¡Descarga Aputs teoria y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
I. Introducció.
Paradigma: el grau d’acord que arriba la comunitat científica, consens. A l’àmbit educatiu sobre algunes qüestions de tipus filosòfiques, epistemològiques i metodològiques. Dóna l’aparició de diverses perspectiva de recerca:
- Perspectiva quantitativa: amb temàtiques dins el paradigma racionalista, positivista, naturalista, tecnològic.. Aquesta perspectiva arrenca amb la filosofia de Comte. Els investigadors naturalistes interactuen de forma natural i intrusiva.
- Perspectiva qualitativa: amb paradigma fenomenològic, interpretatiu, humanista, lliga amb la filosofia fenomenològica.
- Hi ha autors que parlen d’un tercer paradigma emergent o paradigma sociocrític que deriva de la línea qualitativa. Hem d’entendre aquesta línea com una derivació del paradigma humanístic – interpretatiu per resoldre aquells dèficits que presenta l’anterior. No hi ha gaire recerca qualitativa per qüestions econòmiques ja que no s’hi destina gaire. Aquests estudis qualitatius són microestudis, es realitzen en grups reduïts (fins i tot una única persona). No interessa la mesura de la mostra, el més interessant és copsar els resultats.
Característiques fonamentals de la investigació qualitativa Taylor i Bogdam (1986). Introducción a los métodos cualitativos de investigación****. Buenos Aires: Paidós. Els mètodes qualitatius són inductius, holístics, Aquesta visió humanístico – interpretativa té com a objecte d’investigació el fet de comprendre els objectes i interpretar la realitat, té un alt grau de profunditat dins el marc. També té com a objectiu que el propi investigador aparqui les seves creences. Aquesta realitat està creada pels propis subjectes, interpretació de la realitat, la investigació participativa. Busca el significat de les accions humanes, la transferibilitat dels resultats, la comparació amb altres estudis. Els mètodes emprats estan al servei de l’investigador mitjançant tècniques qualitatives amb instruments també qualitatius; un d’aquests és la triangulació que utilitza diferents punts de vista: la triangulació dels investigadors i la triangulació de procediments de recollida d’informació. La subjectivitat treu credibilitat, rigor. La investigació explicita els seus valors i els problemes estan relacionats amb les necessitats. La teoria i la pràctica presenta un intercanvi i dinàmica amb anàlisi de dades
qualitatiu. És una perspectiva holística i global perquè creu en la validesa de totes les perspectives. Per això, està molt propera al món empíric i no es deslliga de la metodologia quantitativa i, fins i tot poden combinar-se. Tots els escenaris o llocs on es desenvolupen els estudis i totes les persones són dignes d’estudi. No presenta regles prefixades, l’investigador no és esclau d’un procediment, aquest és més flexible que els mètodes qualitatius i, tot i així, existeixen formes de treball. En la visió empírico – analítica , l’objecte d’investigació és explicar i controlar els fenòmens socials tenint en compte la realitat externa de l’investigador. Aquesta és objectiva i es pot fragmentar. Aquesta investigació busca generalitzar resultats amb mètodes objectius mitjançant la contrastació d’hipòtesi i la quantificació. Està lliure de valors igual que la investigació que es realitza. Els instruments impliquen codificació dels fets (quantitatius). El problema surt de la teoria i aquesta es separa de la pràctica. L’anàlisi de dades és deductiu i quantitatiu.
II.
2.Fase de planificació.
- Seleccionar l’escenari.
- Negociar l’accés a l’escenari.
- Temporalitzar l’estudi.
- Seleccionar l’estratègia d’investigació i la tècnica de recollida d’informació.
Els models qualitatius són:
Mètode Finalitat
Investigació etnogràfica Comprendre
Estudi de casos Comprendre i prendre decisions
Investigació-acció Transformar, canviar, millorar.
Etnografia: comprendre un fenomen educatiu amb totes les seves vessants. Investigació-acció: paradigmes crítics/sociocrítiques. Suposa la incorporació de millores.
3.Entrada a l’escenari i inici de l’estudi. Garantir que coneixem l’escenari. És la fase més complex. Plantejar-nos el tema del mostreig diferent el qual serà intencionat perquè busquem un tipus de perfil. Un bon format és aquell que té experiència d’allò que parla, també ha de ser un bon comunicador i amb molt de temps per dedicar-se a la gestió. Cal recordar que la negociació ha de ser bona per poder garantir un possible retorn a l’escenari.
4.Recollida i anàlisi de la informació. Emprarem instruments qualitatius. Ens preguntarem que és el que volem amb aquesta fase, i amb els instruments de recollida d’informació. Aclarirem els criteris per decidir una tècnica o una altra. Aquests criteris poder ser: nombre de la mostra, espai, per l’objecte d’estudi, temps, pressupost,... Allò fonamental és més si ens aparenta la informació necessària per copsar els objectius de la investigació. Ens hem de plantejar el simultaniejar més d’una tècnica, perquè potser amb una única tècnica no tenim
suficient. Principals tècniques són: entrevistes amb profunditat / anàlisi de documents, grups de discussió, històries de vida,... L’anàlisi de dades qualitatives és present al llarg de tot el procés, no únicament desprès de la recollida de dades... L’anàlisi de dades és una de les fases on s’ha de dedicar més esforç i més temps igual aquí és on es copsa la qualitat, en les investigacions qualitatives. Hi ha dos formes d’analitzar les dades:
- Descriptiu: arribar a comprendre les dades però de manera descriptiva, sense interpretar.
- Interpretatiu/explicatiu: això suposa posicionaments, mullar-se, és un nivell més de dificultat, però el resultat és més interessant.
5.Retirada de l’escenari. S’havia de produir un cop recollida la informació. A vegades una mala negociació ens tancarà les possibilitats de tornar-hi. En cas que l’anàlisi de les dades no ens convencés, hauríem de tornar.
6.Elaboració de l’informa. Recordar que està en disseny cíclic, per to això té que donar-se al final, es pot anar fent.
III.
investigació-acció.
- Etnografia educativa: descripció dels pobles adaptada al món educatiu. Segons Goetz i Lecompte, “és la descripció o reconstrucció d’escenaris, grups culturals intactes i formes de vida”. És un mètode qualitatiu contextual i holístic,... hi ha implicació molt forta. Existeixen tres modalitats etnogràfiques:
- Comprensiva: intenta respondre i explicar un estil de vida, comportament, grup,...
- Etnografia amb orientació temàtica: redueix l’àmbit de recerca amb un tema concret, L’acosta a un problema, aspecte,... molt concret.
- Etnografia orientada per hipòtesi Les tècniques són:
- Observació: interna o participant. Externa o no participant. La definició d’observació segons Ketcle és el procés que requereix atenció voluntària i intel·ligent, orientada per un objectiu terminal i organitzador i dirigit vers un objecte amb el fi d’obtenir informació. Per enregistrar informació, tenim diferents sistemes com l’audiovisual, el sistema de categories, el sistema descriptiu. Sistema audiovisual – vídeo- : càmera de vídeo i la gravadora. Té sentit perquè es registren totes les interaccions verbals que es produeixen. La gravadora és una mica insuficient. El vídeo ho enregistra tot (verbal i no verbal). Realitza la tasca de diversos observadors a l’hora. El problema sorgeix quan s’ha d’analitzar tota la informació. Patton treballa molt el tema de l’entrevista i esmenta que la gravadora requereix moltes estratègies per evitar el bloqueig de l’entrevistat, la seva resistència. Moltes d’aquestes passen per la manca d’informació amb les dades que es recullen. Per això, l’autor suggereix donar la màxima informació per l’ús de la gravadora com a recurs per obtenir les màximes dades possibles de l’entrevista. Enregistrar la veu dóna l’opció de tenir totes les dades. El vídeo ofereix possibilitats que la gravadora no pot donar. Enregistrarà qualsevol conducta i comportament per complexa que sigui. L’anàlisi de la informació és molt problemàtica.
Sistemes categorials : dels més utilitzats en observació. Són blocs d’observació que disposen d’un conjunt d’unitats d’observació o categories observacionals. Són BLOCS D’OBSERVACIÓ. Ens asseguren que les categories són correctes; per això, hi ha un procediment que segons Anguera, M.T. La observación en el aula s’arriba a les categories per tal de donar resposta a allò que es vol observar. La manera d’actuar és: ENREGISTRAMENT NARRATIU TEMPORAL AMB INTERVALS DE TEMPS. Sistemes descriptius o narratius : són sistemes d’enregistrament observacional obert que permeten un cert grau de preparació per establir criteris de recollida de dades. Es poden utilitzar blocs descriptius preestablerts. La forma d’enregistrar es pot fer per intervals temporals amb seqüències d’enregistrament. Hi ha unes escales d’observació que ens guien per a realitzar-la. Són graelles amb categories. a. Definir objectius a copsar: o allò que volem observar. b. Concretar el tema d’observació c. Delimitar el problema a estudiar. d. Definir el lloc i el temps. e. Les persones a observar no poden sospitar la interacció de l’observador. f. Planificació de les fases de treball. g. Escollir i definir unitats d’observació. h. Definir les categories que emprarem en el treball. i. L’observador ha de registrar immediatament el que ha observat i no fiar-se de la memòria. j. Representar les dades de la forma gràfica possible. Les modalitats de registre que utilitza un observador participant són: Notes de camp : són una forma d’enregistrament narratiu que pretén relatar observacions, esdeveniments, reaccions, comportament,... sobre qüestions que es produeixen i perceben els observadors. Serveix per recordar allò que ha succeït. Hi ha quatre grans tipologies que es poden simultaniejar o donar-se de forma separada, no són excloents. a. Notes de camp metodològiques: aquelles que fan referència al treball que s’estudia. Plasmen les qüestions de la pròpia recerca.
Estudis de casos: també utilitza l’observació i l’entrevista. Es fonamenta en el mètode socràtic perquè Sòcrates plantejava un problema als alumnes i demanava que el resolguessin. Copeland, professor de dret que introduí l’estudi de casos en les seves classe. En l’àmbit educatiu ha tingut molta influència. “Descripció i anàlisi en profunditat d’una unitat individual” ( La unitat individual pot ser una persona, la família, un grup, l’escola) “Amb finalitat d’arribar al significat i la comprensió d’aquesta realitat singular”. Per Merrian, hi ha quatre aspectes que cal tenir en compte. És particular i a partir d’aquí s’investiga. És un mètode descriptiu perquè el que intenta aportar-nos és un detall, una explicació sobre l’objecte a estudi. També és heurístic, pretén arribar a la comprensió màxima del cas. És inductiu, arribar a transferir els resultats a partir d’unes dades. En els estudis de casos hi ha una fase inicial. Una segona fase de recollida de dades. I, una tercera fase que és anàlisi de dades. Per Martínez Borfá, hi ha tres fases: primera, fase predictiva es té en compte les preconcepcions, fonamentacions teòriques, informacions prèvies, els objectius pretesos, criteris de selecció de casos, influències d’interaccions del context, materials i recursos tècnics i temporalització; segona, fase interactiva diari de la investigació, fitxer d’entrevistes,...; i, tercera, fase postinteractiva d’elaboració dels informes finals, reflexió crítica sobre els resultats. Es pot presentar de tres formes: DESCRIPTIU, INTERPRETATIU i AVALUATIU. Com a inconvenients, cal dir que els resultats no són generalitzables. Hi ha una implicació emocional. La confidencialitat de les dades i problemes d’accés a la informació difosos de les dades.
Investigació-acció: mètode qualitatiu que es troba dins el paradigma crític o emergent. Pretén millorar allò que s’investiga. Pretén investigar la pràctica educativa dins el seu context. Està centrada en problemes que formen part de la pràctica del docent; així vol donar resposta a problemes pràctics. Per tant, investiga la pràctica educativa. En el procés de recerca tothom està implicat: professors, alumnes, equip directiu,... La investigació es duu a terme amb mètodes qualitatius com entrevistes, informació participant. S’investiga des d’aquest mètode per tal de resoldre problemes. Però, també es podria donar amb caràcter preventiu.
Generalment, el context que s’investiga és aquell que presenta algun tipus de conflicte intentant canviar-la i millorar-la. El procés d’investigació és cíclic. La recerca es reformula constantment. El propòsit, la finalitat, és la innovació i el reciclatge dels professionals. Les CARACTERÍSITIQUES de la investigació-acció són: 1.L’objecte de la investigació-acció és la transformació de la pràctica educativa i també la comprensió d’aquesta pràctica. 2.Hi ha articulació permanent de la investigació. L’acció i la formació al llarg de tot el procés.
3.Vincula el coneixement d’una determinada realitat educativa i transformació/ canvi del context a estudi. Els canvis han de ser de caràcter formatiu i actitudinal. La investigació-acció duu explícit el caràcter formatiu. 4.Protagonisme dels educadors – investigadors. Els propis docents es converteixen en investigadors actius que participen en el procés d’ensenyament i aprenentatge. De vegades, la investigació pot incorporar investigadors externs per poder resoldre qüestions concretes.
h) Elaboració de l’informa d’investigació-acció. i) Avaluació dels canvis.
MODEL de KURT LEWIN.
PLA GENERAL
Pas 1
Pas 2
...
PLA RECTIFICAT
Pas 1
pas 2
...
Pot demostrar que les dades emprades són científiques:
NEUTRALITAT on els resultats que s’obtenen no han d’estar influenciats per l’investigador. Es donen dos formes: a) subjectivitat disciplinar: de l’investigador és l’instrument de mesura. L’investigador ha de ser capaç de diferenciar entre la informació subjectiva que es desprèn i les interpretacions que es puguin fer.
b) Triangulació: recollida de dades d’un mateix problema a través de diferents procediments i perspectives. Podem triangular amb persones, amb instruments, metodologies, diferents moments temporals, triangular a partir de documents i altres investigacions.
APLICABILITAT o possibilitat d’aplicar els resultats dels nostres estudis en una altra recerca; i, això ens permetrà comparar. Això no fa pensar en la transferibilitat.
CONSISTÈNCIA o estabilitat dels resultats si aquestes investigacions es tenen que repetir.
És la única que únicament vol comprendre.
Paradigma humanístic - interpretatiu
Tema ]general
Procés molt dificultats
Específic, un únic projecte de recerca
1.Subjectes participants clima inicial de col·laboració.
2.Revisió conjunta sobre què, quins, com, on, etc.
3.Detecció de necessitats i problemes.
- Àmbits de millora/promoció (priorització).
IDEA INICIAL Explicació (cerca de fets)
