¡Descarga processos geologics y más Apuntes en PDF de Geología solo en Docsity!
PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS
1.-PROCESSOS GEOLÒGICS.
Són transformacions d’uns objectes geològics en uns altres de diferents. Ex: transformació dels estrats horitzontals en plecs.
Poden ser:
INTERNS. transformació dels materials o accions geològiques de moviment físic de matèria i energia (vulcanimse i terratrèmols). El motor d’aquests processos és el calor intern del planeta.
EXTERNS. els que tenen lloc a la superfície terrestre, poden ser estudiats i mesurats fàcilment. El seu motor és l’energia solar i la gravetat.
2.-METEORITZACIÓ.
És deguda a dos processos: desintegració de la roca per mitjans mecànics i biològics, i descomposició de la roca per mitjans químics. En diverses condicions climàtiques sempre predomina un dels dos.
2.1.-METEORITZACIÓ MECÀNICA.
DESCOMPRESSIÓ
- Les roques arriben a la superfície de la Terra a causa de l’erosió dels materials que tenen al damunt.
- Es produeix una descompressió que fa disminuir la P litostàtica (fins assolir el valor de la P atmosfèrica), formant-se diàclasis i eixamplant-se les fissures preexistents.
- Com a resultat de les descompresió → roques molt fracturades.
GELIVACIÓ O GELIFRACCIÓ
- És l’esquerdament de les roques per acció del gel.
- L’aigua omple les esquerdes de les roques i quan aquesta es congela genera una pressió tan elevada a l’interior de l’esquerda que provoca la disgregració de les roques i les trenca.
- Com a resultat → acumulacions de pedres a les zones muntanyoses, anomenades tarteres.
- En zones de latitud elevada o zones d’alta muntanya
TERMOCLÀSTIA
- Es produeix per canvis de T entre el dia i la nit que provoquen repetides dilatacions i contraccions no uniformes de la roca (cada mineral té un coeficient de dilatació).
- Com a resultat → disgregació i trencament de les roques.
- En determinades zones càlides, principalment els deserts.
2.2.-METEORITZACIÓ QUÍMICA.
Alguns minerals es transformen en altres de nous o desapareixen per dissolució.
Afecta més els minerals formats a T i P altes, perquè són més inestables en condicions superficials i es transformen més fàcilment en minerals estables a T i P baixes.
L’aigua és el principal agent geològic que produeix les reaccions d’aquesta meteorització.
És característic de les zones humides, sobretot de clima càlid.
Cada tipus de reacció actua sobre determinats minerals o tipus de roca.
HIDRÒLISI
Els ions H+ i OH- de l’aigua hidrolitzen i trenquen les xarxes cristal·lines d’alguns minerals, sobretot dels silicats.
Ex: el granit es disgrega per hidròlisi del feldespat, perdent progressivament la cohesió i transformant-se en un sòl sorrenc fàcilment erosionable anomenat sauló.
DESCARBONATACIÓ
L’aigua amb el CO2 de l’atmosfera actua sobre els carbonats, que són insolubles en aigua pura, i els dissol amb facilitat. Així s’erosionen les roques calcàries.
L’aigua de la pluja, en incidir sobre roques calcàries, provoca reaccions de descarbonatació.
Es forma un paisatge característic anomenat paisatge càrstic.
CO 2 +H 2 O+CaCO 3 → Ca(CO 3 H) 2
3.-AGENTS GEOLÒGICS EXTERNS.
Són sistemes naturals que fan la meteorització, l’erosió, el transport i la sedimentació i poden canviar el paisatge.
S'encarreguen de donar forma al relleu, aconseguint així, tot tipus de modelats diferents, des d'altes i escarpades muntanyes fins a enormes deserts de sorra.
SISTEMA MORFOCLIMÀTIC
Conjunt d’agents i processos geològics que actuen en cadascuna de les zones climàtiques de la Terra.
Cada sistema presenta un agent i un procés geològic dominant.
Els fenòmens de vessant (gravetat) es produeixen en qualsevol clim
Ex: en el sistema morfoclimàtic àrid l’agent és el vent i el procés és l’erosió i la termoclàstia.
4.-FENÒMENS DE VESSANT O INESTABILITATS GRAVITATÒRIES.
Són conseqüència directa de l’acció de la gravetat sobre els materials dels vessants, especialment quan hi ha fort pendent.
L’aigua accelera aquests fenòmens, perquè incrementa la massa del sòl. Exerceix meteorització sobre les roques.
Processos fonamentals:
CAIGUDES O DESPRENIMENTS
Caigudes de blocs, amb un recorregut, com a mínim parcial, per l’aire.
El pendent ha de ser molt fort i les roques són compactes (penya-segats).
Produïdes per diversos mecanismes:
DESPRENIMENT PER DESCALÇAMENT: l’aigua d’una surgència erosiona la base del penya-segat. Característic de les zones litorals.
SOSCAVAMENT LATERAL: despreniment produït per l’aigua d’un torrent o riu.
ESBALDREGADA: l’aigua entra a les esquerdes, es congela i es produeix gelifracció. A les zones de clima periglacial, s’originen tarteres.
LLISCAMENT O ESLLAVISSADES
Moviments de masses de terra, blocs o roques amb aigua (l’aigua fa disminuir la cohesió) sobre superfícies de lliscament.
Dos tipus:
- TRANSLACIONALS: si el moviment té lloc a favor de superfícies més o menys planes. Una roca ferma assentada sobre argila o margues.
- ROTACIONALS O SLUMP: quan el terreny és uniforme i es donen superfícies corbes o còncaves provocant un moviment giratori, amb una cicatriu característica.
MOVIMENTS DE MASSA
Procés que ocorre quan els materials superficials poc consistents (margues, argiles, formacions sedimentaries recents) s’humitegen i es comporten com a fluids, no conservant la seva forma inicial. Els materials es comporten plàsticament.
Segons els tipus de material i el contingut d’aigua:
REPTACIÓ (CREEPING)
L’alternança inflament (hidratació) – desinflament (deshidratació) produeix el desplaçament del mantell superior del sòl anual d’1 a 2 cm/ any en zones temperades, i de 3-6 cm/any en zones tropicals.
Es produeix una erosió laminar.
En un principi es formen solcs, després xaragalls (d’un a uns metres de profunditat) i quan ja són molt profunds s’anomenen barrancs.
En terrenys argilosos i sense vegetació donen lloc a zones no productives formant un paisatge molt característic anomenat bad-land.
Són formes pròpies de capçaleres dels torrents (conques de recepció).
L’acció de l’ésser humà pot accelerar-les o endarrerir-les, però no evitar-les.
La intensitat de l’erosió hídrica depèn de dos factors:
EROSIVITAT: És la capacitat erosiva de l’agent. Serà més gran com més quantitat d’aigua es posi en moviment en un temps reduït. Les pluges torrencials són les més erosives.
-EROSIONABILITAT: Facilitat del terreny per ser erosionat. Cal tindre en compte:
A partir de l’erosivitat i l’erosionabilitat es pot predir la resposta erosiva d’una regió:
En terrenys tous i amb règims climàtics torrencials → elevada erosió hídrica, formació ràpid d’un aixaragallament (barranc).
En terrenys durs i amb règims climàtics no torrencials → baixa erosió hídrica i díficil formació d’un aixaragallament.
Terrenys durs més resistents a l’erosió hídrica. Si s’assenten sobre capes toves → excavació. Caigudes i lliscaments a les capes superiors.
5.2.-ACCIÓ GEOLÒGICA DELS TORRENTS.
TORRENT: forma de relleu amb llera fixa, poca longitud i fort pendent que porta aigua quan hi ha pluges importants (en època d’estiatge no porten aigua).
Hi ha torrents permanents i torrents estacionals.
Les rieres són un cas extrem. Grans avingudes d’aigua en poques hores, després de mesos sense ploure. Ex: clima mediterrani.
TRAMS D’UN TORRENT
CONCA DE RECEPCIÓ: depressió en forma d’embut on es produeix l’agrupament de les aigües i els processos d’erosió estan ben desenvolupats. Recull l’aigua precipitada en un àrea extensa.
CANAL DE DESGUÀS: llit per on circulen les aigües i els materials erosionats. És la llera principal del torrent. Canalitza les aigües de la conca de recepció. Predomina el transport.
CON DE DEJECCIÓ: zona on es produeix la sedimentació. El pendent desapareix i es passa a zones planes (inundacions). Des de dalt té forma de ventall.
La unió de diversos cons de dejecció veïns origina una acumulació continua de sediments, anomenada peu de mont.
L’acció geològica dels torrents és molt erosiva, perquè la seva capacitat és superior a la càrrega que transporten.
Erosió lineal sobre el fons de la llera originant valls en forma de V:
Predomina erosió vertical (sobre fons de la llera): vall poc oberta
Predomina erosió horitzontal (sobre els vessants) : vall més oberta
Com a resultat de l’erosió diferencial pels fragments rocosos transportats pel corrent → formació de marmites de gegant.
TIPUS D’EROSIÓ QUE ES PRODUEIX:
EROSIÓ VERTICAL → es produeix sobre el fons de la llera. Valls en forma de V molt pronunciada, poc oberta (LINEAL).
EROSIÓ HORITZONTAL → es produeix sobre els vessants del torrent. Valls en forma de V poc pronunciada, molt oberta (LINEAL).
EROSIÓ DIFERENCIAL → es produeix una erosió diferenciada degut a les diferents mides dels fragments rocosos que transporta el torrent. Es formen les marmites de gegant (les roques s’erosionen amb facilitat).
- Les roques més dures originen cascades i ràpids.
- Són freqüents els despreniments que obstaculitzen la llera i formen basses
5.3.-ACCIÓ GEOLÒGICA DELS RIUS.
CAPACITAT DE CÀRREGA O DE TRANSPORT (Q): Quantitat màxima de materials que el riu pot transportar per a un cabal i una velocitat determinats.
CÀRREGA (C): Quantitat real de material que transporta un riu o torrent en un punt i moment concret.
SEDIMENTACIÓ REMUNTANT: si hi ha un ascens del nivell de base, a la conca hidrogràfica s’aniran dipositant els sediments.
5.3.2.-FORMES FLUVIALS.
CURS ALT (zones de capçalera): marmites, ràpids, cascades, valls en forma de V, gorges, llacs.
Comportament torrencial amb erosió molt elevada.
Estructures formades: marmites de gegant, ràpids, cascades, valls en forma de V, gorges, llacs, etc.
CURS MITJÀ: formen unes planes d’inundació per on circula habitualment el riu o llera menor. Si hi ha gran quantitat de materials gruixuts es formen els cursos anastomosats amb barres longitudinals. Si els sediments són més fins es formen els meandres.
Disminució del pendent i per tant també de l’erosió.
Predomina el transport dels materials erosionats procedents del curs alt.
Es formen planes d’inundació que són àmplies valls de fons pla.
Habitualment, un riu circula només per un canal, la llera menor, encaixat a la plana d’inundació. Només en cas d’avingudes arriba a cobrir-la tota.
Quan l’aigua del riu es desborda sobre la plana d’inundació, perd velocitat i diposita part dels materials que transporta.
TRAÇATS SOBRE LA PLANA D’INUNDACIÓ
CURSOS ANASTOMÒTICS. El riu transporta material gruixut provinent del curs alt. Es formen BARRES LONGITUDINALS quan el material ja no pot ser transportat (acumulació de graves entre els canals). A la part alta del curs mitjà i als cons de dejecció dels torrents
Els materials més fins s’escampen per tota la plana. Se sedimenten quan l’agua comença a retirar-se o s’infiltren.
El material més gruixut es diposita al marge de la llera. Es formen murs de contenció naturals.
CURSOS MEANDRIFORMES. El riu transporta material fi. Es formen MEANDRES. El corrent erosiona el costat convex (exterior) del meandre i sedimenta al costat còncau (interior). Si els meandres freguen les parets de la vall es produeix erosió lateral i s’eixampla la plana d’inundació. L’evolució d’un meandre forma meandres abandonats que tenen forma de mitja lluna. A la part baixa del curs mitjà i als curs baix.
ELS DOS CURSOS SÓN MECANISMES AUTOREGULADORS DELS RIUS (adaptació a les condicions variables del medi).
La majoria dels rius de les zones temperades formen terrasses fluvials:
Són graons topogràfics que es formen a banda i banda de la llera.
Es formen per l’erosió vertical de la plana d’inundació del riu.
S’originen per alteracions importants del cabal originades per canvis del clima (sequeres, precipitacions, períodes glacials, etc).
Les terrasses actuals s’han format durant la darrera glaciació.
CURS BAIX: La salinitat i la contaminació solen ser elevades.
Disminució del pendent i per tant també de l’erosió.
Predomina la sedimentació dels materials transportats en el curs mitjà.
Es formen deltes, estuaris, albuferes, meandres, etc.
Al llarg dels tres trams hi ha una disminució progressiva del pendent i de la velocitat de l’aigua.
5.3.3.-TRANSPORT.
El transport és el trasllat dels materials i pot ser:
QUÍMIC: Si es transporten dissolts
FÍSIC: pot ser:
*ARROSSEGAMENT (o reptació) i rodolament: si les partícules són grans i pesants.
*SALTACIÓ: Les partícules quan impacten reboten i hi tornen a caure repetidament.
*SUSPENSIÓ: Les més petites es mantenen sense dipositar-se a causa de les turbulències i els remolins de l’aire o de l’aigua.
*FLOTACIÓ: Es dóna en l’aigua quan les partícules tenen menys densitat.
Càrrega d’un riu segons la mida de les partícules:
Càrrega de superfície → partícules en flotació.
ESTADI DE VELLESA O SENILITAT. El relleu està molt suavitzat a causa de l’erosió. Té un equilibri gairebé estable. El perfil longitudinal és molt uniforme.
REJOVENIMENT D’UN RIU → s’inicia un nou cicle d’erosió. A causa de les davallades del nivell base, el riu realitza erosió regressiva aigües amunt.
- Encaixament del riu en una nova llera.
- Formació de terrasses fluvials.
5.3.5.-DESEMBOCADURA.
Es poden formar:
DELTES: Quan un riu desemboca en una massa d’aigua tranquil·la originant un dipòsit de sediments detrítics.
ESTUARIS: són una mena de deltes però la massa d'aigua intranquil·la impedeix l’acumulació de sediments a la boca del riu. S’acumulen als laterals i al fons de la vall.
ALBUFERES: és un llac litoral d’aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes. Aquests sediments s’han dipositat per la desembocadura de dos rius.
La sedimentació es produeix gràcies a la ràpida reducció de la velocitat del corrent de l’aigua del riu en penetrar en la massa d’aigua del mar.
Factors que determinen la formació i el grau de desenvolupament dels deltes:
OCEANOGRÀFICS: Les marees i els forts corrents propers a la costa dificulten la formació dels deltes.
TECTÒNICS: Només es desenvoluparan grans deltes si el fons de la conca es pot enfonsar sota el pes dels sediments. Sense aquesta capacitat de subsidència, el delta no pot créixer.
