Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Bases Conceptuales de la Educación Permanente: Educación, Formación y Tipos de Aprendizaje, Apuntes de Ciencias de la Educación

Este documento aborda los conceptos básicos de la educación permanente, incluyendo la diferencia entre educación y formación, tipos de aprendizaje y la educación formal, no formal y informal. El texto también discute la importancia de la educación para adultos y minorías étnicas, como gitanos y inmigrantes.

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 12/02/2008

trucciotte
trucciotte 🇪🇸

4

(32)

10 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
29.09.04
Tema1: Bases conceptuals de l’educació permanent.
1.1 Educació i formació. Conceptes afins.
El fet educatiu es pot entendre per dos vessants diferents que a la vegada es
complementen:
Com a element històric.
Com a element consubstancial; annex a una cultura determinada.
La educació com a element històric: a la prehistòria ja tenien algun tipus d’educació,
això ho podem veure gràcies a tres elements:
-Hi ha hagut un intent de comunicar-se (paraules, gestos,...).
-Hi ha hagut un intent de influenciar l’altre.
-Hi ha hagut una norma d’acceptació al grup.
Això fa que al llarg del temps, la història ha rebut dos accepcions del tema educació.
-Educare o heteroeducació: tracta d’ensenyar algú de fora a dins, és a dir, és
unidireccional, dóna continguts (concepció – de l’educació).
-Educere o autoeducació: de dins a fora (extreure), és a dir, és bidireccional, és un
procés educatiu (concepció + de l’educació).
Sansvisens (catedràtic de la universitat de Barcelona, ja mort) deia que l’educació era una
barreja d’aquests darrers conceptes, que l’educació no és neutra.
Saber distingir les connotacions:
Ensenyança: Només fa referència al docent. Mostrar quelcom a algú.
Ensenyament eficàç: hi ha un aprenentatge per part de l’educand (ensenyament
bidireccional).
Aprenentatge: Hi ha un canvi mental, psíquic en l’educand. Hi ha dos tipus:
1. Condicionat: per estímuls positius o negatius (condicionat). Segons
PAULOV s’ha de recompensar per un esforç o cosa apresa o un càstig
en el cas contrari.
2. Positiu: que la persona sigui totalment lliure i vulgui adquirir aquest
aprenentatge, ganes d’aprendre.
Adoctrinar:Abans tenia un significat negatiu ja que pretenien inculcar una idea o
ideologia sense cap tipus de fonament, de raonament.
Instruir: consciencia o intenció activa de l’educand. Coneixements adquirits i fets
amb criteri propi.
Formació: donar coherència plena i forma a l’aprenentatge. Implica un procés molt
llarg, estructurat i amb forma.
L’educació és necessària perquè seria difícil que una persona s’eduqués sola.
Educativitat: possibilitat de l’educand de ser educat, de ser influenciat per part de
l’educador. Capacitat de ser dúctil, de plasticitat per ser educat.
Educabilitat: possibilitats, eines i estratègies que té l’educador per poder educar als
educands.
Tipus d’analfabetisme, segons CAMPILLAN:
Analfabetisme pur o absolut: persona que no disposa de qualsevol tipus de
competència o domini de la lectoescriptura i de qualsevol altre codi que li permeti
interpretar el món que l’envolta. No sap llegir ni escriure.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Bases Conceptuales de la Educación Permanente: Educación, Formación y Tipos de Aprendizaje y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Tema1: Bases conceptuals de l’educació permanent.

1.1 Educació i formació. Conceptes afins. El fet educatiu es pot entendre per dos vessants diferents que a la vegada es complementen: Com a element històric. Com a element consubstancial; annex a una cultura determinada. La educació com a element històric: a la prehistòria ja tenien algun tipus d’educació, això ho podem veure gràcies a tres elements: -Hi ha hagut un intent de comunicar-se (paraules, gestos,...). -Hi ha hagut un intent de influenciar l’altre. -Hi ha hagut una norma d’acceptació al grup. Això fa que al llarg del temps, la història ha rebut dos accepcions del tema educació.

  • Educare o heteroeducació: tracta d’ensenyar algú de fora a dins, és a dir, és unidireccional, dóna continguts (concepció – de l’educació).
  • Educere o autoeducació: de dins a fora (extreure), és a dir, és bidireccional, és un procés educatiu (concepció + de l’educació). Sansvisens (catedràtic de la universitat de Barcelona, ja mort) deia que l’educació era una barreja d’aquests darrers conceptes, que l’educació no és neutra. Saber distingir les connotacions: Ensenyança: Només fa referència al docent. Mostrar quelcom a algú. Ensenyament eficàç: hi ha un aprenentatge per part de l’educand (ensenyament bidireccional). Aprenentatge: Hi ha un canvi mental, psíquic en l’educand. Hi ha dos tipus:
  1. Condicionat: per estímuls positius o negatius (condicionat). Segons PAULOV s’ha de recompensar per un esforç o cosa apresa o un càstig en el cas contrari.
  2. Positiu: que la persona sigui totalment lliure i vulgui adquirir aquest aprenentatge, ganes d’aprendre. Adoctrinar:Abans tenia un significat negatiu ja que pretenien inculcar una idea o ideologia sense cap tipus de fonament, de raonament. Instruir: consciencia o intenció activa de l’educand. Coneixements adquirits i fets amb criteri propi. Formació: donar coherència plena i forma a l’aprenentatge. Implica un procés molt llarg, estructurat i amb forma. L’educació és necessària perquè seria difícil que una persona s’eduqués sola. Educativitat: possibilitat de l’educand de ser educat, de ser influenciat per part de l’educador. Capacitat de ser dúctil, de plasticitat per ser educat. Educabilitat: possibilitats, eines i estratègies que té l’educador per poder educar als educands. Tipus d’analfabetisme, segons CAMPILLAN: Analfabetisme pur o absolut: persona que no disposa de qualsevol tipus de competència o domini de la lectoescriptura i de qualsevol altre codi que li permeti interpretar el món que l’envolta. No sap llegir ni escriure.

Analfabetisme funcional: no dominar l’idioma o algun servei o sistema del país on son i que no et permet desplaçar-se amb comoditat. Depèn de la societat, del sistema i del context. Persona que malgrat que sap escriure i llegir no sap desenvolupar-se a la societat que l’envolta, (ex: no saber utilitzar un caixer o agafar el metro). Analfabetisme (funcional) de retorn: És aquella persona que malgrat hagi adquirit la lectoescriptura, no ha arribat a un domini de la mateixa, ja sigui perquè se li ha deteriorat,... gent que no es recorda d’escriure o llegir. Analfabet tecnològic: persona que no disposa de la informació adequada per dominar i utilitzar tots els recursos que provenen de les TIC.

1.2 Delimitació de l’educació formal, no formal i informal: Aparició del concepte d’educació no formal: 1967: Internacional Conference on World Crisis in Education. Document: Institut Internacional de Plantejament de l’Educació de la UNESCO. Primera bipartició entre Ed. formal i Ed. no formal- Ed. informal. 1974: Coombs i Ahmed; Primera tripartició; Educació formal, no formal i informal. 1983: Touriñán:diu que la diferència és més gran entre Ed. informal i Ed. formal- Ed. no formal. No representació dels tres conceptes com tres sectors educatius: Ed. formal, Ed. no formal, Ed. informal. Representació gràfica:

Ed. formal

Ed. no formal

Y

X

L’explicació dels criteris que marquen les fronteres X i Y són diferents.

Segons Jaume Trilla: Educació formal : sistema educatiu altament institucionalitzat, cronològicament graduat i jeràrquicament estructurat, que s’estén des de els primers anys de l’escola primària fins als últims anus d’universitat. Educació no formal : tota activitat organitzada, sistemàtica, educativa, realitzada fora del marc del sistema oficial, per a facilitar determinades classes d’aprenentatge a subgrups particulars de la població, inclou tant nens com adults. Educació informal : procés que dura tota la vida i en el que les persones adquireixen i acumulen coneixements, habilitats, actituds i maneres de pensar mitjançant les experiències diàries i la seva relació amb el medi ambient.

1.3 Educació d’adults i educació permanent: Hi ha diferents expressions per definir educació permanent:

  • El divorci és molt difícil d’obtenir, hi ha pocs casos. Es pot concedir el divorci quan els padrins han observat maltractaments o problemes amb les drogues.
  • Els “tíos” o les “tíes” (40 anys i de famílies diferents) són gent que dins la seva cultura han generat un respecte i una confiança entre els iguals. Aquest poden prendre la decisió que vulguin que la majoria del col·lectiu faran el que diguin.
  • El patriarca (60 anys o més) fica seny a la comunitat, és el conseller, una persona honesta.
  • El consell d’ancians és el qui intercedeix quan hi ha un conflicte de sang, és a dir un conflicte entre famílies.
  1. La importància de la llengua el “romano”, era una llengua amb la qual abans un gitano de Romania i un d’espanyol es podien entendre perfectament. Actualment aquesta llengua s’ha pràcticament perdut i només la coneixen bé els padrins, ja que ha sigut una llengua que només s’ha transmès per llengua oral.
  2. El sistema educatiu: per a ells l’educació no és gaire important, ells l’ha fan dins de la família, ja que no els hi agrada l’educació de la societat. Només els interessa que llegeixin, escriguin i comptin.
  3. La religió: Abans hi havia un gran nombre de gitanos que practicaven el culte a l”alelulla”on anaven a l’església de Philadelphia. Però hi ha altres creences com “el mal de ojo”.

Algunes característiques a tenir en compte quan parlem dels immigrants (no són generalitzacions):

  • Marroquins: Important saber de quina part provenen (camp, cuitat,...). La llengua agrupa o desagrupa aquestes persones; berber (primers que van estar al Marroc, llengua de transició oral), àrab culte, àrab vulgar, francès (a l’escola),... Religió. El 50 % de la població és analfabeta i normalment comencen a treballar als 12 anys. Xoc cultural: - Ramadà. - Carn de porc. - Ritus. - Halal. - Resar 5 vegades al dia; rentar-se les mans i els peus (més purs), s’agenollen de cara a la meca. - Festes: la del Xai (quan s’acaba el ramadà), naixements, enterraments,... - Treball d’allà i d’aquí, que en fan amb els diners. - Importància dels regals. - Hospitalitat, són solidaris. - Sentit d’honor. - Com se senten? Marroquins, catalans,...
  • Senegalesos i gambians: Els senegalesos dominen el francès, ja que l’aprenen a l’escola.

Els nens participen més en els esplais. Els gambians dominen l’anglès, que també aprenen a l’escola. Els nens no participen tant en els esplais. Les dones gambianes són molt participatives, actives, lluitadores. Saber a quina ètnia pertanyen. Religió: musulmana, cristiana catòlica,... Estudis Sentit hospitalitat, d’honor,... Espectatives. Llatinoamericans: Religió Casaments,... Països de l’est: Religió Casament,...