Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PLATÓ APUNTS SELECTIVITAT, Apuntes de Historia de la Filosofía

Plató APUNTS SELECTIVITAT. Són els que vaig fer servir jo per a estudiar la PAU.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 01/10/2020

usuario desconocido
usuario desconocido 🇪🇸

4.7

(7)

2 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PLATÓ
Antropologia: Dualisme ontològic= l’home està compost d’ànima i cos.
TEORIA DE LES IDEES (Obra “35 diàlegs”)
Teoria metafísica que parla de la realitat i també gnoseològica (explica com coneixem),
antropològica i psicològica (diu com és l’home i la seva ànima), ètica i política.
Motius per a elaborar-la:
- Volia continuar l’obra del seu mestre Sòcrates.
- Defensa de la polis
- Volia elaborar una teoria de l’ésser que conciliés i integrés la diversitat de respostes
donades per alguns presocràtics.
Aquesta teoria pretén ser una resposta a totes aquesta qüestió ètica, política i ontològica.
L’explica a través de mites: de la caverna (diàleg “República”) i del carro alat (Llibre “Fedre”)
Plató divideix la realitat en 2: món sensible (realitat aparent) i el món intel·ligible (món de les idees,
el vertader, representa la veritat)
METAFÍSICA (REALITAT)
MÓN SENSIBLE:
- Afectat pel canvi, pel moviment i pel temps.
- Hi trobem les coses (variables, temporals).
MÓN INTEL·LIGIBLE:
- No existeix el canvi, ni el moviment ni el temps.
- No hi ha coses, hi ha idees (invariables i eternes).
(Les idees són superiors a les coses) -> Les coses són CÒPIES de les idees. Les coses existeixen
perquè existeixen les idees de coses. -> les coses depenen de les idees.
Les coses mantenen una relació de participació o d’imitació de les idees.
Tipus d’idees (jerarquia):
Lloc més alt -> Idea de Bé (la mare de la resta d’idees, la + important)
Següent -> Idees de valors. Ex justícia
Següent -> Idees matemàtiques. Ex. teoria Pitàgores
Lloc inferior -> Idees de coses. Ex. idea de taula
Com podem conèixer les idees, les quals són tan perfectes que escapen de la nostra percepció?
GNOSEOLOGIA (CONÉIXER)
Per conèixer-les hem d’ascendir pels diferents nivells de coneixement:
Nivell més alt -> NOESI (intuïció, mitjançant la dialèctica: tècnica d’anàlisi conceptual que ajuda a
entendre la jerarquia que hi ha entre les idees)
Següent -> DIANOIA (raonament, ens possibilita conèixer les idees però té un límit, només arriba a
les idees matemàtiques)
Següent -> PISTIS (creença raonable, intenta donar explicacions sobre els fenòmens però se
segueix fonamentant en la realitat aparent)
Nivell més baix -> EIKASIA (observació)
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PLATÓ APUNTS SELECTIVITAT y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

PLATÓ

Antropologia: Dualisme ontològic= l’home està compost d’ànima i cos. TEORIA DE LES IDEES (Obra “35 diàlegs”) Teoria metafísica que parla de la realitat i també gnoseològica (explica com coneixem), antropològica i psicològica (diu com és l’home i la seva ànima), ètica i política. Motius per a elaborar-la:

  • Volia continuar l’obra del seu mestre Sòcrates.
  • Defensa de la polis
  • Volia elaborar una teoria de l’ésser que conciliés i integrés la diversitat de respostes donades per alguns presocràtics. Aquesta teoria pretén ser una resposta a totes aquesta qüestió ètica, política i ontològica. L’explica a través de mites: de la caverna (diàleg “República”) i del carro alat (Llibre “Fedre”) Plató divideix la realitat en 2: món sensible (realitat aparent) i el món intel·ligible (món de les idees, el vertader, representa la veritat) METAFÍSICA (REALITAT) MÓN SENSIBLE:
  • Afectat pel canvi, pel moviment i pel temps.
  • Hi trobem les coses (variables, temporals). MÓN INTEL·LIGIBLE:
  • No existeix el canvi, ni el moviment ni el temps.
  • No hi ha coses, hi ha idees (invariables i eternes). (Les idees són superiors a les coses) -> Les coses són CÒPIES de les idees. Les coses existeixen perquè existeixen les idees de coses. -> les coses depenen de les idees. Les coses mantenen una relació de participació o d’imitació de les idees. Tipus d’idees (jerarquia): Lloc més alt -> Idea de Bé (la mare de la resta d’idees, la + important) Següent -> Idees de valors. Ex justícia Següent -> Idees matemàtiques. Ex. teoria Pitàgores Lloc inferior -> Idees de coses. Ex. idea de taula Com podem conèixer les idees, les quals són tan perfectes que escapen de la nostra percepció? GNOSEOLOGIA (CONÉIXER) Per conèixer-les hem d’ascendir pels diferents nivells de coneixement: Nivell més alt -> NOESI (intuïció, mitjançant la dialèctica: tècnica d’anàlisi conceptual que ajuda a entendre la jerarquia que hi ha entre les idees) Següent -> DIANOIA (raonament, ens possibilita conèixer les idees però té un límit, només arriba a les idees matemàtiques) Següent -> PISTIS (creença raonable, intenta donar explicacions sobre els fenòmens però se segueix fonamentant en la realitat aparent) Nivell més baix -> EIKASIA (observació)

Relació entre els dos mons (Timeu) El món sensible és una còpia ( mímesis ) del món intel·ligible. El que hi ha abans de l’existència del món sensible tal i com el coneixem:

  • Idees: Models o arquetips (dels ens sensibles).
  • Matèria originària(primigènia) caòtica: Sotmesa a moviments canviants.
  • Demiürg: Artesà diví(etern) (intel·ligència ordenadora) que modera la matèria.
  • Espai: El receptable que conté la matèria (cada en sensible ocupa el seu espai). El demiürg modera la matèria segons la seva idea i la col·loca en el seu espai; cada matèria ocupa un espai propi. El demiürg és intel·ligent i per això coneix les idees (les essències) i les pot plasmar en la matèria que ocupa un espai propi. “Si hi ha alguna cosa bella (ens sensible) a part d’allò Bell en si (Idea de bellesa (essència)) no és bella per cap altra causa sinó perquè participa d’això que anomenen Bell en si (idea de Bellesa, essència)”.  Bellesa, justícia i bondat sempre van juntes. (Són les idees + importants) LA DIALÈCTICA: L’autèntic coneixement s’adquireix gradualment -> MITE DE LA CAVERNA Imaginem una caverna on els homes estan lligats per cadenes de tal manera que només poden veure la paret que tenen al davant. Darrera seu hi ha un foc i uns homes que transporten objectes, les ombres dels quals queden projectades a la paret. Els homes lligats no veuen els objectes en si, només veuen les seves projeccions però com no han vist res més a la seva vida Plató ens diu que el més probable és que pensin que les ombres són la realitat. Les cadenes que els lliguen simbolitzen els coneixements pels sentits i les ombres les coses del món sensible -> En aquest context només podem assolir el nivell de coneixement més baix (l’EIKASIA). Imaginem que un home aconsegueix alliberar-se de les cadenes, aquest home es gira i veu els objectes i segurament dubtarà però acabarà entenent que les ombres només són projeccions d’aquests -> Haurà ascendit a un nivell de coneixement superior (PISTIS), ara l’home ja no està lligat amb cadenes, no està limitat pel coneixement sensible però encara es troba en el món de la caverna (MÓN SENSIBLE). Per conèixer la veritat haurà de sortir-ne. Al sortir a l’exterior veurà que hi ha un món més gran i clar (MÓN INTEL·LIGIBLE). Podrà observar els objectes naturals (arbres, flors, etc.) i accedir a un grau de coneixement més elevat (DIANOIA), perquè aquests objectes naturals representen les idees. Finalment, entendrà que tot el que hi ha a l’exterior depèn de l’escalfor i de la llum del Sol, Sol= IDEA DE BÉ. Quan entengui això haurà ascendit al grau de coneixement més alt (NOESI). Conclusió del mite de la caverna Sòcrates dóna pautes per a interpretar el mite de la caverna dient com els homes obtenen coneixements. A l’interior hi ha ignorància (coneixement doxàtic d’aparences del món físic), però per a superar la ignorància cal fer un costós ascens dialèctic cap a l’exterior (coneixement epistèmic d’ens intel·ligibles) on hi ha el Sol que representa la Idea del Bé, essència de tot el que és bell i recte. És aquest coneixement del Bé en si el que cal als homes per ser bons a nivell ètic i polític (intel·lectualisme moral). Però qui coneix? (Visió de Plató sobre l’home) L’home està format de cos i d’ànima, sent aquesta una unió antinatural ja que l’ànima pertany al món de les idees (naturalesa divina). -> L’ànima no és una idea, les idees són objectes de coneixement. L’ÀNIMA és SUBJECTE de coneixement. Ara bé, si l’ànima pertany al món intel·ligible, que fa dins d’un cos que pertany al món sensible?  MITE DEL CARRO ALAT

Llibre VIII de la República Classificació dels règims polítics d’acord amb la naturalesa dels governants:

  • Aristocràcia. (Govern dels millors) En el lloc + elevat. (SAVIS/FILÒSOFS)
  • Timocràcia. Govern militar i massa violent. Pot donar pas a la següent, pitjor encara.
  • Oligarquia. Govern dels pocs, dels rics. Més preocupats pels seus interessos individuals que pel Bé. (GUARDIANS)
  • Democràcia. Govern de l’opinió pública, dels sofistes i del no saber. (ARTESANS)
  • Tirania. Derivació de la democràcia on el líder es converteix en un tirà que fa lleis conduit per la cobdícia, el despotisme i la ignorància. Jerarquia dels règims: del més just i positiu al més injust i negatiu. APROFUNDIMENT: DUALISME ONTOLÒGIC: L’ànima posseeix les característiques dels ens intel·ligibles (idees).
  • És immortal (3 arguments):
  1. Cosmològic: Quan el cos mor, l’ànima sobreviu (teoria dels contraris).
  2. Metafísic: L’ànima és simple, no es pot dissoldre ni dividir, ni morir.
  3. Ètic: Per justícia, les accions han de ser premiades ni castigades. Quan el cos mor, l’ànima serà premiada o castigada.
  • És principi d’intel·ligibilitat o coneixement racional: ens permet adquirir el saber. El cos posseeix les característiques dels ens sensibles.
  • És corruptible: no etern. UNIÓ ACCIDENTAL DE COS I ÀNIMA: Purificació de les ànimes (catarsis) ( Fedó ): Preparació per a la contemplació de les Idees, és a dir, trencar els lligams del cos que li impedeixen realitzar les funcions pròpies (entendre i fer el bé). Les impureses provenen de les necessitats i exigències del cos.
  • El destí de les ànimes un cop mor el cos ( República: “El mite d’Er” ):  Ànimes purificades -> Món de les Idees.  Ànimes que han iniciat el procés de purificació -> Camps Elisis.  Ànimes pecadores -> Hades. DUALISME EPISTEMOLÒGIC (Teoria del coneixement): Segons el grau de profunditat i la seva relació a la veritat, els grecs distingien entre: DÓXA (Opinió) EPISTÉME (Ciència) Allò aparent, podem assolir un coneixement “opinable” Allò real, podem assolir un coneixement “científic” Coneixement dels ens sensibles Coneixement de les Idees o essències El coneixement es fonamenta en la info assolida pels sentits El coneixement es fonamenta en la info assolida per la raó El coneixement doxàtic dóna origen a les actituds intel·lectuals defensades x la Sofística:
  • La veritat és relativa
  • La veritat és convencional
  • La veritat és incognoscible (Escepticisme) El coneixement epistèmic defensa les actituds intel·lectuals abanderades per Sòcrates:
  • La veritat és absoluta
  • La veritat és necessària
  • La veritat es pot conèixer COM ASSOLIR UN CONEIXEMENT EPISTÈMIC? Com puc conèixer les idees si pertanyen a un altre món diferent del nostre? Mitjans:
  • La dialèctica. L’autèntic coneixement s’adquireix de forma gradual.
  • La reminiscència. (Anàmnesis). Conèixer és recordar.
  • L’amor. La filosofia és amor, desig d’autèntic saber. Idea de Bellesa.
  • La purificació. (Catharsis). Conèixer allibera l’ànima. Diferència entre justícia i injustícia És just el que aconsegueix l’harmonia entre les tasques que realitzen les 3 parts de l’ànima sense interferir-se i segons els correspon per naturalesa. Això significa que la part concupiscible (to baix) ha de secundar la part irascible (to mitjà) tal com indica la raó (to alt). La injustícia és fruit de la mala educació. Per tant, s’ha de donar educació (paideia) als homes que no són virtuosos i han de conèixer que l’ànima té 3 parts. L’individu es domina quan domina el concupiscible a través de la raó i s’ordena si la raó s’alia amb la irascibilitat i es purifica (justícia).