¡Descarga Preguntes Modernisme y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!
Pregunta 1: El Modernisme El Modernisme va ser un moviment cultural que va emergir a Catalunya a finals del segle XIX i va durar fins a 1911. Aquest moviment va coincidir amb altres moviments europeus, com l'Art Nouveau i el Jugendstil, que buscaven modernitzar la cultura i transformar la societat a través de l'art. Els modernistes es consideraven artistes polifacètics i volien integrar l'art en tots els aspectes de la vida social, incloent-hi arquitectura, pintura, literatura, escultura, orfebreria i cartellisme. Van adoptar una actitud combativa i utilitzaren mitjans com festes modernistes, premsa agressiva i vestimenta extravagant per a promoure les seves idees i contrastar amb el gust burgès de l'època. El Modernisme va contribuir a la modernització de la cultura catalana i a la seva emancipació dels models castellans. En quant a la seva actitud, els artistes modernistes volien canviar el gust burgès, fet que va provocar nombrosos conflictes artista-societat. Trobam així dues tendències estètiques al Modernisme: El Regeneracionisme que s'oposaven al caràcter conservador de la burgesia i creien que l'art alliberava els individus del materialisme, per la qual cosa conceben l'art com un mitjà per transformar la societat, per educar-la. Reben influència de Nietzsche i Ibsen i defensen una actitud vitalista i individualista. Hi destaquen: Joan Maragall i Miquel del Sants Oliver. I l’Esteticisme, que considerava que l'art era incapaç de transformar la societat i que tenia un valor per ell mateix: procurar plaer estètic a qui l'adquireix. Per a l'artista és una mena de refugi, una forma d'evasió de la realitat quotidiana rutinària. Foren seguidors de Baudelaire, Verlaine, O. Wilde i Maeterlinck. Hi destaquen: Santiago Rusiñol, Adrià Gual i Raimon Casellas. El Modernisme es divideix en dues etapes clares: La primera, coneguda com "etapa combativa" (1892-1900), es va difondre mitjançant revistes com "L'Avens" i festes modernistes a Sitges convocades per Santiago Rusiñol. Aquesta fase va ser caracteritzada per una actitud anarquitzant i una missió messiànica de l'artista en la transformació social. La segona etapa, anomenada "etapa establerta" (1900-1911), va veure la consolidació del moviment ja que l'estètica modernista va ser acceptada per la burgesia i els artistes van perdre la seva actitud anarquitzant. Aquesta etapa va ser protagonitzada per revistes com "Joventut" i "El Poble Català," que van representar els ideals de l'individualisme de l'artista i van seguir influències de Nietzsche. El Modernisme va arribar a la seva fi el 1911 amb la mort de figures destacades i l'aparició del Noucentisme, un moviment més afí als ideals burguesos. El Modernisme es caracteritza per diverses característiques distintives. En primer lloc, els artistes modernistes busquen la creació d'un "art total" i la síntesi d'arts diferents, trenquant les fronteres entre gèneres i rebutjant les normes establertes. Són sovint polifacètics i promouen formes d'art com l'òpera i la fotografia. Aquesta actitud pren com a referent el compositor romàntic Wagner. En segon lloc, els modernistes experimenten tensions entre l'individu i la societat, seguint l'actitud vitalista i individualista de Nietzsche i Ibsen, oposant-se a la burgesia conservadora i materialista. Creuen que l'art té una missió de transformar la societat. A més, aspiren a crear una literatura nacional que capti l'ànima catalana a través del folklore i el paisatge, amb un esperit universalista. La seva tècnica descriptiva es basa en l'impressionisme pictòric, utilitzant una adjectivació rica i personificacions. Finalment, volen crear una llengua moderna, depurada de barbarismes, basant-se en models lingüístics rurals per minimitzar la influència castellana.
Pregunta 2: Poesia modernista. Joan Maragall El Modernisme va ser un moviment cultural que va emergir a Catalunya a finals del segle XIX i va durar fins a 1911. Aquest moviment va coincidir amb altres moviments europeus, com l'Art Nouveau i el Jugendstil, que buscaven modernitzar la cultura i transformar la societat a través de l'art. Els modernistes es consideraven artistes polifacètics i volien integrar l'art en tots els aspectes de la vida social, incloent-hi arquitectura, pintura, literatura, escultura, orfebreria i cartellisme. Van adoptar una actitud combativa i utilitzaren mitjans com festes modernistes, premsa agressiva i vestimenta extravagant per a promoure les seves idees i contrastar amb el gust burgès de l'època. El Modernisme va contribuir a la modernització de la cultura catalana i a la seva emancipació dels models castellans. El modernistes, en general, s'oposaven a l'estètica romàntica, fet molt remarcable en el gènere poètic, ja que durant tota la Renaixença la poesia es va adscriure als seus paràmetres. Per aquest motiu la poesia modernista suposa una reacció contra la poesia jocfloralesca, criticada per la manca de sinceritat, el seu llenguatge arcaïtzant i artificiós i els temes repetitius. L'alternativa va ser una poètica de la sinceritat amb un llenguatge real i viu, però depurat i culte. En quant a les seves corrents, els modernistes varen introduir una sèrie d'estètiques procedents d'Europa: el parnassianisme, el simbolisme i el prerafaelisme. El Parnassianisme va sorgir com una antítesi del romanticisme i els seus "excessos"; excés de subjectivisme i de sentiment. Per contra, els parnassians preconitzaren una poesia despersonalitzada, allunyada dels propis sentiments i amb temes que tingueren a veure amb l'art, temes suggeridors per ells mateixos, bells, exòtics, amb una marcada preferència per l'antiguitat clàssica, especialment la grega, i pel llunyà Orient. Pel que fa a l'estil, els parnassians tenien molta cura de la forma. Continent i contingut havien d'anar d'acord. D'aquesta manera, si els romàntics van demostrar una preocupació pels sentiments, els parnassians ho van fer per la bellesa. El lema del parnassianisme era: "l'art per l'art", l'art vist com a forma i no com a contingut. El Simbolisme francès va ser en part una reacció contra el naturalisme i el realisme, uns moviments que intentaven capturar l'essència de la realitat. Aquest moviment va provocar una reacció a favor de l'espiritualitat, la imaginació i els somnis. Els simbolistes creien que l'art havia de tenir el propòsit de capturar les veritats absolutes a les quals només podia accedir-se per mètodes indirectes. Així, escrivien d'una manera altament metafòrica i suggestiva, dotant imatges o objectes particulars d'un significat simbòlic. El Prerafaelisme és un moviment d'origen anglès que cerca la bellesa d'un món idealitzat, que pren com a models els poetes i cavallers medievals i la dona adopta imatges diferents: bé pura, innocent i virginal; bé dama sense pietat. S'oposen a l'art industrialitzat, ja que descobreixen que la burgesia havia convertit l'art en un objecte de consum, com una forma d'ostentació. Joan Maragall és el poeta més destacat del Modernisme, i en gran mesura, és considerat el primer gran poeta del segle XX. A més de ser un escriptor prolífic, va ser un intel·lectual compromès que va representar la síntesi d'una varietat de corrents i influències modernistes. Nascut a Barcelona, Maragall va desviar-se de la trajectòria típica que s'esperava d'un fill d'industrial i va optar per la Universitat de Barcelona. Era un home amb una àmplia cultura, dominava diverses llengües, i tenia coneixements en música. Va contribuir en diversos diaris i revistes com el Diario de Barcelona, La Veu de Catalunya i L'Avenç, i també va realitzar traduccions d'autors i filòsofs destacats com Nietzsche. Maragall també va ser un dels membres fundadors de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i va ser reconegut com a Mestre en Gai Saber, a més de servir com a president de l'Ateneu Barcelonès. La poesia de Maragall es pot dividir en diversos blocs temàtics, que inclouen poesia decadentista, que expressa estats d'ànim, malenconia i tristesa, i exalta la mort i el mal com a realitats belles. També va escriure poesia vitalista, que promou una visió optimista de la vida i la bellesa enmig de la tragèdia. La seva poesia naturista destaca per utilitzar la natura i el paisatge com a premissa per expressar sentiments i emocions personals. A més, va contribuir amb poesia nacionalista, amb cinc poemes que van contribuir a definir les característiques nacionals catalanes. Un exemple és el poema "El comte Arnau," que reflecteix les influències de Nietzsche i la seva teoria del superhome. L'obra poètica de Maragall està composta per cinc llibres, publicats entre 1895 i 1911, i inclou poemes notables com "Oda infinita," "La vaca cega," "Oda a Espanya" i "Cant espiritual." La seva teoria de la "paraule viva" subratlla la importància de la paraula com una expressió de les lleis divines universals, i aquesta creença es manifesta en tota la seva obra.
"Jubileu" (1950-1951), on s'allunya de la cruesa de les seves obres anteriors. Aquesta etapa posterior mostra un canvi d'enfocament i estil en la seva narrativa. Pregunta 4: Teatre modernista. Santiago Rusiñol El Modernisme va ser un moviment cultural que va emergir a Catalunya a finals del segle XIX i va durar fins a 1911. Aquest moviment va coincidir amb altres moviments europeus, com l'Art Nouveau i el Jugendstil, que buscaven modernitzar la cultura i transformar la societat a través de l'art. Els modernistes es consideraven artistes polifacètics i volien integrar l'art en tots els aspectes de la vida social, incloent-hi arquitectura, pintura, literatura, escultura, orfebreria i cartellisme. Van adoptar una actitud combativa i utilitzaren mitjans com festes modernistes, premsa agressiva i vestimenta extravagant per a promoure les seves idees i contrastar amb el gust burgès de l'època. El Modernisme va contribuir a la modernització de la cultura catalana i a la seva emancipació dels models castellans. En quant al teatre modernista, el podem dividir en dues parts: teatre regeneracionista: Tot seguint el model del noruec Ibsen pretenia reproduir el conflicte entre l'individu i la societat amb la posada en escena de problemes socials i laborals. Tenia una finalitat ideològica i va adoptar tècniques realistes i naturalistes en incorporar la realitat i la versemblança dels personatges. Entre els autors cal destacar Ignasi Iglésias, amb El cor del poble i Els vells. I per altra banda, el teatre simbolista: Continua el model del belga Maeterlinck, que volia commoure l'espectador a partir del valor significatiu suggeridor dels elements posats en escena. Entre els autors cal destacar Santiago Rusiñol i Adrià Gual. Aquest darrer va escriure Nocturn, Blancaflor, Misteri de dolor i Pobres menestrals. Santiago Rusiñol va ser un artista molt polifacètic: dramaturg, poeta, novel·lista, pintor, i també «agitador cultural». És el millor exemple de l'artista total d'aquella idea modernista de l'art per l'art. Provinent de l’alta burgesia (Barcelona, 1861), Rusiñol va representar l'anomenada «bohèmia daurada»: l'actitud que adoptaven alguns artistes renegant de la seva família i classe social per viure en un pobresa només aparent, ja que en realitat tenien la seguretat de la fortuna familiar. Rusiñol va organitzar les Festes Modernistes a Sitges, va ser membre destacat de les tertúlies d'Els Quatre Gats i va viure un temps a París, on va entrar en contacte amb els impressionistes francesos. Va morir a Aranjuez mentre hi pintava quadres dels jardins (1913). La seva producció teatral va ser presentada com una mostra de l'art total. La seva obra L'alegria que passa integra diferents llenguatges artístics: el dramàtic, el poètic, el musical i el pictòric. L'acció de l'obra se situa en un poble indiferent, vulgar i ensopit, on irrompen uns artistes ambulants (Clown, Cop-de-Puny i Zaira) que representen la llibertat i la poesia, contraposades a la vulgaritat i la mediocritat dels vilatans, incapaços d'entendre l'art i el missatge estètic dels comediants. A El jardí abandonat i Cigales i formigues, sempre en clau simbòlica, l'autor enfronta el món de la poesia i el món de la prosa. En la primera, al jardí decadentista, hi habiten artistes, aïllats, incompresos... En la segona, les cigales representen els poetes, ocupats al seu art, el cant; en canvi, les formigues representen la societat ocupada solament en el treball. Finalment, Rusiñol es decantà per un teatre més comercial: Els Jocs Florals de Canprosa, L'hèroe, El pati blau , El místic i La bona gent. Però, l'obra més coneguda és L'auca del senyor Esteve. Primer, publicada com una novel·la (1907) i, posteriorment, (1917) en feu l'adaptació teatral. En to de comèdia de costums, s'hi explica l'enfrontament del protagonista, Ramonet, que vol ser escultor, amb el seu pare, el senyor Esteve, propietari d'una botiga de vetes i fils. S'enfronten els valors de la tradició dels petitburgesos (treball, diners, rutina) i els valors de l'art modernista (creació, inspiració, llibertat); però, tot conduirà a un final on es fa evident que a l'artista li cal el suport del mecenatge del burgès. Aquesta reconciliació entre artista i societat es formula en boca del senyor Esteve adreçant-se al seu fill poc abans de morir.
