¡Descarga apunts unitat 1 memòria y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
UNITAT 1. LA MEMÒRIA: ASPECTES DEFINITORIS
TEMA 1. DEFINICIÓ DE MEMÒRIA
1. INTRODUCCIÓ
La teoria de Plató era que es feien impressions en la ment igual que sobre la cera i que es mantenien fins que el temps les esborrava. Per tant, una superfície llisa equivalia a l’oblit total.
Aristòtil : diu que quan l’home neix no disposa de cap contingut mental. És a través de l’experiència com es va nodrint l’enteniment.
Sant Tomàs d’Aquino diu que la memòria és per sobre tot una potència de l’ànima. Es tracta d’un força que pertany a l’ordre sensitiu i per tant, lligada al cervell. La memòria és un dels “sentits interiors”.
Locke : compara la memòria amb un magatzem, guardar informació. La posa i la guarda a través de l’associació.
Hartley – associacionisme: va aplicar els principis de Newton a la fisiologia, proposant que les percepcions sensorials causaven vibracions que interactuaven a traves del sistema nerviós fins al cervell i que continuaven sutilment instal·lades com a petjades de la memòria. Les vibracions nervioses que estaven pròximes quedaven lligades i s’associaven, fent-se més intenses segons la seva freqüència.
Kant – idealisme : fa una extensa apologia de la memòria com una facultat a cultivar.
Tots aquests autors són PRECIENTÍFICS. El primer psicòleg científic que va treballar en memòria és Ebbinghaus. La memòria és quelcom que ha preocupar sempre a tots els escriptors, filòsofs.. és a dir a totes les esferes.
Cofer (1976 ): “Si les nostres memòries fossin perfectes i no fallessin mai en els moments de necessitat, probablement no sentiríem el menor interès per elles”.
Quin paper juga la memòria humana en el comportament i en e processament de la informació? Aquesta pregunta ens porta a fer una petita reflexió que situï la línia bàsica de la que “partim” i a la vegada connecti la temàtica d’aquesta assignatura amb la resta de processos psicològics i amb el funcionament global del comportament humà.
Podem dir que la majoria dels psicòlegs actuals accepten com a objecte d’estudi el COMPORTAENT , la CONDUCTA o l’ ACTIVITAT.
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
L’activitat o comportament és en definitiva la resposta de l’organisme, o dit en altres paraules, és el que fa l’organisme
ACTIVITAT MOLAR : en contraposició a l’activitat molecular o elemental, és a dir, no només reactivitat fisiològica. L’activitat psicològica és passejar, no els moviments aïllats dels músculs.
Aquesta activitat és d’un mecanisme que actua com un tot. Els processos cognitius són importants ja que orienten o dirigeixen l’activitat humana.
L’activitat s’estudia en funció de les situacions ambientals i del subjecte que la determina. No tot depèn dels estímuls, sinó del subjecte i de les seves característiques.
S’han proposat múltiples explicacions teòriques sobre el funcionament de comportament humà, però podríem acceptar una definició descriptiva i simple de comportament dient que “ el comportament és la forma d’actuar (respondre) d’un organisme davant de les demandes (estímuls) del seu medi (intern o extern)”
És a dir, l’organisme no és una estructura només receptiva, sinó que és una estructura que actua en funció de les seves característiques i de les seves experiències.
Com diu Pinillos: “ No hi ha subjectes sense objecte, ni organisme sense medi, ni conducta que no consisteixi en una interacció recíproca, els termes externs i interns de la qual, s’exigeixen i condicionen mútuament ”
El procés de memòria és interactiu, és un sistema actiu i no passiu.
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
naturalment, la memòria ha passat a ser un procés central en constant interacció amb la resta de processos.
La importància que té la memòria dins del funcionament global del comportament dels humans contrasta amb la imatge irreal que la gent té sobre la seva memòria i el seu funcionament.
Per això, arribat en aquest punt ens interessa veure el PERQUÈ D’AQUEST INTERÈS CENTRAL EN LA MEMÒRIA I COMENÇAR A TRENCAR AMB ELS ESTEREOTIPS
És curiós comprovar com les persones confessen amb tota tranquil·litat que tenen molta mala memòria i, tot i així, mai reconeixeran, al menys públicament, que tenen molt poca intel·ligència.
Per què passa això? Possiblement perquè la majoria de les persones entén que tenir mala memòria és socialment admès – fins i tot ben vist – com és el cas de l’estereotip de “savi oblidador i despistat”, mentre que tenir una mala o baixa intel·ligència és socialment molt negatiu. En el fons, el que acompanya a aquesta dualitat d’actituds tan diferents és la falsa creença de que la memòria és secundària a la valia intel·lectual d’una persona, alguna cosa que serveix per molt poc, com a molt per aprendre llistes de coses (Ruíz- Vargas, 1991)
Això és degut a que la gent no és conscient de la transcendència de la memòria en tots els seus comportaments. Ningú es para a pensar que seria de la seva vida si no fos capaç de retenir el que s’ha après, és a dir, si no tingués memòria. Cada dia seria com començar de 0. Ni la percepció, tal com l’entenem ara, ni el llenguatge, ni l’aprenentatge, ni cap procés seria possible.
“Sobre les concepcions espontànies que la gent té sobre la memòria hem pogut comprovar una cosa tan sorprenent com que:
- Cap de les persones enquestades (0%) que es va referir explícitament a les funcions de la memòria la considerava important per la seva vida quotidiana
- Un 16% va explicitar clarament que la memòria “no valia” ni per la vida professional ni per als seus estudis
- Un 21% la considerava important pels seus estudis
- Un altre 21% entenia que la memòria li serviria per realitzar la seva professió
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
Per tots els exemples que hem facilitat, convé detenir-se a discutir reflexionar sobre quines funcions té la memòria, el que equival a dir: per a què serveix la nostra memòria.
USOS DE LA MEMÒRIA QUE EVIDENCIEN LA SEVA RELACIÓ
AMB LA VIDA QUOTIDIANA
- Ajuda a tenir una identitat pròpia / consciència d’un mateix
- Sensació de continuïtat
- Per la vida quotidiana i social
- Per tenir i mantenir vida social
- Per tenir una bona qualitat de vida
- Per la supervivència i l’adaptació. El fet de poder recordar ens permet adaptar-nos.
- Per evitar situacions de perill i repetir les que han sigut agradables
- Per no cometre el mateix error
- Per a la memòria històrica i cultural (memòria col·lectiva)
USOS MÉS PUNTUALS
- Per llegir i escriure
- Per mantenir una conversa
- Per a conduir
- Recordar una pel·lícula
- Estudiar
Caldrà endinsar-se en la història evolutiva de la memòria per a poder entendre i justificar la necessitat que té el sistema cognitiu humà d’una capacitat per a adquirir, retenir i recuperar informació o coneixement.
La funció primordial i bàsica de la memòria és possibilitar l’ADAPTACIÓ dels organismes al seu entorn. Aquesta funció estaria, doncs, connectada amb la necessitat de recuperar el coneixement per afrontar les situacions noves, així la memòria dotaria als organismes del coneixement necessari per a guiar la seva conducta.
Per a veure els usos i les funcions de la nostra memòria, no només podem detenir-nos en observar i reflexionar sobre els problemes que ocasiona la seva absència , tot i que aquesta sigui la forma més evident de veure-ho, sinó que podem intentar l’anàlisi dels diferents mecanismes que posem en
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
- D’acord amb Baddeley, sense memòria, en el millor dels casos seriem vegetals, cadàvers des del punt de vista intel·lectual. Qualsevol fenomen d’aprenentatge, sigui del tipus que sigui, està lligat d’alguna forma a l’existència de la memòria. Si no hi hagués memòria, no hi hauria possibilitat d’aprendre. No tindríem passat, ni experiència.
- Com diu Ruiz Vargas, freqüentment, “un consisteix en la seva memòria”, és a dir, gràcies a la memòria som qui som i sabem qui som i la nostra vida adquireix el sentit de continuïtat. Sense la memòria, cada dia, cada hora, cada instant, significaria començar de nou. La memòria ens proporciona, així, el coneixement de la nostra pròpia identitat i la del nostre entorn.
Totes aquestes consideracions són el que fan de la memòria un procés central i de màxim interès per als investigadors actuals, la qual cosa es manifesta pel gran numero de publicacions que s’estan produint, en aquests últims anys, sobre aquesta temàtica.
3. APROXIMACIÓ A LA DEFINICIÓ I NIVELLS D’ANÀLISI DE LA
MEMÒRIA
MATÀFORES O SÍMILS (de l’enquesta de Ruiz Vargas)
27,6% LLOC ON ES DIPOSITA ALGUNA COSA (magatzem, arxiu, armari, caixa, biblioteca, sac, pou, habitació...)
16,4% ALGUNA COSA QUE REGISTRA I GUARDA (agenda, diari, vídeo, fotografia, gravadora, llibre, pel·lícula)
27,6% ORDINADOR
4,4% VARIS MÉS ETEREOS (laberint, espai buit, full en blanc, puzle, elefant, motor, lloro, màquina del temps...)
16,4% UTILITZEN ASPECTES QUE SÓN PART DE LA PRÒPIA
MEMÒRIA (records, retenció, cervell, reconeixement, el nostre passat...)
RESULTATS DE L’ENQUESTA
Un 32,5% RECORDAR Un 23,75% RETENIR Un 20% EMMAGATZEMAR
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
La primera condició per que es pugui parlar de memòria, és que
hagi transcorregut un cert temps entre el moment en que ha
passat alguna cosa i que ha sigut percebuda (fase d’adquisició)
i el moment en que s’ha de recordar el succés (fase
d’actualització o de recuperació).
Un 10% EMAGATZEMAR I RECORDAR Un 3,75% REPETIR UN 10% no dóna definició cara
La memòria, una capacitat o un procés? Quant més treballa la memòria, millor funciona. Això ens fa pensar que certes patologies es poden atenuar (exemple: síndrome de Down).
Les opinions comunes sobre la memòria, encara que imprecises i incompletes, ens permeten establir una primera aproximació a aquest concepte. Perquè la memòria emmagatzema, guarda, reté, evoca, recorda.. etc.
Acceptant aquestes opinions, la memòria seria vista com: Si bé aquesta definició pot ser acceptada, els treballs realitzats des de la Psicologia demostren que la memòria és alguna cosa més que aquests aspectes que la gent afirma sobre la seva memòria, per la qual cosa aquesta definició ha de ser ampliada.
Partint del pressupòsit de que la vostra conceptualització de memòria serà molt pròxima a les idees que es recullen en les definicions que acaben de presentar i analitzar, considerem que, de forma rotunda, hem de començar TRENCANT L’ESTEREOTIP SIMPLE DE LA MEMÒRIA COM UN MAGATZEM O ARCHIU DE RECORDS MECÀNIC, ESTÀTIC I PASSIU i pel contrari, hem de plantejar que la memòria és un procés actiu que no emmagatzema passivament, sinó que també construeix i elabora la informació en base als coneixements previs.
Com indica Schacter (1996):
“Ahora sabemos lo suficiente sobre la acumulación y la activación de los recuerdos como para derribar otro viejo mito: que los recuerdos son registros pasivos o literales de la realidad. Muchos de nosotros todavía consideramos los recuerdos como una serie de fotos de familia dispuestas en un álbum mental. Sin embargo, ahora sabemos con certeza que no archivamos instantáneas objetivas de los sucesos del pasado, sino que más bien captamos el significado, el sentido y las emociones a la que dichas experiencias se asociaron entonces (...) los recuerdos son registros de cómo hemos vivido esos acontecimiento, no réplicas de los acontecimientos en sí”
3.1. ASPECTES QUE PODEN DISTORSIONAR LA NOSTRA
MEMÒRIA
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
“Un procés o habilitat mental que permet
EMMAGATZEMAR, RETENIR I RECUPERAR
INFORMACIÓ”
d’un únic nivell d’anàlisi, el que equival a dir, que l’estudi de la memòria pot i ha de realitzar-se a diferents nivells d’explicació.
Deixant a un costat les posicions teòriques, podem concretar, doncs, que l’estudi de la memòria ha sigut abordat des de dues grans vessants o nivells explicatius: la perspectiva psicològica i perspectiva biològica, fisiològica o neurofisiològica.
-VESSANT O NIVELL PSICOLÒGIC : l’estudia a nivell del comportament global, intentant aclarir els sistemes i funcions de la memòria, així com les seves implicacions i interconnexions dins del comportament.
- LA VESSSANT O NIVELL FISIOLÒGIC O BIOLÒGIC O NEUROFISIOLÒGIC : intenta conèixer les bases biològiques de la memòria a diversos nivells de complexitat, estructures neurològiques, teixits nerviosos, etc. implicats en l’emmagatzematge de la informació.
4. ALGUNES IDEES BÀSIQUES SOBRE EL FUNCIONAMENT DE
LA NOSTRA MEMÒRIA
Si ens centrem en la perspectiva psicològica (que és el punt de vista que adoptarem en el desenvolupament de l’assignatura) fonamentalment la investigació sobre la memòria ha tractat de resoldre una sèrie de qüestions situades en una d’aquestes 3 perspectives de:
- Investigacions sobre les estructures de la memòria : que englobaria aquells treballs que han tractat d’analitzar els components relativament estàtics i permanents de la memòria. Fonamentalment s’han centrat en les característiques dels diferents sistemes o tipus de memòria
- Investigacions sobre els processos de la memòria : l’èmfasi d’aquests estudis recau en els aspectes dinàmics o processuals de la memòria. Es tractaria de veure els processos implicats en la codificació, retenció i recuperació de la informació.
- Investigacions sobre les representacions de la memòria : alguns psicòlegs de la memòria investiguen sobre les característiques formals que implica l’emmagatzematge de la informació que processem. El seu principal interès resideix, doncs, en l’estructura simbòlica de la informació, en altres paraules, quin és el llenguatge intern que utilitza el sistema?
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
4.1. LA NATURALESA UNITÀRIA O MÚLTIPLE DE LA
MEMÒRIA
La memòria no hauria de considerar-se com una entitat unitària, sinó que per a descriure els problemes específics, mètodes i fets trobats, seria útil parlar de l’existència de diferents “formes”, “tipus” o “sistemes” de memòria.
MEMÒRIA SENSORIAL: d’escassa duració (1 a 3 segons). Aquest tipus de memòria podria quedar integrat dins de l’estudi de la percepció. Se li atribueix com a funció assegurar que el sistema perceptiu disposi d’una quantitat mínima de temps per a processar l’estímul entrant, especialment d’aquells d’escassa duració.
MEMÒRIA A CURT TERMINI d’una duració una mica més llarga que l’anterior, però que també és de curta duració; de 18 a 30 segons (segons els autors) i de capacitat limitada (aproximadament 7 elements). Aquesta memòria pot concebre’s com memòria de treball que manté disponibles en el present aspectes propis del moment actual (memòria a curt termini així com materials reactivats, estrets de la memòria a llarg termini. La informació en aquesta memòria pot mantenir-se durant més temps si efectuem una tasca de repetició.
MEMÒRIA A LLARG TERMINI: de fet és el que normalment entenem per memòria, és en certa mesura “la memòria amb majúscules”. Aquest tipus de memòria explica les nostres retencions de quantitat d’informació al llarg del temps, és la que emmagatzema tot el nostre coneixement sobre el mon i sobre nosaltres mateixos, és a dir, és l’encarregada d’emmagatzemar totes les nostres experiències. No té límit en la quantitat d’informació ni el temps de duració. Dins d’aquesta memòria hi situem:
MEMÒRIA DECLARATIVA : rep aquest nom perquè tot el coneixement emmagatzemat en aquets tipus o sistema pot ser declarat, és a dir, recuperat en forma verbal o en forma d’imatges. El contingut de la memòria declarativa es refereix a “saber què”. En aquest tipus de memòria s’inclou:
- La memòria episòdica. És la que s’encarrega d’emmagatzemar tots els records relatius als fets concrets com saber que vaig anar al cinema, o aquets matí hem tingut una reunió, les vacances passades vam anar a Grècia...
- La memòria semàntica. És la que s’encarrega d’emmagatzemar tot el nostre coneixement sobre el món, sense referències personals, espacials i temporals, com per exemple conèixer el significat d’una paraula, saber una capital o conèixer un idioma estranger.
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
En resum: CODIFICACIÓ es refereix a la manera que s’emmagatzema o representa la informació. RETENCIÓ fa referència a la manera que la informació és conservada. RECUPERACIÓ és la manera de reintegrar la informació.
Recordar respon a haver realitzat adequadament aquestes tres fases. Quan no es recorda acostuma a haver-hi un error en la realització d’alguna d’elles, és a dir, tindrem el que anomenem actualment una pèrdua de informació, i que correspon al que generalment es coneix com a oblit.
No obstant, s’ha de tenir en compte que no sempre s’aconsegueix recuperar la informació adequada, i en moltes ocasions això no es deu a que la informació no estigui emmagatzemada en el sistema sinó a dificultats en recuperar-la. Com van senyalar Tulving i Pearlstone (1966), el major o menor èxit de la recuperació ve determinat no només per la disponibilitat de la informació sinó pel seu major o menor accessibilitat en un determinat moment. Les investigacions realitzades durant els últims anys han posat de relleu que l’accessibilitat depèn en bona part de l’ús, en el moment de la recuperació, d’informació relacionada amb el material que s’ha de recordar, és a dir de l’ús d’indicis, claus o pistes de recuperació apropiades.
4.3. LA MEMÒRIA DINS DELS PROCESSOS COGNITIUS
Al parlar del comportament humà hem mencionat que no podem eludir que aquest disposa de coneixement i que aquests poden regular el seu comportament. Aquest coneixement està guardat i codificat en la nostra memòria.
La memòria serà en conseqüència un procés en constant interrelació amb la resta dels processos cognitius, però d’una forma totalment interactiva i dinàmica.
TEMA 2. MESURA DE LA MEMÒRIA
1. ASPECTES GENERALS DE LA MEDICIÓ
La Psicologia, en la seva recerca per adquirir l’estatus i el reconeixement com a ciència va tenir un interès fonamental en poder demostrar que els fenòmens psíquics o mentals eren susceptibles de ser mesurats i quantificats de forma sistemàtica. Aquest interès per la
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
mesura la va permetre diferenciar-se de l’anterior psicologia filosòfica de caràcter especulatiu i fonamentada en la reflexió.
Convé tenir clar que quan parlem de mesura psicològica podem referir-nos a les mesures obtingudes a través de l’experiment, amb interès d’estudiar algun fenomen psicològic o podem referir-nos a les mesures obtingudes en la pràctica professional psicològica a l’avaluar a una persona amb finalitats diagnòstiques.
- (^) La mesura de laboratori: fonamentada en la tradició experimental troba en el laboratori la forma apropiada de recollir les dades i de poder controlar els factors subjectius i les variables que poden interferir en els resultats. L’experiment permet variar sistemàticament les condicions, així com, repetir les observacions i procedir a la generalització, a la vegada que permet a la Psicologia aconseguir un nivell semblant al d’altres ciències. Aquest enfocament és el que ha proporcionat a la psicologia els diferents coneixements i lleis que fonamenten el comportament humà. Aquest tipus de mesura que es fonamenta en investigacions controlades, tot i que l’anomenem genèricament de laboratori, no queda limitada a l’espai estrictament físic del laboratori.
- La mesura psicomètrica : es fonamenta en la tradició de les diferències individuals que van derivar en la mesura a través dels tests. Aquest enfocament, algunes vegades controvertit, ha permès a la psicologia gaudir d’un instrument propi i atribuir-li el seu caràcter aplicat.
Cal recordar que els tests mentals són proves estandarditzades i creades per a mesurar o avaluar aptituds, capacitats, coneixements o característiques dels subjectes explorats i que poden ser considerats instruments de diagnòstic, diferenciació i classificació d’individus o grups. Des dels seus inicis tots dos enfocaments han quedat clarament diferenciats.
2. MESURES DIRECTES VERSUS MESURES INDIRECTES
Tot i que resulta difícil donar una visió clara i senzilla dels molts tipus de mesures de memòria que hi ha, diferents autors s’inclinen per a classificar aquestes mesures en dos grans grups que inclourien tots els tipus de mesures:
4.a. Mesures directes, explicites, conscients o intencionals:
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
Podem dir, doncs, que la mesura psicològica ha tingut dos grans enfocaments: la mesura de laboratori i la mesura psicomètrica
- Record lliure : el subjecte pot recuperar informació en l’ordre que prefereixi.
En la recuperació és un factor important el tipus de tasca de record que es sol·licita. Normalment tots els autors accepten aquests tipus generals de proves de record: RECONEIXEMENT I RECORD O EVOCACIÓ.
Aquestes proves de record, són considerades també com a tipus de comportaments mnemònics, donat que sabem que en ells està clarament implicada la memòria.
Així, direm que són comportaments mnemònics: reconeixement, record amb claus, record serial, record lliure.
EL RECONEIXEMENT : el subjecte ha d’identificar les dades adquirides estant presents dins del camp perceptiu, és a dir, els subjectes han d’identificar, generalment, entre varies alternatives una informació prèviament presentada. La majoria de les tasques de reconeixement s’enquadren en una d’aquestes tres alternatives:
a. El subjecte ha de respondre durant la prova de reconeixement amb un Sí o un NO si un determinat estímul se li ha presentat abans o no.
b. Els estímuls es presenten un a un barrejats amb altres elements (rodes de reconeixement policial) i el subjecte ha de senyalar quin d’ells se li ha presentat anteriorment
c. Tots els estímuls presentats en la fase inicials són barrejats globalment amb un número igual o superior a ells i el subjecte ha d’anar senyalant en aquesta relació global els que li han sigut presentats prèviament.
EL RECORD: s’ha de reproduir el que s’ha adquirit en absència de l’estímul i de tota pista sobre ell, excepte les pròpies instruccions de l’experimentador. Hem de diferenciar entre:
- RECORD AMB CLAUS : al subjecte se li faciliten claus o pistes concretes per al record, és a dir, se li indica alguna característica del que ha de recordar. Exemple: facilitació de la categoria a la que pertanyen els elements utilitzats en la fase inicial.
- (^) RECORD SERIAL : requereix al subjecte que reprodueixi la informació en el mateix ordre que ha sigut presentada
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
- RECORD LLIURE : el subjecte pot recuperar la informació en l’ordre que prefereixi
4. MESURES INDIRECTES
Els tests de mesures indirectes, com ja hem indicat, no requereixen una manifestació conscient del record. En altres paraules, es tracta de proves que exigeixen al subjecte implicar-se en una activitat cognitiva o motora en les que d’alguna manera està implícita la memòria, és a dir, la memòria està participant tot i que no de forma directa.
TIPUS DE MESURES INDIRECTES DE LA MEMÒRIA
- Proves de coneixement conceptual, factual, lexical i perceptual : en aquest grup s’inclouen tasques que intenten especificar les estructures i processos implicats en la recuperació del coneixement permanent. Serien tasques com generar membres d’una categoria semàntica, classificar o categoritzar estímuls, tasques de decisió lèxica, complementar fragments de paraules, identificació de paraules, entre d’altres.
- Proves de coneixement procedimental: són tasques que impliquen aprenentatge de destreses i solució de problemes, examinant l’execució de la tasca en funció de la pràctica. Trobem aquí, tasques percepto-motores, com el dibuix en el mirall o l’execució de puzles, els problemes de la torre de Hanoi o resolució de figures complexes.
- Proves de resposta avaluadora: inclouen tasques que estudien els efectes de l’exposició prèvia a estímuls sobre l’avaluació posterior que els subjectes emeten sobre aquells estímuls. Es tracta d’avaluar, per exemple, com els judicis cognitius estan influenciats per l’exposició prèvia als estímuls.
- Altres mesures de canvi conductual: les exposicions a estímuls no només poden mesurar-se per judicis cognitius d’avaluació, sinó també per mesures fisiològiques (potencials evocats, resposta galvànica de la pell) i per mesures de condicionament. Entre aquestes mesures, també, pot introduir- se l’estalvi experimentat en el reaprenentatge.
TEMA 3. LES GRANS TRADICIONS EN L’ESTUDI DE LA
MEMÒRIA
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
humà. Així el plantejament cognitiu s’interessa més per l’aspecte informatiu dels estímuls que per les seves característiques físiques i pel comportament com a resultat de la cognició. Si l’associacionisme considerava a l’organisme com responent a situacions estimulars carregades d’informació, els plantejaments cognitius veurien a l’organisme operant directament sobre la informació de l’estímul interioritzat. Aquets enfocament diferencial ens porta a dos concepcions del subjecte.
ASSOCIACIONISME: subjecte passiu, merament receptors d’estímuls i emissor de simples i directes respostes a aquests estímuls, o subjecte aprenent d’associacions.
COGNITIVISME: subjecte actiu, que selecciona, reinterpreta, elabora i emmagatzema informació i en funció d’aquest processament de la informació respon, és a dir, actua.
D’acord amb Baddeley l’estudi de la memòria es balancejaria entre el risc de la simplificació d’Ebbinghaus i de la tradició associacionista, amb el seu corresponent perill de caure en la trivialitat i l’èmfasis de Barlett i la tradició de la impossibilitat de comprovació.
- L’ENFOCAMENT ACTUAL DE LA PSICOLOGIA DE LA MEMÒRIA: LA PSICOLOGIA COGNITIVA
La investigació de la memòria no es limita als treballs de Ebbinghaus i Barlett. Hi ha un gran nombre d’investigadors que han abordat el seu estudi al llarg de la Història de la Psicologia, no obstant, aquests dos autors serveixen d’exemple de les dues grans tradicions d’investigació. Per això ens permetrem ser simplistes i donar un gran salt històric i temporal per situar-nos en les coordenades de la investigació actual de la memòria que estan representades pels investigadors situats dins de la psicologia cognitiva.
La psicologia cognitiva domina l’escena psicològica des de mitjan del segle XX fins l’actualitat i ha desplaçat el paper hegemònic que va exercir el conductisme durant les dècades anteriors. La majoria dels autors consideraven que en els anys 50 i 60 es va produir una “revolució cognitiva” que va canviar substancialment els supòsits bàsics de la nostra disciplina. Es pot fer una primera aproximació a la seva definició utilitzant les paraules de Rivière que la defineix com: “Una ciència objectiva de la ment, considerada com un sistema de coneixement.”
La psicologia cognitiva va recuperar l’estudi dels processos superiors, que havia sigut abandonat pel model conductista, i es va interessar més per l’aspecte informatiu dels estímuls que per les seves característiques físiques i en conseqüència pel comportament com a resultat de la cognició.
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
“El conductisme s’havia configurat en bona part prenent com a model de la psicologia general, la psicologia animal gràcies a una interpretació igualitària i reduccionista de l’evolució i al suport decisiu del positivisme lògic (...), el nou paradigma cognitiu va emergir i està representat en bona part per uns desenvolupaments que prenen com a model de la psicologia general la psicologia d’unes màquines que fan servir símbols i informació i es relacionen intel·ligentment amb els seus mitjans.”
Així la psicologia cognitiva, com ens indica Vargas (1991): “ Es basa en la suposició de que els patrons de conducta observable, juntament amb les experiències subjectives privades, depenen de successos mentals inobservables que impliquen mecanismes i processos mentals. L’objectiu fonamental de la psicologia cognitiva és identificar aquests successos i determinar les relacions entre ells i entre aquests i les conductes observables.”
Els pressupòsits bàsics d’aquest plantejament teòric es poden agrupar en:
- Pressupòsit mentalista
- Pressupòsit computacional
- Pressupòsit restrictiu
- Pressupòsit funcionalista
La psicologia cognitiva no entén ni explica científicament el comportament humà sense incorporar constructes interns mentals. Això configura el pressupòsit mentalista.
Per altra banda, l’activitat mental consisteix en un sistema de processament simbòlic de propòsit general (és a dir, aplicable a qualsevol tasca o circumstància). Els processos mentals consisteixen en activar, manipular i transformar símbols, els quals es relacionen amb coses en el món extern. El propòsit de la investigació psicològica és especificar els processos i representacions simbòliques que són subjacents als nostres actes ( pressupòsit computacional ).
El pressupòsit restrictiu es fonamenta en que els éssers humans tenen limitacions en la seva capacitat de processar informació, limitacions causades per les estructures i recursos de que disposen (els processos cognitius requereixen un temps determinat, no es poden ocupar de moltes elements a la vegada, etc).
I per últim, la ment constitueix un nivell d’anàlisi en si mateix, això vol dir, que no hem de buscar l’explicació dels processos mentals en els fenòmens físics que li serveixen de suport (és a dir, el funcionament del cervell), sinó que els hem de comprendre per si mateixos quan a la funció que exerceixen (pressupòsit funcionalista).
El sorgiment d’aquesta nova forma d’estudiar la psicologia es produeix prop dels anys 50 degut a la convergència d’una sèrie de
PROCESSOS PSICOLÒGICS: MEMÒRIA
