¡Descarga apunts teoria y más Apuntes en PDF de Arqueología solo en Docsity!
TEORIA I PENSAMENT ARQUEOLÒGIC
Marc Legislatiu : Neix per primera vegada amb la nova legislacio al 1993 (decret 78/2002) S'esmenta per primera vegada la proteccio arqueologica. Cap resta arqueologica es pot destruir sense abans ser documentada. Actualment les restes arqueologiques estan protegides per llei. Les restes s'han de documentar abans de decidir si es conserven o no com a valor cultural. En el cas de que apareixin restes arqueologiques, s'han d'estudiar i fer una excavacio preventiva per evitar danys al patrimoni cultural. (mes o menys es fan unes 1000 intervencions arqueologiquesa a Catalunya) Existeixen tres tipus d'excavacions arqueologiques:
- **1.D'investigacio i recerca
- D'Urgencia
- Preventiva**
Les exacavacions arqueologiques son costejades pels promotors de les obres (en la majoria dels casos les restes arqueologiques apareixen quan es remou la terra per fer l'obra). La Comisió del Parimoni Cultural es qui te el criteri de decidir si es conserven. Durant el 2008 es publica la regulacio de l'activitat arqueologica amb la creacio d'un convenni laboral. Actualment encara no s'ha creat un col·legi d'arqueologia, aquest es el darrer pas que queda per consolidar l'activitat, ja que si que existeixen associacions provades que tenen estatus per crear un Col·legi Professional, tot i que encara esta pendent d'aprovar-se.
1.2. L'0bjectiu final de la disciplina es la reconstruccio historica, que no s'obte unicament de l'extraccio d'artefactes, gran part d'aquesta reconstruccio es fa mitjançant metodes d'estudi i recerca.
Fins a on arriba l'activitat arqueologica? En realitat es tracta en gran part de l'autoexigencia propia. Exavacoi i documentacio=Resultat de la reconstruccio.
L'arqueologia ha de ser, per concepte un treball tecnic de processament de dades. La simple obtencio de dades no porta directament al coneixament historic. Tot i existir diversos mecanismes d'interpretacio sempre s'han de tenir en compte els treballs previs i els estudis anteriors de la materia que es tracta.
1.3. Abans del s.XV l'estudi del passat no es considerava arqueologia. Es tracta d'una disciplina que estudia l'activitat humana, una tecnica/disciplina que realment neix en el Renaixement.
Els preceptes medievals cristians tenen rellevància a l'arqueologia, basa la Biblia com a font de reconstruccio històrica. D'aqui parteix la teoria medieval de que la historia humana te un recorregut breu en el temps.
Creuen que el món té origen diví, i que la humanitat va ser creada al Pròxim Orient, i que des del seu origen es troben en decadència. Aquesta Teoria degeneracionista, és que la humanitat s'ha degenerat i caigut en decadència des dels temps d'Adam i Eva. S'arriba aquesta conclusió, ja que els homes destacats com Noé i Moisès viuen molts anys, per tant la flama de la humanitat ha anat en decadència des dels inicis, ja que l'home té pocs anys de vida.
A més, la història és una successió d'esdeveniments únics d'orígen diví. És a dir, que els canvis han estat fets per decisió de Déu. Per tant es considerava que l'home depèn de Déu per canviar. Com exemple clar es cita la Diàspora i la Torre de Babel.
Tampoc tenen consciència del canvi, evolució o progrès, ni del canvi en la cultura material, pròpia de les societats humanes.
En el “Temporum Ratione” Beda el venerable (monjo benedicti) parla de l'antiguitat de la humanitat es de 3929 aC.
El càlcul de James Usher (1581-1656), un arquebisbe Angelicà va escriure “Annales Veteris Testamenti, Prima mundi origine deducti” estableix que la terra te una antiguetat de 4004 aC, i aquest estudi te rellevància fins aproximadament el s.XIX.
S.XV-XVI. El Renaixement a Europa
Al Renaixement hi ha una recuperació urbana (gràcies a la recuperació d'alguns factors de l'economia). Es comencen a recuperar les entitats polítiques fortes centrals. El concepte d'urbanisme també es recupera, deixant de banda ja el marcit feudalisme. Aquesta significativa transformació és més notòria al Nord d'Italia, a on també sorgeix un canvi de mentalitat. Es tornar a revaloralitzar el món clàssic grecoromà. Es promou desde les minories, l'emulació dels patrons i valors de la cultura grecoromana. Es proposen fer estudis sobre el món clàssic i recuperar vestigis materials de l'època. Es creia que per poder conèixer s'havia d'emular. Aquí es comencen a tenir-se en compte i estudiar-se les fonts arqueològiques (especialment restes arquitectòniques i obres d'art) per la reconstrucció historica. Aquest resorgiment afecta principalment a l'estètica i a l'art d'aquella època.
No passa el mateix en l'àmbit religiós, que no es recuperan les antigues creences ni els valors, tot i aixi, el cristinisme adopta l'estic arquitectònic clàssic, intentant trencar aixi aquesta linia degenerativa pròpia de la teoria cristiana. La burgesia i gran part de les altes classes busquen enmirallar-se en la forma de vida dels patricis romans. Això porta a fer diversos exercicis de recuperació mateiral de vestigis passats i genera especial interès en aquesta vessant clàssica, un tema que afecta a molts esglaons de la societat renaixentista.
1.4. Ciriaco Pizzocolli (Ciriacus d'Ancona, 1351-1453) Un burgés que es podria considerar el primer arqueoleg de l'historia comença a fer viatges a Grècia, comença a reproduir elements importants de la cultura material mitjançant dibuixos força clars dels vestigis clàssics.
Les primeres excavacions extensives es comencen a fer a la ciutat de Roma al 1471 (a la línia dels museus capitolins) amb la idea col·leccionista d'algunes formes importants en l'àmbit religiós. Al 1480 es descobreix per accident la Domus Aurea, residència oficial de l'emperador roma Neró. Es descobreix més tard que tota la estructura havia sigut enterrada intencionalment pels seus successors.
Tots aquests descobriments de vesitigis clàssics porten molts a pensar en l'erudició de l'home de cultura romana i es coneix que durant al renaixement es va intentar recuperar aquest esperit d'erudició dels avantpassats grecs i romans.
Als segles XV, XVI, XVII neix també el col·leccionisme dels coneguts “anticuaris” (Europa). W. Camden va ser un dels precursos i el difusor de l'interès per els vestigis materials del passat. De fet escriu un estudi sobre la història que inclou comentaris sobre restes materials.. anomenat: “Britania” al 1609.
Aquests anticuaris creen sales de gabinets o sales de curiositats, però les col·leccions que tenen estàn sense ordenar i classificar. Tampoc estan datats.
A principis del XVII comencen a fer-se exposicions al Regne Unit sobre elements de cultura material, de conceptes arqueològics. És llavors quan comencen a sorgir nous estudiosos del món antic, coneguts com a Anticuaris. Alguns dels més importants són: Johannes Bureus un dels més destacats anticuaris de la cultura nòrdica, Ole Worm, va ser també un dels més importants anticuaris (Danès) de la època.
- Bernard de Montfaucon (monjo benedicti) -William Stockeley ( estudia Stonehege)
- William Cunnington (Erudit del mon antic que estudia tumuls, identificant objectes i fent excavacions extensives. També es un dels primers en excavar Stonehege)
Es fan excavacion extensives a Pompeia i Herculà al 1738. Es una fita destacable ja que per primera vegada estudien i contextualitzen les restes humanes.
A l'any 1707 es funda la societat d'anticuaris de Londres. A escòcia al 1780. Aquest moviment d'interès social tambe porta al naixement de la revista d'anticuaris “Journal”
1.5. A principis del segle XIX encara no existia una forma veridica per datar els objectes, no hi havia una sola forma universal per fer cronologies precises.
Christian Jurgensen Thomsen (1788-1865 Dinamarca) dona un pas transcendent en la consolidació de la disciplina arqueològica. Ell pretenia fer una exposició de les seves col·leccions, fer públics aquests coneixaments. Trobant una lògica que mantingui una coherència en un context cronològic i històric. Al 1816 se li encomana una reial comissió Danesa per mostrar les col·leccions del pais d'artefactes antics (prehistòrics).
Thomsen, més tard, busca una forma d'ordenar, prioritzant l'anàlisi d'ordre històric. De fet va ser el primer en anomenar aquest sistema com Sistema de les tres Edats, Edat de la Pedra, del Bronze i del Ferro. El per primera vegada es fixa en la forma i les decoracions (l'eleboracio), les analitza de forma que pugués classificar els objectes ( ja que l'edat del ferro tambe es feien artefactes de pedra) ja que en conjunts tancats de troballes.
Aqui es a on es troba la clau del seu sistema, identificant la tipologia i les decoracions dels conjunts tancats, per fer datacions més precises. Al 1936 publica les seves conclusions i també encapçala les activitats arqueològiques escandinaves. A on gràcies a la seva metodologia classificativa aconsegueix datar molts dels objectes trobats. També va saber que molts dels objectes de metall eren artefactes destinats a rites funeraris per incineracio, que s'havien conservat.
C.J. Thomsen: A guide to Northem antiquities) va ser una obra molt rellevant en el món arqueològic del segle XIX, però va ser el seu apranent Jens Jacob Asmussen Worsaae (1821-1885), qui es pot considerar el primer arqueoleg per definicio del context contemporani.
Jens J.A. Warsaae (1821-1885) va fer un treball sistemàtic en el camp, utilitzant un mètode estratigràfic. I tenia un interès per el paleoambient, el context i les formes de vida. També utilitzava documentació etnogràfica, i feia treballs experimentals.
En el segle XVIII encara pensen l'ecassa antiguetat de l'home, i tot ho han d'anar encaixant amb relació a la Biblia, per tant aquí es dóna el primer obstacle de la disciplina. Un altre obstacle és que han de cercar un mètode d'ordenació temporal i cronologia de les restes materials, ja que hi han coses molt antigues i s'han de posar en relació.
En el segle XIX aquests obstacles se superen amb dificultat, ja que han de disposar de importants avenços científics que convergiràn amb les ciències socials i l'arqueologia.
1.6. les primeres disciplines que van ajudar a catalogar certs objectes de l'antiguitat, prové del zooleg George Cuvier (1769-1832). Tasca del qual es va a donar a conèixer per la identificació d'espècies animals extinguits. Estudia i compara els animals, si alguns dels que es troben no estan a la llista d'animals coneguts, i per tant no figuren, vol dir que no son antidiluvians. Estudia espècies que procedeixen a d'altres.
La segona disciplina prové del geóleg Charles Lyell (1797-1879), considerat pare de la Geologia moderna. Ell afirma que els procesos de “sedintificació” geologica dels estrats son origen de lents procesos, lentissims. Obté una visió uniformista de la geologia. Aixo implica que els estrats mes profunds son necessariament molt antics.
La tercera i ultima, es la troballa de restes de essers humans a estrats molt inferiors. John MacEnery (1797-1841) publica el treball sobre la cova de Kent, que guardava restes d'animals extinguits i d'artefactes humans. La tradició intenta defensar-se dient que aquestes restes han sigut posades per “algú” posteriorment.
Jacques Boucher de Perthes (1788-1868) Home de fe, que es relaciona especialment amb la troballa d'Abbeville. Mentre es cavava per fer un canal, van ser trobades restes d'artefactes d'industria lítica i óssos suposadament humans, el que fa pensar que aquests artefactes antediluvians trobats en un conjunt tancat corresponen a humans i també adopta la visió catastrofista del diluvi i per tant, d'una antiguitat molt anterior a la que es creia.
A partir d'aqui queda evidenciat que és essencial la documentació dels materials segons la seva posició estratigràfica. Cada paquet estratigràfic te el mateix valor que un conjunt tancat. Dona informació de molts materials d'una mateixa época i de què és més antic i què es més nou.
A partir daqui es comenca a practicar l'arqueologia prehistòrica (al s.XIX). Edouard Lartet va ser el primer que s'atraveix a perioditzar la història més antiga. Proposa un estudi de fases segons l'estratificació en 3 fases. Segons la variant d'animals predominant.
- Fase de mamuts
- Fase dels Cèrvols
- Fase dels Uros/Bisonts
Gabriel de Mortillet (1821-1898) fa una proposta més especificativa de les perioditzacions de Lartet.
Els dos el que fan en general és: -Establiment de la sequència crono-cultural del Paleolític europa. -Classificació cultural basada en els paral·lels etnogràfics. -Manca d'interès pel context, ja que a nivell europeu, creien que ja ho sabien tot sobre les societats primitives.
En general es fan moltes perioditzacions a partir de les 3 edats, i progressivament van definint les associacions dels materials amb nous periodes.
Això cada vegada es desenvolupa en subdivisions més elaborades, pensades per identificar l'antiguitat dels objectes i la precisió amb la que es data un objecte trobat. En tot això hi ha una evidència evolutiva, parcel·lada en períodes succesius. Darrera dels esquemes existeix de forma paral·lela un estud etnogràfic o antropològic (especialment durant els estudis realitzats al S.XIX). La dinàmica més habitual es la relació que mantenen la antropologia i l'arqueologia.
1.7. Preceptes de la antropologia Evolucionista del s.XIX: Eduard Tylor (1832-1917) Va publicar “Antropology”. Estableix els tres grans estadis de la humanitat:
- Salvatge
- Bárbar
- Civilitzat
De forma que queden definides també (no només de forma material) les societats. Fins a aquest
Hi han hipòtesis derivades:
- Totes les societats humanes tenen la capacitat de desenvolupar-se a través de tots els estadis de l'evolució cultural.
-El grau de desenvolupament assolit per a cada societat es en funcio de les condicions ambientals.
-Les societats més desenvolupades del present han passat per tots els estadis.
1.8. L'Antropologia evolutiva te com a nova variant l'arqueologia, i també la biologia, basada en la seleccio natural de Darwin.
-Hi ha variació genètica a l'interior de tota població -Transmissió d'aquesta variació (herència biológica) -Les adaptacions més positives s'adapten millor a la naturalesa i tenen mes descendència que no pas les variacions més negatives. -Es tracta d'un procés fortuit, sense finalitat.
Després es tornar a questionar si s'ha donat en l'evolucio cultural de l'home. (Darwinisme social)
A partir d'aquí sorgeix els preceptes de la teoria evolucionista social-darwinista:
1- El progrés és una propietat dels homes 2- El progrés o evolució es realitza a través d'etapes o estadis de complexitat creixent. 3- Totes les societats tendeixen a progressar. 4- En funció de la seleccio natural els grups humans s'han diferenciat biològicament i tenen capacitats psiquiques diverses.
Hi han hipòtesis alternatives:
1: No totes les societats humanes tenen la capacitat de desenvolupar-se a través de tots els estadis de l'evolució cultural.
2- El grau de desenvolupament assolit a cada societat és funció de les capacitats psiquiques dels seus membres.
3- Les societats més desenvolupades del present han passat per tots els estadis o han estat influïdes per altres més avançades.
En l'arqueologia del segle XIX, al mateix temps, creien que les societatss d'EEUU no tenien evolucio cultural. Es tractava d'una evolucio plana e inexistent.
L'arqueologia d'USA (EEU), etnogràfia i antropologia no considera les etapes evolucionistes, ells els distribueixen en el mapa en horitzontal per tribus.
Tot el que troben (materials) d'aquestes societats les exposen al Museu d'Història Natural amb els materials prehistòrics. Per tant no en fan una classificació sobre tots ells. I el mateix deu passar amb altres societats considerades “primitives” o “inferiors”.
2N CAS PARADIGMÀTIC D'ARQUEOLOGIA AL CONTINENT AFRICÀ
A Great Zimbabwe (Zimbabwe) troben un gran jaciment que pot ser l'area central d'un assentament. Que al mateix temps aquesta troballa dona nom al pais. Aquest es de grans dimensions
i d'una arquitectura destacable.
Aquest assentament se situa al Ferro inicial, a partir del XI dC amb construccions en pedre, i les quals després va evolucionant. La civilitzacio comença al XIII fins IX dC. Doncs bé, es tracta de la capital de tipus estatal de Monomotapa de l'Imperi Bantú, el qual va tenir un bon potencial i un nivell de desenvolupament.
La civilització es pot dividir en tres sectors diferents els quals tenen diferents funcionalitats i datacions. S'han fet dos teories del que podria haver estat i passat en aquesta civilització.
La primera teoria defensa que el Hill complex es l'assentament mes antic i amb la classe social mes alta. Es tracta d'un espai i funcio cerimonial. Després hi ha la Great Closher que és on resideixen les dinàsties reials i les classes socials més altes. Aquest Great Closher s'abandona al s.XIV ja que el sistema politic perd el control i es traslladen al costat a Valley complex. On aquí es on comença la decadència de la ciutat. Es pensa que aquests tres sectors van viure en contemporaneitat. Tenien contacta amb els àrabas en el port de Kilwa a Tanzania, on probablament fessin intercanvis.
Al llarg del segle XV entre en fase de decadència molt rapidament i es deshabita, les causes de crisi interna eren la politica, social... que fa que desapareixi el territori, i es substitueix per formes de vida de comunitats d'organització mes simple.
En el segle XIX es planteja la mateixa problemàtica que als Estats Units, que tot avenç o civilitzacio lha fet l'home blanc (europeus). Es una resposta automàtica de que els responsables d'aquestes construccions maravillosas no tenen re a veure amb els negres.
Cesio Rhodes assenyala que les restes pertanyen a un antic regne d'homes blancs, on els europeus veuen aquesta civilitzacio com el Palau de la Reina de Saba. Ja que segons ells cap de les restes tenen connexió amb les tribus negres de la zona, ja que per ells els negres són uns salvatges.
Richard Hole publica dos treballs un al 1902 i l'altra al 1910. L'objectiu es presentar la seva hipòtesi d'explicació exogena de Zimbabwe. Planteja la possible expansi´semita-fenicia dels autors de la civilitzacio. Es a dir, que diu que els autors d'aquesta civilitzacio avançada es dels fenicis, a l'expandir-se per Àfrica i tal.
Cap als 30 uns arqueolegs britànics defensen que el jaciment es dels negres (Bantús) i els seus avantpassats, amb proves argumentades i justificades mitjançant proves arqueologiques modernes.
Als 50 i 60 en fan una explicació difusionista, on segueixen defensant que l'origen es exogen i no dels natius, on segueixen buscant un factor extern com contacte amb europeus, comerç amb portugués, mercat àrab... No s'accepta ni els fenicis ni els natius.
Per altre banda tenim l'arqueologia colonial francesa, que el que volen es fer propaganda del seu progés com a país als algerians, a través de trobar jaciments romans, que és simbol de que ells van portar la civilitzacio al seu pais com fan ells. De mentre en troben de romans, intentan no trobar-ne d'Algeria (Regnes Númides). Mentre que al mateix temps a Europa es dona el moviment de nacions, on cada una busca els seus origens més enllà dels romans. França en busca de la Antiga Gàlia.
Sobre aquests Regnes Númides hi ha molt desconeixament, però sabem que es tracta d'una societat avançada pel que fa a arquitectura, produccions, botànica...
No tenen interès per aquestes civilitzacions anteriors perquè llavors el valor romà es perd i no tenen la excusa per invair Algèria, tot i que alhora de fer excavacions van documentant les troballes númides però ni les investiguen ni les destrueixen.
proxim). Japo S.VI dC. Columbia 600aC. Des d'un focus originari, no hi ha cap resta de difusio lògica, malgrat la seva similitud constructiva i funcional.
Els monuments megalitcs mes antic es troben a Egipte (9000aC). Aquest fenomen també es dona a diferents espais d'orient que emigren i envaeixen territoris, no per una evolucio regional. La força de la tesi difusionista extrema i orientalista fa que tinguin una bona acceptacio i es torna molt important.
A la penisula iberica (Millares i fenicis), hi havia restes arqueologiques, en que es basen per fer estudis històrics (suposadament en missions civilitzadores dels pobles del Egeu). Remarquem: amb la tecnica de la datacio, tota la teoria sen va a pique (anys 50 i 60)
Karl Heinrich Marx (1818-1883) Fa un treball d'anàlisi ampli de la seva societat contemporania sobre les societats capitalistes. Vol que canvi aquesta política. També va fer una proposta de l'evolució històrica que és el materialisme històric, tot i que ens afecta directament, no per la nostra disciplina, sinó per la Unió Soviètica.
Al 1867 publica “Capital, crítica de l'economia politica” obra on hi han les premisses del materialisme històric.
-PREMISSES DEL MATERIALISME HISTÒRIC
Infrastructura: és la base econòmica de tota societat que ha de ser vist com el factor més determninant de tota la societat.
-ANÀLISI MARXISTA DE LA SOCIETAT
-La base econòmica és el fonament, el factor clau de tots els sistemes socials.
-Totes les societats tenen una infrastructura, l'economia, coronada per un superestrura ideal composta per la política i la cultura. La superestructura només reflecteix i consolida les relacions de producció econòmica.
-La infrastructura o base econòmica d'una societat té dos components bàsics: les forces de producció i les relacions de producció.
-Forces de producció: tots els mitjans necessaris per a obtenir la produccio de tots els béns utilitzats i consumits dins d'una formació social: recursos humans, tecnològics i científics o de coneixament.
-Relacions de producció: manera d'organitzar-se i relacionar-se entre les persones que intervenen en el procés de producció de béns dins d'una societat; Formes de repartiment del treball, dels béns produits i els serveis derivats.
MATERIALISME HISTÒRIC:
Fonament 1:
La història de la humanitat és la història de l'evolució de la base econòmica de les formacions socials, és a dir, la història dels canvis en les forces i relacions de producció d'aquesta (en els seus sistemes de subsistència i reproducció de la societat).
-Els canvis en la infrastructura de les societats es reflecteixen automàticament en modificacions profundes en els diferents àmbit de la seva superestructura.
Fonament 2:
-Els canvis determinants dins d'una societat (dins de la seva infrastructura) es donen a partir de les situacions de conflicte inherents que s'esdevenen en el camp de les relacions de produccio. Tota societat estratificada es conflictiva per naturalesa. Tot canvi social deriva en ultim terme del conflicte d'interessos econòmics entre classes.
-La història de la humanitat és fonamentalment la d'una successió de periodes dominats per diferents classes socials que han explotat la resta de la societat. El canvi social no es produeix com a resultat de l'adquisició gradual de més coneixament objectiu, que permet un millor control sobre la natura i sobre els propis humans, sinó com un procés dialèctic produit per la intensifació gradual dels conflictes de classe i la seva periodica resulucio revolucionaria.
En canvi per Hegel, la Tesi i l'antitesi genera una primera resolució d'on sorgeix una nova tesi, i d'ella surt una antitesi, i daqui tornara a sorgir una nova tesi, i axi successivament durant l'evolucio de la historia.
Per Marx, diu que la Tesi per exemple son els senyors feudals i els antitesi son els serfs i camperols, d'aquest surt una resolució nova que seria la sintesi. D'aquesta sintesi surt una tesi que son els emprasaris i els seus contraris son els gremis, d'aqui sorgeix un nou conflicte, que al solucionar-lo, surt una sintesi. I axi també successivament en l'història.
Per tant, resumidament, hi han baralles socials que com a resultat surt una solucio politico economic social. On després li torna a sorgir un conflicte de interessos, i d'aqui una solucio. I aixi sempre.
Les premisses de l'arqueologia clàssica s'ajusta de manera canònica a les ciencies socials i que Marx es pot ubicar dins d'uns estadis d'evolució progressius de la societat. El materialisme històric es pot considerar com una branca de l'arqueologia clàssica, però la diferència és la definició que fa dels estadis i dels factors determinants. La història de la humanitat es planteja dins d'un esquema evolucionista clàssic, conformat per un seguit d'estadis evolutius. El factor decisiu per a la definició d'aquests diferents estadis evolutius no és el nivell de tecnologia o d'organització de la sociats, sinó el concepte de Mode producció. El mode de producció es un sistema determinat d'organització de les forces i les relacions de produccio dins d'una societat.
Fa uns estadis segons la infrastructura:
- MP Capitalista- Burgesia i proleteriat industrial ( en base a l'acumulacio de capital com a motor de la vida economica)
- MP Feudal- Servitud lligada a la terra i gran propietat agricola. MP Antic- Propietat comunal i privada. Divisió del treball més extensiva. Antagonisme camp- ciutat. Divisió en classes entre esclaus i ciutadans.
- MP TRIBAL- Caça i pesca, ramaderia i agricultura incipient. Divisió del treball entre sexe i edat.
Frederich Engel (1820-1895) , seguidor de les idees de Marx, crea una extensió d'aquests estadis d'evolucio, basant-se també en els models de producció. Crea uns estadis diferents seguint la trajectòria de Marx, elaborant en col·laboració pels teòrics de la Segona Internacional (moviment sindical). Amplia la llista d'estadis:
- MP Socialista- -MP Capitalista -MP Feudalisme -MP Esclavista
Tot i així, va suposar un salt qualitatiu molt bo, una arqueologia molt avançada i notable, equiparable als plantajaments actuals. Es va avançar per 60 anys als del seu temps.
El seu objectiu final es verificar la bonança i aplicar les seves premisses més bàsiques pel que fa al materialisme. El que més els hi interessa esbrinar i reconeixer és el funcionament intern de les societats i sobre tot el fonament econòmic. Mentra al mateix moment a Europa es centraven en la seració dels objectes materials i tenien una obsesssió per descobrir l'origen de fenomens.
A l'arqueologia soviètica l'interessa la base socio-econòmica i les formes de vida, enterraments...pero axo afecta a la pràxis i els materials com a segon terme. Han d'enfocar de manera diferent la pràxis alhora de excavar un assentament, enves de fer sondeigs, el que ha d'interessar és les relacions que hi ha en ell i la seva extensió en el jaciment. Per tant fan l'excavació extensiva com a base de la pràxis. L'Analisi dels objectes i artefactes es insuficient per explicar el sistema de vida, s'han d'estudiar els assentaments, el lloc on es van viure les relacions humanes. L'anàlisi també implica cercar la limitació de la superficie del jaciment (abans nomes es feia amb estructures i materials). Cal ressenyar que en aquell moment tampoc es plantejen l'origen i dispersio de les cultures. Es fa un vincle entre propietat i formes d'enterrament.
Des d'aquesta perspectiva el canvi cultural es un factor determinant es una canvi dels fonaments bàsics de la societat. Aquest fet es té que afrontar al pensament de l'Europa Occidental que només acceptaven el difusionisme. Per ells aquestes altres explicacions son simples i que els canvis essencials són endogenistes, i els canvis exogenistes són secundaris, anecdotics i no importants.
Materialisme històric: L'economia es el més influent en la transformació de les societats o cultures. S'ha de rebutjar el difusionisme que imposava a Europa, ja que les pautes econòmiques eren la clau de l'evolució interna d'una societat.
Mentrestant a l'Europa occidental es perd o va perdent força l'evolucionisme classic i predomina el difusionisme extern o hiperdifusionisme, que tambe rebutja el darwinisme social (tot el pensament de la Il·lustració perd pes). EL materialisme històric no es fa present fins a la segona meitat del s.XIX.
L'arqueologia soviètica es innovadora, però pel que fa al mantaniment de estadis evolutius és anticuat en el sentit que en la resta del continent han entrat en un descrèdit total d'aquests. En general rebutjen de manera sitemàtica i en aquest sentit estant més avançats en aquest concepte d'estadis.
Pel qua fa a la unitat psiquica és atacada per les tendències dominants com el darwinisme social que és racista (som diferents tan mentalment com fisicament de les altres cultures). Per altra banda el corrent hiperdifusionista també ho deixa de banda, ja que per ells els de Pròxim Orient són els il·luminats i difonen els coneixaments a la resta del món. Per tant aquests sñon els superiors pel que fa a la intel·ligència.
La idea de progrés va decaient a finals del s.XIX i principis del s.XX, ja que començen a pensar si aquestes condicions son les bones, i veuen que no. Per exemple el proletariat pateix misèria, morteldat i treball infantil, això es progrès realment?? A partir d'això entren en crisi profunda i deixen de banda a la evolucio clàssica.
En el primer terç del s.XX es troben a Cantàbria pintures “rupestres” d'art parietal paleolitic. A partir d'aqui començen a buscar més coves amb aquestes pintures, on veuen que hi ha les mateixes característiques. A mesura que van trobant veuen que l'estil de dibuix va canviant. En aquests dibuixos hi ha una diferent cronologia i pensaven que les que eren pitjors eren les primeres manifestacions i experimentaven, i a poc a poc anaven adquirint millores fins arribar a les pintures
naturalistes.
Henri Breuil (1877-1961) van arribar a la conclusio de que a la zona pirinenca i cantabrica eren de cronologies més antigues mentre que altres llocs eren més recents com l'Edat del Bronze. Per tant l'art groller era modern. Veuen que la Idea de progrés no fanciona. Acaben de demostrar que el progrés no és universal, que no sempre van cap a bé les coses en totes les cultures.
Es demostra la poca fiabilitat de l'evolucionisme classic ( pensament il·lustrat, sempre cap al progres i endavant o en ascendencia). Per tant, no tots els factors de l'evolucio van endavant, sino que alguns com l'art, involucionen.
Per la ideologia nacionalista, que puja durant el s.XX tambe s'acava la idea d'unitat psiquica; les potencies europees comparteixen entre elles durant el llarg del s.XX (elements particulars, propis i nacionals dels investigadors, origens de la nacio, epoca pre-romana. Els pobles indigenes abans de la invasio Romana).
El canvi de paradigma vers 1900:L'ambient intelectual
-Concepció racista de la humanitat -Negació de la creativitat humana -entesa com una característica general, pròpia de tota l’espècie
i de la possibilitat de la invenció o descobriment separats i repetits de tècniques complexes. (no
pensament il·lustrat)
-Importancia dels origens de la nacio i de la seva història. Auge del nacionalisme
-Desconfiança del progrés evolutiu ( i la linia cap endevant en la evolucio) -En consequencia, explicacions migracionistes o difusionistes del canvi cultural.
Aquestes idees van perdurar fins al s.XX. L'arqueologia historico-cultural surt en antagonisme d'essencia evolucionista (anys 20-30) i sorgeix un canvi en la disciplina arquològica. El més trascendent va ser la substitucio de la definicio de grans estadis evolutius i les sequencies queda anulat, es centra en l'analisi d'abast local en l'interes en les realitat propies i culturals de cada territori. La cultura passa a ser el pilar del corrent de pensament.
- L'escola antropològica de Franz Boas als 30 i 40' ( 1858-1942)
La seva tasca mes desenvolupada que fa o diu es una recollida sistematica i massiva de dades dels natius de USA i fa una bona catalogació. El que mes li crida l'atenció es l'extraordinària diferencia cultural del continent americà.
La seva conclusió de la diversitat és impossible i intenta encavir-la a la universalitat de l'evolucionisme clàssic. A lintentar-ho defensa que no pot tenir cabuda en una sequencia dels estadis evolutius. I per tant diu que aquesta manera d'afrontar això s'ha de deixar de banda i enfocar un anàlisi des d'una perspectiva nova per entendre aquesta diversitat. Proposa dos nous conceptes:
1. Concepte de relativisme cultural
Cada poble es composa de diferents trets culturals que els identifiquen i configuren, l'essència de cadascun. Son producte d'una seqüència única e irrepetible.
La major part de terts no provenien de forma autonoma, sino que la major part d'ells provenien del contacte amb cultures anteriors.
institucions comunes, i una forma de vida comuna. Un grup d'aquest tipus es pot raonablament designar com a poble.
Ara a través de les cultures es poden veure les restes arqueològiques i no a través dels estadis evolutius, són seqüències de pobles que neixen, es desenvolupen i moren en territoris i temps determeniats. Per Gordon Childe els conceptes de cultura-arqueologica i poble signifiquen el mateix.
El fossil director es l'element que s'utilitza com a determinador etnic (identificador principal en arqueologia)→ recullen i sintetitzen l'essència propia i particular de cada cultura. Ex: en els ibers, la ceramica pintada (assenyala els limits territorials de cada cultura per la seva absència o si es). La tria d'un element o un altre de fossil director es aleatoria, depèn dels casos.
Gordon Childe suggereix: ceramica domèstica, rituals funeraris → son elements mes proxims a les cultures, en canvi els objectes com armes son mes generals en les cultures. Els importants son els que varien pels gustos, tendències, etc. Els que tenen una funcio determinada malament. L'evolucio del fossil director mostra l'evolucio de la cultura.
Les cultures segueixen l'esquema vital: neixen, es desenvolupen i moren → aquest concepte es molt carectaristic daquest pensament. Quan desapareix el fossil director vol dir que aquesta cultura a mort, ha acabat el seu esquema vital. Que els pobles moren o perduren en el temps, això no vol dir que no evolucionin internament, efecte que dona lloc a que les cultures del passat i del present es puguin relacionar. I porta per primera vegada que començin a justificar regions noves per a pobles que es poden demostrar amb els registres arqueològics, la qual cosa comporta disputes territorials entre cultures i la importància del registre arqueològic en els anys 20 i 30.
Influencia-Maduresa-Vellesa Les cultures (segons l'historicisme) moren quan el fossil director deixa de fer-se servir. Neixen quan el fossil director comença a fer-se. Esquema interpretatiu historico-cultural: la ceramica va amb la persona
Jaciments:
Fortalesa de Masada: (Israel) Yigael Yadin (Comandant de l'exèrcit d'Israel). Director de l'exavacio, tenia molta importancia aquesta exacavacio pel poble isrraelià i la permenença fins l'ultim moment a un territori. Es va fer una crida internacional de voluntaris jueus per exacavar i documentar el jaciment. S'inaugura a l'any 1966 (vincle del present amb el passat).
Jaciment del Born:
Any 2000, s'aprova una llei per fundar biblioteques municipals arreu del territori de Catalunya i Espanya, biblioteques provincials. S'escull el mercat del Born per fer la biblioteca de Barcelona, que es un edifici abandonat. Al estar protegit i per obtenir espai es va idear una construccio de plantes soterrades. De cop es troben estructures arquitectòniques del 1714, estructures integres.
Son cases del sector del barri de la Ribera de 1714, a on després es va construir el mercat del Born. Aixo va crear una forta polèmica entre els defensors de les restes i els de la biblioteca. El barri fou enterrat per Lluis V per construir un fort (Ciutadella), per evitar revoltes del poble català. Actualment amdós projectes tancats.
Estimologia: La manera d'obtenir coneixament Ontologia: Com s'aplica el coneixament. El material arqueològic no defineix la cultura que la van fabricar, doncs podia haver tingut influencies d'altres cultures. Fòssil director: Definir i identificar, correspon als atributs que sintetitzen millor l'essència pròpia
de cada poble. Es necessiten mes elements, no només el més important que seria el fossil director o guia.
- Identifiquem les cultures
- Materials arqueològics
- (^) Temps i espai
Cultura megalítica: Li donen el nom del fossil director (megalits). Es menhirs tambe formen part d'aquesta cultura, pero l'element mes important es megalitic. No segueix un patro per distingir quin tipus de manifestacio te preferencia, per identificar una realitat cultural, s'oscila segons els casos.
Aspectes propis o exclusius de cada poble, com el costum funerari, algunes produccions artesanals, tenen mes importancia que un objecte instrumental (ganivet, aixada) que els poden fer servir molts pobles. Per tant, patrons d'enterrament, ornaments i dibuixos en la ceràmica defineix millor un poble i es millor com a fossil director o guia. Tot i aixi, el fossil director no es estatic, es pot modificar amb el pas del temps (ex=tombes megalitques). Per tant, identifica tambe levolucio de les cultures. Evolucio=Fossil director.
Gairabe totes les cultures es divideixen en tres fases:
-Antiga: --Inicial -Mitjà:----Ple -Final:------Decadència
També es pot definir com etapes humanes.
CAMPANIFORME: (Oscar) Vas campaniforme, cultura campiniforme, edat del coure (calcolitic) Europa. Els grups culturals, normalment, es distribueixen sobre u territori delimitat i de fàcil interpretació.
Cultura Material: Es curios que tot el material que es troba conjunt (puntes de fletxa, ceramica, punyals) apareixen a tots els assentaments (vivendes, fosses col·lectives, individuals, en estructures dolmeniques). Les ceramiques tenien dos estils, maritim (impresions amb corda) ciempozuelos (decorada amb incisions de punxó) els dos estils apareixen junts.
Tenien diferents patrons de vivendes i enterrament, pero el material hi era, perque? Es rebutja l'existencia de la cultura campaniforme? Amb els plantajaments historico-culturals es dona un aspecte poc riguros i imprecis. Problemes d'interpretacio en la majaria de plantajaments. Indeterminacio gairabe buscada (Arribas). No es fins als 60-70 que aquests plantajaments tant imprecisos es comencen a criticar.
Començen a deixar com a objectiu les característiques que permeten identificar i diferenciar les cultures. I sorgeix com a nou objectiu entendre el funcionament intern de les sociatats. Per tant sorgeix el corrent funcionalista.
Abans de la reorientació de la discplina arqueològica, es dóna un canvi en la antropologia, on a partir dels treballs de Boas es començen a plantejar l'anàlisi antropologic com fa l'antropoleg Bronislaw Malinowski (1884-1942). Aquest bon home desenvolupa un anàlisi antropològic de les Illes de la Costa oriental de Papaguinea. Aporta, en l'anàlisi, concretar-lo en una ètnia, i involucrar- se dins d'ella, conviure amb aquesta societat i entendre-la. Saber com funcionen les estructures
i distribucio. Es creen segments minoritaris de la poblacio i es creen les primeres “ELITS”.
Apareixen asentaments aillats on resideixen aquest personatges preminents. La zona d’influencia del segments minoritaris es segreguen I es donen sistemes administratius I organitzatius cada vegada mes complexos.
Anàlisis demostra que abans de la colonitzacio de l’imperi fenici en la penisnula no i había la produccio de vi, per tant es evident que el van portar ells. Es un element portat de fora, i un element de distincio entre les diferents estatus socials, ja que es un producte de les clases benestades.
Nomes en aquest context socio-economic d’aquestes elits podem trobar la importancia d’elements distintius, que será evidentment intercambiats per aquestes necesitats basiques produides pels segments minoritaris.
Model deductiu: ensayo/error anuncia desenvolupament que desde punts de vista cientifistes es la linia que la disciplina ha de seguir. Model explicatiu: anuncia el desenvolupament els tres principals del funcionament d’un sistema cronocultural.
INCREMENT DE LA POBLACIO
• ESCASSETAT
• COMPETENCIA PELS RECURSOS-------COMERÇ COLONIAL INCIPIENT
• SEDENTARITZACIO---------------COMETENCIA ENTRE CAPS DE
LLINATGE
• CREIXEMENT DE L’ECONOMIA POLITICA I FORMACIO
D’ELITS
DESENVOLUPAMENT DE SOCIETATS COMPLEXES:
Les etapaes inicials de la crisi trobem una tipología d’asentaments ja conegut.
MINFERRI (juneda): el mes destacat es l’aparicio de cases o habitatges construit amb materials feribles (no duran), modalitat organitzativa de societats no sedentaries i amb estrategia ‘explotacio extensiva del territori. Ens trobem amb la voluntat o la necessitat d’acumular exedent.
GENÓ (Aitona)Aparicio d’asentaments estables i amb el concepte d’urbanisme, tipologia de villa closed. Ja no estan a la plaa, sinó que s’ubiquen d’alt dels turos, per tant tenen mes possibilitats defensives natural i mes funcionalitat per avistar els enemics.
TERCERA ETAPA:
ELS VILARS (Arbeca): fenomen urbà aumenta en la seva complexitat i sofisticació. Habitatges amb carrers, cisternes, etc..... Camp de lloses com a dispositiu per dificultar la proximacio a la fortalesa. Tot això es situa cronològicament al s. VIII a.C. (1400-1300 aC).
POST-MODERNITAT I ARQUEOLOGIES “POST-PROCESSUALS” AMB IAN HODDER
