¡Descarga mesopotamia y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
ART DE LES CIVILITZACIONS ANTIGUES
L’Imperi Otomà es va fonen amb el temps, i el relleu de l’ocupació del seu territori serà ocupat per França i Gran Bretanya. Tota la investigació d’aquests territoris es durà a terme per aquestes potències. Hi haurà un espoli per part d’aquests, peces que marxen cap a museus occidentals. Això es deu a la dependència que genera l’Imperialisme al segle XIX.
A partir del Romanticisme, hi ha el gust per l’estètica oriental. Aquest món oriental donarà la fascinació a l’home europeu. Aparició als quadres del Romanticisme. Estètica exòtica, musulmana (p. Ex: La Mort de Sardanapale , de Delacroix; El Bany Turc , d’Ingres).
També apareix la vesant científica, investigadora de buscar l’estudi d’aquestes cultures. Intentar preocupar-se per mesurar monuments, buscar elements comuns, desxifrar el seu llenguatge, etc. Des d’aquesta vesant, un dels personatges importants és Paul Émile Botta (1802-1870, d’origen italià. Està vinculat a França perquè és enviat com a cònsol Mossul (Iraq). Es posa en contacte amb aquestes cultures. Aquest autor se li atribueix un primer coneixement de la cultura síria, a la part nord del Tigris i l’Èufrates. Ell va localitzar el palau de Sarvon II, que per error l’atribueix a Ninive. Aquestes recerques són publicades. Ocupa cinc volums. Aplega totes les seves troballes en aquesta zona. Les restes arqueològiques que va trobar van ser enviades al Louvre. Aquest fet va merèixer que inaugurés en aquest museu la primera mostra d’art síria.
Austen Henry Layard (1817-1894), personatge polifacètic, viatger, arqueòleg, valorat com a dibuixant, col·leccionista. Va deixar constància de les seves troballes. Té una vesant diplomàtica, actua com a delegat del govern. Se li atribueix la troballa de la ciutat de Ninive. Publica un volum al 1849 i un segon al 1853. Va descobrir la biblioteca Assurbanipal II. La seva col·lecció va engruixir el Museu Britànic. La primera mostra es va inaugurar al 1848. Layard va ser anomenat administrador del Museu Britànic al 1866.
Robert Johann Koldewey (1855-1925). Va ser un autor de l’àmbit alemany. Alemanya en aquells moments era un país jove. Va participar en diferents campanyes d’excavació des del 1899 fins el 1917 -> coincideix amb la Primera Guerra Mundial i no es continua fins el 1928. Se li atribueix la troballa d’un dels Ziguarts de Babilònia, la Porta d’Ishtar, etc. Va escriure les seves recerques, publicades al 1914. Els objectes que va recollir en la seva recerca va engruixir el fons del Museu de Pèrgam.
Henri Hans Frankfort (1897-1954) era un teòleg que va treballar en les dues zones (Egipte i Mesopotàmia). És un autor d’origen holandès. Vinculat al món nord-americà, a Chicago concretament. La seva especialitat, a part d’arqueòleg i historiador, va ser l’estudi de les religions del proper orient.
André Parrot (1901-1980). D’origen francès. Es mou en l’àmbit de la baixa Mesopotàmia. Es centra en el període acadi i sumeri. Va ser anomenat director del Museu del Louvre, al 1958-1962.
MUSEUS I CENTRES D’INVESTIGACIÓ
■ FRANÇA. Museu del Louvre -> aplega una col·lecció important d’art egipci i mesopotàmic. Aplega les col·leccions de la casa reial francesa. Aquesta faceta de poder mostrar objectes antics va venir posteriorment. Apareix a partir de la compra o donacions de col·leccions privades. Al 1825, el Louvre va adquirir la col·lecció de Durand, que contenia 2.500 peces d’art egipci. Al 1884, es va comprar al col·leccionista Salt 4.000 peces d’art egipci.
Darrerament, és interessant el fet de que han obert una delegació del Museu del Louvre a Lens (a la frontera amb Bèlgica) que intenta innovar la manera de mostrar les peces. És una ciutat d’origen industrial i el museu ocupa unes antigues mines.
■ ITÀLIA. Museu Egipci de Tori -> creat al 1824. Museu pioner en acollir obres d’aquestes cultures. El fons originari és un fons de la casa de Savoia. Itàlia era un estat jove en aquells moments. El fons que té és el resultat de l’arribada d’encàrrecs a investigadors. El museu va ser públic fins el 2004. L’exposició de les peces juga amb la llum per intentar que la gent tingui una determinada perspectiva. Com a centre investigador és important per l’estudi de documents escrits. Té una gran producció bibliogràfica.
■ REGNE UNIT. LONDRES. Tres vies per dur a terme la recerca:
- Oficial: British Museum -> És la via més important. L’origen del museu és al
- Totes les peces que apareixen són fruit d’una recerca subvencionada. Ha anat ampliant-se. Abans tenia un caràcter més científic. Juntament amb El Caire, és el museu amb un fons més voluminós de cultura egípcia. El fons ha estat enriquit per campanyes de recerca arqueològica.
- Universitats angleses: com Oxford, Cambridge, etc. Tenen petites col·leccions.
- Mecenatge privat: és una forma per estalviar-se impostos. L’exemple més emblemàtic és la troballa de la tomba de Tutankamón per Howard Carter.
■ ALEMANYA. BERLÍN.
- Museu Egipci de Berlín -> origen al segle XVIII. Aplega les col·leccions de la monarquia prussiana. Ha patit molt per les circumstàncies contemporànies del país. La col·lecció es va fragmentar per la divisió de Berlín en diferents blocs. Amb la reunificació es tornaran a ajuntar. Un dels centres més productius de l’escola alemanya seran les excavacions de Tell-El-Amarna. La peça més important és el Cap de Nefertiti.
- Pergamon Museum de Berlín -> origen al 1930. Es va construir per protegir les restes arqueològiques monumentals de l’ Altar de Zeus a Pèrgam i la Porta d’Ishtar i els seus relleus.
■ ESTATS UNITS. Tres vies:
- Oficial:
- Metropolitan Museum, Nova York. Origen al 1872. Fons a partir de la recerca privada. Té una part molt important a la reserva, que també està exposada.
- Fine Arts Museum, Boston. Origen al 1870. És el segon museu en importància. El seu fons prové de la recerca privada.
- Universitats.
- Investigadors privats.
■ EGIPTE. EL CAIRE. Museu d’Antiguitats Egípcies al Caire. Creat en el passat colonia a instàncies europees. Dissenyat al 1890. Té una sala longitudinal i una sala transversal amb la voluntat de poder-lo ampliar. Aquest museu té una institució paral·lela que cuida del seu fons, que és el Servei d’Antiguitats d’Egipte. Un dels
- Període Semita i 1r Imperi Babilònic (2015-1594)
Els pobles d’origen semita invadiran la zona mesopotàmica. Els amorrites i els cananeus invadiran aquesta zona. No venen tots de cop, venen per onades. Els amorrites venen primer i en una segona onada ho faran els cananeus. Aquestes invasions a nivell artístic es veuen en una augment de les fortificacions de les ciutats. A l’etapa final d’aquest període, Babilònia es convertirà en la ciutat més forta i les ciutats estats estaran sota el poder d’aquesta ciutat. Hammurabi serà el rei d’aquesta època d’unificació. Unificarà les lleis els calendaris, etc. Serà important com a ordenador del calendari. És el primer període en que una ciutat estat controla més territori.
- Dinastia Kassita (Circa, 1600-1100)
La mort d’Hammurabi dóna com a conseqüència un període de decadència. Aquesta decadència és aprofitada pel poble dels hittites. Hi haurà una segona onada d’invasió per part dels kassites. És un període que aquesta zona queda reduïda a una zona comercial. Hi ha un augment del comerç entre aquestes ciutats estats. Període de poca influència.
- Període Assiri (1000-612 aC)
Hi ha dos moments:
- Assiri inicial: moviment de pobles que acaba amb els assiris sent el poble hegemònic de l’època. Passa a ser un poble amb una voluntat defensiva a un poble ofensiu, expansionista.
- Assiri Tardà o Neoassiri: Sargon II, Sanaquerib, Assurbanipal. L’activitat artística es centra a Nínive i Korsabat.
- Període Neobabilònic (Circa, 612-539 aC)
Reconstrucció de Babilònia i s’expansiona cap el territori Assiri. El monarca més important va ser Nabucòdonsor. És el període bíblic. Fins la invasió persa.
Arquitectura
Característiques Generals:
- Pobresa de materials. Materials que porten a la seva degradació. Fan servir el fang, barat i fàcil d’utilitzar. Estalvi econòmic però no és perdurable. La forma f’utilitzar el fang més comuna és pastar el fang amb palla i deixant-lo secar al sol -
tova. També pot ser cuit -> maó. Hi ha una forma de decoració que és vitrificar aquest fang.
El maó té una forma important, la forma planoconvexa. Aquest element el que fa és que reforci el seu paper sustentador. Un altre element que augmenta això és la situació en forma d’espina (opus spicatum). Apareix l’arc i la volta que augmenten l’arc i la volta.
Apareix el petroli en brut (betum), que escalfant dóna una massa viscosa que apareixen com aglutinant per unir aquests maons.
- Domina els elements horitzontals. Són edificis que necessiten una bona fonamentació. Aquesta fonamentació tenen una altra funcionalitat: protegir-lo d’inundacions.
- Introducció de l’arc de mig punt i la volta de canó. L’arc de mig punt ajuda a distribuir les pressions. A Egipte, s’utilitzaran les estructures adintellades o arquitravades. La volta de canó és la prolongació de l’arc de mig punt.
- No hi ha testimoni de la utilització de columnes com element sustentador. Comencen a aparèixer en època persa.
URBANISME
L’estructuració del territori es basen molt en l’existència de ciutats. Hi ha poca informació de com eren aquestes ciutats. Els materials constructius no faciliten la conservació. Són ciutats poc conegudes. Sabem per les fons escrites que eren importants pel seu volum. Ur, en la seva màxima expansió, hi havia uns 30.000 habitants. Resultats arqueològics pocs significatius. Leonard Woolley (1880-1960) va excavar la ciutat d’Ur -> emmurallada i carrers amb una forma laberíntica. Sabem de l’existència de barris separats per grans avingudes. Presència de l’aigua, derivada a través de canals dels rius Tigris i Èufrates. No eren ciutats molt allunyades del riu.
Fonts escrites que ens apropen a les ciutats. Herodot fa una descripció de Babilònia. És una font molt important per les dades que dóna. S’ha pogut fer una reconstrucció hipotètica. Existència de muralles, àmbit de muralla que incloïa parts de camps en cas de setge(dintre de la muralla). Zona de temples, amb zigurats. Ciutadella militar.
Existència d’alguns plànols, de tauletes de fang
Plànol de Nippur , Universitat de Pensilvània.
Trobada al 1851 per Layard. Es veu una part de la ciutat de Nippur. S’hi pot veure la presència d’una muralla i de canals, que distribueixen l’aigua. Dues zones de temples, una amb una zona enjardinada. Existència de moltes portes a la ciutat. En el cas de Babilònia, sabem que hi havia 100 portes.
▲
▲
▲ Porta d’Ishtar. Museu de Pèrgam, Berlín.
Decorada amb animals simbòlics que tenen com objectiu protegir la ciutat a nivell espiritual.
ARQUITECTURA DOMÈSTICA
Tenim poca informació pel material periple. Eren arquitectures planes, que creixen en horitzontal, no en vertical. Parets de maó i sostres amb encanyissat- > bigues de fusta que es reforçaven amb
Podien tenir dos nivells de muralles, que am ida que s’aproximen a l’interior van augmentant d’alçada. L’altre element clau d’aquesta arquitectura és la disposició al públic, presenten un clar aïllament de la població.
▲
El temple d’Hafaya és el primer documentat amb maó convexa i opus spicatum.
Com a tercer exemple o pas evolu�u, observem el temple Blanc d’Uruk, anomenat així per la capa de calç, i la guanyança en ver�calitat.
Aquest temple és considerat el pas previ als ziggurats, i presenta clarament la intenció d’impressionar a l’ull humà, buscant el respecte.
Període Neo-sumeri, 2112 – 2095 aC.
L’exemple és el Zigurat d’Ur , un dels exemples de temple ja fixat. Buscant la ver�calitat en comptes d’horitzontalitat. Guanya respecte a la sensació de for�ficació. Un altre element és el desproveint d’edificis annexes
Els pa�s a través dels quals ‘s’ar�culen s’anomenen TEMENOS. Presenta la separació de la part de palau i les parts dels magatzems. S’han documentat uns 35 ziggurats per 25 ciutats mesopotàmiques. Hi ha intents de catalogació dels edificis, un dels dels que s’ha acceptat és el proposat per Parrot:
1)Tipologia rectangular amb accessos mitjançant escales.
2)De planta quadrada i accessos amb rampes. Sovint a la zona nord mesopotàmica.
Combinats, tant planta quadrada com rectangular, els pisos interiors amb escales i rampes als superiors. Es l’exemple babilónic.
Santuaris amb terrasses altes.
El que no s’ha documentat es la seva funció exacta. Principalment ens en parla Herodot com a casa de la divinitat. Descrivint el zigurat de Babilonia. Explica que a les parts superiors hi ha un llit i una taula per fer la funció pel Deu.
Un altre historiador an�c és Diodor Sículo, afirma que són observatoris colars, amb un culte lligat als cicles astrals. Estrabó del s.I aC, afirma que tenen una funció funerària, possiblement perquè ho relaciona amb les piràmides esglaonades. Per semblances tècniques.
La visió de les piràmides es veu molt influenciada per l’an�c testament i el mite de la torre de Babel. Això fonamenta d’interpretació com a real casa del Deu en canvi els d’arran de terra són anomenats temples d’aparició.
Se’n observen molt pocs, el d’Ur va ser reconstruït al 12970, el primer pis i part del segon buscant l’original per protegir l’espai intern. Aixecat pel rey Ur-Namu. Les fonts anomenen el zigurat ETEMENNIGURU.
Dedicat ala deessa de la Luna, Namar. Indicis que als inicis tot estava reves�t de ceràmica vidriada roja. No se sap el nombre de pisos concret.
Zigurat de Babilonia , descrit per Heródot.
Nomes s’entenen part dels fonaments, s’associa a la torre de Babel. Va ser construït i desconstruit en diverses ocasions. L’úl�ma reconstrucció és de NABOCODONOSOR II, amb reves�ment de maons vidrats blaus uniformes. Tenia 7 pisos d’alçada, i feia 91 m de costat sent un cub.
Aquestes estructures s’abandonen en època babilònica, tornant a la �pologia templària anterior d’època Acadia o Sumeria. Tambe es recuperen els magatzems i habitacions dels voltants. Es dona més importància a les façanes i ja no te lloc el gir de colze.
Temple d’Ishtar , Ki�um.
PALAUS
És l’espai que te per funció la cort del rei, és la casa del rei i del seu seguici. Són espais complexes amb diverses funcions. Una dedicada a audiència i altres mes priva�ves, i en tercer lloc l’espai administra�u, d’arxius o biblioteques.
A diferencia dels zigurats predomina l’horitzontalitat, no es busca l’alçada. Dels mes an�cs no en queda res. Van pa�nt igual que els temples remodelacions fins a trobar una forma definida.
▲ Palau A de Kish****. Compost d’un espai cortesà i l’altre més administra�u.
seria la part privada, les habitacions, arxius, etc. També articulat per un pati més petit. L’espai de transició entre els dos espais ve donat per la sala de tron, la sala d’audiències.
Va ser remodelat en etapes posteriors. Una de les remodelacions la va fer Tiglath-Pileser III. Va instroduir un esquema que anomena Bit-Hllani, un model típic de palau assiri que va ser identificat per Wooley. És un model de sala de tron amb un porxo de columnes. Aquesta tipologia es característica de l’arquitectura assíria. Acostumava a tenir dos pisos. L’altre remodelació va ser a la part nord-est del palau, en època de Salmansar III. Va construir un magatzem d’armament que està envolat per un palau. Està construït al voltant de sis patis.
Aquí es comencen a trobar un tipus d’escultura característica, els lamasos. Figures mitològiques que guardaven el palau. Cos de brau o de lleó amb ales i cara humana. Tenien la funció de protegir el palau a nivell màgic. British Museum.
Palau de Dur-Sharrukin (Khorsabad).
Aquest palau va ser construït pel rei Sargon. És una ciutadella formada per tres palaus. Es troba a una zona alta. El palau pròpiament dit està a la part més elevada del complex. Hi ha un conjunt de terrasses que donen idea de monumentalitat. Tot el conjunt s’articula a partir d’un gran pati que distribueix els accessos. Hi ha una part privativa de temples i en les residencies exteriors també trobem temples privatius. Palau de Sinahusur, germà del rei. També hi ha lamasos. En aquest palau s’hi documenta l’esquema Bit-Hllani.
NECRÒPOLIS
A Mesopotàmia, l’arquitectura funerària és molt poc important. Concebien el món de la mort com una cosa negativa, terrorífica, infernal, els hi feia por. Els rituals anaven orientats a perdurar la vida i no a un culte per venerar la mort. No són espais importants a nivell arquitectònic importants. Són recintes funeraris excavats i solen ser un passadís que dóna a diferents estances subterrànies. Tenen valor pels objectes que s’han trobat a dins, l’aixovar funerari.
Les més conegudes són les tombes de la ciutat d’IUr, excavades per Woolley. Són tombes que tenen el ritual de la inhumació, l’enterrament dels difunts. La particularitat d’aquesta necròpolis es que es van trobar 1.800 enterraments dels quals es van poder identificar 16 com a membres de la reialesa. Es va veure que aquests monarques s’enterraven juntament amb el seu seguici, amb la idea de que l’havien de acompanayr (sembla que voluntàriament) al més enllà. Més tard, van ser reemplaçats per unes figuretes que feien la funció del seguici. No van trobar els cadàvers dels monarques. Es pensa que va ser a causa d’algun saqueig. Sembla ser que no és cert. Es creu que té a veure amb un ritual de resurrecció. La forma d’abocar aquesta resurrecció era treure el cadàver de la porta. Sembla ser que no es feia per la porta principal, que està segellada, sinó que es feia a partir d’un pou.
▲ Tomba de la reina Puabi o Subad.
L’art a Mesopotàmia. Arts plàstiques.
ESCULTURA
La majoria d’escultures estan fetes amb fang, el material més important a l’hora d’elaborar aquestes figures. També trobarem figures fetes amb pedra, material molt poc utilitzat a Mesopotàmia. No seran figures de grans dimensions. Aquesta pedra era fàcil de comerciar, ja que les figures eren petites. Es feia servir la pedra calcària, el marbre, l’alabastre.
El fang era el més important. S’incrustaven pedres i petxines. La que tenia més valor era el lapislàtzuli, d’un color fosc. Aquest fang es treballava amb la tècnica del pastillatge, que era l’aplic de part de l’escultura modelades a part, com el nas, les celles, etc. Es treballaven a part i després s’incrustava al bloc que dominava l’escultura.
Hi havia un gran volum d’obres fets en bronze. Ens han arribat poques mostres perquè és un material reutilitzable.
Temes: predomina la figura humana. Veurem que l’home es representa com una forma de relacionar-se amb la divinitat. Apareixen poques estatuetes de la divinitat. Apareix l’escultura del creient, amb una posició de pregària. Les estàtues representaven el creien en una actitud de pregària. Tenien una funció màgica d’estar pregant per un individu com si ho estigués fent ell. A Mesopotàmia no hi havia una preocupació del cànon de les figures. Priva la part més simbòlica i no la part més naturalista. Els interesa la funció màgica d’aquella imatge. Són estàtues soles, d’un sol personatge. No trobem grups escultòrics.
També apareixerà sovint la representació d’animals que simbolitzen un ventall de possibilitats. Moltes vegades són animals domèstics i d’altres poden representar divinitats. Trobem també els híbrids, composats per parts de diferents animals.
Hi ha dos tipus: Exempta / Relleus. Escultura que està en un suport pla. Decora una part de l’edifici.
PERÍODE ACCADA I SUMERI
Les estàtues representaven el creien en una actitud de pregària. Tenien una funció màgica d’estar pregant per un individu com si ho estigués fent ell. El retrat no apareix fins època hel·lenística. Funció màgica.
- Corrent abstracte -> tendeix a la geomètrica. Són unes estàtues amb figures cilíndriques, amb una base molt àmplia. Busquen l’estabilitat. Estan fetes de fang i són molt fràgils. Van vestides amb una mena de túnica o de faldó fet amb llana ( kaunake ). En aquesta corrent la decoració de la túnica està feta d’una manera molt geomètrica, que arribava fins els genolls. Mans entrellaçades a l’alçada del pit amb una actitud de pregària. Representació d’uns ulls que tenen una gran superfície. Ells deien que era on hi havia l’expressió. El lapislàtzuli sera la part fosca dels ulls i la part més blanca estava feta amb petxines. Feien servir el betum per enganxar els ulls - Déu Abu , Tell Ashar, Museu d’Iraq (Bagdad). - - - -
amb les escultures dels escribes de la cultura egípcia. Falten les mans en posició de pregària. S’han afegit una sèrie de parts, de color més clar.
- • • • • •
- Etapa de rei Manishtusu. Són estàtues de mides reals que ens han arribat fragmentades. Són estàtues amb una actitud de pregària. Serien estàtues que estarien fetes durant el regnat d’aquest monarca, una moda concreta.
Fragment d’estàtua del rei Manishtusu , Louvre. Feta de diorita amb incrustacions de petxines i lapislàtzuli.
PERÍODE NEOSUMERI
Apareix tipus d’estatua que representen al monarca Gudea. Fetes amb un tipus de pedra (diorita negra) característic que és una pedra extreta d’una pedrera de Magán. (alguns autors la situen a Pakistán, pero no se sap ben bé on era). No vocació per representació realista. El rei Gudea se li atribueixen funcions de pacificació de la zona de Mezopotamia, relacions entre ciutats-estat eren més pacífiques. Aquestes estatuetes van ser fetes per fer que la figura del monarca durés molt temps. Porta un barret que representa la llana. Un altre element seria que està vestit amb una túnica més senzilla que deixa entreveure una de les espatlles i està replegada (la túnica) en un angle. Ulls grossos amb celles que busquen un paral•lelisme amb fulles de palmera. Hi ha com 30 representacions de Gudeas, amb diferències mínimes.
PERÍODE SEMITA
Es té poca documentació perquè Babilònia va quedar força destruïda a nivell arqueòlogic. No se sap si hi havia poca producció o no s’ha conservat. Mari va ser un centre productor d’estatuària exempta. D’aquest període són un tipus d’estàtues que tenen influència de l’etapa anterior.
Hi ha novetats importants, però. La novetat es veu en la preocupació del detall. En el període anterior les estàtues són molt geomètriques, poc detallades. Una altra novetat seria el cànon més esvelt. Estan fetes d’una sola peça.
▲ Estàtua del príncep Istup-Illum de Mari , Tell Hariri-Síria, Museu Fine Arts de Boston.
Aquí hi ha un detallisme en la barba, en els plecs de la roba, etc.
▲
▲ Estàtua del príncep Idi-Illum de Mari , Tell Hariri-Síria, Louvre.
No es conserva el cap. Preocupació pel detallisme en la barba i en els plecs de la roba.
▲
▲
▲ Estàtua de la deessa del vas que flueix , Tell Hariri-Síria. Una mica peculiar. Es tracta d’una deessa -> Porta una tiara amb ornamenta. Molt poc realista. Feta amb pedra calcària. Dóna una estètica que sembla que estigui modelada amb fang. Això ens marca que és una estàtua bastant arcaica i la importància estètica que té l’escultura. Conducte dintre de la peça per on raja l’aigua -> simbologia de la fertilitat.
D’aquesta etapa hi ha una altra vessant que seria la representació d’animals, tractats d’una forma molt més realista. Funció protectora. Freqüents trobar-les en bronze, però és un material reciclable i ens han arribat poques peces.
▲ Estàtua d’un lleó guardià, Tell Harmal-Síria.
Fet amb terracota.
▲
▲
▲ Estàtua d’un gos , Louvre.
Bronze. El gos representa la fidelitat.
PERÍODE ASSIRI
Plaqueta de Dudu - Lagash, Tell Al-Hiba – Iraqu, Louvre. Feta amb petroli sec. 25 cm d’alçada. No està conservada sencera. Representa un personatge amb la mateixa estètica que l’anterior. El personatge (sacerdot, a la part dreta) està oferint un sacrifici (vedell) a la divinitat, representada al a part superior, que és Imdugud -> àguila amb cap de lleó. És una divinitat protectora. Escena votiva
Les esteles -> cos rectangular amb un acabament semicircular. Representen gestes dels monarques. Són monument commemoratius, històrics. Tenen com objectiu recordar una victòria (similar a l’arc de triomf romà).
Estela dels voltors , Lagash, Tell Al-Hiba – Iraq, Louvre.Molt fragmentada. Es representa el triomf d’una campanya militar de la ciutat de Lagash contra Umma. Té dos cares. Anvers -> tenim el rei que sosté amb la mà una xarxa on conté els enemics vençuts. Una escena representa unes divinitats, que l’han ajudat. Sabem que són divinitats pels rajos que surten de les espatlles i per la cornamenta (al costat de la figura gran).
Revers -> dividida en quatre registres. És una escena descriptiva. A d’alt de tot hi ha el rei que avança amb els soldats, i a l’extrem dret apareixen els enemics vençuts. A l segon registre es veu al rei en una carro que segueix els enemics que fugen. Aquests carros solen estar conduits per un tipus d’animal que és una mena d’ase, els onagres. El tercer registre s’ha interpretat com una cerimònia al difunts que han mort al camp de batalla, com una mena d’homenatge. L’últim registre està molt mutilat, però es veu una mà amb una llança. No hi ha interpretacions.
Estela de Naram-Sin , Susa (Iran), Louvre. Gres rosat. Representa el rei Naram Sin -> va patir durant el reu regnat una sèrie de revoltes a les ciutats estats sota el seu domini. No està clar si va ser una revolta generalitzada o són revoltes que es van produir al llarg del temps. El que va fer va ser vèncer aquestes revoltes. Aquest rei també va expansionar el seu imperi per la zona mesipotàmica. Estem davant d’un rei poderós, victoriós, expansionista. En aquesta estela veiem un rei victoriós, amb un casc amb cornamenta. És tan fort que s’equipara amb els déus, els que l’han ajudat a vèncer. Els déus han quedat reduïts en símbols. La resta de personatges són soldats derrotats. L’escena està tota representada de forma conjunta, s’han anul·lat els registres. Voluntat més naturalista. L’estètica dels personatges és més real en quant als moviments i la musculatura.
Estela d’Ur-Namu , Museu de la Universitat de Pensilvania.
No es conserva en la seva totalitat. Es troba en un context d’un recinte sagrat al temple d’Ur. El rei es troba representat al registre superior amb una sèrie de divinitats. El fris més ben conservat és el segon nivell. Aquí s’ha interpretat com que el rei està en una cerimònia davant de les divinitats. Els altres registres semblen abocar el procés de construcció d’un temple, molt semblant a la Plaqueta d’Ur-Nina. Estem davant d’una estela que vol commemorar la construcció d’un temple per aquest monarca.
Estela o Codi de Hammurabi , Susa (Iran), Louvre. 2’25 metres. Es qüestiona si és un codi de lleis o el testament del rei. Ens interessa la part superior. Trobem a Hammurabi a l’esquerre davant de la divinitat, Samash, que és el déu de la justícia, que li està dictant el codi de lleis. Porta una tiara amb cornamenta i li surten uns rajos de foc per les espatlles. És una peça que es va trobar a Susa i es té constància de que va ser robada pels habitants de Susa en un atac a Babilònia.
ETAPA ASSIRIA
També hi ha producció de relleu en pedra per l’abundància de pedra a Síria. Tenen poca estatuària exempta. Es comença a diferenciar el món terrenal del món de les divinitats. Fins ara hem vist que quan parlem d’un déu apareix al mateix nivell que les divinitats. Ara aquests temes es comencen a separar. Trobarem escenes de caça o de guerra, temes molt més terrenals dels monarques. Hi ha una voluntat de representar les gestes dels reis, com una crònica. S’incrementa l’aspecte naturalista o realista. Guanyarà pes la preocupació pel detall, per aspectes secundaris de l’obra, com la musculatura o els plecs de la roba.
Continuïtat d’un dels tipus : les esteles. Tenen un aspecte rectangular a la part inferior i un acabat semicircular a la part superior. Són unes peces poc originals perquè és un model que serà repetitiu. La figura del monarca es representarà en grans dimensions. A la part superior hi ha la representació simbòlica de les divinitats. El rei ja no es troba encarat a la divinitat, sinó que la divinitat ha passat a ser un símbol. S’utilitza la llei de la frontalitat per representar el monarca. L’aspectiva vol dir que la forma de representar les parts del cos es fa a partir de l’aspecte més reconeixible de l’objecte. Aquets reis també porten els atributs centrals: ceptre o vara de mesurar.
▲. ▲ ▲ ▲ ▲
importància als detalls. Lamasos. Escena del Rei amb el lleó (Louvre) -> representació de 5 metres d’alt. La manera de representar és molt arcaica, molt semblant a les esteles. L’interessant és el tema, que representa aquest príncep dominant el lleó que s’interpreta l’ordre contra el caos. És un tema que passarà a l’art clàssic i d’aquest a l’art medieval. És el tema de Despostas Teron , que representa l’imatge d’un heroi que lluita contra les feres i les domina.
Relleus del Palau d’Assurvanipal a Nínive****. British Museum.
Palau del sud est de Nínive. S’interpreta que va ser fet per dos tallers, que es portarien uns 15 anys de diferencies. El més antic se l’identifica perquè dóna un visió més panoràmica dels fets. L’altre, és més detallista. Del taller més antic es representen unes escenes militars de Nínive contra Elam. El taller més modern treballa un relleu d’una segona campanya contra Elam i els relleus d’escenes de caça de lleons. Són relleus que arriba a una gran qualitat, bastant realistes. Hi ha un gran realisme en la representació de la musculatura, del pelatge dels animals.
GLÍPTICA
Molt difícil d’esbrinar les èpoques que van ser fetes aquestes èpoques. S’utilitzen els temes per classificar les etapes. És un aspecte poc tractat i complicat.
Són segells cilíndrics que apareixen a partir del tercer mil·lenni i serveixen per sellejar diferents coses. Servien per certificar documents. Trencar el segell volia dir que allò s’havia obert sense permís. Relleu en negatiu. Fets amb pedres amb certa duresa. Podien ser portats com un penjoll. Podria ser de diferents pedres precioses o d’os o ivori (marfil). Té una alçada de 3-6 cm.
Les temàtiques que apareixen són variades. El més freqüent són els temes religiosos, escenes mitològiques. També escenes d’herois enfrontant-se contra animals. Altres són més simples, amb decoració geomètrica. Cap a l’etapa final, assíria, apareixen també combats, escenes de guerra semblants a les del relleu.
- Estil del brocat -> un dels més antics, d’època sumèria. S’identifica perquè hi ha una preocupació de que cap part de la plaqueta quedi buida.
- (^) Bandes figurades -> fris corregut, en aquest cas d’animals contraposats.
- Època casita -> dóna més importància al text escrit.
▲ Segell de l’escriva Adda****. British Museum. Època acadia. 8 cm d’alçada. Celebració de l’any nou. Figuració esquemàtica i poc detallista. Els deus s’identifiquen amb el barret. A l’esquerra es representa el déu de la guerra. A la dreta tenim Ishtar, la deessa de la vegetació. A la part inferior trobem Shamash, que apareix entre muntanyes.
LA PINTURA I CERÀMICA VIDRIADA
Poc conegut perquè hi ha poques restes conservades. La podriem trobar a la deocració d’alguns relleus i a la decoració de les estances amb pintura. Els primers moments que es troben restes de pintures al segle XVIII aC.
Es feia servir la tècnica al fresc. Fetes amb un punxó i perfilat amb negre. Un cop fet això, era omplert amb un color, tractat de forma plana. La paleta de colors era molt reduïda que en molts casos il·lumina un sol color, aspecte de monocromia. Els colors que s’utilitzen són els ocres, els vermells, el verd i el blau. Aquesta pintura al fresc també permetia fer detalls quan la pintura estava seca.
La pintura és un recurs de cost menor, però la temàtica és paral·lela als relleus.
▲
Escena d’un sacrifici ritual , Mari, segle XVIII aC. Louvre.
Un de les primeres mostres. Longitud 1’35 metres. És una escena que s’ha interpretat com uns personatges que estan portant un bou a un sacrifici ritual.
▲
▲
▲
▲
▲ Gran panel del palau de Mari. Louvre.(157-161)2’5 m de longitud. És una escena que es presenta de forma simètrica. Tenim una escena central emmarcada per dos rectangles que tota la decoració del voltant és simètrica.
Es veu una sèrie de divinitats que les tenim identificades amb uns barrets amb una cornamenta que estan investint a Zimrilin. Una d’aquestes divinitats s’ha interpretat com Ishtar, la que trepitja un llop. A la part inferior apareixen dos divinitats amb un barret amb cornamenta que porten uns vasos que manen aigua. Al voltant d’aquest panell hi ha dos arbres a cada cantó, que fan de marc a una superposició d’una mena d’esfinx, de toros i lleons alats. Als extrems també hi ha dues divinitats amb una actitud d’ofrena. En la palmera s’hi poden observar els dàtils i un ocell que aixeca el vol. A l’altra banda es suposa que hi hauria el mateix, ja que s’ha perdut.
Aquesta escena té dues interpretacions. Una és la de Parrot que l’interpreta com la representació del paradís terrenal. Un altre autor, Moortgat, diu que és la visió simbòlica del cosmos. Ell interpreta que les divinitats serien el món celestial, el món dels déus; els homes serien el món terrenal, i els híbrids serien el món de les forces infernals.
Hi ha un altre moment d’esplendor de la pintura, d’època assíria.
Palau de Sargon II a Khorsabad , Louvre.
Domina el color blau. Tot indica que la sala de tron estaria decorada amb aquest fris repetit. Hi ha una part baixa amb uns motius bastants freqüents que alterna figures geomètriques (roselles) alternats amb figures mitològiques (genis alats). Al mig trobaríem una figura geomètrica que representen uns bous enfrontats.
L’escena més important representa la divinitat que està investint un rei que està acompanyat d’un funcionari. El déu l’atorga el poder terrenal.
