Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


resum consti 2 av, Resúmenes de Derecho Constitucional

Asignatura: contitucional, Profesor: Torres Aida, Carrera: Dret, Universidad: UPF

Tipo: Resúmenes

2017/2018

Subido el 05/02/2018

seaandwave
seaandwave 🇪🇸

1.3

(3)

11 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Organització constitucional i fonts de l’estat- 21-11-2017
El mínim de diputats per formar un grup parlamentari son 15, però una excepció permet
formar grup parlamentari amb 5 diputats a condició d’haver obtingut 5% de vots en
l’estat o el 15% en les circumscripcions en les que aquest partit es va presentar.
Els grups parlamentaris organitzen el treball dels senadors i exerceixen la iniciativa
legislativa per a presentar propostes de lleis. Tenir un grup parlamentari propi doncs, es
de gran rellevància per la finançament i pels drets que tenen. Ningú per lo general vol
estar al grup mixt ( grup de gent que no han aconseguit un grup parlamentari propi).
Es rellevant tenir grup propi per tenir també un portaveu.
Article 23 i 24.
Pot PODEMOS i confluències formar grups parlamentaris diferents? No podrien ja que
no s’han enfrontat mai davant d’un electorat.
En les passades eleccions convergència no va poder formar grup parlamentari perquè en
cap de les circumscripcions no s’arribava al 15%.
Al senat la regla es que per formar grup parlamentari es necessiten mínim 10 senadors,
en aquest cas convergència tenia nomes 4 senadors, podria ser que altres grups cedissin
senadors a aquells que no arribessin a 10 i una vegada s’ha constituït el grup els
senadors tornen als grups parlamentaris, sempre i quan no siguin menys de 6 al grup
inicial. En el cas concret de convergència hi havien varies cessions d’esquerra, coalició
Canaria, BILDU, però com eren 4 senadors i no 6 es va negar la possibilitat de formar
grup parlamentari propi a convergència.
Un grup parlamentari pot haver aconseguit formar un grup propi al congres i al senat,
son dues càmeres separades i un grup pot complir les regles a una càmera i a una altre
no.
El president es l’òrgan amb la màxima representació, el màxim representant, i també
l’autoritat que s’encarrega d’organitzar i liderar els debats que es desenvolupen a les
càmeres. El president te la funció també d’interpretar el reglament en cas de dubtes al
congres o al senat o en cas d’haver-hi llacunes. El president es escollit al ple després
d’eleccions, o be per majoria absoluta. La mesa s’encarrega de la organització i
tramitació del treball de les càmeres. Davant la mesa es presenten les iniciatives
legislatives i totes les sol·licituds d’intervencions. Finalment en el que son els òrgans de
govern, estan les juntes de portaveus formats pels diferents grups parlamentaris i els
presidents. Es a aquesta junta a la que correspon l’ordre del dia, es decideix el que es
discutirà a les decisions de les càmeres. Tenen un vot proporcional al grup parlamentari,
els mes grans tenen mes pes en el conjunt de prendre les decisions. El ple es l’òrgan que
agrupa al conjunt de diputats i senadors, les sessions del ple son les que es
desenvolupen els principals debats i es el que aconsegueix la major atenció dels medis
de comunicació i de la opinió publica. Les comissions poden estar formades per al
voltant de 40 o 50 diputats o senadors. Cada grup parlamentari te un grup de diputats o
senadors proporcional als membres del grup parlamentari.
Les comissions permanents son les que resideixen al llarg de les legislatures. Dins
d’aquestes estan les comissions legislatives que es preocupen de la preparació del
treball parlamentari quan sesta elaborant una llei. Te lloc a les comissions no al ple. Son
on es desenvolupa la major part del debat, a les comissions, es tracten temes per
matèries (economia, justícia...) i es discuteixen les lleis.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga resum consti 2 av y más Resúmenes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

Organització constitucional i fonts de l’estat- 21-11-

El mínim de diputats per formar un grup parlamentari son 15, però una excepció permet formar grup parlamentari amb 5 diputats a condició d’haver obtingut 5% de vots en l’estat o el 15% en les circumscripcions en les que aquest partit es va presentar. Els grups parlamentaris organitzen el treball dels senadors i exerceixen la iniciativa legislativa per a presentar propostes de lleis. Tenir un grup parlamentari propi doncs, es de gran rellevància per la finançament i pels drets que tenen. Ningú per lo general vol estar al grup mixt ( grup de gent que no han aconseguit un grup parlamentari propi). Es rellevant tenir grup propi per tenir també un portaveu.

Article 23 i 24. Pot PODEMOS i confluències formar grups parlamentaris diferents? No podrien ja que no s’han enfrontat mai davant d’un electorat.

En les passades eleccions convergència no va poder formar grup parlamentari perquè en cap de les circumscripcions no s’arribava al 15%. Al senat la regla es que per formar grup parlamentari es necessiten mínim 10 senadors, en aquest cas convergència tenia nomes 4 senadors, podria ser que altres grups cedissin senadors a aquells que no arribessin a 10 i una vegada s’ha constituït el grup els senadors tornen als grups parlamentaris, sempre i quan no siguin menys de 6 al grup inicial. En el cas concret de convergència hi havien varies cessions d’esquerra, coalició Canaria, BILDU, però com eren 4 senadors i no 6 es va negar la possibilitat de formar grup parlamentari propi a convergència.

Un grup parlamentari pot haver aconseguit formar un grup propi al congres i al senat, son dues càmeres separades i un grup pot complir les regles a una càmera i a una altre no.

El president es l’òrgan amb la màxima representació, el màxim representant, i també l’autoritat que s’encarrega d’organitzar i liderar els debats que es desenvolupen a les càmeres. El president te la funció també d’interpretar el reglament en cas de dubtes al congres o al senat o en cas d’haver-hi llacunes. El president es escollit al ple després d’eleccions, o be per majoria absoluta. La mesa s’encarrega de la organització i tramitació del treball de les càmeres. Davant la mesa es presenten les iniciatives legislatives i totes les sol·licituds d’intervencions. Finalment en el que son els òrgans de govern, estan les juntes de portaveus formats pels diferents grups parlamentaris i els

presidents. Es a aquesta junta a la que correspon l’ordre del dia, es decideix el que es discutirà a les decisions de les càmeres. Tenen un vot proporcional al grup parlamentari, els mes grans tenen mes pes en el conjunt de prendre les decisions. El ple es l’òrgan que agrupa al conjunt de diputats i senadors, les sessions del ple son les que es desenvolupen els principals debats i es el que aconsegueix la major atenció dels medis de comunicació i de la opinió publica. Les comissions poden estar formades per al voltant de 40 o 50 diputats o senadors. Cada grup parlamentari te un grup de diputats o senadors proporcional als membres del grup parlamentari. Les comissions permanents son les que resideixen al llarg de les legislatures. Dins d’aquestes estan les comissions legislatives que es preocupen de la preparació del treball parlamentari quan sesta elaborant una llei. Te lloc a les comissions no al ple. Son on es desenvolupa la major part del debat, a les comissions, es tracten temes per matèries (economia, justícia...) i es discuteixen les lleis.

La comissió del estatut del diputat que s’ocupa dels temes de l’estatut de diputats i senadors, es una comissió permanent però nomes s’ocupa dels aspectes que poden afectar a diputats o senadors no es la legislació. I per últim entre les no permanents tenim les comissions de investigació, que son un instrument de control del parlament sobre el govern.

El govern esta format per president, vicepresident i ministres i rep el nom de consell de ministres. El president es l’únic que es investit pel congres dels diputats per tant te una posició diferent respecte del vicepresident i ministres. Correspon al president la funció de nombrar al vicepresident i dels ministres. La organització i el treball i les línies d’actuació son també decidides per ell. El primer pas per formar el govern es la designació del president mitjançant la investidura. Una vegada celebrades les eleccions el congres dels diputats designa el president del govern. El procés d’investidura s’inicia amb una norma de consultes que el rei amb els grups parlamentaris pacta per proposar un candidat a la presidència del govern. Una vegada escollit el candidat, aquest haurà d’explicar el programa, la línia d’actuació i quins seran els membres del seu govern i a partir d’aquí s’obre un debat del que poden participar els diferents grups parlamentaris, s’ha d’aconseguir una majoria absoluta de la càmera i si no s’aconsegueix al cap de 48 hores sobre la possibilitat d’investir al president amb una majoria simple. Si en dos mesos no s’ha pogut investir a un president del govern es dissolen les càmeres i es tornen a convocar eleccions generals.

El govern cessa en el cas de eleccions generals, pèrdua de la confiança parlamentaria. El govern s’encarrega de la política interior i exterior, defensa de l’estat, establiment d’objectius i medis per aconseguir aquests objectius. El govern te una sèrie d’instruments per desenvolupar aquests objectius. La iniciativa legislativa es un instrument molt poderós per aprovar lleis i acomplir amb el seu programa, es el govern el que negocia els tractats internacionals en el marc de la UE. La funció executiva, el govern te un marge d’execució de les lleis, les lleis tenen un caràcter obert en el sentit que necessiten ser concretades, detallades i això es funció del govern. La funció legislativa fan referencia al poder de aprovar reglaments, normes obligatòries de caràcter general i el govern te un marge d’actuació a traves d’aquestes lleis, creen els reglaments de desenvolupament i aquests determinen els requisits concrets que s’han de complir.

Relacions entre parlament i govern al sistema parlamentari establert a la constitució. Encara que sempre estem parlant de parlament i govern, aquesta relació de control s’estableix a traves dels grups d’oposició del govern.

Dintre dels mecanismes de control distingim dos grans tipus: de control ordinari ( a disposició del congres i del senat que poden activar-se de manera habitual al llarg de la legislatura ( setmanalment al congres i al senat) i la seva funció és fiscalitzar l’actuació del govern i donar trasllat a l’opinió pública) i de control extraordinari ( sol en mans del congres dels diputats en el sentit que es ell que investeix al president del governi qui en determinats casos li podria retirar aquesta confiança, es dona pocs cops i si es dona s’obligaria al president a dimitir del seu càrrec). Els mecanismes que més es donen son les preguntes ( permeten un debat àgil i dinàmic), interpel·lacions i comissions d’investigació ( en relació amb temes d’interès públic: es poden establir sobre un interès determinat, es un mecanisme difícil d’activar perquè hi ha una majoria que recolza al govern normalment).

Control ordinari: preguntes, interpel·lacions i comissions d’investigació Control extraordinari: moció de censura i qüestió de confiança