¡Descarga Apunts teoría y más Apuntes en PDF de Farmacología solo en Docsity!
F 05 9Farmacologia
1-Introducció a la farmacología 1.1-Farmacologia, farmacocinética i farmacodinámica Farmacologia F 0A E estudia l’acció de les substancies químiques en els essers
biològics. Fàrmac es tota substància de modificar el curs dels processos vitals (act. cel.lular) amb. Dues característiques: 1- Ser soluble en aigua (hidrofilia) 2- Capacitat d’atravessar membranes (lipofilia)
Droga/fàrmac tenen el mateix sentit científic. Tenen acció biológica amb independencia que aquesta sigui o no favorable. Les diferencies entre droga/fàrmac es que una es legal i l’altre no, que una sigui comercial o no, etc. Medicament és un fàrmac amb acció beneficiosa (terme relatiu) i que compleix tres requisits:
- Indicació ; que l’individu al que se li apliqui tingui una malaltia beneficiable per l’acció del fàrmac. No es produeixen accions favorables en un individu sa.
- Dosificació ; que la dosi prescrita sigui adecuada.
- Contraindicacions ; que el malalt no tingui un altre transtorn que puguin perjudiciar-se amb el fàrmac.
Farmacocinètica F 0A E part de la farmacología que es dedica a estudiar la dosi
necesaria per a tenir una concentració del fàrmac dissolt lliurement en plasma sanguini correcta. Hi intervenen diferents factors com edad, raça, sexe.
Farmacodinàmica F 0A E part de la farmacología que estudia el mecanisme d’acció
dels fàrmacs i els seus efectes biològics. Suposa estudi dels llocs on actúa i els canvis que ocasiona a nivell cel.lular i subcel.lular.
1.2-Estudi de les diferents fases de la farmacocinética: absorció, distribució, metabolisme i eliminació
Absorció F 0A E procès pel cual un fàrmac arriba a la sang, que serà el mitja de transport per a accedir al sistema on actúa (SNC). Aquesta depèn de la via d’administració. Vies d’administració:
- Enteral; bocal, oral, rectal, sublingual.
- (^) Parental; intravenosa, endovenosa, subcutánea.
- Altres; tópica, inhalació.
ORAL F 0A E dissolució del fàrmac en líquid digestiu.
- Avantatges; no es doloros, fácil de pendre, barata, varietat de formes de dispensació
- Inconvenients; a dosis elevades hi ha poca solubilitat, efecte del primer pas metabòlic (camí molt llarg), interacció amb el menjar present a l’estomac, efecte sobre la flora intestinal, en forma sòlida no es pot usar en pacients inconscients.
BUCAL/SUBLINGUAL F 0A E dissolució del fàrmac dins de la cavitat bucal.
- Avantatges; evita el primer pas metabòlic, absorció rápida, manté l’estabilitat del fàrmac (ph neutre)
- Inconvenients; part de la dosi pot ser integrada i passar al tracte gastrointestinal, limitació a dosis petites.
RECTAL F 0A E el fàrmac s’absorveix pel recte.
- Avantatges; redueix el 1ª pas metabòlic, útil a nens i persones que tenen dificultat per usar la via oral.
- Inconvenients; absorció errática, no es ben aceptada pel pacient.
ENDOVENOSO F 0A E administració directa al corrent sanguini.
- Avantatges; evita el 1ªpas metabòlic, resposta rápida (total de dosis disponible), venes relativament insensibles.
- Inconvenients; resposta rápida (més toxicitat), es cara (esterilitat, personal entrenat, etc.), limitació a l’existència de venes en condicións.
INTRAMUSCULAR F 0A E administració muscular (deltoides).
Biotransformació F 0A E és el terme que defineix processos de metabolització i
excreció d’un fàrmac. Els metabòlits poden ser farmacològicament actiu o no.
La via metabólica principal es la hepática i la d’excreció la renal. Si aquestes tenen disfuncións calen precaucións suplementàries i en general prescriure dosis inferiors. Cada fàrmac triga un temps a estar en condicions de fer el seu efecte ( característiques moleculars i via d’administració) Paràmetres:
Temps dels pic màxim nivell (T.màx) F 0A E temps que tarda en assolir el nivell
plasmàtic màxim des de l’administració. Temps de vida mitja d’eliminació o “vida mitja” F 0A E temps que tarda el fàrmac en
reduir-se a la meitat d’aquella concentració máxima en plasma. El més emprat per a descriure la farmacocinética del producte. Dona idea del temps durant el que es esperable es produeixin els afectes.
1.3-Farmacodinàmica: estudi de les curves dosi-resposta
Estudia els mecanismes responsables dels efectes terapèutics i dels secundaris. Els mecanismes d’acció dels fàrmacs es basen en la interacció amb receptors. La durada dels efectes d’un fàrmac depèn més d’aquesta actuació que del temps circulant en sang. Resposta en un subjecte no es el mateix que eficacia. Farmacodinámica es el que fa el fàrmac al meu cos.
Tipus de relació dosi/efecte d’un fàrmac (només concepte) 1- Qualitativa, quantal (tipus tot o res), relaciona la frecuencia amb la que la dosi d’un fàrmac provoca una resposta fixa del tipus tot o res en un grup d’animals d’experimentació (reaccionants-no reaccionants). En sistema cartesià obtenim una curba de Gauss. Aquesta es modifica en acumulativa o integral (%de resposta) per análisis de les respostes, presentant una curva sigmoide (simétrica o no). La representació serà simétrica si es considera el logaritme de la dosis (curva integrada normal). La curva es transforma en recta per un artifici, fem el càlcul de pròbits (entitats de probabilitats). 2- La dosis-resposta es gradual, es proven varies dosis sobre un mateix subjecte. Dosis llindar es la dosi mínima que produeix efecte objetivable. La
relació entre concentració o dosi del fàrmac e intensitat o magnitud resposta és una curva hipérbola rectangular de difícil maneig experimental. Si s’obté el logarítme de la concentració, la curva es sigmoide amb característiques del tipus: 2-..a Potencia, localització de la curva en l’eix X 2-..b Pendent, coeficient angular de la curva. Si es gran, poc marge entre dosi llindar i la que produeix el màxim efecte (fàrmac poc manejable). 2-..c Eficacia o efecte màxim obtenible a concentracións molt elevades. 2-..d Variabilitat, una dosi fixa pot produir efectes variables i viceversa. Calen com a mínim 5 experiments. L’aplicació dels conceptes de cinética enzimàtica a la relació dosi efecte ha permès transformar la curva dosi resposta gradual hiperbólica en un recta mitjançant la relació entre l’invers de la concentració
Index terapèutic F 0A E mesura de seguretat del fàrmac. Dosi tòxica mitja F 0A E que provoca toxicitat al 50% de gent. Dosi eficaç mitja F 0A E eficaç al 50% de la gent.
Les benzodiacepines el tenen molt alt (seguretat), el liti el té molt baix (poc marge de maniobra, poca seguretat).
1.4 Efectes secundaris En les ocasions farmacologiques cal diferenciar:
- Efectes terapeutics, les que beneficien el curs de la malaltia a un determinat malalat per actuacio sobre les seves causes o simptomes.
- (^) Efectes indesitjables o adversos, accions que acompanyen a l’accio terapeutica i no son beneficioses. Si una substancia ha aportat dades de que pot resultar toxic el seu us com a medicament es limita i fins i tot s’exclou. Des del punt de vista farmacologic poden concretar-se en:
- 1949, un metge va donar com a ultim recurs sals de liti a un malalt i va resultar bé.
- 1952, apareéis la clorpromacina, casual pq es busca antihitaminic pels episodis alergics. Altera la produccio conductual. - Primer triciclic, per casualitat. - Primer IMAO, per casualitat.
- 1960, es busca un farmac que fos ansiolitic xo de forma mes suau que els barbiturics i es va resintetitzar la primera benzodiacepina (clordiacepoxi).
D’aqui en endavant s’ha disparat la sintesi de productes, en molts casos no es necesaria tanta varietat, pero almenys s’ha descobert els antidepresius inhibidors selectius de la serotonina o els nous antipsicotics. Per aquesta cuasa:
- Les hipótesis biologiques per l’etiopatogenesis de les malalties mentals.
- Identificacio de compostos que mimetitzen els simptomes de les malalties normals.
- Revolucio social i asistencial en relacio als transtorns mentals.
- Nosologia, classificacio psiquiatrica de les malalties mentals.
- Innovacions metodologiques.
- Increment d’indigens
- Comerç ilegal de substancies psicotropes
- Us indegut de sustancies psicotropes.
Classificacio de F 05 9farmacs.
LEWIN 1928
- Grup 1, euphorica (opi i derivats, coca, cocacina).
- Grup 2, phantastica (peyote, canem, amantita).
- Grup 3, inebrantia (alcohol, cloroform, eter)
- Grup 4, hipnótica (coral, veronal, bromur de potasi, sulfonal).
- Grup 5, excitantia (canfora, cafe, te, cola, tabac, cacao).
DELAY 1957, BENKERT i HIPPIUS 1981
- Psicoleptics; neuroleptics, tranqulutzants, hipnotics. Baixen el to.
- (^) Psicoancleptics; antidepresius, F 05 9estimulants majors i menors. Pujen el to.
- Psicodisleptics; alucinogens, onirogens. Desvia el to.
- Timoprofilactics; sals de liti. Per prevenir recaigudes.
USDIN 1970
- Antipsicotics; fenotiacines, tioxantines, reserpina,...
- Antidepressius; triciclics, IMAO,...
- Ansiolitics; benzodiacepines, piperidines,...
- Estimulants; fenilalquilamines
- Alucinogens; derivats de l’acis lisergic (LSD).
DEMKER 1977
- Psicoleptics i sedants
- (^) Hipnotics, barbiturics
- Tranquilitzants i sedants menors
- Neuroleptics
- Reguladors de l’humor
- Psicoanaleptics o estimulants
- Antidepresius (triciclics, IMAO)
- Estimulants de la vigilancia (anfetamines)
- Altres (corticoides, acid fosforic, vitamines) Nootrops.
- Psicodisleptics o perturbadors
- Alucinogens (LSD, mescalina)
- Estupefaents (derivats de lamorfina, cannabis)
- Embriagants (alcohol, etanol, eter, dissolbents).
Grans grups a estudiar: 1- Ansiolitics – sedatius 1-..a Hipnotic - sedatius 1-..b Fenobarbital (barbituric) 1-..c Meprobromat 1-..d Paraldehid 1-..e Bromurs 1-..f (^) Ansiolitics 1-..f..i Benzodiacepines (alprazolain) 1-..f..ii Betabloquejants (propanolol)
6-..b Opiacis; cannabis, alcohol, nicotina.
2.3 Farmacologia de la sinapsis
- Acetilcolina (ach); hipocamp, SNP (somatic i vegetatiu), receptors nicotinic i muscarinics.
- Monoamines (presencia de grups –NH3)
- Catecolamines
- Dopamina; vies localitzades, receptors centrals: D (postsinaptics) i D2(pre i postsinaptics).
- Noradrenalina; vies difoses, receptors postsinaptics alfa1, beta1(musculaturs cardiaca), beta2(musculatura llisa), presinaptics (alfa2).
- (^) Adrenalina, poca importancia a nivell encefalic.
- Indolamines
- Serotonina; activacio lligada a la de la noradrenalina (NA) als nuclis de Rafe i projeccions inhibitories. Raceptors 5HT1 i 5HT3(pre i postsinaptics), 5HT2(postsinaptics), 5HT! I 5HT implicats en els estats afectius, el 5HT3 nomes a la percepcio termoalgesica.
- Aminoacids
- Excitadors, receptors NMDA (postsinaptics)
- Inhibidors; GABA, receptors GABAa(postsinaptics), GABAb (presinaptics).
Modelos animales Los modelos animales son unicamente preparaciones experimentales simplificadas xa estudiar un fenómeno mas amplio y complejo, no son una replica exacta de la realidad y son herramients para el estudios. El uso de los modelos animales obedecen a la existencia de diversas limitaciones xa estudiar fenómenos en sujetos humanos. Los modelos animales deberían basarse en los siguientes criterios generales:
- simplicidad
- (^) operatividad
- economia
- etica
Xa desarrollar nuevos fármacos xa tratamiento de transtornos F 05 9patologicos, comprensions y estudio de los transtornos F 05 9patologicos.. El modelo animal como herramienta:
- No tienen valor propio sino que su valor deriva en su uso
- Las conclusiones son hipótesis clinicas
- Adecuacidad=confiança en la hipótesis
- Adecuacidad no es sinónimo de cumplimiento de hipótesis.
Validez F 0A E la adecuidad de un determinado modelo animal se evalua mediante la
validez del modelo. La validez de un modelo animal es una cuestion de juicio no de
medida. La validez de un modelo animal de un transtorno F 05 9patologico deberia alcanzar:
- Etiología
- Signos i simptomes
- Bases F 05 9biologiques
Validez aparente F 0A E el transtorno F 05 9patologico humano y el modelo animal han de presentarse similitudes fenomenológicos. Validez predictiva F 0A E todo fenómeno que modifiquen el transtorno F 05 9 patológico humano deberia provocar efectos similares en el modelo animal. Validez de constructo F 0A E el desarrollo de un modelo animal ha de basarse en solidos fundamentos teóricos.
Se pueden moldear en animales la mayoria de transtornos F 05 9patologicos:
- Signos i simptomas de determinados trstornos.
- Bases psicobiologicas
- Tratamientos farmacológicos y/o psicológicos.
Criterios para el modelo animal:
- Definición operacional del trastorno.
- Homologia comportamental entre especies
- Diserminacion del tratamiento farmacológico y/o conductual.
- Conducta de búsqueda de droga y recaida
- Tolerancia
- Dependencia
- Bases F 05 9biologicas
- Tratamientos farmacológicos y F 05 9logicos
- La influencia de determinados factores: sociales, geneticos, procesos de aprendizaje, propiedades gratificantes.
Los aspectos no modelables son consecuencias organicas del consumo crónico, la subjetividad y cultura y el policonsumo. Dos teorias explicativas de la conducta adictiva basada en procesos de refuerzo: 1- Para evitar la simptomatologia aversiva de la abstinencia o estados internos negativos (ansiedad, represión). 2- Las drogas son reforzadores positivos, manteniendo la conducta que conlleva a su autoadministracion.
Dosis elevadas o pequeñas pueden no mostrar o bloquear la conducta de autoadministracion. Validez aparente elevada, muestran la capacidad de la droga para reforzar la conducta y simular la autoadministracion persistente. Validez productiva elevada, concordancia entre las drogas autoadministradas y el potencial de abuso en humanos.
Extincion F 0A E persistencia de laconducta instrumental en ausencia de reforzador
(droga) que la mantiene. Busca la capacidad de la droga (vemos su efecto) y la conducta asociad a la búsqueda de droga (craving). La presencia no contingente de pequeñas dosis de drogas a distintas o de alamisma droga, conlleva a la reinstauración de la conducta de autoadministracion. El estres tb facilita la reinstauración de la conducta de autoadministracion..
La terapia farmacológica consiste en: Alivio del sindrome de abstinencia (antidepresivos, ansioliticos,...) administración de agentes con propiedades psicoactivas similares, xo sin capacidad adictiva (terapia de sustitución).
Administración de agentes antagonistas de los receptores que mediatizan el efecto de las drogas (terapia de antagonistas). Administracion de agentes que reviertan las neuroadaptaciones producids por el consumo crónico de drogas.
Xa provocar depresión a los animales se aisla socialmente en distintas especies animales, se usan modelos de estres o se producen lesiones cerebrales.
Aislamiento social en diferentes especies animales son los primates no humanos, lo pollos, hamsters y ratas. Tienen conducta de protesta y de separación. En primates jóvenes el 15% presentan:
- Agitación, insomnio, llamadas de socorro
- (^) disminución de l’actividad motriz, de la ingesta, de la conducta del juego.
- Expresión facial triste y postura de sumisión. Este cuadro se revierte con antidepresivos triciclicos, con TEC(técnica electro- convulsiva) y clorpromazina. Los análisis de validez en los primates jóvenes son:
- Simptomas similatres en niños institucionalizados.
- Perdida de la persona querida
- Ausencia de soporte social En estos casos es cuando se puede presentar un cuadro patológico. En ratas hay hiperactividad, agresividad, disrupción de la conducta cooperativa. Este cuadro se mejora con antidepresivos triciclicos, IMAOs, antidepresivos atípicos o inhivibores de la recaptacion de serotonina.
Modelos de estres , se basan en indefension aprendida, desesperanza conductual. Adaptación al estres, estres crónico impredecible. LA indefension aprendida esta en la base de descargas aleatorias e inevitables, asi que no se pueden predecir las descargas, se produce estres. Los efectos conductuales se revierten en tres dias:
- Disminución de l’actividad motriz
- Disminucon de la motivación delante de refuerzos positivos
- (^) Disminución de la agresividad Los fármacos que atenuan, solo en tratamiento subcronico, son los antidepresivos triciclicos, antidepresivos atípicos, IMAOs y con TEC.
Hipnóticos sedants (barbiturics) Farmacocinética;
- Absorcio; oral i rapido i completa intramuscular e intravenosa per a situacions critiques.
- Ditribucio; rapida (alta liposolubilitat) 10-60 minuts. Tmax:1/2-3hores. Baixa fixacio a proteines.
- Metabolisme; potents inductors enzimatics dels microsomes hepatics (inferencia metabolisme en nombrosses sustancies).
- Excrecio; 70% renal.
Farmacodinamica (propietats)
- Eficacia; depressio no selectiva del SNC:
- (^) Induccio son incoercible (son irreversible).
- Anestesia general
- Anticonvulsiu (epilepsia)
- Seguretat
- Index terapeutic petit
- Depressio del centre respiratori, disminueix la sensibilitat al CO (anoxia, anoxemia, mort).
- Poder adictiu elevat. Gran dependencia
- Contraindicacions
- Insuficiencia renal, hepática i respiratoria.
- Alcoholisme (perseveracio dels efectes depressors del SNC).
- Interaccions amb anticoagulants, corticoides i prostagens.
Efectes secundaris o adversos
- Somnolencia.
- Vertigen
- Cefaleas
- Irritabilitat
- Transtorn coordinacio i equilibri.
- Hipotensio, bradicardia
- (^) Dependencia (1-5 setmanes), síndrome d’abstinencia.
- Accidents per absorcio masiva, pronostic relativament bo amb asistencia rapida i equipada.
Nom generic Nom comercial Dosi(mg/dia) T1/
Tiopental* Pentotal sodic 500 Ultracurta
Pentobarbital Embrutal 120 Curta
Secobarbital Sconal 100 Mitja
Anobarbital Amytal 100 Mitja
Fenobarbital* Gardenal 100 Llarga
Barbital Veronal 300 llarga
*comercialitzat a Espanya
Benzodiacepines Farmacocinética
- Absorcio, oral es bona, intramuscular poc fiable. Sublingual.
- Distribucio; rapida (alta liposolubilitat). 85-98% de fixacio a proteines. Tmax: 1-3hores.
- Metabolisme; variat, directe si son de T1/2 curta (sense metabolits actius), la majoria amb metabolits actius i T1/2 mitja i llarga.
- (^) Excrecio; 70-90%renal Farmacodinamia
- Eficacia
- Ansiolitica rapida
- Miorelaxant
- Anticonvulsiu
- Hipnotica
- Anestesica (com el midazolam)
- Síndrome de privacio alcoholica
- Seguretat
- Index terapeutic elevat
- Toxicitat escasa
- Poder adictiu baix-moderat.
Efectes secundaris o adversos
- Frecuents
- Sedacio diurna o somnolencia (8-10%)
*us hospitalari **farmacs no benzodiacepinics que interactuen amb receptors BZD.
Abstinencia
- síndrome de recaiguda, rtorn al simptomes originals (de la mateixa intensitat o inferior). Aparicio als mesos o setmanes despres de la retirada. No es, doncs, un tractament adecuat pel transtorn.
- Síndrome de rebot o abstinencia a dosis terapeutiques, iguals simptomes que el transtorn original xo mes intensos. Aparicio rapida i duracio curta. Cuadre d’abstinencia, remet espontaneament, tractament bo pero mala retirada.
- Síndrome d’abstinencia associat a un transtorn de dependencia a BZDs, presencia de simptomatologia autonomica, pot ser greu; convulsions (20-30%) i delirium (desorientacio en el temps i en l’espai, alucinacions visuals, tactils i audutives).
- Síndrome d’abstinencia demorada; malestar autonomic i subjectiu de llarga evolucio. Simptomes lleus d’abstinencia i ansietat moderada, labilitat afectiva, hipersensibilitat táctil,visual i auditiva i alteracio del son.
Retirada de la BZD (desintoxicacio)
- Reduccio gradual de la dosi (-25% per setmana), en subjectes que consumiesen BZDs de llarga duracio.
- Substitucio BZDs de curta accio per altres que son de llarga duracio i despres fer una reduccio gradual de la dosi.
- Substituir la BZDs per agents anticomicials com el volprat i la carbamacepina.
- Altres estrategies farmacologiques:
- Amsiolitics com la buspirona.
- Antidepressius com la trazodona.
- Agonistes alfa2adrenergics (clonidina) o antagonistes betaadrenergics (propanolol), hiperactivitat autonomica.
Altres ansiolitics Les vies noradrenergiques son les responsables de l’ansietat per exces d’activitat, per a fer aixo:
- Beta-bloquejants. Propanolol (sumial), bloqueig competitiu i reversible dels receptors posts-sinaptics beta-adrenergics (1 i 2).
- Agonistes alfa2. Clonidina (catapresan), autoreceptors alfa2+ noradrenalina= atura l’alliberament de NT.
Alfa2+somatodendritics+NA=transmissio inhibitoria (PIP) Poc potent pels aspectes subjectius/emocionals de l’ansietat, pero util en disminuir els aspectes noradrenergics (tract de desintoxicacio):
- Taquicardia
- Dilatacio pupilar
- Sudoracio
- Tremolor
La serotonina tb sembla implicada en l’ansietat, per exces de NT i regulacio a la baixa dels receptors.
- Buspirona, agonista parcial dels 5HT1, regula la qualitat de 5HT i de receptrs. Inconvenients: - Latencia dels efectes clinics 20-30 dies (efecte sobre el nombre de receptors) - Efecte estimulant vies NA ( augment del nerviosisme) - Absencia d’efecte sedant. No prescripcio amb experienia previa de BZD - Hi ha tendencia a prescriure dosis subcliniques Eficacia: desentoxicacio adiccio a BZD.
Neuroleptics tipics Farmacocinética
- Presentacio oral, absorcio bona, la intramuscular es especialment rapida. Poden administrar-se una vegada al dia per presentacions depot amb alliberament lent (1-4 setmanes). Posologia individualitzada.
- Distribucio; rapida (augmenta la liposolubilitat), fixacio a proteines superiors al 90%. T1/2 entre 10-20 hores.
- (^) Metabolisme, principalment hepatic. Poden tenir nombrosos metabolits actius d’eliminacio molt lenta (mesos al posttractament)
- Excrecio; renal
