¡Descarga apunts Valera i Espelt y más Apuntes en PDF de Psicología Social solo en Docsity!
PSICOLOGIA SOCIAL
APLICADA AL
COMPORTAMENT COL·LECTIU
UNITAT 1: PSICOLOGIA SOCIAL (Sergi Valera) Departament psicologia social aplicada. Despatx 2406 933125182 [email protected] www.ub.edu/dppss/psicamb/svale.htm Llibre: “Psicologia social aplicada e intervención psicosocial” HERNÁNDEZ Y VALERA. INTRODUCCIÓ A LA INTERVENCIÓ SOCIAL: És l’objecte d’estudi de la psicologia social aplicada. Ex: - catàstrofe (11-M)
- ONG – portar aliment
- Cerca treball associació immigrants.
- MANIFESTACIÓ INTERVENIR: modificar/canviar una situació. Objectiu: millorar (“treballem perquè la gent visqui millor”). Hem d’especificar la manera de “millorar”: com? Per a qui?. En
aquest punt trobem essencial les necessitats bàsiques. És necessari definir-les correctament perquè pot portar a molts dubtes (aquí veiem l’exemple del menjar, ja que ja no és una necessitat; “mengem medicaments”). Les necessitats bàsiques es poden confondre amb problemes socials. És molt difícil diferenciar-los ja que tenen molts aspectes socials que afecten. Dintre del factor, INTERVENIR, trobem els ACTORS, que són qui està implicat en la situació en la que volem intervenir. En aquests casos, s’ha de saber veure les diferents versions del conflicte. INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL: totalment orientada per la teoria. No es fa servir per justificar, sinó en el sentit utilitarista. Explicar-te perquè succeeixen les coses. Prendre decisions des del punt de vista de la teoria. Ex: per trobar feina a immigrants, tenir coneixements sobre les feines i possibles solucions per poder orientar. La teoria intenta contextualitzar. IDEOLOGIA/VALORS/ÉTICA/RELIGIÓ → la teva manera de veure les coses no contamina però sí tenyeix la forma de fer-les. S’ha de ser conscient de que això és així i no excusar-se en teories o tecnologies. [Prendre consciència de la feina de psicòleg]
UNITAT 2: COMPORTAMENT COL·LECTIU (Esteve)
Objectius del comportament col·lectiu:
- conèixer millor la nostra societat
- vincle MS (moviment social) i problemes socials. Els moviments ens diuen coses de la societat.
- Metàfora del mirall: els moviments són com miralls en els que la societat es mira i a partir d’aquí és conscient de les seves limitacions i analitza la societat.
- mirada crítica de la realitat social (alternativa al pensament únic)
- autonomia personal: major capacitat d’elecció.
Treball propi/seminari (optatiu): tema: aplicada o col·lectiu (aprofundir en algun tema)Tenir tema per al 15 de març (fins a 2 punts a partir d l’aprovat)Treball tutoritzat ex: “Una fiebre ingobernable” de Lola Lafon. Fer un assaig en base a les teories. S’ENTREGA L’ÚLTIM DIA DE CLASSE. Seminari: aforament limitat Horari despatx: dimecres de 12-13h; 16-17h Horari treball propi: dilluns de 12-13h; 16-17h (19.30-20.30h→abril i maig)
APROXIMACIÓ A LA PSICOLOGIA SOCIAL. (primer dia) Pràctica amb el text: “La suciedad invade las calles”.
- Visions del problema:
- acumulació deixalles
- mala organització sistema recollida
- ciutat bruta
- incivisme/poca col·laboració veïns
- males olors
- deixalles fora de l’hora determinada
- carrer brut (paper, excrements...)
- Actors:
- veïns
- ajuntament
- turistes
- comerciants
- Valors en conflicte:
- netedat
- qualitat entorn urbà
- cooperació
- respecta a l’altre i a la norma (civisme)
- competència servei públic.
- (^) Dimensió pública/privada:
- (^) implica a tots en el conflicte → públic
- (^) cada veí → privada
- Dades objectivables:
- deixalles acumulades fora contenidor
- enquestes a turistes i queixes (caldria veure COM s’ha fet)
- Solucions:
- intensificació servei recollida
- pacte ciutadà
- conscienciació veí
- recollida soterrada. **Segons com es planteja el problema es pot assignar la responsabilitat a uns o altres. **
UNITAT 1: INTRODUCCIÓ A LA INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL
En la intervenció psicosocial no hi ha una relació tan directa entre causa i efecte. Hi ha tantes possibles intervencions com visions del problema. En funció de COM el definim, se’ns obriran unes formes d’intervenir. Els actors poden no estar sempre d’acord els uns amb els altres (qui ha d’actuar?). En funció de QUI veu el problema, els valors són uns o altres. També s’ha de veure el nivell amb el qual incidim en el problema. Una cosa és en el comportament dels ciutadans i una altra és en qui controla la recollida d’escombraries. Hi ha un gran ventall de possibilitats entre qui decideix on llença un paper amb oli (que no es
intervenció no s’expliciten i en canvi s’ensenyen unes altres que no són tan importants. DEBUNKING → desemmascarar les intencions reals d’una intervenció que en principi té unes altres. (pg.89) Ex: des de fa poques setmanes, està molt alerta el tema de canvi climàtic. Es pot entendre localment (hivern estrany) però no globalment. El canvi climàtic ve donat en gran part per la crema de PETROLI. Aquest fet l’estan aprofitant les centrals nuclears per fer bona propaganda de la seva energia. Aquesta seria la intenció oculta. Quan el client és una administració pública → respon davant política social “Mesa de billar” Sistema social = sistema complex. Un sistema social és un conjunt d’elements interaccionant → teoria de camp de K. Lewin. S’aconsegueix l’objectiu modificant a la resta del sistema. No tot lo provocat porta el mateix objectiu. El resultat és global → tot lo que esperes i tot lo que succeeix o no en paral·lel. Un bon jugador sap com quedaran les boles. Perseguir objectius en funció del context, posar eines per minimitzar efectes contraris. Som incapaços de saber com es mourà el sistema. Podem elaborar una aproximació.
Aspectes vists: (tenir en compte el gràfic de la pàg. 9)
- El context en el que intervenim no només té una base en intervenció psicosocial. També amb altres tipus d’intervencions.
- Nosaltres aportem la nostra perspectiva i permet cobrir una vessant del problema d’una determinada manera.
- La intervenció comporta un canvi, un compromís. La intervenció psicosocial no és neutra ni aliena al problema. Els canvis tenen un impacte, es vols que aquest sigui relativament menor.
- Emancipació del c. Social → el coneixement en ciències socials havia de servir perquè la gent fos més lliure.
- Compromís clar Ψsocial d’emancipació.
- Necessitat de contextualitzar el canvi. Tot això es dona en un sistema obert (dinàmic), emmarca la intervenció i la dificultat d’atribuir els resultats de la intervenció En el millor dels casos, lo millor que pot passar és que succeeixi lo previst, lo pitjor és que s’ensorri tot. El fet d’apropar-se a la població, genera expectatives de canvi i, de fet, com una petita intervenció (sense intr concreta) ja genera dinàmiques. Pot generar també una dinàmica negativa. → S’ha d’estar preparat per si alguna d’aquestes fases ja genera intervenció.
CAPÍTOL 1: L’ENFOC APLICAT DE L’EVOLUCIÓ HISTORICA DE LA
PS.
Esquema pàgina 6.
CAPÍTOL 2: LA NATURALEZA CONCEPTUAL Y EPISTÉMICA DE
LA PSA
Ψ SOCIAL BÀSICA vs. Ψ SOCIAL APLICADA Rerafons epistemològic que té que veure a l’hora d’extreure coneixement de la psicologia social. Apareix la crisi de rellevància de la psicologia social. Són anys en els que la Ψ social va avançar a ser experimental. Després de tants anys d’extensa producció → pregunta fins anys 60, fins quin punt lo descobert és aplicable? Serveix? En la discussió d’aquesta pregunta podem resumir:
- manifesta diferencia clara entre PSB i PSA. Varela.
La tecnologia social de Jacobo Varela perfila una manera de fer PSA molt particular que marca una línia molt clara de diferències. Enginyeria de ciències socials. El que diu és que el tecnòleg social s’ha de preocupar de resoldre problemes utilitzant els recursos de la PSB. Aplica la ciència per aportar solucions efectives.
- no es pot plantejar la distinció.
- Proshansky: PSA actual. No diferencia entre PSB i PSA perquè lo bàsic sempre ha d’estar als servei de lo aplicat. La PS ha d’estar a l’aplicació. A partir dels anys 60, comencen a fer recerca en P ambiental. [Kurt Lewin]: pare de la PSA. Va ser qui desenvolupà un tipus de PS molt vinculada en el nivell d’aplicació. → GESTALTISTA SOCIAL.
- Gergen: PSA o noves psicologies. Diu que no es pot distingir perquè la PSB no existeix, entesa des de paràmetres positivistes. ANTI-positivista, alternatives: socioconstruccionisme, relativisme cultural. Marca un punt d’inflexió on desprès s’obren noves teories des de aquests torrents. Tot fenomen PS és contingent (és o s’explica segons les seves pròpies circumstàncies).
- Si cada fenomen és únic en el seu moment, la informació del laboratori no és important. Llenguatge : vehicle motor de la cultura.
d’investigació. La construcció del coneixement ha de tendir a ser més predictiva que explicativa. Per passar cap a la utilització/intervenció són necessaris dos adaptadors més. Per una part l’anàlisi del sistema sobre el que s’intervindrà, i per una altra, la definició del rol adoptat pel psicòleg social aplicat. Una de les principals virtuts d’aquest model ha estat recollida per Quijano (1987) i consisteix en la necessitat d’abordar la qüestió dels valors i de la delimitació d’objectius com passos previs a la construcció del coneixement i el seu ús en la intervenció, així com la incorporació del concepte de qualitat de vida com element central cap al que tendeix la PS. Encara que el model de Mayo-La France posseeix un gran valor conceptual, resulta, en la pràctica, de difícil transposició per aconseguir una vertadera forma d’aplicar la PS.
CAPÍTOL 3: INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL (Funcions i fases de la intervenció psicosocial: esquema pàg. 61) Intervenció psicosocial: 3 fases. -a (^) Avaluació inicial. -b (^) Implantació programes d’avaluació. -c (^) Avaluació final/valoració. Una avaluació prèvia a qualsevol actuació programàtica, una segona de disseny i implantació de programes d’intervenció i una tercera d’avaluació/valoració de la intervenció que, alhora, pot convertir-se en una nova avaluació inicial per a nous programes en funció de les conclusions. A- (^) el coneixement del context és fonamental → en quin moment es troba la realitat sobre la que incidirem i sobre quin nivell es troba. → garantir uns bons objectius i saber característiques d’aquell context → GARANTITZA L’EFECTE QUE ES VOL DONAR. B- (^) Moltes vegades en aquest punt no només intervenen els Ψsocials. També poden ser policies, assistents socials... Depèn del context i de l’abast.
C- Saber fins a quin punt s’han aconseguit els objectius que perseguia la intervenció i també per poder veure el canvi social (recordar: sist. Social = sist. Complex). AVALUAR ( si són + o – intensos o si van en la mateixa línia) Moltes vegades els danys col·laterals no són reconeguts socialment, però existeixen. Un ha de ser molt bo per veure-ho. Ex: 1r sistema de pensions. Ha estat un guany social. Ningú dubta que no sigui un progrés. Aquesta intervenció afecta a una part del sistema → la dona del jubilat. La dona continua tenint obligacions. Efectes → “HONEY DO” : genera estrès (“cariño, fem allò...)
(veure pàg. 7 d’apunts) Relació psicòleg, client, població. (pg.62)
En la Intervenció Psicosocial la relació professional - client té unes característiques específiques. Des del model tradicional s’estableix una relació entre el psicòleg (clínic) i la persona sobre la qual s’actua (client). (1r esquema) Es tracta d’una relació contractual, en la que el contracte obliga a les dues parts: el professional aborda el problema, pren decisions i actua. El pacient es compromet a seguir els criteris marcats pel professional. En aquesta relació el client equival al pacient. Aquest model de funcionament es modifica quan parlem de Intervenció Psicosocial, ja que encara que el psicòleg PERMANECE, client i pacient es diferencien. La relació binomial passa a ser multilateral, amb tres components diferenciats: client – pacient – psicòleg. El contracte aquí no s’establiria amb el pacient (població), sinó amb el client (institució). El client tindria poder sobre el pacient i sobre el professional, en el sentit de tenir capacitat legal per establir
- Col·laborador: esforç conjunt i influència recíproca. El client demanda els serveis del professional per a l’orientació del canvi i l’ús de les estratègies més eficaces.
- Relació enginyeril: fixació unilateral d’objectius per part del client. És ell qui fixa els termes en què es realitzarà la intervenció sense que el psicòleg social pugui fer altra cosa que acceptar-los o rebutjar-los, però no negociar-los.
- En la relació de perit, el psicòleg social, intenta crear en el client un compromís de canvi, portant la iniciativa i proposant accions al client. És el professional el que més influència té, doncs és qui influeix sobre el client sense que s’hagi promogut aquesta relació.
- En el rol de promotor o d’advocat del canvi els professionals intenten generar un compromís de canvi en el client però, lluny del rol de perit, no existeix aquí acord algun entre psicòleg i client ja que el primer, convençut de que l’organització sobre la que pretén intervenir no és capaç de canviar des del seu interior, procura articular des de fora la suficient pressió com per provocar el canvi. No hi ha una relació contractual prèvia, es el professional el que busca al client per la financiació d’aquesta intervenció, sent el professional l’encarregat d’orientar el canvi.
Durant la fase de definició client i professional deuen arribar a un acord sobre quins són els objectius que es volen aconseguir amb la intervenció professional. També s’ha de fer conscient al client dels possibles riscos, efectes col·laterals, no desitjats i conseqüències. Durant el diagnòstic és necessari realitzar la lliuració dels resultats de la investigació, tenir cura dels desajustos en els llenguatges usats per cada part. Durant la fase d’IMPLEMENTACIÓN de la intervenció el professional ha de ser conscient de la viabilitat i del grau de resistència que pot trobar alhora de desencadenar els processos d’intervenció planificats. La
disposició del client per acceptar les propostes d’intervenció variarà de forma important en funció del grau en que aquests resultats i propostes encaixen amb les seves expectatives prèvies i la seva interpretació de la situació. En la fase d’avaluació de la intervenció es deurà establir un sistema de comunicació fluid respecte a les diferències en la perspectiva i criteris d’avaluació.
CAPÍTOL 4: LES NECESSITATS I ELS PROBLEMES SOCIALS
DES DE LA INTERVENCIÓ PSICOSOCIAL
DEFINICIONS DE PROBLEMA SOCIAL
CARACTERÍSTIQUES D’UN PROBLEMA SOCIAL
necessitats com objectius universals, mentre que les aspiracions es consideren objectius que es deriven de les preferències individuals i, per tant, són de caràcter personal.
- com expectatives: expectativa de l’obtenció de determinats serveis o bens socials. Es coneixen 4 maneres complementàries d’entendre-les: - necessitats normatives: definides per experts. - necessitats experimentals: la percepció d’una persona o grup d’experimentar una determinada mancança. - necessitats expressades: demanda expressada en algun tipus de servei o a través de canals de mediació social. - necessitats comparatives: comparació entre poblacions o comunitats amb diferents nivells de satisfacció de necessitats.
Murray (1938): per ell les necessitats poden considerar-se com la font de la conducta:
- Necessitats viscerogèniques: relacionades amb el funcionament de l’organisme.
- Necessitats psicogèniques: enteses com qualitats de la personalitat. Maslow (1943): piràmide de les necessitats (pg. 85)
EL CARÀCTER UNIVERSAL DE LES NECESSITATS
Gran part de les nostres necessitats són socialment i culturalment creades i evolucionen a través del temps i del canvi de valors a la par que evoluciona la societat en la que s’emmarquen.
Així, segons Blanco (1985), des de la teoria de la motivació se sap que són realment molt poques les necessitats que neixen espontàniament; pràcticament només aquelles que són realment imprescindibles per la supervivència de les persones (necessitats primàries). La resta de necessitats són socialment creades (ex: necessitats generades per la nostra societat de consum). En altres paraules, en cada societat i moment històric, el fet de que unes determinades necessitats no estiguin satisfetes pot considerar-se o no un problema social. Només si la societat contempla aquesta situació com problema propugnarà la seva solució. Per Doyal i Gough existeixen dos necessitats que poden ser considerades universals: la necessitat de salut física i la necessitat d’autonomia. Els éssers humans han d’anar molt més enllà de la mera supervivència. Han de gaudir d’un mínim de bona salut física. En opinió dels autors, serveix per a tothom i a tot arreu. Per altra banda, l’autonomia com a necessitat bàsica es refereix a la capacitat de la persona per formular estratègies consistents, d’acord amb els seus interessos, i als seus intents per posar-los en pràctica en les activitats que emprenen. L’autonomia ha de ser entesa sota dues formes, autonomia com a llibertat d’acció i autonomia crítica que comporta la participació democràtica en el procés polític a qualsevol nivell. Però entre les necessitats bàsiques i els seus satisfactors apareixen una sèrie d’objectius derivats que són necessaris complir amb la finalitat d’aconseguir els objectius primaris de salut i autonomia: són les anomenades necessitats intermitges.
Figura 4.2 Esquema de la teoria de les necessitats humanes de Doyal i Gough (1994, p.217) pg.
