¡Descarga Apunts selectivitat Plató y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
PLATÓ
(427 - 347 a.C) El seu nom real era Aristocles→ el deien Plató perquè del grec vol dir espatlles amples. Heràclit→ Percepció de que existeix el moviment, canvi. Plató deia que hi havia dos mons: mon sensible, i mon de les idees (on no existeix el canvi) Tots dos connsideren el canvi quelcom paarent, per heralit lligat al logos i plató considera que la realitat és el mon de les idees. Plato diu que del mon sensible no se’n pot fer ciència. Parmènides→ Concepció de les idees platòniques = a les de l’esser de parmenides (Unes , immutables, immedibles i eternes, en definitiva perfectes. Sòcrates→ Per Plató era l’home més bo, més just i més savi de la polis. I també era molt important perquè havia anat a la guerra a lluitar pels seus i també perquè tenia molt bon raonament. És de qui va prendre més idees, de la forma ètic i política. Dictadura 3o0 tirants→ després apareix una democracia molt feble. Una altra polis molt propera era Esparta→ on la polis estava militaritzada (sistema militar) Plató creu que és millor sistema que la democracia jq eu ell diu que “allà on mana tothom, no mana ningú) Lligam entre la política i el saber→ només ha de governar el que sap Intel·lectualisme moral→ aquell que coneix la idea del bé farà el bé. Les persones que diem que fan el mal no és perquè siguin dolentes, sinó perquè són ignorants de la idea del bé. El filòsof és aquell que pot conèixer millor que ningú la idea del bé. Maièutica→ Art de la llavadora. Sòcrates ajudava mitjançant el diàleg a que la persona sàpiga més del que ella creu, fent preguntes i respostes.
- Plató diu: Conèixer és recordar. “El coneixement és el record del que la nostra ànima ja havia vist en el món de les idees”. Sòcrates va ser acusat de (acusacions falses):
- Corrupció de menors (adoctrinament)
- No creia en els déus de la ciutat
- Havia introduït nous déus a la ciutat El van deixar escollir entre morir o marxar de la polis, i va preferir morir.
Glauco= amic de Sòcrates Quan mort Sòcrates, Plató s’exilia d’Atenes i marx al sud d’Itàlia. Allà coneix una secta pitagòrica. Per tant Pitàgores també serà una influència indirecta per a plato
- Teoria de la reencarnació de l’ànima.
- Importància de les matemàtiques. També viatja a Egipte on també es creia molt en la reencarnació, per tant té doble influència. Dió I (el vell)→ Era un Tirà de Sicília que convida a Plató, l’empressona i el converteix en esclau per tal que no li prengués el poder. Té sort i un home el reconeix, aquest el compra i el retorna a Atenes. En tornar a Atenes, Plató decideix montar una Acadèmia (=lloc de coneixement en honor al déu Academus).
- Acadèmia funcionant fins el 529 d.C quan l’emperador justinià la va tancar.
- Allà ensenyava filosofia/política i matemàtiques.
- Un membre d’aquesta acadèmia va ser Aristòtil. Dió I (el vell) va morir i pujar al poder Dió II (el jove). Dió es posa en contacte amb Plató convidant-lo a Sicília i l’intenta matar, per sort aconsegueix escapar-se. 347 a.C→ Mort de Plató La majoria dels llibres de Plató estan escrits en forma de diàleg en el que hi participa Sòcrates amb algú diferent (sofistes).
Aquest record és possible ja que l’ànima ha existit en el món de les idees. Aquesta ànima és exclusiva del ser humà i és immortal. → Plató considera que el coneixement és la tendència natural de l’ànima per alliberar-se del cos ja que el lloc de l’ànima és el món de les idees. ● Parts de l’ànima Segons l’antropologia platònica l’ànima està formada per tres parts: ↳ La part racional →que es troba al cap i és la única part immortal independent del cos i la seva funció és arribar al coneixement racional del món. ↳ La part irascible → es troba al mig del pit, és mortal i no es pot separar del cos, és la font de passions nobles i té la finalitat de retenir els impulsos incontrolats de l’home. ↳ La part concupiscible → es troba al ventre i és l’origen de les passions innobles, és mortal i no es pot separar del cos ja que està absolutament lligada a ell. ● Immortalitat de l’ànima Els arguments que dóna Plató per demostrar la immortalitat de l’ànima són els següents:
- L’ànima recorda les idees obtingudes anteriorment, per tant és capaç de passar d’un estat a un altre. El que és natural és que una cosa torni a l’estat que tenia anteriorment i passi de l'existència a la pura contemplació del món de les idees. L’existència de l’ànima va més enllà de l’existència del món.
- L’ànima és simple i tan sols es corromp allò que està format per parts. Com que allò que és simple no es pot corrompre, tampoc pot morir i per tant és immortal.
- Ànima vol dir vida, principi de moviment però aquest moviment ve de la sev apròpia naturalesa i per tatn sempre tindrà vida, és a dir, serà immortal
- Cal afegir que l'antropologia platònica està estretament relacionada amb l’ètica i amb la política i per tant és molt difícil per no referir-nos en cap moment a les altres dues.
- La relació entre tot aquest plantejament i l’ètica platònica és senzilla, a cada part l’ànima li correspon una virtut pròpia. Així doncs, prudència, valor i calma, seran respectivament les virtuts que corresponen a les tres parts de l'ànima:
- la racional
- la irascible
- la concupiscible
intel·ligible
- governants
- prudència ● Mite del carro alat Les ànimes són eternes, viuen des de l’eternitat al món intel·ligible contemplant les idees que també són eternes Allí les ànimes són felices. Les ànimes marxen en processó cada una a dalt d’un carro tirat per un auriga (conductor del carruatge dels dos cavalls), amb un cavall i un cavall negre. En un moment determinat el cavall es desboca, surt del camí i malgrat els esforços de l’auriga cau en el món sensible.L’auriga representa la part racional de l’ànima que la guía i la condueix. El cavall blanc representa la part irascible violenta,... i el cavall negre la part concupiscible sensual, de l'ànima, que és la més baixa, Plató creia que les ànimes són eternes i que s’encarnen en el cos com a càstig d’un pecat (error) de sensualitat.
- dialèctica ascendent: quan l’auriga aconsegueix tenir el control del carro i se’n va cap al món de les idees< la part intel·ligible domina les altres parts>
- dialèctica descendent: quan l’auriga no pot controlar el carro i se’n va cap al món sensible.
- auriga: part intel·ligible
- carro: ànima
- cavall blanc: part irascible
- cavall negre: part concupiscible Per tant, aquesta relació entre el cos i l’ànima és purament accidental. Podiem comparar-la a la que tenen el cavall i el cavaller o pilot i la nau. El pilot governa la nau però no és la nau. L’ànima governa el cos però no és del cos. Com a instrument de coneixement de les idees, les ànimes són pures, eternes, immortals, indivisibles, espirituals i simples (característiques de les ànimes) !! semblant al ser de parmènides i al Logos de heràclit!! Les ànimes humanes tenen les mateixes característiques que les idees, per tant es troba simplement presonera del cos que és mortal i canviant. L’ànima pretén fugir del cos a través d’un procés de purificació que és la dialèctica ascendent i que implica la millora moral.
Però -i això és molt important- per a Plató una idea mai no és una cosa. La idea no té aparença física; no és matèria. Existeix realment, però només podem “veure-la” a través de la ment. Eidos en Plató significa fonamentalment cinc coses:
1. El concepte universal d’una cosa (en la definició) 2. L’essència ; allò que és en sentit ple (el que és per si mateix) 3. L’ideal, el model, Arquetip o Forma pura de la cosa. 4. La causa, el perquè una cosa és com és 5. La finalitat, el sentit últim i superior d’una cosa. Què podem saber d’un objecte (una taula)? ELS DOS MONS Plató distingeix dos mons
- El món sensible: fet de coses materials, de realitats físiques o psicològiques, d’opinions purament subjectives.. 2. El món intel·ligible: fet d’idees o Formes pures. El món intel·ligible pot ser pensat (s’hi arriba amb la reflexió moral i la purificació de l'ànima, però no en tenim, ni en podem tenir cap experiència sensible (no el podem tocar, ni veure. Formalment hi ha dos tipus d’idees.
CLASSES D’IDEES (les idees de Plató,
1. Les que Plató anomena arkhé, són els primers principis de coses; l’Ésser com a tal. Són les idees omnibarcadores (que ho abasten tot). Les tres idees més pures, segons els diàlegs del període de maduresa, són: Bé, Eros i Unitat. També en aquest grup caldria situar-hi les idees de propietats de “gran” “lluny” o de relacions lògiques i matemàtiques “identitat”, “proporció”. 2. Les idees de coses concretes , el que normalment nosaltres en la parla anomenem “idees” (idea de casa, de taula, de llapis…). És el nucli del pensament platònic; quan Plató es planteja que és l’ésser troba en la filosofia presocràtica la polèmica Heràclit-Parmènides sobre el canvi. Heràclit havia afirmat que el canvi era el logos (raó) mentre que Parmènides en el seu poema havia narrat la impossibilitat del canvi Després, Sòcrates, oposant-se al relativisme dels sofistes, havia afirmat que cada home té un coneixement correcte de les idees ètiques i que aquestes universals morals (idees ètiques) eren innates (intel·lectualisme moral socràtic). Plató recull aquestes tres aportacions (més el pitagorisme) a la seva teoria de les idees. El problema del Platonisme és explicar què és el real que és allò que és en si mateix. Per Plató, la resposta al problema de l’ésser exigeix un esforç racional de distingir entre dues menes de realitats amb dos objectius diferents
LA POLÍTICA DE PLATÓ
La justícia és el principal element de la política de plató. Un conjunt d’individus just fa justa una societat. Hi ha tres tipus de virtuts
- concupiscible: la part de més desitjos: artesans, productors
- irascible: valentía: soldats
- inteligible: filòsofs Cada tipus de virtut ha d’ocupar un lloc concret en la societat El mite dels homes o el mite fenici 3 tipus d’home: **1. Els d’or → filòsofs
- Els d’argent → soldats
- Els de bronze → productors** Plató creu que la timocràcia (sistema militar, imposició violenta) és millor que la democràcia. Però ell volia una aristocràcia. Aristocràcia: els millors, els que més saben, els que coneixen la idea del bé No vol una democràcia perquè:
- els que no saben també poden opinar
- era de familia aristrocràtica
- la mort de Sòcrates també fan que odiï més la democràtica El governant ideal és aquell que uneix el poder i el saber. Plató diu i creu que la democràcia és un lloc degenerat, corrupte basant-se amb la democràcia atenenca. Ell proposa que la millor solució és el filòsof rei, l’aristocràcia, creu que és un sistema just tot i que a l'estar al món sensible també es corrompeix.
- La política forma part del món sensible
- La política com a idea és un conjunt d’idees
- La part política i la part d el’ànima que et predomina han d’estar en harmonia sinó el sistema polític serà un fracàs Crítica de paltó al sistema timocràcia:
- La violència per la violència no porta enlloc perquè afecta a la convivència, la gent obeix perquè té por. La convivència no pot ser violenta.
- La forma de canviar una societat no és la violència, és l’educació
LA TEORIA POLÍTICA
A la república, el llibre que escriu Plató, distingeix dues grans èpoques en la història:
- L’edat d’or : va ser un període en el que els homes eren governats directament pels déus però aquesta edat d’or es va acabar. Els homes eren feliços fins que un dia els déus els van abandonar i els homes es van quedar sols. - L’edat dels homes : és l'època que vivim ara, ja no és una època de felicitar absoluta però en canvi els homes són lliures, poden escollir el que fan. Plató no vol tornar a l’Edat d’or, sap que és impossible. La seva alternativa és l’Edat dels homes, la ciutat humana. ↓ A la república, Plató distingeix entre dos models d’organització de convivència en l’edat dels homes: - La ciutat dels Porcs va fracassar. Era una societat individualisme radical. No hi havia col·laboració en el treball. Cada home s’ho havia de fer tot. Era una economia de subsistència i la vida era precària (limitada). - La ciutat dels homes és el model que ha superat a l’anterior model, la ciutat dels homes té un nivell de vida i de consum més alt perquè hi ha divisió del treball i relacions de col·laboració i d’intercanvi. La ciutat dels homes té qualitat de vida. El que pretén Plató és solucionar la crisi d’aquesta ciutat dels homes. ↓ Plató sap que la política pertany al món sensible i, per tant, la seva decadència a llarg plaç és inevitable perquè tot el que està en el món sensibles és imperfecte i mutable. ↓ La república és l’intent d’evitar al màxim aquesta decadència de la polis. Segons Plató hi ha cinc tipus de règims polítics. Proposa una gradació des del món perfecte, que és l’aristocràcia, fins els més imperfectes que són la democràcia i la tirania. ● Aristocràcia: en grec. Aristos vol dir el millor i cratos poder. L’aristocràcia és el govern dels millors. Dels magistrats que tenen l’ànima millor, més perfecta. Està dirigida pel filòsof-rei (poden ser pocs, no cal que sigui un), perquè el filòsof és el que millor coneix la idea de bé i per tant qui millor pot portar-la a la pràctica. Aquest govern entra en crisi per errors dels magistrats quan analitzen l’ànima dels infants.
És una república justa la llei ha de ser coneguda i acceptada per tots els ciutadans i ha de ser superior a la simple suma de les voluntats individuals. Plató com el seu mestre Sòcrates, considera que el greu error de la política grega tal com l’havien configurat els sofistes fou creure que les lleis poden canviar quan canvien els nostres interessos. Cal recuperar el sentit col·lectiu de la ciutat i el primer esforç del filòsof-rei ha de constituir a fer que els ciutadans perdin de vista les seus intereessos personals o familiars per centrar-se en la defensa de la ciutat com a entitat del tot superior a les limitades voluntats individuals. La llei és superior a la voluntat individual i els habitants de la república han de creure que té un valor universal, indubtable. En l’última obra, les lleis , arribarà a dir que les lleis són sagrades, intocables, no es poden discutir. La llei ha de posar ordre en la ciutat. “Ordre” no significa només evitar aldarulls al carrer, sinó que d’una manera més profunda ordre vol dir que cada ciutadà ha de saber quin és el lloc que ocupa en la ciutat i actuar en conseqüència. A la societat ideal de Plató només hi ha tres classes socials: CLASSES VIRTUT OFICI ÀNIMA Magistrats Prudència Legislar Racional Guerrers Fortalesa Defensar l’Estat Irascible Productors Temprança Produir aliments i serveis Concupiscible
