¡Descarga apunts tema 1 personalitat y más Apuntes en PDF de Psicología de la Personalidad solo en Docsity!
TEMA 1. INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT
1.1. Antecedents històrics, definició científica i dominis actuals de la Psicologia de la Personalitat
1.2. Aproximacions metodològiques a l'estudi de la personalitat: clínica, correlacional i experimental.
1.3 Sistematització de les teories i dels models de la personalitat principals
1.1. Antecedents històrics, definició científica i dominis actuals de la Psicologia de la Personalitat
Què és la personalitat? La paraula personalitat és molt utilitzada, des de l'observació interior i exterior atribueix a la conducta dels altres la paraula personalitat, cadascú es fa la seva definició de personalitat.
A la publicitat també en trobem definicions, on atribueixen personalitat a objectes inanimats (lavabos amb personalitat, cotxes amb personalitat, quan veiem una persona ens fem una idea de com és encara que sigui equivocada i amb els objectes fem el mateix, els cotxes amb el capó més ample els hi atribueixen aspectes dominants, etc.) i ens qüestionen si és millor tenir personalitat o ser maca (tot i que és obvi que tothom té personalitat).
S'han fet molts estudis de personalitat a partir de Facebook (quantitat d'amics, numero de “me gustas”, etc.) gràcies al Big Data, un projecte que pretén recollir totes les dades que es publiquen a internet per analitzar la personalitat, i que porten a plantejar-se aspectes de privacitat. Es basen en el que t'agrada, el que fas, el que mires, per desxifrar quina personalitat tens o com ets.
Però la personalitat no és res d'això, sinó que és una disciplina científica. És un constructe científic que estudia les funcions psicològiques i tracta de respondre a antigues preguntes sobre l'ésser humà. És una proposta que hem fet aplicant el mètode científic per explicar el fet de que cadascú actui de manera diferents fins i tot davant de situacions exactament iguals.
El seu estudi ha passat de les teories implícites a les teories explicites.
Les implícites estan basades en inferències, son creences, com per exemple serien els estereotips. Per exemple es pensa de manera errònia que les persones més grassonetes són més simpàtiques i optimistes. En canvi les explicites o formals estan basades en la deducció, i per tant apliquen el mètode hipotètic- deductiu. Han de ser objectives, verificables, comprensibles i amb valor aplicat.
Hi ha dos tradicions o perspectives diferents, l'aportació de la medecina des de l'antiguitat, i l'altre és el compendi filosòfic i literari que han ajudat a desenvolupar els constructes, sobretot el del temperament, unit a la constitució, i posteriorment el caràcter juntament amb la dimensió moral.
• Des d'una perspectiva biomèdica es va començar a parlar de constitució i temperament, on es
considerava que estaven relacionats.
A partir del temperament es formulen diferents tipologies. Va ser la primera forma de classificació de la personalitat mitjançant una forma tancada. Començant per les menys científiques com l'horòscop, va anar evolucionant com tipologies precientífiques com la l'Empèdocles i la teoria dels quatre elements, Hipòcrates qui relaciona la forma física i la personalitat (hi ha unes característiques constitucionals que es relacionen amb el tipus de conducta i manera d'expressar-se) o Gale.
D'aquí començaran altres teories més científiques com la tipologia de Wundt (que combina temperament amb la constitució però amb bases més biològiques explícites provades al seu laboratori) o la russa amb Pavlov.
I finalment apareixen les biotipologies, a partir del segle XIX i XX. Tenim molts científics que segueixen relacionant aquests dos constructes de manera totalment científica, com per exemple l'Escola Francesa (Sigaund), la Italiana (Di Giovanni), l'Alemanya (Kretchner. Va establir un tipus ideal pràcticament impossible d'assolir, sinó que s'agrupaven segons la semblança i a partir d'aquí també atribuïa una tendència a certes
malalties, personalitat i trastorns) i l'Americana (Sheldon. Va fer una descripció numèrica de la configuració morfològics d'un individu al moment de ser avaluat. Correlacionava fotografies amb tests de personalitat creant puntuacions i classificant-los en tres biotips diferents). Diferenciats en la manera de treballar però amb resultats molts semblants.
• L'altre confluència ha sigut de la filosofia i de la literatura. El constructe utilitzat és el caràcter, que
fa referència a tot el que aprenem i que ens afecta a la nostra personalitat. És flexible i canvia al llarg de tota la vida del subjecte.
Hi ha elements dins aquestes aportacions que han sigut importants: El teofrast o “los caracteres” (va descriure 30 tipus de moral diferents de manera descriptiva, també amb caire de crítica social), caracterologia (pseudociències com la frenologia, morfopsicologia i fisiognomia) i la tradició literària (van haver un munt de novel·les on descrivien personatges, que aporten taxonomies de trets i tipologies i contingut moral.
Utilitzaven diferents mètodes, com per exemple la zoologia, comparant trets humans i animals primer físicament i després moralment. La fisiognomia que estudiava les faccions de la cara i atribuïa a cada part de la cara un aspecte de la personalitat. A partir d'aquí feien les estàtues de personatges històrics de manera que es poden analitzar per saber com eren. I la morfopsicologia de Louis Corman.
TEORIES EXPLÍCITES: PERSONALTAT COM A CONSTRUCTE CIENTÍFIC
Pretenem explicar el perquè del nostre comportament, les emocions, la conducta mateixa en un determinat context, i per tant, la deifinició ha de ser molt complexa, ja que hi intervenen molts elements. Els que van establir les bases de la psicologia de la personalitat van establir una persona com una totalitat.
Podem estudiar la personalitat des de nivells d'anàlisi molt diferents.
Des d'un nivell universal, es trobar unes lleis universals del comportament humà, elements comuns que compartim tots els individus, un nexe universal de tots els individus. Aquí hi podem trobar el condicionament, intentant explicar la conducta a partir d'unes lleis de condicionament E-R. També de l'anomena enfocament nomotètic.
Des d'un nivell individual, ens centren en que cada persona és única, cadascú té les seves característiques, el seu entorn, ... També se l'anomena enfocament ideogràfic.
I des d'un nivell diferencial, interpreten que tenim aspectes comuns entre nosaltres, que ens uneixen, tenim conductes comuns, però sempre amb una part diferencial, pròpia i única de cada subjecte. És des del que es treballarà a la psicologia de la personalitat.
Dins la psicologia de la personalitat trobem diferents dominis com ara el disposicional (trets de la personalitat, característiques que descriu la personalitat, unitats d'anàlisi de la personalitat. Perspectiva diferencialista), biològic (s'ha estudiat per exemple el temperament a partir de la genètica, psicofisiologia i de la basant evolucionista), intrapsíquic (basat en les teories de Freud i teories psicodinàmiques), cognoscitivo- experimental (conceptes relacionats amb el caaràcter, objectius, metes,.. es basen en les creences, aptituds, .. com a motor de la nostra conducta), socio-cultural (tenen en compte el context, cultura, situació a l'hora d'explicar la conducta) i adaptatiu (relació entre personalitat i adaptació a l'entorn).
Una definició de personalitat proposat per tots aquests dominis podria ser: La personalitat és un mecanisme de supervivència per adaptar-nos a l'entron.
La personalitat és un constructe científic útil per:
• Descriure la conducta observada a la persona. Establir sistemes taxonòmics de la seva estructura
Antecedents històrics
Andrés, A. (1996). El estudio diferencial de la personalidad (I). Las tipologías del temperamento y el carácter. En Manual de Psicología Diferencial (Cap. 9, pp. 431-494). Madrid: McGraw Hill.
Aproximacions metodològiques
Pervin, L.A. (1998). Introducción: el estudio científico de la personalidad. En La ciencia de la Personalidad (cap. 1, pp. 1-29). Madrid: McGraw-Hill.
Sistematització de teories
Tous, J.M. (1982). La sistematización de Endler y Magnusson. En Psicología de la Personalidad (Cap.3, pp.183-187). Barcelona: PPU.
BUSS I LARSEN, 2005
