ARTICLE PALET, Apuntes de Historia del Arte

¡Descarga ARTICLE PALET y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

HISTORIA ANTIGA DE CATALUNY A

EGARA. TERRASSA

DISCURSOS LTiIXxlT8 d LA

"REALACADEMIADE BUENASLETRAS DE BARCELONA"

an la rcocpmo pnbliu de

D. JOSEPH SOLER Y PALET

EL DIA 17 DE JUNY DE 1906

BARCELONA

IMPREMPTA D E LA CASA PROVINCIAL D E CARITAT OdaREB DE HORTAIGGRE, BOM. 5 1906

HISTORIA A N T I G A DE CATALUWVA

EGARA. TERRASSA

DISCU RSOS

LLLorTS A LA

"REAL ACADEMIADE BUENASLETRASDE BARCELONA" en Ii reaipnio publica da

D. JOSEPH SOLER Y PALET

EL D ~ A 17 DE JUNY DE 1906

BARCELONA

IMPREMPTA DE LA CASA PROVINCIAL D E CARITAT C A R R E R DE XONTdLBGnE, ROIL. 5 1906

C O N T R I B U C I ~ L A

H I S T O R I A A N T I G A DE C A T A L U N Y A

E G A R A. T E R R A S S A

ocupat avaus p3r un literat insigne, per un eutés catedrátich, per un verdader erudit, c o g realment fou tot 8x6, D. Joseph

Ramón de Luanco, que inalhauradament va dexariios al ressar ,

en son Rectorat d'aquesta Universitat, y '1 qui ara fa poch aca- bem de perdre pera seinpre, ab gran sentiment de 1'Espanya literaria. Mes, ja que la casualitat ha volgut que jo '1 soststituhís, cal péndresho com un altre de sos capritxos. Empr6, cal tambB no esser oblidadis ab els autecessors- que tant treballaren pera

aplanarnos el camí & n' els:neófits; y '1 Sr. Luanco, qui ab tot y

110 haber uascut aqui, S' haviaafanyat, ab Bxit, á contribuhir al esplendor de lea nostres institucions antigues y modernes y de llurs grans homes que les fercn glorioses, y iiiolt especialment al lluhimeiit d' aquesta il-lustre Corporació, b6. merex que son modest sucessor recordi avuy en ella les obres literaries degudes á son singular ingeni. Sols el catálech de les matexes, donara prou idea del treball cientifichy literari del que fou zelós IVumerari d' aquesta Real Academia, A la que sovint hi aporta les primicies de sa erudita cullita, com es veu ab la llista de sa producció literaria,'qne anoto (1). (^)..

s ~ i m o nLuli (Raimundo Lulio] conaiderado como alquimista. Discurso de recepcibn en la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Bar- celona Imp. Jepus Roviralta, 1870. Estudio de un tomo de los siglos XIV y xv. de la Biblioteca Nacional, que contiene entre otras obras la siguiente: Incipit lractatus contra alcaimislas, editas eo cornpositus per fratrem Bernardum Slrucci monachos et Qbbas mo. nasteri Sancti Benedicti didcessis Gerundensis etc. (colofon: 15 febrero 1404). ..Un libro mas para el catblogo de los escritores catalanes. Barcelona. Imp. Jepus, 1880. Memoria Leida en la Renl Academia de Buenas Letras de Barcelona, en la sesi6n del 9 de junio de 18%1. .Estudio de un volumen de In Biblioteca provincial Universitaria, publicado en el tomo I V de las memorias de dicha .Academia y conteniendo u n Traclat de la purilieacid dels set metalls de va- rios y dlffe~entsAutors graves ab gran cuidado recullits per ...apolicori, fet en la ciutat de Barcelona lo any 1703. Su autor Frnncesch Borrell.. ~Compeiidiode las lecturas de quimica general, explicadas en la Unl- versidad de Barcelonao. l.*edicibn. Imp. Jepus Barcelona, lti77; y 2.' edi. cibn. Imp. Ullastres, id. 1881. .Otro libro catalan deseonocido~..Barcelonn. Imp. Jepus, 1886.

.. (^) --

Y entro ja en materia, no sense desconfiar denles molt fe- bles forses, ab tant més motiu, en quant vaig á mostrarles dius d' una Corporació que si bé al constituhirse va atlomenarse, a b cert fonament, Academia dels Desconfiats (l), ab tot y figurarhi noms conegiits y prestigiosos, pogue ben bé desar aquella denoininació per la que encara avuy ostenta, quan al comencar la segona meytat delsigle xv~ri,el Dlarqubs de Llió, en Garma, en Caresrnar y altres académichs, li donaren una empentii, erudita, quins efectes sense interrupci6 han perdurat fitis arribar á les obres serioses y apreciades dels que avuy constituhesen aquesta Academia.

Y si malsrat el talent dels que en aquestos setials ens przce-

diren y dels que en ells avuy S' assehuen, .uns y altres han

, anat^ entrant^ desconfiats^ en^ 1'^ esbrinrtment^ dels^ fets^ hist6richs

y en les disquisicions literaries 11163 dificils; si tots els historió-

grafs, especialnlent, han demnuat justificada indulgetlcia avans ~- Estudio del libro anóniino EL Fdnix, atribuido errói~eameiite& Arnaldo d e Vilanova. Estiidio de las obras d e alquimia, de Arriau d e Vilanova. Entiidlo sobre el abuso de neologismos e n el habla castellana. Fhtiidio d e IIII autor anóninio baicelon4s, que escribió algo tocante B l a famosa piedra filosofal. Estudio sobre u n titulado .Libro del candado^. Est,os cinco, estudios Fueron leldos 6 desarrollados ante la Real Academia de Buenas L e t r a s d e Barcelona, desde 1887. .La alquimia e n Espnña Escritos iiikditos, noticias y apuntamientos que pueden servir para la historia dc los adeptos espaüoless. Barcelona. Irnp. ' Giró, 1889. ~ B i o g r d i adel Dr. Manuel Sacna y Finillos, catedrktico d e quimie3 or- g&uiea en la Universidad de JIadride. Uarcelona: Imp. Redo'ndo y X u - metra, 189.1. , - #D.^ J u a n^ ~ g e l ly^ sus trabajos^ eientificos.^ :Resiimen^ biogrBfieon.^ Barce. lona. lmp. López Robert, 1897. =Libro d e la ordcn d e Caballeria~,de Rnimiindo ~ulio,'tradncidoenleu- giin castellana, con u n discurso preliminar de 1). J. R. de L., 101. aD Fernando Villamil y Fern&ndez Cueton. 1902. aJovellanos. Postrimerias y recuerdos.. Trabajo leido e n l a ~ e a iAca. demia d e Uuenas Letras de Barcelona y destinado & u n a revista. #Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Manuscritos d e dos lecturas que en ella di6 D. J. R. d e L. sobrc la Mineda en Cataluña y A r a gón, durante el periodo d e los Condes Reyes,-y con documcntos pertinentes originales.. (1) Vegis^ I'exprossiva^ primera^ nota del^ discurs^ d e^ iecepció^ d e^ D,^ An- toni Ellas d e Molins e n aquesta IEeal Academia.

de Mr. DepBret, professor de geologia de la Facultat de Cien- cies de Ly6; que dessota aquel1 plk de S. Pere y en dit torrent.

S' hi Iiau trobat restes del E q u t ~ sSle~zonzs 6 robuslus y del U ~ S U S

spelaius; al cnrrer RIitjA del Passeig de Terrassa, proper al a n - tedit lloeh, quatre pesses denta,ries del l l i p p o p o l a i ~ ~ ~ i sn ~ n j o r ; & l a part oposada d e l a ciutat, ó siga d 1' heretat Aurell; varis res-

tes d' Ijippariota gracile, del Cei'uus :VIatheroni y del Microinerix

El~urensianu.<; y aprop de la masfa Bogunya, no lluny de la po - blaeió, dos metres de defensa del Elephas primigenius 6 mam- iuuth (1). Tan~poch e'; necessari dilucidar, en aquest Iloch, il quina rassa pertenesqueren els primers pobladors de 1' encontrada en que hi cresquh la romana Egara. Res S' ha trobat per aquells indrets que perineti estudiar, per medi de la craneologia, ' grau ericefillich del home del pahis, ab tot y haverhi molt vehi- na una montanya tan interessant coin la de Sant ~ f o r e n sdel

Munt, quiries moltes coxres y baumes, degudament explorades,

oferirien tal volta grans sorpreses y nlgi:ines ensenyances, en. cara que no arribessen i~demostrar e~identmentsi hem sigut arys 6 ihers, 6 fenicis 6 celtes, preocupaci6 constant dels que

s"han cregut cridats it n' aquestes disqnisicions sempre aventu-

rades; ni si forem els de pcr allA, laeetans, layelans, laletans, lae. tgns, leelaizs, lnilalts, lnielans, ltreetans 6 jaeet.tns, 6 si sigue- rem castillans, itans, álans'(2), iglans, ileles 6 jgleles, 6 siga cnsle- lloni, eastellaunos 6 cnslilnni; de quina denominació nn'han per- vingut tantes y tantes controversies y divagacions sobre '1 mot Cnlhnlaurlia 6 Calhnlotzia ó Golhaltiuniu, tema tractat per tots els historiador5 que S' han ocupat de la no'stra Catalunya, per lo qual tampoch tinch el propósit d'inrniscuhirmi. Per senyes. que's sostk per v¿~rishistoriógrnfs quc taut cl mot enslillans com el de criihuliiunus, pr0j.B dels inolts castells quc S' axecaren als cims de les nostres montanyes: exactament la matcxit etimologia que S' aplica & Castilla 6 Castella. Encara com no 'ha sortit. al- gún fantasi¿s hisloriuyre interessat, qde S' hagi proposat lligar

. (1) En ma aMonografla dg la parroqiiia de S. Julia de Altura. capi- tol XVIII; cito raries pesses dentaries d'iin HLpparion proslylum, trobades al mas Cannls, d'aquella parroquia, situada dintre '1 terme de S. Pere dé Terrassit. Y ara. mateix, al obrirse un pou dnvant dela rectoria d ' aytal ex- poble, han rtparegut alguns restes dc defcnses de mammuth, segons l'auto- risat parer del Dr. Cadevall. (2) De i l , caslell; d' aqui Castel,lan8.

aquesta coincidencia pera ferne un argument en pro de la co- munitat d' origen de catalans y castellaris, y tapar la boca dels

quesosos B iiidomablcs de per aci, ab la troballa de que la mes

important comarca catalana, 6 siga '1 VdlBs, (rcgih dels casli- llans),es tant castellana per son origen, com les de Valladolid y

Madrid, y que per lo tant .. tots som d' una matexa rasga.

A1 parlar dels castellans, diu en CortBs y López (l),. que en

temps de Ptolemeu portava aquel1 nom una regih, quins termes y

corografia descriu axis dit geágraf: sels mes oiientals son cls' ceretans; cls ai~setnnsestan junt á aquestos, al seu sol post; 21 la posta dels ausetans, els c~ntellans,y al occident d'aquestos, cls lacetansn. Y afeges en CortBs, que son quatrc les ciutats que Ptolemeu atribuehes als cnstellans: Sabadell, Roca, (Sant Celoui)

Esos2 y Beseda (Montbuy) d' ahont se coligex que '1s caktrllnizr

estaven situats entre '1s rius Congost y Llobregat: axia resulta del innpa de Ptolcnlcu a l p t per en Flórez y alli mates '1s colocá Rui Bamba! Marca va portar els castellnns 5 Olot, Camprodón y SantJoan de les Abadesses, essent axis que eren, ab Ripoll, dels ceretans: Flórez I?o eiicertit al colocar els enstellans, desde Hos-

talrich, pel dessobre del Tordera y Congost, fins it Terrassa, per

ahont confrontaven ab els Incetans, que coineiisaven 5 11au. resa (t." 24, p1.' 33 de la Esp. Saq.): cls que Ptoleineu '11 diu caslellnni, son els igletes 6 iletes de Strabó y els i l a n s de Plicii

escrits erradament itans, quin nom d' ilans els hi queda &e la

' veu hebrea ili, que significa altura, torre y castell, els quals

S' edificaren en lo mes alt de les montnnges, caslelll~nittcmulis

(Virg. 5, Ilib. 3, v. 475) y '1s anomenaven en hebieu ili, de! verb

ili, pujar á l ' a l t u r a , per lo que1 Ggub Sant Isidor (Ilib. 15,

El?ym.. c. 2) y son anotador ArOvalo: cnslrii~nanliqui dice6a)zt

oppidu~nloco ~iltissimo possiluoz, quasi casan2 oltam, ú qcio cas-

tez& dimintilivum. ',. L'opinió^ d'^ en Cortes de que l a^ regi6^ en que hi^ estigub^ en-

clavad%Egara, y en la que h i anh inclós e¡ Vallés, fou 1' ocu-

pada pels eastillans, feki gran cami, ja que '1s historiadors nostres subsegücnts, comen Bofarull (A) (A), '1 P. Fita (3), en Sanpere y

(1) Diccionario histórico de la Eapaña antigua, t 2. (2) Historia critica de Calaluria, t. ].e', pLn 163. (3) rAniiari de ia ASsociació d'excursions catalana,. 1881 plana 449, nota d. -La Egosa de.Tolomeu se trobava en la regió dcls Castcllans. No est&ben prohat que Tarrassa 6 (?) Egarlt s'exclohis de la regió Jaccetana,

.. - ( 1 2 ) -

.d' iguals urnes cineraries: y ax6 unit als carácteis que presen- t e n aqueixos especiments, fa que, despres de fetes les correspo. nents comparacions ab altres similars, pugui creures que 'S trac- ta d' nna necr6polis pre-romana, 4 mon entendre, neolitica; puix examinades les sis olles, úniques que gracies 4 1' il-lustracib y al (^) , zel del diputat provincial Sr. Barata pogueren salvarse inte-

gres y foren per'611 regalades al Museu Arqueolbgich Diocessh

de Vich, y alguns fragments que vaig recollir ab el Sr. 'Palet, resulten altament semblants 4 les propries d' aquel1 periode; per lnmena de la pasta, negrenca y grollera, fetes al torn y mal cuytes, emprb bruuyides per fora, ab incrustacions interiors de mica y arenilla; per sa decoracib geom6trica y ab ondulaeions y collarins, fets ab punxons d' una á cinch puntes; y, per ses ti- piques ycurioses formes. Efectivament: A la cova prehistórica de Segóbriga, des-. crita pel P. Capella (l),a' hi trob& cerámica com aquesta, tin.

guda per neolitica. Per tal també t6 '1 P. Furgús (21, la que bi

ha a l MuseU de Sant. Domingo de la Calzada, procedent de les sepultures de Sant Antbn d' Orihucla, ,y' especialnient un exem- plar del matex gust dels nostres (3). Igualment el Sr. AvilBs, apoyantse ab en Vilanova y Piera, en un llibre molt elogiat pel

P. Fita (4), parla de cerámica neolitica, ab tots els carkcters de

la que 'ns ocupa, trobada á Vilars, Espolla (Girona) é igual 4 la

de Villanova (Italia). A AlcalB de Chisvert, y á Castelnau (Mont.

peller), també n' aparegué de consemblant ( 6 ) ; % CienPohelos, s'hi trobaren varis vasos funeraris d'aquesta mena, estudiats per

en Riafio, en Rada y en Catalina (e), g ab la partic'ularitat de

que alglns d' ells tenen sos dibuxos geométrichs rellensts de guix blanch que ab el foch 6 1' aigua desaparexia, y al Museu de Girona s'hi guarden uns vasos de notable versemblanqa a b els de Terrassa, tant per llurs formes, com per sa pasta y sos dibuxos, no tan acusats emprb com aquestos, y tinguts també per neolitichs per 1' entés arqueblech Sr.Botet y Sisb. Les circunstancies d' adornos geométrichs estriats, cer8- mica ordinaria 15 incineracid parcial que aparexen e n aquexos..

(1) Boletin^ de l a^ Real^ Academia^ de^ la^ Historia,^ t.^ 23. (2) Revista^ Razdn^ y^ Fe!,^ any^ 11,^ nombs.^319 y^ 20. (3) Id., íig. 2.' del nombre 4. (4) B. de la R. A. d e la H. , t. 17, pl. 136. (5) Id., t. 17, pls. 152 y 247. ( 6 ) Id.,^ t.^ 25,^ pl.^ 436.

exemplars, que segons Mn. Gudiol (l), erudit conservador del Museli de Vich, son olles ossuaries proto-históriques d' un pe-

riode quelcom avencat, 6 siga de quan se conexien els metalls;

y les particularitats de que'ls antedits vacios de Cienpozilelos

son atribuhits per aquells autors & 1' etat del coiire, en la que, com diuhen Vilanova y Piera y Kada y Delgado ( a ) , S' caracteri.

sa la cerámica per esser grollera y feta á ma, ab impresionsdi-

gitals y estries anguloscs, 6 ab cert nombro de ratlles y formes

genmétriques, com apunta Zimmcrmann (3) al parlar del bronxo; tot ax6 fa que m' inclini S. tenir 1' esmentada estacib per una manifestacib més del periode robenhausik ó neolitich, si be

de sos derrers temps, y fregantse ja ab 1 ' aparici6 del coure y

del bronzo, que si alguns ne fan dos periodes distints, altres els , confonen en la denominaci6 comú d'etat proto-histórica dels metalls, predecessora de la roman-hisp&nic:a del fcrro. A algú pot extranyar la poca concreció d' aquestes apunta- cions nostres; mes no pas als que, com molts distingits nume- raris de 1' Academia, han estudiat 1 ' historia de les etats pri- mcres del home en els monuments y restes que han anat desco- brintse al passat sigle. Me permeto suposar que S' han conven- qut, com jo matex, de que ben poch es pot aventurar al tractar d' agtals materies, desprBs d' haver plenament observ:~da1' inde- cisi6, quan no la confusi6 que 'S desprén de lesobres de tots els arqueólechs, pacients cultivadors de 12 proto-historia. Si en- tre '1s sabuts; ia discussió perdura; si la llum no S' ha pas fet en-

care, no probam de fer nosaltres, simples ai-notec~rs, altra cosa

que pelites indicacions de llochs y coses. tot repetirit aquexes clares paraules. d' nn entés antropólech estampades després d'un de sos bons y freqüents estudis, d' en Emilc Cartailhac:

Ce yue nous snuons dfi prdhistoriqne laisse dans ulze cornpldle

obscurild la plus grande parlie du pnssk d e l'hunza~zitéet des ci-

vilisntionsprir~itives.~ o u sconnaissotis d peine quelques lignes,

quelques pages d'un gros liure, L'Antropuloyiie, comrne les autres

sciences, ne se sert des découvertes, quepour m i e u z faire sentir

l'inntensitd d e ce que nous est encore ddrobé ( 4 ).

(1) Carta al autor, de 21 de janer 1898. (21 Qeologla y Protohzstorta Ibencas, pl. 510. (31 Ongandel hornbre(traduhitdel alemaní, per E. L. deverneuill), p 256 (4) Les slat~onsde Bruniquel. B E^ Anthropologten,^ plena^^3 del^ uom- bre 14. 1903.

un retaule románich empotrat al Absis y c o ~ p o s tde dos or- dres de ninxos ab petits arcbs; y columnetes de pedra, dins de quines portalades y al seu dessota; S' hi veuhen pintures (l),

atribuhides al sigle x (2), dels Evaiigelistes y del pas del Mar.

Roig que son considerades com de les m6s antigues de Catalu-

nya (3). Uns quants anys avaiis S' haviendescobert tambh pintu-

res hierátiques al ábsis de 1' iglesia de Sant Miquel, companya ',

d' aquella. Son pintures consemblants it les murals del sigle XI,

de hlarmellá, Mur y Angulasters, y altres del sigle xir, de Pe-

dret, Montral y Sant Pere de Caserres, totes de casa nostra; de 1' Abadia de Sesto (sigle X I I I ) (4)) y de 1' iglesia dels Sauts Ap63. tols de Venecia (sigle xii) (S), d' Italia, de Saint Savin (Vienne), Sant Pere de 1'Orouer (Loire) (B), Sant Marti del Fonollar y Sant Andreu de Sureda de Fraiiqa (sigle x ~ i )(7) y les bizanti-

nes del monestir de Sant Schenoudi de la Tebaida (Egipte) (8).

Ademhs S' hi trobi, a Sant Pele de Terrassa, un fragmenl wisigoth de pedra, pcr 1' estil dcl que 'S veLi empotrat en un dels mnntants de la portalada de Santa Maria de Terrassa. Per iiltim, al abril de 1903, va descobrirse al ceinentiri del clos de dites iglesies, un mosáich romá geométrich compost de pedretes quadrades grises, rogeiiques y blanques, y no pas igual, m 1 que hi ha al presbiteri ae Sant Pere, con1 a l g i axis ho ha supo- sat, per creure aquest romk, (9), puix que aquel1 es circular y cru.

cifer y ben bizanti (lo), imitaiit l'opus tesseliatum Ale:candrinum,

corn els de Sant Benigiie, de Dijon, Sant Front, de Perigueux, y

SaiitaMaria, de Nimes, (Fren~,a),.ySant March, devenecia, Sant

Miquel, de Pavia, y Santa Xaria, de Torcello, (Italia) (U), y '

iiovellament trobat Sant Pere, es un opiis tessellalunz quadra-

taric~m, tan rornii com molts dels que 'S ve,huen k les que foren

zarbis romaiies.

(1) Un cas igual al del baptisteri de Sant Pau de Poitiers, Archeologie Franeaise, d' Enlart, t. Lec, pl (^) 127). (2) Naval, Elementos de^ Arqueolqia,^ pl.^ 303. (3) Giidiol,, aNocions d' arqueologia sagrada ca.tslanar, pl. 248. (4) lllcslrasione italiana, (octubre del 1901). (5) Id., id., (28 mars de 1905). (6) Archeologie Fruq~paise,d' Eulart, t. l. e r. pl. 347. (7) 'Notes sobre 1'art relligibs en el Rossellbo, Brutails, pls. 150-3. (8) L a tour du monde (28 maig 1904). (9) Yentallb(P1.1Y2del'Htsl.deTarrasainterrompudadesprBsdelap.220) (10) Rübner, La. Arqueoloyia en Esparia, pl. 274. (11) Eulart, Arqueologla Franpzise, t. l.er, pl. 105.

• -( 16 )-

Cal tamb6 registrar aqui, com A restes antichs que estotjen

aquelles iglesics, els vuyt capitells de les vuyt pilastres que sos- tcnen la cúpula de Sant Rliquel de Terrassa, romans cls dos de Anguls del cimbori inmediacs al iibsis y '1s altres dos. que tenen romp::des llurs fulles d'aehnnlus infcriors pera avenirse al estret di6me~rede ses caiiyeg, wisigoths imitant el corinti '1s dos que aguanten e! centro de les caros de llevant y ponent, y wisigoths derivats de 1' antich compost, ab barbre llibertat, els altres dos dels iinguls propers R l'antiga entrada A ponent del edifici (1).. Un altre capitell rolrá corinti de mbrmol blaiich, es guarda B la Rectoría do Sant Pere, ignorantse sa proc-dencia. Hi ha tam-

bC 6 Sant n'iiquel de Terrassa una caxa de marmol blanch Ilis,

de 10 60 palms de -Ilñrch, 3 d' ampla y 2'50 de profonditat, tin.

guda per bany romá, pel Sr. Puig y Cadafalch ( 2 ),y la, que fins

fa poch servi de pila baptismal & Sant Pere de Terrassa; mes

seguint al P. Navnl (3), podria haver sigut destinada it aytal

objecte, com era costúm en temps de Constanti, per mes que '

P. Vilanuera (4) cren, y jo ab ell, que pogub esser un sepulcre

romit

El Sr. Lampbrez ( 5 ) confirma, en poques paraules l'opinió

del antedit arquitecte, al sentar que '1s capitells de Santa María

son de forma clbsica dcgenerada 6 imitada, excepte algún d' ells

quo 'S misigoth, y '1 Sr. Riaiio, en son Informe sobre dites igle- sies (6), ve b confirmar tambe aytal opini6 al dir que esos capi-

tells son del període de la decadencia y postracib del art romá,

que '1s dos mes xntichs son potser del sigle IV y portats d' &ltra

part, presentant. adornos de iulles, volutes, oves y perles preses

del cliissich empró trastornats y fora de lloch oporkí '1s mbs de

sos elements decoratius: que '1s altres quatre volen reproduhir sens lograrho, formes variades dc capitell compost: y que '1s dos restants, també clássichs y millor treballats, oferexen un tros que 'S quedá sense polir. De dues curiositats arqueoJ6giques de 1' iglesia de Sant Pere

(1) Puig^ y^ Cadnfalch,^ .Notes'^ arquitectbniques^ de les iglesies de^ Sant Pere de Tarrassan, pl. 19. 2 Ob.^ cit.,pls.^39 y^ 40. (3) Elementos de Arqueologla sagrada, pl. 369.

. ( 4 ) Viaje literario 4 las iglesias de Espuria, t. 19. ( 5 ) Historia de la arquilectura cristiana espariola. Extracto de lecciones en el Ateneo de Madrid. (6) Boletln de la Real ~ c a d e m i ade San Fernando ( ~ e s e m b i e 1896):

tex 5 S iglesia de Saint Savinien (Melle-Dcux Sevres) conside-

rantsels del sigle x1(1), h les enxutes de les portes de Sant Isi

dor de Lebn de S época romhnica y k les archivoltcs d' altres

edificis també del sigle X I citats per en Viollet-le Duc (2). He passat lleugerainent sobre aqueixes materias, pera que

puga dedicar tot 1 ' espay possible al estudi de 1' antiga Egara '

fins k sa desa~aricibquasi coincidint ab 1 ' aparicib de 1' actual Terrassa...

Deya '1 P. Llanas, en son discurs de recepcib B n' aquesta

Academia, que la tradició constant d' haver algunes poblacions actuals ocupat sempre 1' hrea de ciutats romanos descrit'es pels antichs gebgrafs 6 historiadors, es criteri se,gur de certesa topo- grkfica, sempre y quan pertenexent + la matexa regié hagen conscrvat el nom primitiu b sols S hager. modificat accideutal- ment, 6 si haventlo cambiat per complert, poden testificar 1' kpo- ca y ocasió en que aquest cambi 'S vcrifiqu&s, Al historiar la vida d' aquexes poblacions, be pot, sense cap recanya, atribu. hirloshi i' historiador quantes noticies eiis ¡legaren els antichs

pertocant A aquelles que ocuparen son seti. Aquestes atinades

paraules del erudii company que ja al Cel mora, m' obren cami dreturer pera entrar g discorrc ab fonament de causa en 1' es- tudi que m' ocupa, puig si fins al s'igle XIII 's conservá adberit

a l poble de Sant Pere proper it Terrassa, ' 1 nom d' Egara, sense

modificació trsnsformadora, mitjatsant el testimoni dels docu- mcnts manuscrits, es veu el cambi 'paulati de nomenclatura que ha anat sofrint aquest ex-poblcdesde que hi tingué sor1 seti la ro- mana y desprbs wisigotha Egara, fins que al desaparexe aquesta famosa ciutat epiacopal, la petita parroquia continuadora en aquel1 sol de la Cstedral y ciutat destruhida, adoptaria á Sant Pere com A Patro de la matexa, en recort sens. dubte del Sant' Patronal que degu6 tenir la Seu misigotha (3); 1% memoriade la qual no volia pas oblidar, desde '1 moment que hi adjuntA '1 nom d' Egara perpetuat com S' ha dit fins al sigle XIII, en que, axis coin als sigles s, XI y XII S' intitulava indistintament alesmentat

(1) Notes d'un rojave *. dans le' Midi. P.^ MerimBe.^ Le^ Monde^ Illustrde, 190i (2) Musro E.~pnriolde aLligi¿edades, t. 7. Rsda y Delgado, qui diu que aytals sigues, no u'sats pels nisigofhs, y que '6 veliuen & Lebn; constituheseo un cas unicli (1) (3) Est,eve de Corbera, Ca(a1uña ilu:trad.r, plana 125, syposa que la Ca. tedral d' Egsra estaria bas 1' adoraci6 desanta hlaria y Sant Pere.

L( 19 )- poble, Egara, Sant Pere d' Egara y Sant Pere de Tcrrassa, allavore's ja adoptá deíinitivameut aquesta denominaci6, perdent

del tot el nom gloriós d' Egara. La preponderancia crexent de

la relativament novella vila d e Teressa, tan vehina d' aquel poble, no sols el priv& de crexe, xuclántseli '1s habitadors de dit lloch, sino que li encomenh llur nom que math mes tart el seu, y li prengub despres e l ~ r i o r u tde Santa Maria, Dignitat que re-

corda la catcgoria eclesi&stica d' aytal iglesia, sotsmetentlo en

aquest ordre, com ha feu en lo judicial, h 1' avuy ciutat terra. ssence que acaba de lograr fins y tot 1' inclusió de Sant Pere de

Terrassa dins de son terme municipal. Lrc que fou ciutat d' Ega-

ra, ja ni poble es. Mudances dels temps. La tradició, donchs, y '1s documents, coin es veurh, atestiguen com á seti indubitable d' Egara, '1 lloch ahont S' asserita 1' ex poble de'Sant Pere de Terrassa. ¿En parlen els gehgrafsk historiadoirs antichs grechsy ro- mans? De tots ells, sols un, Ptolemeu, posa. entre '1s cnslellnni

á Egosa (l),segons S edició francesa de Didot (a), per mes que

en 1' edició Ilittina de Bilibald I'irckheyniero (3) ' S senta que

E q o ~ n es Egelasla 6 Cardona pos1 h o v Crrslellani (4). Empró '

comentarista de 1 ' edició de Paris, en Carles kliiller, preté acla-

rirho .anotant que 1' Epuya es 1 ' Egara que estigué en e1 lloch

avuy dit Tarrassa 6 Terrassa, no gayre lluny del Llobregat (5).

Per el1 1 ' Egosn es en situsincerliis.

En Cortes y López, erudit e iuginyós autor del Diccionario

geog~ú/ico hislórico de la Esl~aña unligu~c, diu, estudiant 1' Espe.

i)ya Ptolemaica de 1' Iphigesis Geograficco (6) que Ptolemeu cita.^.

entre '1s cnsfcllmns 6 ilaus situats entre Vich y Blauresa, la ciu-S tat mediterrhnei d' Egosit, quina arrel, segons en Cortes, es la

paraula grega yurr que vol dir lema. Y en essent aqui, entra

aquex autor en una série de consideracions y deduccions que (^).. si podcn f e r la delicia dels etimologistes y dels aficionats á la

(1) BIS 17.10' y 41.55'. (2) - üeogruphicao cnorrationis (1883, t 1; plana 192). (3) Geographie n a u d i i Plolomaoi (1652). (4) Taiila^ 4;^ als^17 20'^ y^ 41.56'. (6) aEpuya^ sic^ XZ@m^ arg.^ cod.^ lat.^ 4803;^ Epya^ cctcri. Endcm est ~ E g a r a ,municipium Flavium, quod secuiidum tiliilus n.o3 4494 el. 4495 stetit ~ i nloco Tarrasa ve1 Terrasa dicto, & ~ u b r i k t ofluvio haud longe dissito, ubi Dnunc, liühner, p. 698 teste duse iidiiule christiarise supersunt.. (ti) T. 1. plana 194.