Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Interacciones entre vozes y instrumentos en obras musicales del primer Barroco Italiano, Ejercicios de Historia de la Música

Este documento analiza la interacción entre vozes y instrumentos en obras musicales del primer Barroco Italiano, como 'Combattimento de Monteverdi', 'In ecclesiis' de Giovanni Gabrieli y obras de Schütz y Charpentier. Se mencionan los instrumentos y voces que aparecen en cada pieza, así como su estructura y estilo. Se destaca la polifonia, el uso del baix continu y la innovación en la composición.

Tipo: Ejercicios

2020/2021

Subido el 21/04/2022

storresgairi
storresgairi 🇪🇸

4

(1)

6 documentos

1 / 14

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Sílvia Torres Gairí
1600043
AUDICIONS
1- Giovanni Gabrieli – In ecclesiis https://www.youtube.com/watch?v=mcfdtdQHvfQ
-Quin contingut vocal i instrumental hi ha? Indica quins instruments i veus hi
apareixen.
Podem veure 4 grups diferenciats en quant a la disposició sobre l’escenari. Primer
podem apreciar els 4 solistes, una soprano, un contratenor, un tenor i un baríton.
Després podem apreciar un petit cor amb contralts, tenors i barítons. Per la part
instrumental podem veure 3 trombons, 3 cornettes, un violoncel i finalment un orgue i
una tiorba.
-Per quantes veus està composta aquesta obra?
L’obra esta composta per a 4 solistes, soprano, contratenor, tenor i baríton. I 4 veus
més com a cor.
-Com interactuen veus i instruments? Diàlegs, contrast, tutti, etc. Explica-ho i raona-
ho.
Els solistes canten els versos principals de l’obra i després de cada solo formen un tutti
dient el Alleluia on el solista fa una melodia diferent. Després dels dos primers solos, a
partir del In Deo saluari, el contratenor i el tenor canten el vers en forma de diàleg, i
posteriorment, al Deus nostre, la soprano i el baríton fan el mateix. Finalment acaben
la peça amb un tutti del Alleluia.
La tiorba i l’orgue fan la funció de baix continu. El violoncel en la major part de la peça
acompanya als cantants fent el baix. Les cornetes i els trombons fan motius quan no hi
ha música vocal i van fen progressions i diàlegs entre ells. Més endavant s’integren
m’entres els cantants interpreten i van fent contrasts i diàlegs.
-Quines textures hi ha?
A l’inici podem apreciar melodia acompanyada per part dels solistes amb
l’acompanyament dels baixos. En el moment del tutti podem apreciar homofonia per
part del cor i polifonia amb les cornettes i els trombons.
-Quin és el text? Escriu-lo.
In ecclesiis benedicte Domino. Alleluia.
In omni loco Dominationis benedic anima mea, Dominum. Alleluia.
In Deo saluari meo et Gloria mea.
Dominus auxilium meum et spes mea in Deo est. Alleluia.
Deus nostre, te invocamus, te adoramus,
Libera nos, vivifica nos, Alleluia.
Deus. Deus adjutor noster, adjutor noster
-Quina estructura té?
ABACA
-Quin o quins metres apareixen?
Binari i ternari.
-Quin estil és?
És un motet sacre d’estil Antico.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Interacciones entre vozes y instrumentos en obras musicales del primer Barroco Italiano y más Ejercicios en PDF de Historia de la Música solo en Docsity!

Sílvia Torres Gairí

AUDICIONS

1- Giovanni Gabrieli – In ecclesiis https://www.youtube.com/watch?v=mcfdtdQHvfQ

  • Quin contingut vocal i instrumental hi ha? Indica quins instruments i veus hi apareixen. Podem veure 4 grups diferenciats en quant a la disposició sobre l’escenari. Primer podem apreciar els 4 solistes, una soprano, un contratenor, un tenor i un baríton. Després podem apreciar un petit cor amb contralts, tenors i barítons. Per la part instrumental podem veure 3 trombons, 3 cornettes, un violoncel i finalment un orgue i una tiorba.
  • Per quantes veus està composta aquesta obra? L’obra esta composta per a 4 solistes, soprano, contratenor, tenor i baríton. I 4 veus més com a cor.
  • Com interactuen veus i instruments? Diàlegs, contrast, tutti, etc. Explica-ho i raona- ho. Els solistes canten els versos principals de l’obra i després de cada solo formen un tutti dient el Alleluia on el solista fa una melodia diferent. Després dels dos primers solos, a partir del In Deo saluari, el contratenor i el tenor canten el vers en forma de diàleg, i posteriorment, al Deus nostre, la soprano i el baríton fan el mateix. Finalment acaben la peça amb un tutti del Alleluia. La tiorba i l’orgue fan la funció de baix continu. El violoncel en la major part de la peça acompanya als cantants fent el baix. Les cornetes i els trombons fan motius quan no hi ha música vocal i van fen progressions i diàlegs entre ells. Més endavant s’integren m’entres els cantants interpreten i van fent contrasts i diàlegs.
  • Quines textures hi ha? A l’inici podem apreciar melodia acompanyada per part dels solistes amb l’acompanyament dels baixos. En el moment del tutti podem apreciar homofonia per part del cor i polifonia amb les cornettes i els trombons.
  • Quin és el text? Escriu-lo. In ecclesiis benedicte Domino. Alleluia. In omni loco Dominationis benedic anima mea, Dominum. Alleluia. In Deo saluari meo et Gloria mea. Dominus auxilium meum et spes mea in Deo est. Alleluia. Deus nostre, te invocamus, te adoramus, Libera nos, vivifica nos, Alleluia. Deus. Deus adjutor noster, adjutor noster
  • Quina estructura té? ABACA
  • Quin o quins metres apareixen? Binari i ternari.
  • Quin estil és? És un motet sacre d’estil Antico.
  • Fes una breu referència a la biografia de Giovanni Gabrieli i indica quin lloc pot correspondre el In ecclesiis dins el conjunt de la seva obra i dins del primer Barroc Musical a Itàlia. Giovanni Gabrieli (1554-1612) fou un compositor i organista venecià, i gran representant de la transició entre la música renaixentista i la música barroca. Va ser organista en la basílica de San Marc (Venècia), per això moltes de les seves obres son per a orgue. També fou deixeble del seu tiet, Andrea Gabrieli, i a partir de la seva mort, es v encarregar de recopilar i editar les seves obres. Podem deduir que aquesta peça forma part de la seva col·lecció més famosa, publicada al 1597, anomenada Sacrae symphoniae.

1- Dario Castello – Sonata seconda a Sopran solo (1644)

https://www.youtube.com/watch?v=gSYo6MFwr9g

  • Quin contingent vocal i instrumental hi ha? Indica quins instruments i veus hi apareixen. En aquesta peça hi apareix un violí com a solista i un clavicèmbal com a baix continu.
  • Com interactuen els instruments? Explica-ho i raona-ho. El violí és l’instrument solista i el clavicèmbal fa la funció del baix continu acompanyant al violí. Tot i que també tenen moments d’imitació i respostes en les quals comença el clavicèmbal i el violí imita i/o respon. Finalment també podem veure petits moments d’homofonia en el que fan el mateix motiu musical.
  • Quina textura hi ha? En general és melodia acompanyada tot i que té moments d’homofonia i fins i tot de diàleg i imitació. Això dona un aire de sonata fugada tot i que no és exactament així
  • Quina estructura té? Presenta una estructura binària en la que va variant entre allegro i andante. Tot i així podem entre veure els quatre moviments pels quals s’estructura la sonata: l’Allegro, un Andante, el “minuet” quan comencen els tresets i un allegro final.
  • Quin o quins metres apareixen? Binari i ternari.
  • Quin estil és? L’estil és de sonata moderna, ja que marca la transició del renaixement al barroc amb la utilització del baix continu i el contrast entre textures tempos, metres i dinàmiques.
  • Fes una breu referència a la biografia de Dario Castello. Quin és l’origen de les sonates? Explica-ho i raona-ho. Dario Castello (1590-1630) fou un compositor i intèrpret venecià. Va treballar durant molts anys com a instrumentista de vent en la Basílica de San Marcos, Venècia. És conegut principalment per les seves dues col·leccions de sonates “en estil modern” per a dos, tres i quatre instruments més un baix continu. La sonata és una forma musical que pot ser per a instrument solista o per a un conjunt de cambra, que va sorgir durant el renaixement i va anar evolucionant fins establir la forma sonata en el classicisme. Tot i que la forma que coneixem com a convencional es va establir durant el classicisme, durant el renaixement i el barroc ja existia aquesta forma musical.

Presenta gran varietat de textures. Primerament veiem una textura polifònica i imitativa entre les veus i una textura d’acompanyament i imitativa també per part de l’orquestra. Posteriorment veiem parts d’homofonia amb tuttis on hi ha una veu que és diferent i poc a poc van derivant a temes diferents.

  • Quin és el text? Escriu-lo. És el Psalm 126/127 Canticum graduum Salomonis: Nisi Dominus aedificaverit domum, in vanum laboraverunt qui aedificant eam. Nisi Dominus custodierit civitatem, frustra vigilat qui custodit eam. Vanum est vobis ante lucem surgere: surgite postquam sederitis, qui manducatis panem doloris. Cum dederit dilectis suis somnum, ecce haereditas Domini, filii; merces, fructus ventris. Sicut sagittae in manu potentis, ita filii excussorum. Beatus vir qui implevit desiderium suum ex ipsis: non confundetur cum loquetur inimicis suis in porta. Gloria Patri, est Filio. Et Spiritu i Sancto. Sicut erat in principio, et nunc, et semper; Et in seculorum. Amen.
  • Quina estructura té? A (els dos primers versos fins al compàs 18) B (els versos 3 i 4, del compàs 19 al 34) B’ (versos 5 i 6, del compàs 34 al 48) C (versos 7 i 8, del compàs 48 al 61) D (versos 9, 10 i 11, del compàs 61 fins al 82) E (vers 12, del compàs 83 al 89) F (vers 13, del compàs 90 al 99) F’ ( vers 14, del compàs 99 al final)
  • Quin o quins metres apareixen? Binaris.
  • Quin estil és? Música sacra concetato, ja que hi ha dos cors separats, i estil Antique, tot i que hi ha dubtes de si es estil Modern degut a les tècniques compositives noves.
  • Fes una breu referència a la biografia de Claudio Monteverdi i indica quin lloc va correspondre el Vespro dins del conjunt de la seva obra i dins del primer Barroc Musical a Itàlia. Monteverdi fou un compositor i mestre de capella italià. Va néixer a Cremona al 1567 i va morir a Venècia al 1643. Les seves obres marquen la transició del Renaixement cap a la música barroca italiana. Es formà amb Ingegnieri, mestre de la capella de la catedral de Cremona, i posteriorment treballà a la capella de Màntua. Va escriure durant molts anys 8 llibres de madrigals en els quals es desenvolupa la música polifònica renaixentista a l’estil monòdic. La seva primera òpera fou Orfeo, la qual és actualment la més coneguda. Al 1613 fou nombrat director de la Basílica de Sant Marc a Venècia. El Vespre forma part dels oficis divins/litúrgia de les hores de l’església catòlica. L’ofici és la pràctica diària de l pregària per part del catòlics, dividida en diferents hores al llarg del dia anomenades hores canòniques. És una pràctica habitual en els monestirs i les comunitats monàstiques i catòliques. El Vespre és una de les Hores majors, es a dir dels més llargs, i correspon a la pregària del Vespre. Aquestes composicions es basen

en diversos text bíblics que s’utilitzen en les litúrgies de l’església catòlica com son els salms.

1- C. Monteverdi – Combattimento di Tancredi e Clorinda

https://www.youtube.com/watch?v=NZgqivymggQ

  • Quin contingent vocal i instrumental hi ha? Indica quins instruments i veus hi apareixen. Hi ha tres solistes: 2 tenors i una soprano. Hi ha dos instruments fent el baix continu, un clavicèmbal que s’incorpora més tard i un llaüt que ja sona al principi. Després hi ha una petita agrupació de corda composada per violins, violes i violoncels.
  • A quin any va estar fet i a quin any es va publicar? Es va estrenar a Venècia l’any 1624 al palau de Girolamo Mocenigo, tot i que posteriorment va ser publicada dins del seu vuitè llibre de madrigals al 1638.
  • Com interactuen veus i instruments? Diàlegs, contrast, tutti, etc. Explica-ho i raona- ho. Al principi el baix continu fa la funció d’acompanyar a un tenor solista, al igual que les cordes que s’incorporen després quan no canta. Al canvi de compàs a 3/2 podem veure com les cordes agafen més protagonisme i fan el mateix ritme que el baix continu. Tot i que després torna a canviar i els solistes comencen a fer diàlegs i respostes entre ells.
  • Quines textures hi ha? En el llarg de la peça predomina la monodia (solista) acompanyada pel baix continu, i també la homofonia per part dels instruments quan s’afegeixen les cordes. Tot i així, sobretot al final de la peça, podem veure polifonia entre les cordes i diferents motius melòdics, tot i que es centren bastant en el ritme.
  • Quin és el lletrista o en quin text es basa? Explica-ho i raona-ho. El lletrista és Torquato Tasso (1544-1595), un poeta italià de la contrareforma. Es basa en el seu poema èpic Jerusalem alliberada, ambientat en la persecució de Jerusalem durant la Primera Creuada.
  • Quina estructura té? A-B-C-A’-D-D’-B’-E-F
  • Quin o quins metres apareixen? Apareixen metres binaris i ternaris.
  • Quin estil és? Explica-ho i raona-ho. És estil moderno, ja que veiem la presència del baix continu i major llibertat harmònica.
  • Fes una breu referència a la factura compositiva del Combattimento de Monteverdi i indica quin lloc pot correspondre el Combattimento dins del conjunt de la seva obra dins del primer Barroc Musical a Itàlia. Aquesta peça mostra grans representacions del primer Barroc Musical a Itàlia com el típic baix continu i l’ús del pizzicato en els instruments de corda. L’acompanyament de les cordes és un tant curiosa, ja que es centra en el ritme i no en la harmonia. També presenta una gran innovació com és el tremolo en les cordes, el qual li va causar gran dificultat en la interpretació durant la seva època. Tot i que la peça està publicada en un recull de madrigals, no podem considerar-la com un madrigal en si, ja que mostra un caire molt dramàtic, donant a entendre que es una obra de teatre musical.

1- H. Schütz – Die Himmel erzählen die Ehre Gottes (Herreweghe)

https://www.youtube.com/watch?v=pljHSnNzygg

  • Quin contingent vocal i instrumental hi ha? Indica quins instruments i veus hi apareixen. Podia haver-hi continu i/o instruments? Hi ha 6 veus que actuen com a solistes i com a tutti, són dues sopranos, una alto, dos tenors i un baix. Després hi ha un instrument de corda per a cada tessitura de veu, dos violins, una viola i el violoncel.
  • A quin any va estar fet i a quin any es va publicar? Es va publicar l’any 1648 dins de la col·lecció de motets Geistliche Chormusik.
  • Com interactuen veus i instruments? Diàlegs, contrast, tutti, etc. Explica-ho i raona- ho. En els moments del tutti tant els instruments com les veus fan una homofonia total, però van fent diàlegs entres els cantants i també amb els instruments, que fan una forma de resposta al que canten. Tot i això, les cordes la majoria del temps fan el mateix motiu melòdic que les veus. Quan els cantants fan parts de solos els instruments desapareixen.
  • Quines textures hi ha? Predomina la polifonia amb la textura de forma fuga i cànon però amb molt stretti, es a dir, un gran contrapunt. Podem veure molts diàlegs i respostes i acompanyaments amb melodies secundàries. Al moment del tutti hi ha homofonia molt clara.
  • Quin és el lletrista o en quin text es basa? Explica-ho i raona-ho. És un anthem sacre basat en el Psalm 19 i en el Gloria Patri (glòria al pare), una doxologia trinitària habitualment sufixada als Salms i als Càntics en llocs com el Gradual de la Missa i a vegades com a resposta de l’ofertori.
  • Quina estructura té? A-B-A’-C-A’’-C’-A’’’-C’’-D-E-B-B’
  • Quin o quins metres apareixen? Binari.
  • Quin estil és? Explica-ho i raona-ho. És d’estil antico ja que no presenta grans textures instrumentals ni gran ornamentació, a més a més segueix estrictament el contrapunt i està directament relacionat amb la música de la Església.
  • Fes una breu referència a la biografia de Heinrich Schütz i indica quin lloc pot correspondre l’obra dins del conjunt de la seva obra dins del Barroc Musical a Alemanya. Heinrich Schütz (1585-1672) fou un organista i compositor alemany, considerat un dels més importants del segle XVII juntament amb Monteverdi. Va començar la carrera de dret però la va deixar per la música i es mudà a Venècia durant uns anys per estudiar musica amb Gabrieli. Després de la mort del seu mestre torna a alemanya on és organista de la cort de Cassel. Posteriorment treballa com a compositor de la cort del Príncep de Sajonia i com a mestre de la capella de Dresde. Tot i ser un compositor alemany, mostre molta influència dels seus mestres, Gabrieli i Monteverdi. Fou dels últims compositors en escriure en un estil modal, amb harmonies no funcionals.

1- M.A. Charpentier – Te Deum (preludi) https://www.youtube.com/watch?

v=cH5ZGvuPxeE

  • Quin contingent vocal i instrumental hi ha? Indica quins instruments i veus hi apareixen. Al preludi hi apareixen trompetes, flautes, oboès, timbales, violins, violes, contrabaixos i un clavicèmbal que fa el baix continu.
  • A quin any va estar fet i a quin any es va publicar? Es creu que l’obra es va escriure entre 1688 i 1692 i que es va interpretar per primer com al 1692.
  • Com interactuen veus i instruments? Explica-ho i raona-ho. Els instruments de corda i de vent que tenen el mateix àmbit melòdic, exceptuant les trompetes, fan la mateixa melodia. Els instruments gairebé tota l’estona fan el mateix ritme amb diferent melodia, formant l’harmonia de la peça.
  • Quines textures hi ha? La textura que predomina és l’homofonia, tot i que hi ha certs moments de melodia acompanyada i polifonia.
  • Per què es diu Te Deum? Explica-ho i raona-ho. L’obra completa és un himne de lloança a Deu, ja que la traducció literal de Te Deu és A tu, Déu. És un dels primers himnes cristians i actualment es usat en la Litúrgia de les Hores i en algunes misses.
  • Quina estructura té? A-A-B-A-C-A-A’ (és una estructura de rondó)
  • Quin o quins metres apareixen? Binari.
  • Quin estil és? Explica-ho i raona-ho. Tot i que l’obra completa podem dir que és d’estil Concertato, aquest preludi és d’estil moderno, ja que emplea el baix continu i hi predomina la monodia.
  • Fes una breu referència a la biografia de Marc Antoine Charpentier i indica quin lloc pot correspondre el Te Deum dins del conjunt de la seva obra dins del segon Barroc Musical a França. Marc Antoine Charpentier (1643-1704) fou un compositor, cantant i organista francès, conegut per la seva música vocal religiosa. Fou deixeble de Carissimi, el qual el va impulsar a composar, i al 1672 Molière el va contractar com a compositor de a seva companyia de teatre, el qual va ser la causa de la seva enemistat amb Lully, l’antic compositor de la companyia. Al 1670 fou mestre de la capella del dofí a França i al 1698 fins a la seva mort fou mestre de la capella de Sainte-Chapelle. El motet de Te Deum va ser poc reconegut en la seva època però posteriorment, al segle XX, va ser redescobert per un musicòleg, popularitzant sobretot el preludi, convertint-lo en un himne reconegut mundialment.

Originalment la va començar a escriure a Weimar al 1719 per l’advent però al 1723 la va ampliar per a la festa de visitació de Leipzig, on la va estrenar el dia 2 de juliol del

  1. El text procedeix de Salomo Franck (poeta alemany), Martin Jahn (poeta alemany), de poetes desconeguts i fins i tot el propi Bach. La part més coneguda i més cèlebre és l’últim moviment, el Jesus bleibet meine Freud.
  • Què vol dir BWV? És un catàleg musical que ordena totes les obres musicals de J.S. Bach. Les sigles són Bach-Werke-Verzeichnis i fou creat pel musicòleg alemany Wolfgang Schmieder l’any

1- J.S. Bach – Brandenburg Concerto nº 2 in F major, BWV 1049

https://www.youtube.com/watch?v=3HSRIDtwsfM

  • Quin contingent vocal i instrumental hi ha? Indica quins instruments i veus hi apareixen. Hi ha els instruments solistes: una trompeta en fa, una flauta de bec, un oboè i un violí. Després com a orquestra hi ha els violins, les violes, un violoncel i finalment un contrabaix i un clavicèmbal que fan el baix continu.
  • Quants moviments té? Indica-ls. Consta de tres moviments: El primer és l’Allegro, el segon l’Andante (en re menor) i l’últim l’Allegro assai.
  • Com interactuen veus i instruments? Explica-ho i raona-ho. Els 4 solistes interactuen molt entre ells, creant mots diàlegs i imitacions amb molt contrapunt i formes fugades. El baix continu esta sempre present i la trompeta no actua en el segon moviment ja que està afinada en Fa i el segon moviment està en re menor. L’acompanyament de les cordes és bastant subtil i deixa lluir els solistes.
  • Quin model de concert usa Bach en aquesta obra? Quin o quins són els instruments solistes i quins són els de ripieno****? Explica-ho i raona-ho. Els solistes són la trompeta en fa, la flauta de bec, l’oboè i el violí. Els de ripieno són els violins, les violes, el violoncel el contrabaix i el clave.
  • Quina o quines textures hi ha en cada moviment? Explica-ho i raona-ho. En el primer moviment predomina la polifonia i l’homofonia, tot i que té moments de melodia acompanyada on destaquen els solistes, que van fent diàlegs. En el segon moviment l’orquestra deixa de tocar i es queden els solistes i el baix continu sols, així que predomina la melodia acompanyada, tot i que també la polifonia ja que fan moltes imitacions i diàlegs. En l’últim moviment podem veure que hi predomina el format de fuga així que la textura és polifònica tot i que té moments de homofonia.
  • Quin o quins metres apareixen? Binaris i ternaris.
  • Quin estil és? Explica-ho i raona-ho. És estil moderno, ja que hi predomina el contrapunt i hi ha un constant baix continu.
  • Quin és l’origen i gènesi del concert BWV 1049. Quan es va fer? Per què? Explica-ho i raona-ho. Aquest concert forma part d’una col·lecció de sis concerts que Bach va presentar al marqués de Brandenburg Christian Luis, per això el títol dels concerts. L’any en que va presentar el concert fou al 1721 però segurament ja els portava composant molts anys.

1- Pergolese – Stabat Mater dolorosa (primer moviment)

https://www.youtube.com/watch?v=PzdbzB88_sE

  • Quin contingent vocal i instrumental hi ha? Indica quins instruments i veus hi apareixen. Dues veus solistes, una soprano i una contralt i un acompanyament de dos violins una viola i un violoncel i un orgue que fan el baix continu.
  • Com interactuen veus i instruments? Explica-ho i raona-ho. Els violins fa la mateixa melodia que els solistes, que comencen cantant el mateix tema en forma de cànon tot i que després tenen moments homofònics. El baix continu fa gairebé tota l’estona corxeres. És molt característica per les nombroses dissonàncies que presenta en les melodies solistes.
  • Quina o quines textures apareixen? Explica-ho i raona-ho. La textura es principalment contrapuntística tot i que tenen homofònics.
  • Quin o quins metres apareixen? Binari.
  • Quin estil és? Explica-ho i raona-ho. És d’estil moderno degut al baix continu i el contrapunt.
  • Què vol dir Stabat Mater dolorosa? Explica-ho i raona-ho. Vol dir estava la mare dolorosa, i el text és originari d’un poema medieval del segle XIII d’origen franciscà i que al segle XV va ser convertit en seqüència. Aquesta pregaria medita dobre el sofriment de Maria la mare de Jesús durant la crucificació d’aquest.
  • A quin any va estar fet i a quin any es va publicar? Es va composar i publicar l’any 1736.
  • Fes una breu referència a la biografia de Giovanni Pergolese i indica quin lloc pot correspondre el Stabat Mater dins del conjunt de la seva obra dins Barroc Musical a Itàlia. Giovanni Battista Pergoles (1710-1736) fou un compositor, organista i violinista italià. Les seves obres van influir en l’escola napolitana i destacà en la opera buffa italiana. Va passar gran part de la seva vida a la cort de Nàpols, on va morir de tuberculosis. Stabat Mater és la obra sacra de Pergolesi més coneguda i és una de les seves obres pòstumes. Aquesta, fou triada per reemplaçar l’obra de Scarlatti per a les representacions del Divendres de Dolors a Nàpols.

2ª SECCIÓ 9-20 Mib M i Sol M

DESENVOLUPAMENT

Episodi 2 9-10 Modula a Mib major Imita inici del subjecte Subjecte 11-12 Mib major Subjecte amb el relatiu major, entrada a la soprano Contrasubjectes 1 i 2 11-12 MibMajor Contralt i baix Episodi 3 13-14 Mib major Nota més aguda Resposta 15-16 Sol major Entrada a la contralt Contrasubjectes 1 i 2 15-16 Sol major Entrades soprano i baix Episodi 4 17-19 Sol major Modula cap a do menor 3ª SECCIÓ 20-31 Do menor RETORN Subjecte 20-21 Do menor En la soprano Contrasubjectes 1 i 2 20-21 Do menor Entrades contralt i baix Episodi 5 22-26 Do menor Progressió per quintes Subjecte 26-28 Do menor Entrada al baix Contrasubjectes 1 i 2 27-28 Do menor Entrades en les veus superiors Episodi 6 29 Do menor soprano Subjecte 29-31 Do menor Entrada en la soprano, pedal de tònica al baix i cadència picarda (do major)

  • BWV 850 La fuga està en tonalitat de re major, té un compàs de 4/4 i és per a 4 veus, soprano, contralt, tenor i baix. La exposició de la fuga és dels compassos 1-11, el desenvolupament dl 11-22 i la coda del 23-27. En el primer compàs presenta el subjecte en la veu del baix. Podem veure que el subjecte presenta un caràcter rítmic curiós que es va repetint al llarg de la fuga, no és un subjecte on predomini la melodia sinó el ritme. En el compàs 2 es presenta la resposta tonal en la major (dominant) en la veu de la contralt i el contrasubjecte 1, que és purament rítmic, en el baix. En el compàs 3 hi ha el primer episodi. En el compàs 4 entra el subjecte en la soprano i es presenta el contrasubjecte 2 en la contralt, que sol esta format per dues notes. En el compàs 5 entra la resposta en la major en la soprano, els contrasubjectes 1 i 2 en el baix i la contralt, i el contrasubjecte 3 en el tenor, que solament consta de 3 notes descendents per graus conjunts. En el compàs 6 hi ha l’episodi 2 on es va repetint l’inici del subjecte en el tenor. En el compàs 7 apareix el subjecte en el baix i el contrasubjecte 1 en la resta de veus. En el compàs 8 entra la resposta en la soprano en si menor (el reltiu) i els tres contrasubjectes en la resta de veus. En els compassos 9-10 hi ha l’episodi 3 que fa una progressió descendent per modular a sol, el quart grau de re. Al compàs 11 s’inicia el desenvolupament amb una resposta en sol Major en la soprano i el contrasubjecte 1 al baix. En el compàs 12 surt el subjecte en la contralt i el contrasubjecte 1 en el baix. En el compàs 13 surt el subjecte en la soprano i els contrasubjectes 1 i 2 en el baix i la contralt. En el compàs 14 entra la resposta en sol major al tenor i el contrasubjecte 1 i 3 en la soprano i el baix i en la contralt. En el compàs 15 entra la resposta en mi menor en el baix i els contrasubjectes 1 i 3 en la soprano i la contralt i el tenor. Dels compassos 16-22 hi ha l’episodi 4 on a partir de l’inici del subjecte i el model rítmic del contrasubjecte 1 va fent progressions tonals. En els compassos 23- s’inicia la coda amb l’episodi 5 que va fent una progressió de quintes amb l’inici del subjecte. En els compassos 25-27 hi ha la coda final en la que fa una cadència perfecta fen acords homofònics seguint el ritme característic que s’ha estat presentat en la fuga.

Com hem vist en aquesta fuga no predomina la melodia sinó el ritme, amb lo que podem veure dos models rítmics que es van repetint al llarg d’aquesta i que conformen el subjecte: 8 fuses en graus continus i la corxera en punt semicorxera. Podem veure que no té cap strette ni cap contrasubjecte realment autèntic ni que predomini. Veiem que es una fuga atípica. La fuga en re major es la cinquena del primer llibre del Clavecí ben temprat de Bach. Aquest primer llibre es va composar l’any 1722 i en ell s’hi presenta un preludi i un fuga en les 24 tonalitats. Començant per do major, després menor, després sostingut, i així successivament. Bach va fer aquest llibre per establir el sistema d’afinació i les tonalitats en el clavicèmbal. SECCIONS/PARTS COMPASSOS TONALITAT OBSERVACIONS 1ª SECCIÓ 1-10 Re M, La M i si m

EXPOSICIÓ

1ª entrada subjecte 1 Re major Entrada en el baix 2ª entrada resposta la M 2 La major Entrada en la contralt Contrasubjecte 1 2 La major Entrada en el baix Episodi 1 3 La major Tetracord 3ª entrada subjecte 4 Re major Entrada en la soprano Contrasubjecte 2 4 Re major En la contralt 4ª entrada resposta la M 5 La major En la soprano Contrasubjectes 1, 2 i 3 5 La major En la resta de veus Episodi 2 6 La major Progressions 5ª entrada subjecte 7 Re major En el baix Contrasubjecte 1 7 Re major En la resta de veus Resposta en si menor 8 Si menor En la soprano Contrasubjectes 1, 2 i 3 8 Si menor En la resta de veus Episodi 3 9-10 Si menor Progressió per modular 2ª SECCIÓ 11-22 Sol M i Re M DESENVOLUPAMENT Resposta sol M 11 Sol M En la soprano Contrasubjecte 1 11 Sol M En el baix Subjecte 12 Re M En la contralt Contrasubjecte 1 12 Re M En el baix Subjecte 13 Re M En la soprano Contrasubjectes 1 i 2 13 Re M En contralt i baix Resposta en Sol M 14 Sol M En el tenor Contrasubjectes 1 i 3 14-15 Sol M En la resta de veus Resposta mi m 15 Mi m En el baix Episodi 4 16-22 Modula constantment Progressions 3ª SECCIÓ 23-27 Re M i La M FINAL Episodi 5 23-24 Modula Progressions Coda 25-27 La M i Re M Homofonia amb cadència perfecta.