29.09.04
Tema1: Bases conceptuals de l’educació permanent.
1.1 Educació i formació. Conceptes afins.
El fet educatiu es pot entendre per dos vessants diferents que a la vegada es
complementen:
Com a element històric.
Com a element consubstancial; annex a una cultura determinada.
La educació com a element històric: a la prehistòria ja tenien algun tipus d’educació,
això ho podem veure gràcies a tres elements:
-Hi ha hagut un intent de comunicar-se (paraules, gestos,...).
-Hi ha hagut un intent de influenciar l’altre.
-Hi ha hagut una norma d’acceptació al grup.
Això fa que al llarg del temps, la història ha rebut dos accepcions del tema educació.
-Educare o heteroeducació: tracta d’ensenyar algú de fora a dins, és a dir, és
unidireccional, dóna continguts (concepció – de l’educació).
-Educere o autoeducació: de dins a fora (extreure), és a dir, és bidireccional, és un
procés educatiu (concepció + de l’educació).
Sansvisens (catedràtic de la universitat de Barcelona, ja mort) deia que l’educació era una
barreja d’aquests darrers conceptes, que l’educació no és neutra.
Saber distingir les connotacions:
Ensenyança: Només fa referència al docent. Mostrar quelcom a algú.
Ensenyament eficàç: hi ha un aprenentatge per part de l’educand (ensenyament
bidireccional).
Aprenentatge: Hi ha un canvi mental, psíquic en l’educand. Hi ha dos tipus:
1. Condicionat: per estímuls positius o negatius (condicionat). Segons
PAULOV s’ha de recompensar per un esforç o cosa apresa o un càstig
en el cas contrari.
2. Positiu: que la persona sigui totalment lliure i vulgui adquirir aquest
aprenentatge, ganes d’aprendre.
Adoctrinar:Abans tenia un significat negatiu ja que pretenien inculcar una idea o
ideologia sense cap tipus de fonament, de raonament.
Instruir: consciencia o intenció activa de l’educand. Coneixements adquirits i fets
amb criteri propi.
Formació: donar coherència plena i forma a l’aprenentatge. Implica un procés molt
llarg, estructurat i amb forma.
L’educació és necessària perquè seria difícil que una persona s’eduqués sola.
Educativitat: possibilitat de l’educand de ser educat, de ser influenciat per part de
l’educador. Capacitat de ser dúctil, de plasticitat per ser educat.
Educabilitat: possibilitats, eines i estratègies que té l’educador per poder educar als
educands.
Tipus d’analfabetisme, segons CAMPILLAN:
Analfabetisme pur o absolut: persona que no disposa de qualsevol tipus de
competència o domini de la lectoescriptura i de qualsevol altre codi que li permeti
interpretar el món que l’envolta. No sap llegir ni escriure.
