Aquest comentari es centra, Apuntes de Ciencias de la Educación

¡Descarga Aquest comentari es centra y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

HISTÒRIA DE L'EDUCACIÓ SOCIAL (UOC)

PAC 2

PROF. 15-

Aquest comentari es centra, especialment, en el documental “els internats de la por” i l’article de l’Ángela Cenarro “Entre la regeneración y la punición: el modelo educativo en el auxilio Social falangista” publicat per la revista Educació i Història: Revista d’història de l’educació al 2012.

Ens contextualitzem al llarg període del franquisme i els primers anys de transició de la democràcia, fent èmfasi en algunes polítiques i experiències socioeducatives d’aquesta etapa com es el cas de l’internament dels infants i les mesures “educatives” que es portaven a terme dintre d’aquestes institucions. Durant aquest breu escrit crític girarem al voltant d’alguns conceptes claus: “internament”, “acollida”, “adoctrinament” i “benefico- paternalisme”, a partir dels quals he extret diverses idees a comentar. Cal destacar que el meu punt de partida d’aquest comentari sempre és l’empatia, és a dir, reflexionar sobre allò que sentien les persones en aquell moment i reflexionar-hi.

La primera d’aquestes idees tracta sobre l’acollida en diverses institucions, com ara els internats (en diverses modalitats), on en diverses ocasions, donar resposta a les necessitats bàsiques dels infants i adolescents passà a ésser segon plànol, per darrere del paternalisme i l’adoctrinament. Algunes de les definicions que estableix la RAE sobre el concepte “d’acollida” són: Servir de refugio o albergue a alguien; proteger, emparar; refugiarse, etc. Penso que el terme “Acollida” es queda curt si el contextualitzem en la època de la postguerra, ja que no es tracta tant sols de protegir o emparar sinó de vetllar per la seguretat de les persones i tal i com he pogut observar en el documental “els internats de la por” la seguretat dels infants i adolescents, en moltes ocasions, queda lluny.

Per altra banda, reflexionar sobre la idea de l’internament dels sentiments i emocions dels infants i adolescents. Lagunas (2012) exposa el rebuig de Antoni J. Onieva envers la pedagogia racionalista o il·lustrada, ja que aquesta terminava per imposar el liberalisme, l’escepticisme i el relativisme moral, entre altres. Els interessava que tots actuessin i pensessin amb els mateixos ideals.

Els educadors, en la gran majoria de institucions de l’Auxili Social, havien d’actuar de la mateixa manera davant de les diverses circumstàncies de cadascun dels nens i nenes internats, ja fossin personals, socials o familiars. Aquest treballaven envers un procés de transformació per assolir l’homogeneïtzació dels infants i adolescents acollits (Segura, 2009).

Per acabar, destacar la complexitat de comentar tant sols una petita part de tot el que va passar en el període de la postguerra, així com de la dificultat de posar-te en la pell d’aquelles persones víctimes de diverses mesures d’una dictadura. Gràcies a articles i documentals com els que hem pogut visualitzar, som una mica més conscients de la realitat que ens envolta.

Encara queda molta feina envers les mesures socioeducatives que podem experimentar a l’actualitat i on els educadors socials, entre altres, tenim un paper fonamental. Tal i com comenten Planella, J. i Vilanoiu, C. (2011) “No es pot fer un treball d’educador sense la capacitat d’estimar a l’altre, d’un cert enamorament dels subjectes que l’educador i l’educadora acompanyen”. Per aquest motiu, es mostra indispensable fer una mirada retrospectiva i observar i reflexionar sobre els errors que no volem cometre en un futur.

BIBLIOGRAFIA

Blanco, L. S. (2008). Auxilio Social y la educación de los pobres: del franquismo a la democracia. Foro de Educación , (10), 133-166.

Blanco, L. S., & Huerta, J. L. H. (2009). La educación política de los Hogares de Auxilio Social en el franquismo. In El largo camino hacia una educación inclusiva: la educación especial y social del siglo XIX a nuestros días: XV Coloquio de Historia de la Educación, Pamplona-Iruñea, 29, 30 de junio y 1 de julio de 2009 (pp. 427-438). Universidad Pública de Navarra.

Lagunas, Á. C. (2012). Entre la regeneración y la punición: el modelo educativo en el Auxilio Social falangista. Educació i Història: revista d'història de l'educació , (20), 47-66. Planella, J. i Vilanoiu, C (2011) Mòdul 2: Compassió, pietat, hospitalitat i

humanitat. Barcelona:UOC

Segura, F. P. (2009). La educación de los niños y niñas acogidos en los hogares de Auxilio Social y Diputación (1940-1970). In El largo camino hacia una educación inclusiva: la educación especial y social del siglo XIX a nuestros días: XV Coloquio de Historia de la Educación, Pamplona-Iruñea, 29, 30 de junio y 1 de julio de 2009 (pp. 299-310). Universidad Pública de Navarra.