PROCESSOS GEOLÒGICS D’ORIGEN INTERN
1. TECTÒNICA DE PLAQUES
La tectònica de plaques és una teoria geològica que explica l’estructura i dinàmica de les plaques tectòniques que
formen la part més superficial de la terra, i les conseqüències d’aquesta dinàmica que corresponen a l’activitat
sísmica, volcànica i a la formació de les serralades o orògens recents.
Aquesta teoria té dos importants precedents: la teoria de la deriva continental i la teoria de l’expansió del fons
oceànic.
1.1 ALFRED WEGENER (1880-1930)
Meteoròleg i geòleg alemany va postular la hipòtesi de la deriva continental. Segons Alfred Wegener, els continents
van estar units fa milions d’anys. Després, per alguna causa, fa 200 milions d’anys, el continent original o Pangea es
va fracturar i els fragments es van anar separant lentament.
Una prova d’això seria la coincidència entre els continents, que més o menys, encaixen entre si, com les peces d’un
puzle. Alfred Wegener va recórrer el món per trobar proves de la seva “Teoria de la Deriva Continental”, i les va
trobar.
En continents que avui en dia estan separats, hi ha fòssils d’éssers que no podien haver creuat els oceans. Si unim
Àfrica i Amèrica del Sud, per les seves respectives costes atlàntiques, es comprova que molts trets geològics es
continuen a un i altre costat de la línia divisòria, prova que en el passat van estar units. Però malgrat totes les proves,
Wegener no sabia perquè es movien els continents.
Durant el Permià fa 225 milions d’anys, existia un únic continent anomenat Pangea (tenim evidències de l’existència
d’anteriors Pangees) envoltat per un oceà únic anomenat Pantalassa. Durant el Triàsic, fa 220 milions d’anys, es van
separar Lauràsia al Nord i Gondwana al Sud, separades pel mar de Tetis, que correspondria aproximadament a
l’actual Mediterrani. Posteriorment al Juràssic, fa 125 milions d’anys va començar la formació de l’Atlàntic Sud i
Nord, separant-se Amèrica del Sud de la resta de Gondwana i posteriorment Amèrica del Nord de la resta de
Lauràsia. Durant el Cretaci fa 65 milions d’anys es van separar, Austràlia, l’Índia i l’Antàrtida. L’Índia va col·lisionar
finalment amb Euràsia i Amèrica del Nord amb Amèrica del Sud es van acostar fins a formar l’Amèrica Central. El
desplaçament continua actualment conduint-nos a una nova Pangea.
Wegener es va basar en diferents evidències per elaborar la seva teoria:
-Proves geogràfiques: basades en l’encaix dels contorns actuals dels continents (per exemple Sud-Amèrica i
Àfrica). Aquest fet és encara més evident si ens fixem en les plataformes continentals. Els continents
encaixen en les seves plataformes continentals.
-Proves geològiques: hi ha zones d’Àfrica que tenen unes roques idèntiques a d’altres que hi ha a Sud-
Amèrica. Si posem els dos continents junts veiem, a més, que les zones queden una al costat de l’altra. Per
exemple: mines de diamants a Brasil i Sud-Àfrica.
-Proves paleontològiques: Els fòssils indiquen que fa uns 350 milions d’anys la flora i la fauna d’Àfrica, Sud-
Amèrica, l’Índia i Austràlia eren les mateixes i, per tant, aquests continents havien d’estar units. Trobem
fòssils iguals d’animals i plantes en zones molt llunyanes i seguint el mateix patró. Exemple: marsupials a
Austràlia.
-Proves bioclimàtiques: Roques indicadores de climes iguals en zones de diferent latitud en l’actualitat.
Trobem restes de glaceres en llocs que en l’actualitat són càlids. Exemple: dipòsits glacials de la mateixa
època a Patagònia i l’Índia, glaceres en Brasil, etc.
1.2 HARRY HAMMOND HESS (1906-1969)
Geòleg i oficial de la Marina dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial va proposar la teoria de l’expansió del
fons oceànic. Durant la Segona Guerra Mundial. Harry Hess estava al càrrec d’un vaixell de transport de tropes que
disposava de sonar. El sonar emet ultrasons que en reflectir-se sobre el fons oceànic i en funció del seu retard,
permet determinar el relleu del fons oceànic. Hess proposava que els oceans creixen a partir de les dorsals
