¡Descarga Apunts Plató - Selectivitat y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
PLATÓ (428 aC – 347 aC)
- Acadèmia fins any 529 dC (més de mil anys)
Obra
- Escriu per mitjà el diàleg. El principal protagonista de tots els diàlegs es Sòcrates, llavors no se sap exactament que pensava Sòcrates i que pensava Plató. - Un dels filòsof amb major producció literària. Escriu 35 llibres (escriu molt per a aquella època). - Escriu per mitjà de mites. Els utilitzava per començar a debatre. - Mai coneixerem el veritable pensament de Plató. Només sabem el que ensenyava a les classes, no el que pensava veritablement. - Es divideix en 4 etapes. o Joventut Etapa socràtica. Temes ètics. o Transició Temes presocràtics. Teoria de l’anima. o Maduresa Gran mites. Teoria de les idees. Política. (Sortirà la República, obra que influencia totalment en el nostre pensament) o Vellesa Revisió de pensament.
Influencies
- Sòcrates. La seva principal influència ja que es el seu deixeble. - Sofistes. Escriu crítiques. - Heràclit - Parmènides - Pitàgores - Anaxàgores
Resum pensament de Plató
- Primer sistema filosòfic (no té esquerdes). Tot va lligat i conjuga una cosa amb un altre. Compacte i coherent - DUALISME. Pitàgores presenta el dualisme antropològic. Tot Plató es dualista (antropològicament). L’esser humà està format per un cos i un ànima. El cos es mortal, l’animà serà immortal. Si el cos es divisible, l’animà seria indivisible. Si el cos es imperfecte, l’anima es perfecte. ÀNIMA I COS SEMPRE SERAN EL CONTRARI. - La seva ontologia es sofista. Ell diu que hi ha dues realitat : hi ha un mon de les coses , relacionat amb el cos i amb les seves característiques (és on estem), i un altre mon de les idees , relacionat amb l’ànima i també amb les seves característiques. Fusiona el pensament d’Heràclit i de Parmènides. El cos es la presó de l’ànima. Per escapat has de morir i te’n vas al mon de les idees (només si ets savi). - Veritat , pròpia de l’anima (bondat, bé). Engany , propi del cos (és l’impediment de la nostre vida, la temptació, la maldat). La veritat la podem conèixer per mitjà de la raó, de l’ànima. En canvi, el cos ens porta pels nostres sentis (Sensisme), llavors es una realitat fictícia, enganyosa. - En l’acadèmia eren molt important les matemàtiques, ja que per mitjà de la raó ens apropa al mon de les idees. - Nietzsche és el gran destructor de Plató. TEORIA DE L’ANIMA (Quan Plató parla d’Hades es refereix al mon de les idees. Són sinònims.) - El cos es material, imperfecte, canviat, font d’engany, maldat. L’anima es eternitat, saviesa, bondat, perfecció. - EL COS LA PRESSÓ DE L’ÀNIMA - L’ànima PERTANY al mon de les idees. El cos PERTANY al mon de les coses.
TRIPARTICIÓ DE L’ÀNIMA
L’ànima segueix sent indivisible, ens referim a tripartició com a tres qualitats de l’ànima. Cada ànima té les tres qualitats, però més o menys desenvolupades. RACIONAL (cap):
- L’anima que raona, regna d’intel·ligència. Per aquest motiu les persones que tenen aquesta qualitat més desenvolupada son savis, neixen per descobrir i investigar. Haurien de governar per a que el món funcionés bé. IRASCIBLE (pit) - El que tenen desenvolupada aquesta qualitat tenen més agressivitat, empenta, fortalesa i valor. La seva tasca es defensar als altres CONCUPISCIBLE (ventre) - Pensen en els seus desitjos, plaers com el sexe i menjar. Les que tenen aquesta part més desenvolupada han nascut per produir, treballar i seguir les normes i lleis.
*Els metalls son com segells que representen les persones. Si tens un segell d’or, tens l’ànima més racional i per tant has nascut per ser un filòsof o un savi. No creia en la igualtat, era un clasista perquè clasificava a les persones com a millors o pitjors basant-se en la qualitat que tenen més desenvolupada (segell)
TRIANGLE PLATÒNIC
L’autentic mon és el mon de les idees. El mon de la realitat es enganyós. L’anima esta fent de nexe entre el mon de les idees i el mon de les coses. L’anima per tal de pensar comença a recordar les idees (Ex: si penso en taula recordo la idea de taula), això porta a l’ànima al mon de les idees. Això es així perque les coses participen ( PARTICIPACIÓ ) les idees, és a dir, tenen algunes de les característiques propies del mon de les idees que et recordin a les idees. CONEIXEMENT
- SIMIL DE LES NAVEGACIONS Plató diu que conéixer es com navegar. Hi ha una manera de navegar que sempra es lenta i complicada, que es remant. Hi ha un altra manera que es més fàcil i es obrint les veles. Diu que conèixer es com navegar perque el cami de la raó es complicat (remant) i el dels sentits es fàcil (veles). Dos formes de conèixer: o A partir dels sentits no es pot conèixer realment. Plató rebutja el sensisme, es una font de coneixement falsa. LA PRIMERA NAVEGACIÓ (VELES) o A partir de la raó es pot arribar a conèixer i a ser savi. (Sòcrates i Parmenides) LA SEGONA NAVEGACIÓ (REMANT) - SIMIL DE LA LINIA El coneixement es el cami que va desde l’ignorancia a la saviesa, es un procés que no es instantani. Procés de la ignorancia fins a la saviesa (de les coses a les idees) , al saber. Podem expressar aquest camí com una linia que podem divir en dos segments, un que correspon al conèixement del món sensible = coses, (s’anomena així perquè el captem amb els sentits) i altre que correspon al coneixement del mon intel·ligible. Podem tornar a partir aquesta linea en dos altres segments. El primer pas es començar a veure, intentem conèixer a partir de les imatges, de manera que aquest primer coneixement es fals (veiem ombres però no la realitat). Aquest coneixement es una pura conjectura (pots equivocarte), fruit de les imatges que percibim. (IMATGES = CONJECTURA) Ara ja estem en el mon de les coses, en un mon fals, fictici i enganyós, per tant aquest coneixement no deixa de ser una creença.
Després comencem a conèixer el mon intel·ligible. El primer pas es la matematitizació , la matemàtica és una eina indespensable pel coneixement (Influència de Pitagores). La matemàtica es un raonament abstracte. Ara hem d’arribar al mon de les idees, amb la intuïció. Intuir és el grau màxim de coneixement en el mon de les idees que et permet ser savi. Hem de raonar de forma abstracte, i de lligar-las amb formes materials. La intuició es un pensament abstracte que has raonat.
- MITE DE LA CAVERNA (de tots els ambits: ètic, polític...) És el mite més famós de Plató, és un mite bàsic per la cultura occidental i fragment no bíblic més llegit de la història. Ens imaginem a uns homes encadenats sempre mirant cap andavant en una taverna fosca, on l’única llum que els alumbra esta produïda per un foc darrere d’ells que fa que es projectin ombres davant. Per ells l’unica veritat era el que veien, les ombres per ells eren la realitat. Plató els hi diu que obrin els ulls a veure la realitat, que el que estan veient es mentida. Al principi pensaven que ell estava mentint i que estava boig. REMINISCÈNCIA - MÀTRIX Significa que recordar es la base de tot coneixement. Hem de recordar el mon de les idees per explicar les coses. Explicat a partir del mite del carro. L’ànima ha viscut anteriorment, es eterna i ha donat vida el cos. Llavors l’ànima ja sap, només hem de recordar allò que ja sabem per la nostra ànima. Una cosa que has aprés més vegades, et serà més fàcil de recordar, per tant quan més visqui l’anima (en altres cossos), més fàcil ens serà recordar. Primer recordem les coses més senzilles fins a les més complexes (procés pal·liatiu). **DIALÈCTICA
- DIALÈCTICA ASCENDENTS** : Pretén arribar del mon de les coses fins al mon de les idees, es basa en la hipòtesis. Es un procés de generalització, intentem generalitzar les coses per tenir una idea, ja que el mon es múltiple. (DE MULTIPLICITAT A UNIVOCITAT). Es un procés “inductiu”, el mètode de les ciències, experimentant i després intentar dir SEMPRE. No es garantiu ni segur. ÉS LA MAIÈUTICA SOCRÀTICA - DIALÈCTICA DESCENDENT: Pretén arribar del mon de les idees al mon de les coses. Sempre ens porta a una veritat, d’allò que es general a particular (Particularització). DE LA UNIVOCITAT A LA MULTIPLICITAT. És un procés
ÈTICA
Basada en l’ètica Socràtica. L’eix central es el bé, l’objectiu de la nostra vida.
- Dualisme: hem de desenvolupar l’ànima, els plaers anímics el coneixement. Hem de reprimir el cos. - Es antihedonista (hedonista: la felicitat es troba en els plaers): només es partidari dels plaers anímics, que son esforç, patiment... Quan més reprimim els desitjos corporis i més coneixem més feliços serem. - Intel·lectualisme moral: Bé = saviesa - Virtut (Areté) es pot ensenyar, creu en la millora, l’aprenentatge ens millora, ens fa ser bons. - Rebuig del doble discurs i la doble moral: cal tenir unes idees i las hem de complir. - No podem ser bons amb els amics i dolents amb els enemics (provoca més maldat): si ja coneixes el bé, el faràs amb tothom, així no provoques més maldat perquè els ensenyes també a conèixer el bé i obrar-lo. Hem de ser bons amb tots, sinó demostrem no conèixer el bé. - El bé més important es el bé col·lectiu, està per sobre del bé individual. (Idees comunistes JAJAJ) - Ètica supeditada a la Política Compara ètica platònica amb sofistes Plató Sofistes Dualisme Materialisme Catarsi Som el nostre cos Felicitat es coneixement Plaers corporis Antihedonisme Hedonisme Intel·lectualisme moral Relativisme Rebuig doble discurs i doble moral Doble discurs i doble moral Virtut (Areté) es pot ensenyar Virtut (Areté) es pot ensenyar Bondat amb enemics Maldat amb enemic Bé col·lectiu Bé individual Ètica per sobre de la Política Manipulació política/Triomf polític
POLÍTIC
És el primer que es dedica a analitzar la política i fa un llibre sobre totes les formes d governar. També proposa com s’ha de governat. Gran analista polític i teòric polític. La seva política es fruit d’una decepció constant, sempre que intenta participar a la política activa es decepciona (una vegada inclús l’empresonen). L’objectiu de la política es millorar l’esser humà. Crear les condicions de vida perquè puguin viure millor. Primer hem de canviar les persones, hem d’educar els ciutadans. Un bon polític ha d’invertit molts diners per l’educació. Projecte educatiu platònic, primer projecte educatiu.
El filòsof es l’únic en la capacitat per la política i l’educació. Els filòsofs son els mes savis. Han de governar aquells que tenen més coneixements. FILOSOF – REI TECNOCRÀCIA. KALIPOLIS (Kali = feliç) Vol dissenyar una ciutat perfecte i ideal. Ciutat utòpica (no significa utopia=irrealitzable), creu que es possible de realitzar. Mite Atlàntida (ciutat perfecte) MITE DELS METALLS (ampliació) Plató no és demòcrata i no creu en la igualtat. Ha de governar el més savi, no el poble que no sap. PLATÓ ÉS ELITISTA. Si neixes irascible no es pot ensenyar a ser racional. Classes socials (forma piramidal):
- Filòsof-rei (dirigeixen) neixen amb la part racional més desenvolupada persones més perfectes - Militars (defensen) neixen amb la part irascible més desenvolupada - Treballadors i artesans (la majoria) neixen amb la part concupiscible, no aspiraran a més llavors que treballin Els segells es passen a la descendència.
