¡Descarga Assaig 2 Rosseau y más Tesinas en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
Queralt Tardio Bosch Data: 09/05/ Universitat de Girona Facultat de Dret Professor: Antonio Gomez Villar Teoria Política Pràctica 1: Assaig 2 ‘’ Discurso sobre el origen y los fundamentos de la desigualdad entre los hombres’’ de Jean-Jacques Rosseau.
Descriu la relació establerta per J. Rousseau entre l'origen de la desigualtat i el procés històric de socialització-civilització.
Introducció Aquest cèlebre assaig filosòfic de Jean-Jacques Rousseau, el títol complet és Discurs sobre l'origen i els fonaments de la desigualtat entre els homes (1755), constitueix una de les peces mestres de la literatura política moderna. Rousseau va establir en aquesta obra les bases de la seva doctrina política i social amb l'afirmació que tots els mals, les misèries i les altres aberracions que originen les desigualtats humanes tenen la seva única causa en l'estat de sociabilitat.
Al llarg d’aquest assaig tractarem la anomenada com a Segona Part del discurs on Jean-
Jacques Rosseau en introdueix la seva perspectiva respecte l’origen de la desigualtat i el procés històric de socialització-civilització.
J.Rosseau ens implica en la seva visió dels inicis de la humanitat a través de la metàfora de qui va ser el primer home en dir ‘’Això és meu’’ i la comunitat ho va acceptar com una afirmació inalienable. Des d’aquí s’inicia una reflexió de com l’home passa del seu estat de naturalesa a la corrupció de les societats polítiques i les desigualtats entre els homes.
El context d'aquesta relació és el segle XVIII en el desenvolupament de la societat en la revolució industrial. Rousseau tenia una gran preocupació per a la recuperació de l'ésser humà com a finalitat, no només com a un instrument per aconseguir beneficis. Vol que deixi de ser només un instrument o un element del mecanisme econòmic que l'utilitza per a l'industrialisme. Al llarg d’aquella època es passa d'una vida natural a una vida centrada en el lucre. Aquesta societat industrial entenia l'home com una prolongació de la màquina. Això comporta transformacions socials molt profundes: com l’èxode del camp a la ciutat.
Rousseau amb el mètode introspectiu vol explicar aquests canvis. A més, afegir que la
seva visió principal, idealitza el camp i l'autenticitat de la vida campestre com a posició contrària a la superficialitat de la vida a la ciutat moderna. També, Rousseau crítica la societat contemporània, aquella que és econòmicament avançada i en la que el contracte social dona lloc a les desigualtats socials.
L’origen de la desigualtat
A mesura que el gènere humà s'anava estenent per la faç de la terra, les dificultats i els treballs o feines diàries es van multiplicar a causa de l’augment demogràfic, és a dir,’’ a més homes més feina’’.
Podríem posar com a exemple el foc, potser va ser un volcà o un tro el que els va fer conèixer per primera vegada el foc, però després van ser aprenent a conservar aquest
element i, després, a produir-lo. En conseqüència el maneig d'elements estranys i la seva experimentació van anar generant en l'home certa reflexió, fins arribar a formar la prudència.
J. Rousseau fa dues crítiques a la gran acumulació de riquesa i de la pobresa. Ell teoritza sobre com s'ha arribat a aquesta situació de desigualtat i com utilitzant el contracte social es pot transformar a una societat desigual en una societat més justa. L'ésser humà és bo per naturalesa, és el contracte social industrialista (aquell que fonamenta el liberalisme econòmic o el capitalisme originari) que el perverteix moralment. Rousseau amb la seva obra demostra com s'arriba a aquest nivell de depravació moral i individualisme. A partir de 4 Estats:
- Estat: Estat natural: es mou per un instint de supervivència, aïllament individual, en definitiva, l'individu aïllat. L'home té capacitat de perfeccionar-se i és lliure. Aquests dos factors s'ajunten quan hi ha més individus. Per començar J. Rousseau exposa que, al principi, l'ésser humà només estava preocupat per seguir existint. Aquest ésser humà primitiu no es preocupava del matí o del futur ja que no tenia coneixement d'ell, la seva concepció de la realitat era totalment cíclica. A partir del descobriment d'alguns elements, com és el domini del foc (exemple exposat al inici d’aquest assaig) i de les relacions (primitives) les quals van anar evolucionant fins a formar relacions no consanguínies, que podien sorgir entre ells van començar a sorgir les idees i algunes simples reflexions, aquests pensaments es basarien en la pròpia seguretat del grup.
A causa d’aquestes relacions entre els materials (o elements naturals) i els éssers humans van començar a distingir-se dels altres animals i intentarem ser superiors a ells. Els nous coneixements que va anar adquirint, van augmentar la seva superioritat, fent- la conèixer a nivell pràctic sobre els altres animals (a través del domini dels terrenys o la violència). Hipotèticament, en aquest Estat Natural es van donar lloc les primeres
reflexions respecte qui era l’especia humana, qui formava aquest ‘’nosaltres’’, els homes eren iguals no només físicament sinó en la manera de pensar també, això va portar ràpidament al fet que aparegués la dialèctica entre altres evolucions tècniques o certes normes de conducta que eres útils per a la supervivència i seguretat del grup.
- Estat: Es tracta d’una teorització de per què es produeix aquesta unió entre individus? Segons J.Rousseau van poder ser les catàstrofes naturals (inundacions, incendis forestals ...), per exemple el que va provocar la unió social. Bàsicament, per necessitat de protecció i per la seguretat que la cohesió del grup els hi atorgava davant de la diversitat dels climes i els seus perills, l'agresta dels territoris, els gèlids hiverns, els rudes estius i els anys estèrils (sequeres)...etc.
3er Estat: D'aquesta unió mencionada a l’Estat 2, sorgeixen els salvatges; els caçadors recol·lectors. A mesura que el gènere humà s'anava estenent per la faç de la terra, les dificultats i els treballs o feines diàries es van multiplicar a causa de l’augment demogràfic, és a dir,’’ a més homes més feina’’. Tot això va donar lloc a les societats pastorals dels bàrbars on la vida laboral va començar a trobar els seus inicis amb un augment de la diversitat de feines, entre els caçadors, recol·lectors o passejos per tal d’aconseguir poder alimentar a tot el grup i afavorir així la supervivència de la ‘’manada’’
D'aquí sorgeixen les societats pastorals dels bàrbars.
- No es delega.
- És indivisible.
- És infal·lible.
- És absoluta.
Finalment, J.Rosseau vol corregir les desigualtats vigents a través de la seva teorització respecte el contracte social, restaurant l’ordre natural dels homes, cal remarcar que ell no vol retornar a l’Estat Natural, ell parla de legitimar aquells elements que garanteixen el benestar del individu juntament amb el benestar de la societat, obtenint així el que és més adequat per a la naturalesa humana en un context històric determinat.
