ORGANITZACIÓ CONSTITUCIONAL DE L’ESTAT I FONTS DEL
DRET
TEMA 6: EL PODER JUDICIAL I EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL
1. PODER JUDICIAL
2. CONSELL GENERAL DEL PODER JUDICIAL
3. JUSTÍCIA CONSTITUCIONAL: MODELS
4. EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ESPANYOL: COMPOSICIÓ I FUNCIONS
5. EL CONTROL JUDICIAL DE LA CONSTITUCIONALITAT DE LES LLEIS
1. EL PODER JUDICIAL
Conjunt de jutges i magistrats que exerceixen la potestat jurisdiccional. La funció jurisdiccional
consisteix en jutjar i fer executar el jutjat, segons la llei i a través dels procediments establerts per
aquesta.
És important la distinció entre jutges (formen part d’un òrgan unipersonal) i els magistrats (formen part
d’òrgans col·legiats).
Per tal de conèixer la regulació del poder judicial hem de recórrer a la LOPJ.
PRINCIPIS CONSTITUCIONALS
La INDEPENDÈNCIA és un principi estructural bàsic del Poder Judicial. És la seva condició de
legitimitat (capacitat de prendre decisions lliures de pressions i voluntats externes). La independència és
un concepte relacional dual, i consta de dues nocions de independència:
•externa (relacionar el poder judicial amb altres poders de l’Estat)
•interna (relació entre jutges i magistrats).
La IMPARCIALITAT, que va estretament lligada amb el concepte de independència, requereix
neutralitat en objecte del procés per part d’un jutge. Podem distingir entre:
•subjectiva (entre el jutge i les parts)
•objectiva (relació entre el jutge i el tema que s’està discutint).
Aquest principi prohibeix l’exercici de càrrecs públics o de pertinença a partits polítics per tal de
garantir la imparcialitat.
Els mecanismes per tal de garantir aquesta neutralitat són:
•recusació: un tercer al·lega interessos especials del jutge en el cas que poden violar aquests
principis de independència i imparcialitat
•abstenció: el mateix jutge s’allunya del procés al considerar que certes circumstàncies el lliguen
al mateix de tal de manera que posa en dubte la imparcialitat del procés
Pel que fa a la SUBJECCIÓ A L’IMPERI DE LA LLEI, podem dir que hi ha un marge de
discrecionalitat en l’aplicació de les lleis (s’ha abandonat la concepció de Montesquieu de la necessitat
d’una interpretació literal).
Així, els mètodes de interpretació que estableix el CC són:
•Literal. D’acord amb el sentit propi de les paraules.
