Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts sobre modernisme , Apuntes de Catalán

Apunts sobre modernisme de la classe de llengua catalana

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 01/05/2024

bruna-torrent-pou
bruna-torrent-pou 🇪🇸

4.5

(14)

23 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
EL MODERNISME
Pàgina 1 de 2
1. Definició
El Modernisme va ser un moviment cultural que s’esdevingué a Europa entre la fi
del segle XIX i el començament del segle XX. L’objectiu principal del Modernisme era
modernitzar la cultura, per tal d’adaptar-la al nou segle. El Modernisme es coneix en altres
països com:
- Art Nouveau, a França i a Bèlgica
- Modern style, a Anglaterra
- Tiffany, als EUA
- Jugendstil, a Alemanya
- Sezessionstil o Wiener Sezession, a Àustria
- Stile '900, Floreale o Liberty, a Itàlia
2. Datació
El Modernisme a Catalunya comença simbòlicament l’any 1892 quan es produeix la
primera Festa Modernista al Cau Ferrat de Sitges, propietat de Santiago Rusiñol. I s’acaba
l’any 1911 amb lla mort de Joan Maragall, el personatge amb més influència pública del
moviment.
3. Context històric
La industrialització a Catalunya segueix endavant seguint i imitant els models europeus.
Les dues classes socials emergents, la burgesia industrial i el proletariat, tenen interessos i
reivindicacions diferents. D’una banda, la burgesia s’interessa molt en la política, busca el
reconeixement i la personalitat pròpia i els defensa a les corts de Madrid, es creen
diversos partits polítics, apareix el concepte: Catalanisme polític. Per la seva part, el
proletariat reivindica millores laborals a través de dues idees polítiques: el Socialisme i
l’Anarquisme. El Socialisme defensa eliminar les classes socials per crear una societat
més justa, sense tantes diferències entre rics i pobres, assegurant per tothom: salut,
educació i justícia (sanitat pública, educació pública i justícia pública), si tothom té accés a
aquests tres eixos bàsics no hi haurà tanta desigualtat social. Mentre l’Anarquisme, que
és una mica més radical, defensa la llibertat total de l’individu, el seu lema és: ni Déu, ni
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts sobre modernisme y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

EL MODERNISME

Pàgina 1 de 2

1. Definició

El Modernisme va ser un moviment cultural que s’esdevingué a Europa entre la fi del segle XIX i el començament del segle XX. L’objectiu principal del Modernisme era modernitzar la cultura, per tal d’adaptar-la al nou segle. El Modernisme es coneix en altres països com:

  • Art Nouveau, a França i a Bèlgica
  • Modern style, a Anglaterra
  • Tiffany, als EUA
  • Jugendstil, a Alemanya
  • Sezessionstil o Wiener Sezession, a Àustria
  • Stile '900, Floreale o Liberty, a Itàlia 2. Datació

El Modernisme a Catalunya comença simbòlicament l’any 1892 quan es produeix la primera Festa Modernista al Cau Ferrat de Sitges, propietat de Santiago Rusiñol. I s’acaba l’any 1911 amb lla mort de Joan Maragall, el personatge amb més influència pública del moviment.

3. Context històric

La industrialització a Catalunya segueix endavant seguint i imitant els models europeus. Les dues classes socials emergents, la burgesia industrial i el proletariat, tenen interessos i reivindicacions diferents. D’una banda, la burgesia s’interessa molt en la política, busca el reconeixement i la personalitat pròpia i els defensa a les corts de Madrid, es creen diversos partits polítics, apareix el concepte: Catalanisme polític. Per la seva part, el proletariat reivindica millores laborals a través de dues idees polítiques: el Socialisme i l’Anarquisme. El Socialisme defensa eliminar les classes socials per crear una societat més justa, sense tantes diferències entre rics i pobres, assegurant per tothom: salut, educació i justícia (sanitat pública, educació pública i justícia pública), si tothom té accés a aquests tres eixos bàsics no hi haurà tanta desigualtat social. Mentre l’Anarquisme , que és una mica més radical, defensa la llibertat total de l’individu, el seu lema és: ni Déu, ni

EL MODERNISME

Pàgina 2 de 2

Estat, ni Patró. Parteix de la base de la responsabilitat individual de cada individu der la societat.

Amb la concessió de l’Exposició Universal a Barcelona l’any 1888 es posa de manifest la necessitat de modernitzar el país, sobretot Barcelona, encara amb les muralles medievals, amb una població amuntegada en carrers foscos i humits, amb unes infraestructures completament deficitàries i antigues, i amb una població amb un comportament més propi del segle XVIII que del nou segle XX. És en aquest moment que s’encarrega l’obertura de la ciutat de Barcelona (s’enderroquen les muralles medievals) amb l’aplicació del Pla Cerdà (creat per Ildefons Cerdà), el seu punt més rellevant és la creació de l’Eixample. Artistes i intel·lectuals catalans del moment reclamen a la burgesia que deixi de ser conservadora i que inverteixi en modernitzar el país per tal de posar-se a nivell d’Europa, sobretot a nivell de França i Anglaterra. Volen que la cultura catalana sigui: moderna, nacional i europea. Pensen que l’art i la política canviaran la societat. Diu Joan Lluís Marfany (màxim estudiós del Modernisme català) que el Modernisme és “el discurs cultural contra el poder establert”, és a dir, sempre s’ha fet així no és una resposta vàlida pels modernistes, ells volen canviar-ho tot. El lema dels Jocs florals de la Renaixença “Pàtria, fe i amor” és substituït per “ joventut, progrés i innovació ”.

4. Difusió de les idees modernistes

Els artistes i intel·lectuals modernistes utilitzen 4 plataformes per difondre les seves idees:

  • Les Festes modernistes del Cau Ferrat de Sitges (en lloc dels Jocs Florals).
  • Escrits en diaris i revistes, tals com: La Vanguardia i El diario de Barcelona , pel que fa a diaris, i L’Avenç , Catalònia , Pèl & Ploma , Quatre gats i Joventut , pel que fa a revistes.
  • Tertúlies a bars i cafès, com Els Quatre gats o l’Ateneu barcelonès, però també per tot el territori.
  • La pròpia producció artística o obra que estarà present en tots els àmbits artístics o disciplines: pintura (Ramon Casas), escultura (Josep Llimona), arquitectura (Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch), música (Enric Morera), teatre (Santiago Rusiñol), poesia (Joan Maragall), narrativa (Víctor Català).