L’ART&A&MESOPOTÀMIA&

Territori! organitzat! a! partir! de! ciutats! Estats.! Pocs! períodes! d’unificació!

organitzats! en! funció! d’una! ciutat8estat! dominant.! Alternen! la! unificació! amb!

períodes! d’independència! de! les! ciutats! estat.! Això! complica! el! tractament!

cronològic.!!

Períodes:!

1. Protohistòric!

!Va!des!de!la!prehistòria!al!període!històric!amb!l’escriptura.!!

2. Protodinàstic8Sumeri!

Període!en! el!qual! el!territori! esta!organitzats! amb!ciutats! estat!situades! al!

curs!inferior! dels!rius!Tigris!i!Èufrates! (més!al! sud).!Al!nord,!on!els! rius!se!

separen!més,!es!una!zona!més!desèrtica.!Pobles!de!la!part!nord!seran!pobles!

d’origen!semítics.!El! territori!mesopotàmic!no! forma!una!cultura! unificada!

en!aquest!moments.!Es!comença! a!crear!la! casta!sacerdotal!dominant! d’on!

comença! a! erigir! un! cabdill! que! serà! “rei”! anomenat! Lugal! o! Patesi.! El!

primer!documentat!és!Mesilim!(2.500!a.!C.)!Apareixeran!en!aquesta!etapa!el!

temples!i!figuretes!de!fang!amb!la!representació!de!la!deessa!mare.!Típiques!

des! de! la! prehistòria,! on! seran! símbol! de! fertilitat.! En! aquest! cas!

representen!més! a!la!mare!terra!que! dona!aliment!per!subsistir.!També! és!

important!la!ceràmica.! Un! altre!aspecte!és! la!glíptica,!incisions!en! tauletes!

de!fang.!Eren!segells! cilíndrics! que!s’imprimeixen!en!una! tauleta! i! queden!

impresos.!!

3. Periode!Acadi!

Acad!és!fa!hegemònica!en!el!territori!i!submet!les!altres!ciutats!estat.!És!un!

poble! d’ascendència! semítica! (nord! de! la! Mediterrània).! El! rei! més!

important!és!el!rei!Sargón!I.!Va! crear!una!administració!forta,!va!regnar!50!

anys,!remarcable!prosperitat.!Un!altre!monarca!important!d’aquest!període!

és!Naram8sim,!després!del!qual!hi!haurà! inestabilitat! i! lluites! dinàstiques.!

Aquest! període! de! decadència! és! aprofitat! pels! gutis,! un! poble! d’origen!

iranià,! de! les! muntanyes! del! Zagros.! Aquesta! invasió! arrasarà! moltes!

d’aquestes!ciutats!estat,!important!destrucció.!!

4. Període!Neosumeri!(223082025!a.C.)!

Període!de!divisió,!ciutats!estat!separades!de!nou.!Els!gutis!són!expulsats!

pel!governador!d’Uruk,!tot!i!això!la!ciutat!no!té!el!poder!suficient! per!crear!

una!unificació!entre!les!ciutats!estat.!La!ciutat!de!Ur!serà!més!important!que!

les!altres!però!tampoc!amb!la!idea!d’unificació.!En!aquesta!ciutat!hi!ha!la!III!

Dinastia!que!encapçalarà!la!època!de!major!esplendor.!El!rei!més!important!

és!Ur8Nammu.!En!aquest!moment!hi!haurà!una!gran!producció!artística.!

Vista previa parcial del texto

¡Descarga art a mesopotàmia y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

L’ART A MESOPOTÀMIA

Territori organitzat a partir de ciutats Estats. Pocs períodes d’unificació organitzats en funció d’una ciutat-‐estat dominant. Alternen la unificació amb períodes d’independència de les ciutats estat. Això complica el tractament cronològic. Períodes:

Protohistòric Va des de la prehistòria al període històric amb l’escriptura.
Protodinàstic-‐Sumeri Període en el qual el territori esta organitzats amb ciutats estat situades al curs inferior dels rius Tigris i Èufrates (més al sud). Al nord, on els rius se separen més, es una zona més desèrtica. Pobles de la part nord seran pobles d’origen semítics. El territori mesopotàmic no forma una cultura unificada en aquest moments. Es comença a crear la casta sacerdotal dominant d’on comença a erigir un cabdill que serà “rei” anomenat Lugal o Patesi. El primer documentat és Mesilim (2.500 a. C.) Apareixeran en aquesta etapa el temples i figuretes de fang amb la representació de la deessa mare. Típiques des de la prehistòria, on seran símbol de fertilitat. En aquest cas representen més a la mare terra que dona aliment per subsistir. També és important la ceràmica. Un altre aspecte és la glíptica, incisions en tauletes de fang. Eren segells cilíndrics que s’imprimeixen en una tauleta i queden impresos.
Periode Acadi Acad és fa hegemònica en el territori i submet les altres ciutats estat. És un poble d’ascendència semítica (nord de la Mediterrània). El rei més important és el rei Sargón I. Va crear una administració forta, va regnar 50 anys, remarcable prosperitat. Un altre monarca important d’aquest període és Naram-‐sim, després del qual hi haurà inestabilitat i lluites dinàstiques. Aquest període de decadència és aprofitat pels gutis, un poble d’origen iranià, de les muntanyes del Zagros. Aquesta invasió arrasarà moltes d’aquestes ciutats estat, important destrucció.
Període Neosumeri (2230-‐2025 a.C.) Període de divisió, ciutats estat separades de nou. Els gutis són expulsats pel governador d’Uruk, tot i això la ciutat no té el poder suficient per crear una unificació entre les ciutats estat. La ciutat de Ur serà més important que les altres però tampoc amb la idea d’unificació. En aquesta ciutat hi ha la III Dinastia que encapçalarà la època de major esplendor. El rei més important és Ur-‐Nammu. En aquest moment hi haurà una gran producció artística.

Període semita i primer imperi babilònic (2015-‐1594 a.C.) És diu semita perquè és un període en que els pobles d’origen semita, els cananeus i els amorrites envairan Mesopotàmia. Vindran per onades, primer els amorrites i després els cananeus. Aquestes invasions es mostren a nivell artístic amb un augment de les fortificacions de les ciutats. Acaba amb a hegemonia de Babilonia sobre la zona. Monarca: Hammurabi. Crearà la unificació. És un període important d’organització del territori. Primer període en que una ciutat estat controla tant de territori: també el nord.
Període Kassita Època d’inestabilitat a la mort de Hammurabi, decadència. Període aprofitat pels hitites, de la zona de la península de l’Anatòlia, envairan el territori. Hi ha posteriorment una segona onada, la dels kassites, que provenen dels Zagros. Els kassites controlen el que abans ocupava Babilonia. Aquesta zona queda reduïda a un imperi comercial, no un imperi fort, més aviat pacífica. Període poc important en quant a novetats històriques.
Període Assiri Està separat en dos moments o tres depèn de la font. Artísticament és període inicial i període tardà (també anomenat neoassiri). Període d’invasions. Acaba en que la ciutat més important és Assiria, convertint-‐se en un poble imperialista. Passen a ser defensius a ofensius. Unifica tot el territori. Del període tarda, on els assiris tenen el màxim domini, cal destacar a Sargón II, Sanaquerib i Assurbanipal. El centre artístic serà Nínive i Korsabad.
Neobabilònic (612-‐539) Babilonia reconstruïda conquereix l’imperi Assiri. Nabucodonosor és el monarca més important. Acabarà amb la invasió persa l’any 539. ARQUITECTURA Característiques generals:

Pobresa de materials.
Utilitzen materials sense la voluntat de duració en el temps.
És el fang, material barat, fàcil d’utilitzar, a l’abast però no perdurable. Es pasta amb palla i es posa a assecar al sol per endurir-‐lo. D’això sen diu les toves. Es barreja amb palla perquè al trencar-‐se el fang no s’esmicoli. També pot se cuit, llavors ja tindríem el maó. Hi ha una forma de decoració vitrificant aquest fang donant-‐li tons de colors.
El maó té una forma plana per una part i convexa per un altre per reforçar el paper sustentant. Les superfícies corbes divideixen les pressions. Per aquesta mateixa finalitat s’usa una forma de col·locar-‐los en espiga, opus

l’arqueologia coneixem la fonamentació. Pel gruix del mur podem deduir l’alçada de la casa. També es conserven algunes maquetes de cases. La casa circular (Museu Nacional de Damasc, 2900-‐2460 a. C., terracota trobat a la ciutat de Mari, període presargònic) va ser trobada en un temple. És un exvot, objecte donat en un temple a la divinitat per donar gracies per un favor. EVOLUCIÓ DELS TEMPLES MESOPOTÀMICS Temple sumeri d’Eridu nivell XVI Disposició frontal de l’edifici. No tenim la visualització de l’altar a l’entrada queda amagat, es manté en un primer moment però més endavant va anat cap a la frontalitat. Guanyarà en verticalitat, s’ha interpretat com una idea de intentat impressionar per tal de que l’espectador quedi cohibit (el fa sentir petit). Aquesta idea veurem que anirà augmentant no només amb la dimensió de l’edifici sinó amb la riquesa ornamental, cada vega s’aniran carregant més per fer-‐los més rics. Són etapes de barroquització, ornamental, primer anirà donada per l’escultura i després amb la representació de relleu vidriada. Aquests temples estan fets de maó, un material molt pobre que no ajuda a fer una riquesa ornamental. L’alternança entre parts més enrederides i més sortints que son un joc de ombres, don un cert to ornamental però a la llarga s’anirà cargant amb relleus i maons vidriats. El de Eridu és el primer de l’escala evolutiva de temples. Estava dedicada a una deessa de la fertilitat que es deia Innanna. Temple ovalat de Hafaya o Khafadye Temples al voltant de una fortificació. Hi ha una tendència a l’encastellament dels temples. Hi ha un element més complexa perquè ja no hi ha el temple sol sinó que esta envoltat de dependències més complexes que eren el lloc on vivien els

sacerdots centrats al culte i també serien magatzems per recollir les collites. Hi ha la idea de que les terres donen fruit per els deus. Aquests recintes podien tenir dos nivells de muralles, un més intern i una part més propera a la població. Poden ser aquests tipus de recintes de planta rectangular o ovalada. De les ovalades un temple molt important és el temple de Hafaya que va ser construït entre el 2700 -‐ 2400 a.C. Els diferents recintes comencen a alçar-‐se, augment de l’alçada a partir dels diferents nivells. Es talla la comunicació entre la població i la divinitat perquè està molt protegit l’accés. Aquest temples és un dels primers que es comença a utilitzar l’opus spicatum i el maó planoconvexa. Els patis que l’envoltaven es deien Temenos. Temple Blanc d’Uruk És diu el temple blanc perquè a partir de les restes arqueològiques van veure que estava recobert de calç. Trobem que cada vegada més guanyen en verticalitat aquest tipus de temple es considera que és el pas previ dels ziggurats. Aquí queda molt clara la funció de intentar impressionar l’espectador. Ziggurat o ziqqurratu d’Ur

sembla que eren de color blau. El que si se sap es que tenia set pisos de alçada i també sabem que media uns 91 metres de costat i d’alçada, era una estructura cúbica. En el període Babilonic tornem altre vegada a la tipologia que em vist en l’època sumerica, temples envoltat de muralles i del pati anomenat Temenos. Predominen més les estructures rectangulars que ovalades. Tornem a recuperar la complexitat de estances i magatzems. Es dona més importància a la façana. Un exemple és el temple d’Ishtar-‐Kitium que està dedicat a la deessa de la guerra Ishtar. Tenia 100 metres de llargada per 67. EVOLUCIÓ DELS PALAUS MESOPOTÀMICS El palau és l’espai que té com a funció la residencia del rei. No només és la casa del rei sinó que viurà també la cort del monarca. Estem parlant de ciutats estat. Són espais bastant complexes, dedicats a varies funcions: -‐ Hi havia la part pública, audiències. -‐ Parts privades -‐ Lloc on havia tot l’aparell d’administració de l’estat (biblioteca on es guardaven en escriptura cuneïforme tota la informació). A diferencia dels ziggurats són espais que predomina la horitzontalitat. Dels més antics tenim poc rastre arqueològic i informació de la època sumerica i arcaica. També igual que els temples van patir una sèrie de evolucions que anirà fent que es vaguin definit la tipologia de palaus, es van fer cada vegada més complexes.

Període sumeri, Palau A de Kish. Pertenyia a un monarca de la primera dinastia de Kish que era Me-‐silim. És un temple senzill que es tracta de dos cossos juxtaposats, un seria un àmbit més cortesà i l’altre de funcions administratives. Estava emmurallat. Hi ha la utilització de la falsa volta en la coberta.
Periode Arcadi, Palau de Naram-‐Sim a Nagar. En aquest palau és important perquè és una tipologia que s’anirà establint en palaus posteriors. Té una planta quadrada amb especte de fortalesa i envoltat de muralla, murs olt gruixuts i el seu interior contava amb múltiples estances separades per grans patis. En aquest pati hi havien altres patis secundaris més petits que distribuirien la part més interna del palau. Trobem estances de dipòsits de mercaderies que era la forma de pagar el monarca els beneficis.
Època de Babilonia, Palau de Zimri-‐Li a Mari. Seria un altre grau evolutiu del tipus de palau. Aquets són més ciutadelles palaus (més complexes). Podem dir que són petites ciutats dins la ciutat. Serà el tipus de palau que predomina a la resta del període mesopotàmic. Va ser excavat per Parot l’any 1933. Tenia 3 hectàrees i mitjà, per tant és una ciutadella fortificada. Es dona accés a un gran pati quadrat de grans dimensions. Hi havia una sola entrada al recinte que tenia un accés lateral. Aquest pati rectangular tenia accés a la part més monumental de conjunt, la part pública del palau. És la

part que estava decorada, pintada. Després hi hauria un pati més petit quadrat que donaria a la part més privada del palau. Conté una part privativa de temples d’ús exclusiu del monarca, per tant el monarca ja no val al temple de la ciutat. La part més important del palau és la decoració.

art a mesopotàmia, Apuntes de Historia del Arte

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga art a mesopotàmia y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

L’ART A MESOPOTÀMIA