaés eren dures. Eren uns canals d’aigua que es feien per refrescar i embellir amb flors... DIÀLEG DEL MONUMENT URBÀ AMB LA NATURA molt de pau, bucòlic.. (templum pacis).
TITUS (79-81)
▲ Termes i continuació de les obres de Vespasià
▲ Al forum romanum fa el Temple divi Vespasiani.
b4. la culminació d’un llarg procès: les darreres actuacions
flàvies i el for de trajà
terra). En canvi la segona exedra del mateix costat (la gran) no la pot tocar. Com resoldre l’encaix? DISSIMULEM : Decideix col·locar el temple al extrem d’una plaça. Temple dedicat a la deessa protectora de Domicià (Minerva). El templa queda adossat a la exedra que quedava dempeus del forum augustum. Fa un gran pòrtic de forma absidal(darrere el temple) seguint la curvatura d’un semicercle : plaça semicircular per accedir al Forum i es trobaven directament el temple. Va tenir que posar un passadís altern per poder passar directament a la plaça. Al cantó S del Forum tenia el espai limitat (via argiletum, basilica emilia...) no hi havia espai per posar una porta monumental i va fer una porta modesta encaixonada. Es probable que en el projecte original el forum estigues ubicat al revès perquè si han trobat amb excavacions restes d’un gran temple a l’altre banda. Pel motiu que fos aquest temple s’abandona, no s’acaba i ho fan al cantó contrari. En canvi es col·loca un templet dedicat a Janus F(deu també de la guerra) i devia consistir en 4 columnes que tancaven un espai cuadrat. Aquestes portes sempre estaven obertes i nomès es tancaven quan hi havia guerra.(portes del templet). Com que no hi havia espai per un pòrtic real, se l’inventa i fa unes columnes adossades que no servien per a res més que per a enganyar visualment i que semblés que hi havia un pòrtic. L’efecte que creava era molt més agradable que dos parets llises. Nomès queden 2 columnes (colonace és el nom popular que tenen). La paret estava recoberta amb marbre. El entaulament una part sobresurt cap a fora per a recrear el pòrtic fals. Hi ha en el ENTAULAMENT un ornament FRIS AMB RELLEU on es representa el mite de arakhné. La iconologia és important = perquè el mite de arakhne fa protagonista a Minerva i insisteix amb la política conservadora de Domicià (la dona a casa) per això era important el missatge de teixir. Estem parlant d’un espai públic! I generalment aquesta temàtica era per caràcter arq. Privat (té un reresentit que ell ho tries). Hi ha una cinta de daus (damunt el fris) i al damunt una segona cinta de oves (de gallina). Al damunt hi ha les mènsules (permeten crear major cornisa) i cornisa amb temàtica vegetal. Damunt de l’entaulament hi ha el àtic, tots els del forum estaven decorat de la mateixa manera. Tot apunta a que la resta que queda és una personificació (dona amb escut) de un dels pobles que es va revoltar i que Domicià va vencer. Per damunt de l’àtic s’han trobat restes de grapes de ferro que servia per sostenir escultures exemptes probablement. Queda molt poc. ACTUACIÓ AL PALATINUS També de la mà del Rabinius. Domicià propicia un nou palau que substitueix la domus Tiberiana i que serà el palau definitiu. La seva estructura bàsica serà la mateixa. La zona era la típica de residència dels governants. Es tracta d’un palau imperial compacte, a diferència del de Neró. Dóna resposta a les necessitats de l’emperador. Es divideix en dos àmbits: ▲ Domus Flavia: representacional i institucional
▲ Domus Augustana: espai privat.
Es construeix aprofitant la pendent del Palatinus i s’ha d’anivellar el terreny. Això genera una dificultat afegida a Rabinius. DOMUS FLAVIA
S’organitzava al voltant d’un pati porticat (peristil: com una pl.porticada pero forma part d’una vivenda). Per a organitzar les estances del costat. En un cantó del peristil hi havia 3 edificis dels cuals el més important era la Aula Regia (la del mig, la sala on es feien les grans rebudes institucionals, amb coberta de fusta i una bateria de finestres per a la iluminació. Es coloquen columnes que articulen el mur i sembla la solució del forum Transitorium). En un dels cantons de la aula reia hi havia una Basilica per a fer les reunions del consell imperial, prendre decisions... a l’altre costat un Lararium es colocaven unes escultures petites al costat d’un altar són lares (esperits protectors de la vivenda). Servia com a espai de residència de la guàrdia pretoriana (són els protectors de l’emperador). A l’altre costat del peristil hi ha un altre triple seqüència d’espais: el més alt és el Triclinium seria com un sofaret llarg on estan reclinats i mengen (el nom li ve del moble) era la gran sala on es feien els grans àpats. A banda i banda hi havia dues estructures que eren fonts monumentals (rentar les mans..) es diuen Nymphaeum. Queda poc. Els escenaris públics de grans escenografies amb aigua i plantes es desenvolupen en aquest moment també (Seguint la idea del pare de Domicià) i es pot veure a la domus Flavia. I al templum paxis?? Vespasià! DOMUS AUGUSTANA Just al damunt del pendent de Palatinus que mira davant del Circus Maximus. Es conserva una mica la façana. Per salvar el desnivell es van fer diversos nivells d’alçada. Hi havia una exedra gran de cara al circus maximus. Diàleg entre natura i arquitectura. La corba es va entrant en la tipologia de arquitectònica ( a època republicana no es feia) i ara es va evolucionant i incloent. PERÍSTIL Al mig del perístil dins d’un petit estany van fer una illeta (voluntat de recrear la natura). Hi ha diversos nivells degut a el procès d’adaptació del terreny. S’aprofiten les terrasses esglaonades per a colocar fonts. Adossat a la domus augustea hi havia un estadi hipòdrom privat, estava envoltat per un quadripòrtic, actualment s’hi aprecien els pilars. Hi havia una exedra que feia de tribuna per veure el estadi. Assassinen a Domicià el any 86, no es promociona la seva divinització. I no es vol tornar a sentir res dels Flavis, s’acaba la dinastia Flavia.
Els romans es mouen ràpid i designen a algu per a fer de emperador però com que no tenen molt clar a qui escullen al vell NERVA (haviam si es mor haviat i ja veurem que fem) és el primer senador que esdevé emperador. Nomès goberna del 96-98 dc. No té cap cosa de la urbe important. A la seva mort el substitueix TRAJÀ (98-117 Dc) (es un general) i el primer emperador de províncies, era de Hispania (de Italica, a tocar de Sevilla). El arquitecte que associem a Traja és Apollodoros de Damasc. Se li encarrega fer el foro més gran de tots el FORO DI TRAJANO. Disposa d’una superfície que s’ha de expropiar i tota la zona era un turó de 40m de alçada i a pic i pala el van aplanar!!! FORO DI TRAJANO Construeix grans exedres, la corba que agafa cada cop més protagonisme Ell volia que el foro fos un símbol de la grandesa del exèrcit de Roma. Per a ell si Roma és el que era, era gràcies al exèrcit. El gran conflicte que va viure Trajà era amb els DACIS (de Dàcia) ells es van revoltar, no volien pagar impostos i la cosa es resol el any 107. Per commemorar la victòria sobre els Dacis fa aquest gran foro. Trajà volia que
Perípter: exterior una filera de columens exemptes
Monòpter o tholos: base circular
Parts de l’alçat del temple Podium, columna (i parts), entaulament (arquitrau, fris i cornisa), coberta (timpà) Plantes: si les columnes no són exemptes (Són semicolumnes adossades) no es pot dir que sigui perípter, és un PSEUDOPERÍPTER.
Per a descriure sempre s’ha de dir quantes columnes hi ha, van per parells: hexàstil, octàstil, decàstil... les que hi ha a la façana Dins el temple =
Les columnes dels laterals és diuen columnes de retorn. L’exemple de dalt seria un pròstil tetràstil amb una columna de retorn. Si són columnes decoratives no suporten res. El ritme “x” de les columnes laterals es conten TOTES les laterals en el cas de pseudodípter (per fer-te a la idea de quantes n’hi ha). Pompeia casa del Faune Domus: casa monumental i senyorial organitzada al voltant de grans patis entorn als quals hi ha dependències (propietats privades o individuals o familiars). Insulae: illa de cases (propietat múltiple) tenien pisos. Ostia Antica és el millor lloc per anar a veure-les. TEATRE TEATRE GREC TEATRE ROMÀ
Fora de urbe intraurbà, no tan hàbit de despertar sensacions en l’home com a Grècia CIRC
S’aprofita en el Circus Maximus la pendent per a les graderies. Vall entre Palatinus. ESTADI
Naos o cel·la
Pronaos (Coberta)
Estadi Domicià= molt visible, en pza. Nabona es respecta el perímetre del antic estadi. 9.10.
C –tecnologia i revolució
c1. introducció a arquitectura romana
La ta dels ordres clàssics Sebastiano Serlio (5 llibres d’arquitectura) on ens posa apart dels 3 ordres que existeixen ja de l’Antiga Grècia altres dos: (El que fa particular un ordre no es nomès un capitell, també la relació entre ells). ▲ ORDRE TOSCÀ: semblant al -----??
▲ (^) ORDRE COMPOST:barreja entre jònic i corinti. Potser s’havia utilitzat a l’Antiguitat però poc, molt al Renaixement.
La ARQ romana deriva de la ARQ grega, no vol dir que els romans siguin simples imitadors. Hi ha variants: ▲ A la arquitectura grega els ordres sempre tenen una funció estructural, a Roma no sempre serà així.
VITRUVI molt mitificat, perquè el seu tractat d’arquitectura és l’únic que ens ha arribat, no l’únic que s’escriu. Ell viu a la època d’August, el que ens explica és de l’època que viu i encara no s’havia fet la gran arquitectura romana com per exemple el Colisseu, termes... el text de Vitruvi és molt conegut a la Edat Mitjana però reconegut a la Itàlia del quattrocento. Vitruvi “de architectura libri decem” ens dóna una definició de arquitectura i el arquitecte i un origen mític del concepte arquitectura (es necessita aixoplug i es crea un lloc on resguardar-se). ARCHITECTUS = ARJÉ+TEKTON Ens dóna el codi pràctic de l’arquitectura del S.IdC. També els 3 principis bàsics de la arquitectura: ▲ Firmitas (ferme, sòlid)
▲ Utilitas (util)
▲ Venustas (bell)
OPUS= APARELLS CONSTRUCTIUS ROMANS
La forma de resoldre el mur, alguns són: ▲ Opus caementicium: ciment, formigó
▲ (^) Opus quadratum: blocs de pedra perfectament cuadrats i regularitzats de grans dimensions
▲ Opus incertum: blocs de pedra tallats de forma irregular
▲ Opus mixtum: en un mateix mur diferents sistemes constructius
▲ Opus reticulatum: dibuixa una retícula (una espècia de xarxa amb diagonals que es creuen)
els temples romans és fàcil de veure (té protagonisme). És també pseudoperípter. La cel·la està totalment envoltada de columnes PERÒ SÓN ADOSSADES! És un fals perípter.
Roma: Pantheon (S.IIdc) Triomf de la línia corba, amb el temps la línia recta deixarà de ser tant important i la corba guanyarà importància. El canvi és ajudat d’un nou aparell constructiu que no s’inventen ells però que dominen: ▲ OPUS CAEMENTITIUM/STRUCTILE El coneixien ja els etruscs i els grecs però ningú l’hi va treure tan fruit com els romans. A Roma es documenta des del S.IIdc. va permetre fer cúpules impossible, voltes de canó, voltes d’aresta... es a partir del domini d’aquest opus que surten grans obres arquitectòniques com les termes..
que es necessita per a fer-lo? Morter (de calç i sobra), aigua i caementa (fragments esmicolats de travertí, tuf...). això creava el material en estat semi líquid que quan es solidificava tenia molta solidesa. És el que permet el art definitiu a les obres grans de Roma i un gran canvi a l’arquitectura universal.
Els grecs coneixien la corba però no la utilitzaven regularment. Els romans aconsegueixen un major rendiment. Els etruscs ja feien corbes. ( Volterra: tholos etrusca S.V ac) és una falsa cúpula utilitzant pedres cada cop més petita. O per exemple en època grega el tresor d’Atreu. Com es treballava? S’havia de canalitzar per a que no es perdés, es van fer uns motlles amb la forma a la que s’havia de adaptar el material. Per a fer això s’utilitza el procediment de l’encofrat : el material no pot escapar perquè es fica dins un mur. A vegades es veuen franges que denoten les “parades” que havien anat fent. Taulons de fusta que defineixen la forma que li vols donar, damunt els taulons es fiquen maons d’argila de doble capa (defineix la forma), al damunt si avoca el material caementitium per sobre i quan es seca es treu els taulons de fusta. Alba fucens (300 ac) Exemple de opus caementitium. Aquest material té 2 problemes: Que amb l’aigua es debilita (si és d’exterior cal protegir-lo). S’havia de protegir recobrint-lo per ex. De OPUS RETICULATUM: Carreus que tenen una banda punxeguda que va a l’interior del mur per a que es subjectes millor i així el “ciment” s’aguanta millor. El seu acabat final (era lleig estèticament). Perquè generava imperfeccions, irregular, poc fi. Es recobria amb estucs de guix i es reproduïen relleus o pintats. Ex ( tivoli: villa hadrianea).
- OPUS TESTACEUM Utilitza testa (material d’argila): maons. La indústria terrissera italiana era VIP. Era el principal material constructiu que s’utilitzava a Roma més que el travertí i el tuf. Tenien mida standard, diferents tipus de maons.
Ex. Curia Iulia fel forum romanum es va utilitzar el mètode de l’encofrat. Generalment es troba mus de testaceum nucli de OPUS LATERICIUM. Amb el maó es posava el nom de la fàbrica per publicitar i per controlar ( bolli laterizi = segells). També podia portar una altre incscripció (del cònsol que governava quan es va construir aquell edifici)!!!! Importantíssim!!!. Un dels primers edificis on es té constància del CAEMENTITIUM? Porticus AEmilia (S.II ac):, formava part d’un gran magatzem ( horreum) a tocar del riu Tevere. Obra pionera del ús d’aquest opus a Roma. Es troba al turó del Testaccio que és una muntanya artificial de ceràmica (deixalleria). El porticus és d’estructura escalonada. Edifici funcional que permet anar de N-S o de E-O. Era el gran dipòsit de gra de Roma. S’utilitza la volta de canó. Típic de Roma aprofitar en la arquitectura tot el que es tingui per aprovisionar més llum, ventilació... Els santuaris lacials, Santuari d’Hèracles Victoriós: lacia (els romans són lacians). Es troba a Tivoli. Doble funció de caràcter cultual i comercial. Es construïen a llocs propers a llocs de transitació. Estava construït al damunt de la Via Tiburtina que el creuava. Tibur = Tivoli (llatí) la carretera que unia Tivoli amb Roma. Una gran terrassa, es salva el desnivell de la muntanya. Tenia pòrtics amb funció comercial. com és un carrer amb sostre ( tecta) 15.10.
c2. del maó al marbre? l’arquitectura en temps d’august
És una frase de Suetoni , vital per l’època d’August: va embellir la ciutat amb marbre a base de revestir edificis ja construïts amb aquest material. No podem entendre l’arquitectura del temps d’August sense el seu context. El punt d’inflexió és a la Batalla d’Actium (31 ac) = va fer-se visible a través d’imatges i la arquitectura rivalitzadora (tots aquests edificis grans s’acaben desprès de la batalla).
Construcció del primer gran TEMPLE DEDICAT A APOL·LO (36-28ac) adherit a les cases al costat del Palatinus. Aquest turó no era cultural, era una zona residencial.
s’impulsa l’arquitectura d’aquest temple perquè Apol·lo és el deu preferit de August i perquè a més creu que va guanyar la batalla gràcies a ell. Aquest temple rivalitzava amb el de la Tríada Capitolina (estaven a davant l’un de l’altre). D’aquest temple es conserva poc. era hexàstil pseudodípter amb dues columnes de retorn. Simultàneament s’inicien els plans de construcció d’un altre temple dedicat a Apol·lo el TEMPLE APOL·LO SOSIANI O TEMPLE D’APOL·LO IN CAMP DE MART (36-28 ac). Documentat en la mateixa zona des de S.V ac: es tira al terra i es fa un nou de la mà de Caius Sosius que era qui recolzava la causa de Marc Antoni i s’impulsa la construcció d’un temple nou. Hexàstil, pseudodípter amb dues columnes de retorn. Els dos temples de la = època rivalitzaven perquè un era d’August i l’altre de Marc Antoni. DIFERÈNCIES ENTRE ELS DOS TEMPLES:
