¡Descarga ARTICLE MEDIACIÓ y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
1. INTRODUCCIÓ
Aquest article pretén aprofundir en els orígens i l’evolució del concepte de mediació. Per a això realitza un recorregut pels orígens històrics i culturals del conflicte i de les formes de resoldre-ho en la societat així com del concepte de mediació i de mediador.
2. EL CONFLICTE I LA MEDIACIÓ
2.1.Introducció
La mediació apareix quan existeixen dues o més persones que tenen un conflicte i que, després d'intentar solucionar-ho per elles mateixes i no quedar satisfetes amb el resultat obtingut, decideixen acudir a un tercer perquè els ajudi a intentar solucionar-ho. El conflicte és per tant un element essencial de la mediació. El conflicte no és bo o dolent en si mateix, és alguna cosa innata a la condició humana i a les relacions interpersonals. Els homes han intentat organitzar les seves relacions socials des que es reuneixen per viure en societat i en relacionar-se els éssers humans que coincideixen en una societat, sorgeix el conflicte L'ésser humà és conflictiu per naturalesa i això fa que miri pel seu propi interès per sobre de qualsevol cosa sense tenir en compte l’interès dels altres o el bé comú.
2.2.Evolució històrica de la resolució de conflictes en les societats
Per intentar resoldre les controvèrsies entre els éssers humans s'han establert al llarg de la història diferents sistemes de resolució de conflictes, sent el sistema judicial el més acceptat en l'actualitat per ser el més democràtic.
Otero distingeix tres grans moments l’evolució històrica de la resolucion dels conflictes, un primer moment inicial en el qual trobem en les cultures la figura d'un tercer amb autoritat reconeguda per resoldre els conflictes entre particulars, un segon moment en el qual van existir diferents fòrums als quals acudir demanant justícia, i un tercer en el qual apareix el poder judicial institucionalitzat.
2.3.Evolució històrica de la mediació com a mètode de resolució de conflictes en les societats
No es pot datar de forma precisa l'inici de la mediació com a forma alternativa a la via judicial. Al llarg de la història trobem l’aparició i utilització de mètodes alternatius de resolució de conflictes com la conciliació, l'arbitratge i la mediació, per diferents causes com la pèrdua de confiança de les persones en el sistema judicial, la sobresaturació del mateix, el buscar decisions concordes amb les necessitats dels participants, el desig d’apropament personal i social amb la figura decisòria, etc. En l'Edat Moderna, la justícia entre els Estats només es podia acordar a través dels bons oficis, l'arbitratge i la mediació. Segons la doctrina, és posteriorment, a mitjans del segle XX, el moment en el qual podem dir que apareix la mediació que s'aplica professionalment en l'actualitat. Però l'antecedent més destacat és la Convenció de l'Hagi de 18 d'octubre de 1907 sobre solució de controvèrsies internacionals. Amb aquesta normativa s'inicia el reconeixement de l'arbitratge i de la mediació jurídica com a mitjans no jurisdiccionals de resolució de conflictes. Geogràficament, la mediació com a mitjà de solució de conflictes apareix gairebé simultàniamente en alguns llocs d'Europa, Llatinoamérica i Estats Units de Nordamèrica. L'origen dels anomenats mètodes de resolució alternativa de conflictes (RAC) es dóna en la dècada dels setanta del segle passat. Les RAC sorgeixen com a mecanismes que intenten resoldre disputes al marge dels tribunals, o mitjançant mitjans no judicials. Les característiques d'aquestes RAC són que constitueixen un intent de trobar fórmules per mantenir la posició intermèdia entre les parts, que són vies menys formals que el procés judicial i que fomenten la major participació de les parts en el mètode de solució del conflicte, la qual cosa implica un major compromís de les mateixes en l’aceptació, compliment i execució de la solució.
2.4. La Figura del mediador
La figura del mediador en tots els casos persegueix una doble funció, substituir al jutge i evitar sancions imposades per un poder extern i llunyà
3.3.Definicions doctrinals de la mediació
A partir de 17 definicions, PUY classifica les imatges de la mediació en dos tipus de fórmules estàndard, un model de definicions doctrinals descriptives i un altre model de definicions doctrinals que van més enllà del descriptiu. Les definicions doctrinals descriptives responen a les visions jurídiques positivistes i formalistes. La definició es pot resumir en «la mediació és un procediment que resol un conflicte entre dos amb un acord just i legal, obtingut d'un diàleg mantingut de forma voluntària, i moderat per un mediador imparcial i neutral, proveït d'autoritat moral i privat de potestat coercitiva». L'altre model és el pertanyent a les visions jurídiques realistes que defineix la mediació com un procés transformador de comunicació circular que col·loca a les persones descentrades en el seu centre i ordena el fluir dels conflictes que els enfronta a la troballa de la mateixa cosa justa, evitant la recaiguda en l'espiral de la venjança»
3.4.Definicions usuals de la mediació
Pel que fa a les definicions usuals de la mediació, PUY explica que hi ha hagut una gran l’evolució de l'ús vulgar de la paraula mediació en la llengua espanyona i conclou que en el llenguatge castellà bàsic usual actual la mediació és «acció i efecte d'intervenir, de posar-se enmig de dos o més que negocien o renyeixen o contenen pel seu, procurant reconciliar-los i unir-los en amistat».
3.5.Definició etimològica de la mediació
PUY realitza un anàlisi en el qual afirma que mediació és una paraula que arriba a totes les llengües romanços occidentals a través del llatí. La religió cristiana compta amb molts personatges que han exercit de mediadors entre l'home i Déu. El més important d'ells és el Senyor Jesús, però hi ha uns altres d'immensa importància com la Verge Maria.
3.6.Conclusions
Queda clara la dificultat per trobar una definició universal sobre què és mediació. Una possible definició de mediació seia un procés en el qual dues parts, els intervinguts, que tenen conflictes puntuals, acudeixen voluntàriament sol·licitant que un tercer imparcial i neutral, el mediador, els ajudi a apropiar-se activa i responsablement dels seus conflictes per saber gestionar-los eficaçment. La mediació es converteix en una negociació cooperativa, promou una solució en la qual les parts implicades guanyen o obtenen un benefici i no només un d'elles. Un dels principis constituents de la mediació, és el de la voluntarietat. Aquest procés professional no funciona adequadament si una o ambdues parts acudeixen i/o romanen forçosament en el mateix. També és important mantenir un dels objectius fonamentals de la mediació, com és el de la prevenció de la violència.
4. MEDIACIÓ FAMILIAR PER SEPARACIÓ, DIVORCI O NUL·LITAT
MATRIMONIAL I SEPARACIÓ DE PARELLES DE FET
La mediació familiar ve desenvolupant-se al món occidental des de la dècada dels seixanta, començant a Estats Units i en els països anglosaxons (Anglaterra, Canadà) passant posteriorment a la resta del continent americà i a Europa. En realitat la mediació s'aplicava ja en les primitives cultures orientals. Les primeres experiències de mediació familiar van aparèixer a Espanya a la segona part de la dècada dels vuitanta, i es va implantar i difondre durant els noranta. Acttualment ens trobem en un moment d'intent de generalització del seu ús a través de la seva regulació legal mitjançant lleis autonòmiques de mediació familiar. Les comunitats Autònomes pioneres en l’aplicació de programes de mediació familiar van ser Catalunya i Galícia. Les diferents lleis de mediació familiar són una prova de l'avanç que s’està produïnt en la implantació de la cultura de la mediació a Espanya. Catalunya va ser la primera regió on es es va regular la mediació familiar (Llei 1/2001 de Catalunya). Altres comunitats la van seguir. Diverses d'aquestes Comunitats Autònomes posseeixen ja Reglament de Mediació Familiar, entre elles Catalunya S'està treballant en l’elaboració d'una llei de mediació familiar estatal que unifiqui els fonaments i aspectes bàsics d'aquesta activitat professional.
La mediació familiar engloba diversos tipus de mediació depenent de quins siguin els seus integrants. La més coneguda és la mediació familiar per separació i divorci, però a més trobem la mediació intergeneracional entre pares i fills, la mediació entre germans per organitzar la cura dels pares i la mediació en empreses familiars.
