Dret Constitucional 2, Apuntes de Derecho Constitucional

¡Descarga Dret Constitucional 2 y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

Carlos Sánchez Aguado

Meritxell Batet

Primer de Dret UPF

Primer Trimestre 2004-

Índex

• 1.- La Corona Part I. Els òrgans constitucionals de l’estat i les seves funcions
• 2.- Les Corts Generals (I)
• 3.- Les Corts Generals (II)
• 4.- El Govern (I-II)
• 5.- Relacions entre el Govern i les Corts Generals
• 6.- L’administració pública
• 7.- El poder judicial
• 8.- El Tribunal Constitucional
• 9.- La Constitució i el sistema constitucional de les fonts del dret Part II. Sistema constitucional de fonts
• 10.- Els tractats internacionals i les fonts del dret comunitari
• 11.- La llei
• 12.- Les lleis orgàniques
• 13.- El decret legislatiu
• 14.- El decret llei
• 15.- El principi autonòmic i el sistema de fonts
  • de les disposicions amb rang de llei 16.- El control de la constitucionalitat de la llei i
• 17.- El reglament

funcions

1.- La Corona

La Corona és un òrgan constitucional que només posseeix funcions de representació i simbolisme i no pas de caràcter polític. Per reformar algun dels aspectes de la Corona, caldrà reformar la constitució mitjançant el procediment agreujat.

La Corona, com ja hem esmentat, no té funcions polítiques, degut bàsicament a quatre dels seus trets:

• És hereditària.
• És vitalícia, és a dir, el rei ho serà fins que mori.
• És irresponsable políticament, és a dir, el rei realitza actes, la responsabilitat dels quals no recau en ell. El responsable serà el govern mitjançant el refrendament.
• És inviolable jurídicament.

L’ordre successori el trobem a l’article 57, i es fonamenta en dos principis bàsics (provinents del medievalisme) que són:

• El principi de primogeneitat, és a dir, el successor serà el primer dels fills.
• El principi de representació, que ens indica que tindrà preferència en línia recta el descendent del primogènit per sobre dels altres.

Aquests dos principis es complementen amb algunes regles:

• L’home té preferència a la dona en el mateix rang.
• Sempre s’ha d’actuar en línia recta, i sempre tindrà preferència el més proper al rei.
• Dins d’una mateixa generació.

Si no hi hagués successor, les Corts Generals mitjançant una llei orgànica designarien el successor. La successió del monarca es produirà quan:

• El monarca mori.
• Si el rei abdica.
• La inhabilitació, tot i que el monarca segueix amb la titularitat, però no pot exercir les funcions, que ho farà la regència.
• La celebració de matrimoni contra la prohibició del monarca i de les Corts Generals, perdria la possibilitat de regnar.

Quan el rei no pot exercir les seves funcions, i per tant ha de ser substituït, les seves funcions són realitzades per un regent. Aquest serà escollit quan:

• El rei sigui menor d’edat (el regent serà el cònjuge de l’anterior
• rei/reina o el parent major d’edat més pròxim a la successió).
• El rei estigui inhabilitat (el regent serà el successor).

En els casos anteriors es produeix una regència dinàstica o legítima. D’altra banda, quan aquesta no es pugui dur a terme ens trobarem davant de la regència electiva, en la qual les Corts Generals designaran una regència d’una, tres o cinc persones (que només tindran com a condició ser de nacionalitat espanyola i ser majors d’edat.

La Casa del Rei és la infraestructura que li permet realitzar els actes que li corresponen. Està composada pel Cap de la Casa (el que dirigeix tot els serveis), la Secretaria General, la Guàrdia Reial i el Servei de Seguretat.

Les funcions del Rei són:

• Funcions Simbòliques. El Rei no té cap mena de marge de maniobra. Les seves funcions simbòliques són el promulgar les lleis, nomenar els vocals del CGPJ, el TS i el TC, atorgar el dret de gràcia i posseeix el comandament de les forces armades. A nivell internacional, al ser el màxim representant de l’estat, és l’encarregat d’acreditar als ambaixadors i al personal diplomàtic, té la capacitat de comprometre l’estat a signar un tractat internacional i és l’encarregat de declarar la guerra o la pau amb els altres estats.
• Funcions Moderadores. Aquestes les té per que al Rei se li atribueix una qualitat que és la neutralitat, i per tant, se li atribueix la possibilitat de moderar la vida de les diferents institucions de l’estat. Aquestes funcions són el poder convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions, convocar referèndums consultius, i nomenar o remoure (cessar) els membres del govern (a proposta del President del Govern).
• Funció Arbitral, que és la més important, ja que és on té més llibertat d’actuació. El Rei té la capacitat de nomenar el candidat a la presidència del govern.

Per últim, el Refrendament és l’acte que qualsevol membre del govern o el President del Congrés realitza per assumir la responsabilitat dels actes que realitza el Rei. Hi ha diferents tipus de Refrendament:

• (^) R. Explícit, que es manifesta en la contrasignatura.
• R. Tàcit, que es dona quan no hi ha cap signatura, però el responsable està amb el rei quan ell realitza l’acte en qüestió.
• R. Presumpte, que és el que es dona quan no hi ha signatura ni presencia. Aleshores, es presumeix que el responsable és el membre del govern, les competències del qual corresponen al contingut de l’acte del Rei.

funcionament i estatuts parlamentaris

2.1 Introducció

Les Corts Generals^1 tenen tres grans característiques:

• Són un òrgan constitucional de l’Estat, ja que estan regulades a la constitució espanyola en els articles que van del 66 al 92, i a més a més, estan subjectes a la constitució i a les lleis que creen. Les Corts Generals tenen uns reglaments propis aprovat per elles mateixes (malgrat el nom, aquests reglaments són normes amb rang de llei). Aquests reglaments es caracteritzen per relacionar-se directament amb la constitució, i la relació amb les altres normes amb rang de llei és una relació de competència i no de jerarquia. La importància de les Corts Generals o la intensitat de l’autonomia parlamentaria és superior a la de la resta dels òrgans degut a: - Es preveu la inviolabilitat de les Corts Generals. - La previsió de prerrogatives individuals dels parlamentaris. - L’autonomia pressupostària, és a dir, aproven, gestionen i apliquen el seu propi pressupost.
• (^) Representen el poble espanyol. Això ho sabem per:
  • La seva composició, ja que la representació del poble serà efectiva quan el nomenament dels seus membres es realitzi mitjançant un sufragi universal, directe, lliure, secret i periòdic.
  • El seu funcionament, ja que malgrat que les decisions les prenguin les majories, el funcionament de les cambres preveu la possibilitat de debatre els criteris dels diferents grups polítics i dels diputats.
  • La seva organització, ja que aquesta ha de garantir la presencia de la pluralitat, mitjançant la possibilitat de crear grups parlamentaris propis.
• Són bicamerals^2 , ja que les Corts estan formades pel Congrés i el Senat, degut a que es creu necessari o important que hi hagi una compensació entre aquests. El Congrés és el de la representació democràtica del poble i el Senat és la cambra de representació territorial

2.2 Garanties

En les CG trobem unes garanties col·lectives, que són:

• La inviolabilitat de les CG, és a dir, el funcionament de les Corts no pot ser vulnerat per cap element extern.
• L’autonomia reglamentària, ja que ambdues cambres tenen la capacitat de crear i aprovar els seus propis reglaments.
• L’autonomia de govern, ja que cadascuna de les cambres escull els seus òrgans de govern.
• L’autonomia administrativa, ja que les CG tenen el seu propi personal (lletrats, contables, secretaris...).

(^1) A partir d’ara, ens referirem a les Corts Generals com a CG. (^2) El Bicameralisme perfecte no existeix (dues cambres amb el mateix

poder), però si el Bicameralisme imperfecte (on les dues cambres poden tenir funcions diferents però amb un cert equilibri, o on una de les cambres té més poder que l’altre.

• L’autonomia financera, ja que les CG aproven i executen el seu propi pressupost.

A més, trobem les prerrogatives dels parlamentaris o garanties funcionals d’aquests, l’objectiu de les quals és que hi hagi un exercici de les funcions dels parlamentaris amb plena llibertat i autonomia. Aquestes són:

• La Inviolabilitat dels parlamentaris (Const, art. 71.1) per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions [sempre i quan estiguin a les CG físicament (participant en les cambres) i mentre ostentin el càrrec de parlamentaris].
• La Immunitat (71.2), és a dir, que cap parlamentari pot ser inculpat o processat sense la prèvia autorització de la cambra corresponent, exceptuant aquells que siguin enxampats realitzant un delicte flagrant. L’autorització es diu suplicatori i ha d’estar aprovada per majoria simple, però si es denega l’autorització s’ha de motivar la decisió.
• L’aforament (71.3), que estableix que els diputats i senadors que siguin processats no ho seran en primera instància, sinó directament a la sala de lo penal del Tribunal Suprem.
• Prohibició del Mandat Imperatiu (77.2), que estableix que cap parlamentari pot estar lligat a les instruccions donades per electors o ciutadans, ja que no només els representen a ells, sinó a tota la població de l’estat.

2.3 Drets i deures dels parlamentaris

Els drets dels parlamentaris són:

• Rebre una assignació econòmica determinada per les CG.
• (^) Assistir amb veu i vot a tots els plens i a les comissions a les que pertanyin (n’han de pertànyer com a mínim a una).
• A sol·licitar informació a l’administració pública i que se’ls concedeixi.
• A tenir totes les iniciatives parlamentaries que considerin oportunes (sempre i quan el reglament ho permeti).

També, però, tenen uns deures:

• Assistir a les sessions.
• Mantenir una conducta adequada d’acord amb el codi disciplinari de la cambra. A més, tenen el deure de no difondre aquelles accions o informacions considerades secretes.
• No fer ús de la condició de parlamentari en la realització d’activitats econòmiques (treure benefici).
• Fer una declaració d’activitats i una de bens patrimonials de manera que es coneguin quines activitats paral·leles realitzen.

2.4 La composició de les Corts Generals

L’article 68.1 de la Constitució estableix que el Congrés dels Diputats es compondrà per un mínim de 300 diputats i un màxim de 400. En l’actualitat, la LOREG estableix que el Congrés estigui format per 350 diputats. A més, la LOREG estableix la procedència dels diputats:

• Un per Ceuta i un per Melilla.
• Dos per la resta de províncies.

• I en cas de presó preventiva o sentencia condemnatòria ferma que impliqui una inhabilitació per exercir càrrecs públics.

2.6 Els grups parlamentaris

El nostre parlamentarisme està protagonitzat pels grups parlamentaris. Tot diputat o senador ha de pertànyer a un grup parlamentari. La Constitució no desenvolupa excessivament aquest tema, però si els propis reglaments de les cambres.

Per crear un grup parlamentari cal un mínim de membres, sinó aquests parlamentari aniran al grup mixt. Els mínims exigits al congrés són:

• Un mínim de 15 diputats.
• En cas de no arribar, s’ha de tenir un mínim de 5 i complir una de les dues condicions següents: - Que hagin tret un mínim del 15% dels vots en les circumscripcions on s’han presentat. - O bé que hagin tret un mínim del 5% dels vots en tot el territori.

A més, no es permet que diputats d’una mateixa força política formin grups diferents. Aquests grups són constituïts cinc dies després de la sessió constitutiva.

Pel que fa al senat, per crear un grup parlamentari calen un mínim de 10 senadors, sinó s’aplica una regla semblant a la del congrés. En aquesta cambra, però, es permet la creació dins dels grups parlamentaris de grups territorials (ja que el senat és una cambra de representació territorial).

2.7 L’organització de les Corts Generals

En aquest apartat veurem els diferents òrgans comuns (és a dir, del senat i del congrés tret d’excepcions) que conformen les CG. Aquests són:

• El Ple. És un òrgan central i està constituït per tots els membres de la cambra. Es reuneixen a iniciativa del president de la cambra, mitjançant un ordre del dia fixat per aquest i per la Junta de Portaveus. Les funcions principals del ple és ell conèixer la majoria de les iniciatives parlamentàries (les proposicions de llei, els projectes de llei, el control del govern, el debat pressupostari i tots els debats de política general). A més, realitza determinats nomenaments (només el congrés) com el dels magistrats del TS, els vocals del CGPJ, els vocals del Tribunal de Compres... També veurà el debat d’investidura, les qüestions de confiança, les mocions de censura i la convalidació del decrets llei. Durant la setmana, el ple actua de la següent manera: - Dimarts, les iniciatives parlamentàries. - Dimecres, la sessió de control del govern. - I dijous, les iniciatives del govern.
• (^) La Diputació Permanent, que és l’òrgan que es preveu quan el Ple no està constituït (quan ha estat dissolt o quan les cambres no estan reunides). Per tant, substitueix el Ple en cas d’urgència o necessitat. Aquesta està composada per 21 membres en proporció al Ple, i aquests són els únics que retenen la condició de parlamentaris quan es dissolen les cambres, fins que hi hagin nous parlamentaris.

• Les Comissions. Dins de les cambres, els treballs no es realitzen tots en el Ple, sinó que es creen comissions més especialitzades amb menys membres, on es pot aprofundir més en els temes (actualment hi ha 39 parlamentaris per comissió). Es formen en base a la proporció dels grups parlamentaris, i tots els parlamentaris han d’estar com a mínim en una comissió. De comissions hi ha de diferent tipus: - Comissions permanents legislatives (C&S). Són les més importants i són establertes pel reglament. S’adeqüen als diferents departaments ministerials. - Comissions no legislatives (C&S), que realitzen el control als òrgans de l’estat, com per exemple la Comissió de Compres, la de RTVE... - Comissions de legislatura(C&S), que són aquelles creades expressament en una legislatura perquè es considera oportú. Actualment trobem la Comissió de la Seguretat Vial i la de Discapacitats. - Comissions d’estudi (S). - Comissions d’investigació (C&S&Mixtes).
• El President de la Cambra. Aquí hem de distingir entre el President del congrés i el President del Senat. Aquests han de ser escollit per majoria absoluta i en una segona votació per majoria simple. Les funcions dels presidents són: - F. Simbòlica de representació de la cambra. - Decidir la presidència del CGPJ (exclusiu del President del Congrés). - Dirigir i ordenar els debats i la interpretació del reglament. El president de la cambra forma part de la Mesa 4 , que és l’òrgan rector del treball parlamentari. Les funcions de la Mesa són:
• Qualificar els escrits i els documents parlamentaris i declarar la seva admissió a tràmit.
• Elaborar el pressupost de la cambra i controlar l’execució d’aquest.
• Distribuir la feina entre les comissions.
• Fixar el calendari del Ple i de les Comissions, prèvia audiència o conjuntament a la Junta de Portaveus.
• La Junta de Portaveus. Aquesta és la màxima representació del parlamentarisme de grups. El que fa és establir l’ordre del dia, fixar el calendari de plens i comissions i interpretar el reglament en alguns moments. Pot sol·licitar la compareixença de membres del govern o assenyalar plens en dies diferents als marcats (plens extraordinaris). Tot això només es realitza al congrés, perquè les decisions de la junta de portaveus del senat no són vinculants.

2.8 El funcionament de les Corts Generals

La durada de cada legislatura és de 4 anys. Això pot canviar en cas de dissolució de les cambres, que pot ser:

• Discrecional (art. 115 CE). El President del Govern ho decideix.
• Automàtica (art. 168 CE). Quan es reforma la Constitució pel procediment agreujat.

(^4) Que en el cas del congrés està formada també per 4 vicepresidents i 4

secretaris, i en el cas del senat per dos vicepresidents i 4 secretaris.

3.- Les Corts Generals (II): funcions

3.1 Introducció

Les funcions principals de les CG són:

• Funció legislativa.
• Funció pressupostària.
• Funció de control de l’acció de govern.
• Funció d’impuls polític de l’acció de govern.
• (^) Altres funcions.

3.2 La Funció legislativa

El primer que hem de tenir en compte, es que és una funció descentralitzada en el nostre estat (les CCAA també tenen funció legislativa). Aquesta consisteix en aprovar les lleis. El procediment legislatiu previst és el següent:

• La Iniciativa Legislativa. Aquesta la posseeix el govern, que pot presentar projectes de llei. A més, el Congrés (amb un suport d’un grup parlamentari o 15 diputats), el Senat (amb un mínim de 25 senadors o un grup parlamentari), les Assemblees legislatives de les CCAA (per majoria absoluta) i la Iniciativa Popular Legislativa (amb un suport mínim de cinc-centes mil signatures) poden presentar proposicions de llei. La diferencia entre projectes o proposicions de lleis és la importància que aquestes tenen, ja que per exemple no es poden presentar proposicions en determinades matèries, com els pressupostos entre d’altres.
• El Congrés, on la proposició o el projecte serà enviat a la comissió oportuna (que pot crear una ponència especialitzada pel cas). Així es presentaran unes esmenes al text, que poden ser a la totalitat (per rebuig o per alternativitat) o parcials (per afegir, treure o modificar). Aleshores la llei es votada.
• El Senat. Aquesta cambra té dos mesos per aprovar el text. Si no l’aprova, pot introduir esmenes [aquestes poden ser a la totalitat (impliquen el dret de vet, és a dir, no acceptar el text) o a la parcialitat. Si el text no es aprovat pel senat, aquest torna al congrés, on el vet podrà ser aixecat gràcies a una majoria absoluta o al cap de dos mesos amb majoria simple.
• Un cop aprovada la norma, aquesta serà sancionada pel rei i publicada al BOE.

Apart d’aquest procediment d’aprovació que em vist, trobem dos més:

• Procediment d’urgència, que consisteix en reduir tots els terminis a la meitat.
• Procediment de lectura única, que consisteix en presentar una proposició o projecte de llei eliminant els tràmits d’esmenes, i votar-lo a la totalitat.

3.3 La Funció pressupostària

Aquesta funció es realitza per la via del procediment legislatiu comú, però amb algunes peculiaritats:

• Els pressupostos sempre són a instància del govern, és a dir, és l’únic que té iniciativa legislativa en aquesta matèria.

• El projecte de llei mitjançant el qual es poden aprovar els pressupostos sempre tindrà prioritat a la resta de treballs de la cambra.
• Els pressupostos s’han d’aprovar abans d’iniciar el nou exercici pressupostari, ja que sí això no fos així, entrarien en vigor els pressupostos de l’any anterior.
• En el procediment per aprovar-lo, les esmenes que suposen un increment de les despeses no han de ser acceptades.

3.4 La Funció de control de l’acció de govern

Aquest control el veurem més endavant. L’únic a destacar en aquest moment és que aquest control pot ser:

• Ordinari, quan no busca dissoldre el govern.
• Extraordinari, quan busca la dissolució del govern.

3.5 La Funció d’impuls polític de l’acció de govern

Les CG poden activar, provocar i promoure que el govern prengui iniciatives o accions concretes en els àmbits que es consideri oportú. Així, trobem dos figures que tenen aquesta finalitat:

• Les proposicions no de llei, que són iniciatives dels grups parlamentaris per tal de demanar al govern que actuï en algun àmbit.
• Les mocions conseqüència d’interpel·lacions, que deriven d’una interpel·lació Aquestes possibiliten que tots els grups parlamentaris entrin en debat sobre un tema concret. Aquestes accions no vinculen jurídicament al govern, però políticament, si les incompleixen sistemàticament poden provocar un gran desgast.

3.6 El Tribunal de Comptes

Aquest és l’òrgan fiscalitzador que revisa els comptes de l’estat i del sector públic en general. Revisa com es gestionen els diners públics.

El Tribunal de Comptes ha de remetre un informe anual a les CG per explicar quina valoració fa de la gestió. Normalment, el Tribunal de Comptes s’adreça a la Comissió mixta del Tribunal de Comptes.

Aquest òrgan, regulat per la seva Llei Orgànica, està composat per 12 membres (sis a elecció del congrés i sis del senat), que ostenten el càrrec durant 9 anys amb opció de renovar. Per ser membre d’aquest tribunal s’exigeixen quinze anys de tasca professional reconeguda, i per ser escollits necessiten una majoria qualificada (3/5).

3.7 El Defensor del Poble

La figura del Defensor del Poble està recollida a l’article 54 de la CE. La funció principal és al defensa dels drets fonamentals per part de l’administració pública cap als ciutadans. És un òrgan auxiliar de les CG, i compareixerà com a mínim un cop l’any per presentar un informe davant la seva comissió.

És un càrrec escollit per cinc anys, sense possibilitat de revocació (no se’l pot fer fora), i això li dona la independència i llibertat necessària per

4.- El Govern: funcions, composició, organització,

funcionament i competències

4.1 Funcions del Govern

El Govern és el poder executiu i és un òrgan de l’estat constitucionalment reconegut. El seu paper principal és dur a terme la direcció política del país, i no simplement l’execució de les lleis.

Dins de les seves funcions, trobem principalment:

• (^) La direcció política (la més important). El Govern orienta la política general de l’estat, i per això dirigeix la política interior (la major acció és la iniciativa legislativa), la política exterior (marcant l’acció del cos diplomàtic i signant acords internacionals), dirigint la política de defensa de l’estat (conjuntament amb les CG) i dirigint l’administració civil i militar (que és l’instrument primordial per gestionar la societat).
• La funció executiva. El Govern ha de complir les lleis i les ha de fer complir, per això té la responsabilitat de desenvolupar i concretar els continguts de les lleis, i per això re la potestat reglamentària (la capacitat de poder fer reglaments).

4.2 Composició del govern

El govern està format pel President del govern, els Vicepresidents i els Ministres^5. A més, el Consell de Ministres també és considerat part del govern.

El President del govern acostuma a ser el líder del grup parlamentari majoritari, encara que pot no passar. Malgrat tenir un sistema parlamentari, la figura del President del govern 6 és molt important degut a que té moltes atribucions i un simbolisme agut, cosa que fa que adquireixi una semblança amb els règims presidencialistes.

Ell és el que dirigeix l’acció política del govern i el que coordina tota l’acció d’aquest. A l’article 99 de la CE està explicat el procés d’investidura, mitjançant el qual, un candidat a la presidència arriba al càrrec gràcies a la intervenció dels diputats del Congrés. Un cop realitzades les eleccions, el rei inicia unes rondes de contacte amb els líders dels grups parlamentaris. Gracies a aquestes trobades, el monarca escull al que està més preparat per formar govern i el presenta com a candidat.

Aleshores, l’article 99.2 ens explica que el candidat proposat exposarà el seu programa de govern front al Congrés i demanarà la confiança dels parlamentaris. Hem de destacar quelcom important, i és que el PG no ha de desvetllar la composició del seu govern. Per escollir el president del govern en la sessió d’investidura es necessita majoria absoluta, que un cop assolida comportarà que el rei el nomeni PG. Si no s’arriba a la majoria necessària, al cap de 48h es sotmetrà la mateixa proposta a votació i només serà necessària una majoria simple.

Si després d’aquesta segona ronda no s’aconsegueix formar govern, s’inicien un altre cop els contactes del rei amb els líders parlamentaris i si (^5) A més, la CE contempla que els Secretaris d’Estat també formen part del Govern. (^6) D’aquí en endavant, el President del govern serà esmentat com PG.

5.- Relacions entre el Govern i les Corts Generals

5.1 Control de les Corts al Govern

Les relacions entre el G i les CG gira al voltant de la confiança, i d’aquesta relació també deriva inevitablement una responsabilitat. Dins de la responsabilitat trobem:

• Responsabilitat jurídica, que deriva del control de constitucionalitat i del control de legalitat. Aquesta és bàsicament una responsabilitat objectiva, perquè es reflecteix en normes jurídiques. Aquesta responsabilitat que pot derivar del govern no ve establerta per les CG, sinó pel Poder Judicial.
• Responsabilitat política, que es fonamenta en criteris d’oportunitat, és a dir, que els paràmetres d’apreciació són predominantment subjectius. Aquesta responsabilitat pot derivar tant de forma directa (culpa directa) com de forma indirecta (culpa in vigilando o culpa in eligendo ).

5.2 Formes de control específiques

En el procés legislatiu hi ha algunes maneres de control de les CG al G, realitzat per exemple a les esmenes presentades als projectes de llei, o a la necessitat de que les CG sotmetin a votació els tractats internacionals, o que s’encarreguin del nomenament de determinades persones, etc.

Ara bé, el control parlamentari pot ser:

• CP Ordinari, que és un control que es produeix amb molta periodicitat (un cop a la setmana) i que no busca la dimissió del govern, sinó influenciar en les seves accions. A més a més, es dona tant al Congrés com al Senat, i és un control dirigit a tots els membres del govern. Aquests mecanismes són: - Les preguntes, que són demandes d’informació al govern. Poden ser escrites o orals. Les escrites són utilitzades per demanar informacions més exhaustives sobre un tema determinat, i les orals, que són breus (dos minuts i mig per exposar-la i dos minuts i mig també per respondre), busquen posar en evidència un error polític formulat pel govern. - Les interpel·lacions, que són plantejades pels grups parlamentaris i fan referència a qüestions de més profunditat política, i que requereixen un debat més calmat. D’un interpel·lació sorgeix una moció de conseqüència d’interpel·lació. - Les sol·licituds de compareixença d’un membre del govern, és a dir, les CG poden demanar que un ministre o el PG comparegui per donar explicacions en el Ple o en la comissió corresponent. - Les Comissions d’investigació, que tenen la finalitat de recollir informació sobre uns fets de rellevant importància, per després emetre un informe.
• (^) CP Extraordinari, que ho és perquè implica la voluntat d’enderrocar el govern (canviar-lo) i, a més a més, es dona només en el congrés. Aquest són: - La qüestió de confiança (art. 112 CE). És un instrument de control del congrés, però per iniciativa del govern (del

president concretament, previ consulta al consell de ministres). El que busca és renovar la confiança que el congrés li va donar en la sessió d’investidura. Per presentar-la, el President adreça un escrit a la Mesa del Congrés i determina l’¡objecte de debat. Normalment, es donen en moments polítics delicats, quan s’han de prendre decisions molt rellevants per a la societat, i el President vol que el Congrés li renovi aquesta confiança. En aquesta qüestió, el President exposarà l’objecte de debat 9 , intervindran els grups parlamentaris i vint-i-quatre hores després es realitzarà la votació, que requerirà majoria simple. Si se li atorga la confiança, tot seguirà igual, però sinó, no es convocaran eleccions sinó que s’iniciarà el procés d’investidura.

• La moció de censura (art. 113 CE). És l’altre mecanisme de control extraordinari del congrés amb la finalitat d’enderrocar el govern. És presentada per l’oposició, amb un recolzament mínim d’una desena part dels diputats. Se l’anomena moció de censura constructiva, perquè els que la presenten han de proposar un candidat alternatiu, cosa que implica una dificultat afegida, ja que és molt difícil que l’oposició acordi un candidat alternatiu. Els dos dies després de la presentació d’aquesta es dona la oportunitat de presentar-ne altres, i després dels cinc dies de presentar la primera es produirà la votació, per a la qual es requerirà majoria absoluta (per tal de buscar la estabilitat parlamentària). El debat que es produeix en les mocions de censura és contra la proposta de programa del candidat alternatiu, i per tant, no està contemplada com un debat de crítica a l’antic president. Sinó s’aconsegueix la majoria absoluta pel nou candidat, el president segueix en el seu càrrec, però sinó el candidat passarà a ser el president del govern. Per últim, els diputats que han presentat la moció de censura no podran presentar-ne una altra fins al següent període de sessions.

(^9) Està permesa la intervenció dels ministres si es creu convenient.