apunts teoria, Apuntes de Pedagogía

¡Descarga apunts teoria y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

TEORIA DE L'EDUCACIO (UOC)

PAC 1 TEORIA DE L'EDUCACIÓ. UOC

PROF. CURS 12-

FUNCIÓ SOCIAL DE

L’EDUCACIÓ

Responeu les següents preguntes:

Text d’Émile Durkheim:

Segons Durkheim, quina és la finalitat de l’educació? En aquest sentit, quina és, segons l’autor, la funció de la integració social?

Durkheim diu que l’ésser social és la finalitat de l’educació, i quan parla d’educació fa referència a l’herència dels coneixements. Accentua que l’acció d’educar és impositiva d’adults sobre generacions més joves amb la finalitat de preparar-los per viure en el medi social que els pertoca d’una manera harmònica.

Des de la seva visió més pedagògica, ho lliga amb la idea de societat, ja que ell pensa que l’ésser com a individu no té cap finalitat, per tant diu que l’objectiu de l’educació és la preparació per a la vida en societat, respectant tot el què això comporta.

Es tracta de que els que reben l’educació adquireixin els costums, els valors i les normes de la societat i que amb tot això els sigui més fàcil socialitzar-se i adaptar-se a la societat actual.

Podríem dir que la integració es pot difondre a través de l’educació que ha rebut l’individu, uns aspectes morals que ajuden al bé comú i a viure en societat.

La integració busca una cohesió socials per a la consolidació i la supervivència en la societat actual. Es podria afirmar que la integració treballa per a inserir a totes aquelles persones que sigui pel motiu que sigui no han aconseguit inserir-se o integrar-se en la societat, dotant-los d’eines per poder aconseguir-ho de nou.

La visió de l’educand fa que el jove busqui la pròpia realització i passi altres experiències que li faci aprendre nous valors i fets per a la vida i societat en la què viu.

Dewey defensa que l’acció educativa fonamenta l’aprenentatge a partir de l’acció, basant-se en la pràctica, i l’individu aprèn gràcies a aquests fets. Ell defensa un sistema pedagògic que parteix de la idea que en cada acte que succeix es poden trobar uns valors i unes realitats que et facin aprendre coses noves. La forma més lògica per dur a terme l’educació per part de l’educador es per mitjà dels fets que van succeint, val a dir que d’aquesta manera l’individu segueix un processos mentals fins arribar als objectius.

La finalitat de l’educació , és la preparació per a viure d’una societat autocràtica a una societat democràtica.

-Relacioneu el text amb una de les corrents educatives que es descriuen en el mòdul 4 i argumenteu la vostra elecció.

Dewey té un origen pragmatista i la seva confiança en la ciència per a la resolució de problemes educatius fa que el relacionem amb la pedagogia de recerca-acció.

Aquesta pedagogia en el seu context busca avançar en la transformació social i sembla que John Dewey busca dins d’una societat democràtica avançar en uns valors per a poder formar una societat millor. Promou uns programes escolars més ajustats a la realitat.

Dewey proposa modificar les idees tradicionals de cultura, matèries d’estudi i mètodes tradicionals d’ensenyament i disciplina per a poder explicar a les persones que el millor lloc per aprendre tot el necessari per a poder viure en una societat fins que siguin experts en les seves pròpies carreres, és l’escola.

Proposa introduir la psicologia en els programes d’estudis i ho vol aconseguir construint un entorn positiu on es puguin realitzar diferents activitats on l’individu s’enfronti a situacions problemàtiques i que per resoldre-ho necessitin coneixements teòric i pràctics.

Finalment, heu de fer una breu conclusió i comentari personal i crític d’ambdós textos.

Un cop hem treballat els dos textos que ens han proporcionat podem arribar a entendre que els dos autors tenen raó. Cadascú té la seva part de raó, ja que entenen els termes de diferents formes.

Hem pogut comprovar com Durkheim aplicava una educació més estricta que Dewey. La teoria que ell ens marca, no estudiava les necessitats que tenen els individus, sinó que deien que era més important les necessitats de la pròpia societat abans que les de l’individu. Al cap d’un temps aquesta teoria va deixar pas a la de Dewey, ja que aquesta havia deixat de creure’s correcta.

Si ens referim a Dewey hem de tenir en compte que treballava per una educació lliure i individual i va fer una crítica de l’educació tradicional.

Va ser el pare de la pedagogia progressista i va marcar un abans i un després, ja que va trencar molts esquemes tradicionals i va aplicar els seus mètodes d’educació a la societat democràtica.

Van esdevenir noves teories que desenvolupaven o milloraven, però sempre s’ha de tenir en compte que va ser una revolució educativa.

Personalment l’autor que més m’ha agradat i captivat ha estat Dewey, ja que va lluitar pel què creia, tot i que això comportés trencar esquemes que feia molt de temps que hi eren i tothom els tenia inculcats. En part li hem d’agrair que si tenim el sistema educatiu que tenim és gràcies a que algú en el seu moment va lluitar molt. Simplement ha estat un aprofundiment molt ampli en aquest tema que no en tenia coneixement.

BIBLIOGRAFIA.

Vilafranca, I. (2010). [Mòdul didàctic 1]. Conceptualització de l'educació. A E. Prats i I. Vilafranca (coords.). Teoria de l’educació. FUOC: Barcelona (Materials docents).

Vilafranca, I (2010). [Mòdul didàctic 3]. L’acció educativa. A E. Prats i I. Vilafranca (coords.). Teoria de l’educació. FUOC: Barcelona (Materials docents).

Prats, E. (2010). [Mòdul didàctic 4]. Teories de l’educació. A E. Prats i I. Vilafranca (coords.). Teoria de l’educació. FUOC: Barcelona (Materials docents).

• Durkheim, É. (1991). L’educació: natura i funció. A É. Durkheim.

Educació i sociologia (pp. 31-56). Vic: Eumo Editorial i Diputació de Barcelona.

• Dewey, J. (1994). Democràcia i educació. A J. Dewey. Democràcia i escola (pp. 83-99). Vic: Eumo Editorial i Diputació de Barcelona.