condicionament, Ejercicios de Psicología

¡Descarga condicionament y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

BASICA 1 (URL)

APUNTES PSICOLOGIA BASICA 1

ROSIÑOL, JORDI 17-

Psicologia

Bàsica I

BASES PSICOLÒGIQUES DEL COMPORTAMENT

CONTEXT ACTUAL DE LA PSICOLOGIA

Aprenentatge i comportaments → conductes fàcils d’estudiar per un psicòleg.

Processos mentals → difícil: cal buscar la traducció en el comportament i la seva conducta explicativa.

OBJECTE A

1. Objectiu → que és
2. Subjectiu a. Que creus que és b. Que t’agradaria que fos → raonament abstracte c. Influència del passat i emocions

Objectius psicologia:

1. Descripció → estudiar comportament
2. Explicació → entendre pq ho fa
3. Predicció → que pot passar
4. Control → manipular conducta

INICIS DE LA PSICOLOGIA

1. Wilhelm Wundt: Separa la psicologia moderna del tronc de la filosofia. a. Hermann Ebbinghaus soluciona les carències de Wundt.

Francis Galton: introdueix l’estadística a la psicologia experimental.

a. Ch. Spearman fa la teoria bi-factorial.

➔ PSICOLOGIA RUSSA

1. I. Sechenou: moviment muscular no processos mentals.
2. I. Pavlov: Condicionalisme. Activitat nerviosa superior.

➔ PSICOLOGIA AMERICANA

3. W. James: consciència funcionalisme.

a. Thordike: E-O-R Aprenentatge per ensaig i error. b. J. Watson: Conductisme

4. B.F.Skinner: conductista

Inicis

1. WUNDT: psicologia experimental → estructuralisme (filo ≠ psico).
2. JAMES: psicologia experimental → funcionalisme
3. PAVLOV: mètode experimental → condicionament (fisiologia)
4. GALTON: psicologia experimental + estadística
5. FREUD: inconscient, psicoanàlisis (no psicologia experimental)

WUNDT JAMES PAVLOV GALTON FREUD

Any i fets important s

1879; laboratori Ps. experimental

1875, seminari Ps. experimental

1904, Premi Nobel Medicina

laboratori antropomètric

‘Interpretació dels somnis’

Tema estudiat

consciència consciència Act. Nerviosa superior

consciència inconscient

Mètode investiga ció

experimental experimental experimental experimental observacional

WUNDT

➔ Deixebles importants : Tichener i Külpe, 186 tesis doctorals entre Europa i EEUU.

Estudi de la consciència amb la introspecció experimental: entrenar al subjecte a ser un bon observador dels seus processos mentals i els expliqui. Pensar respecte el propi pensament sense variables externes. Iniciador formal de la Ps. Experimental, el objectiu era la experiència conscient, el contingut i estructura de la ment, no el funcionament.

- Mètode: experiment + estadística i introspecció (també anàlisis, síntesis i formulació de lleis).

➔ Wundt identifica 2 elements en la vida mental: Sensacions i sentiments.

DIMENSIONS: deduccions personalitat

SPEARMAN

La teoria de Spearman és la teoria bi-factorial de l’intel.ligència. Aquesta es basa en dos factors: el general (aspectes heredats de la intel.ligència) i el factors específics (que són les característiques apreses).

Escola reflexològica Russa

SECHENOV

1. Tota activitat psíquica pot reduir-se al moviment muscular.
2. Tota reacció de l’organisme són actes reflexes.
3. La conducta humana sempre és una resposta del medi ambient, estimula la conducta.

PAVLOV

1. Estudia el condicionament de l’aprenentatge: procés en que l’organisme obté de l’entorn la informació necessària per la supervivència.
2. Estudia fisiologia. Estudia processos digestius i es trova amb una anomalia. Detecta que en els gossos s’incrementa la salivació uns segons avans de que fossin alimentats.
3. Aquest té sempre en conte l’acte reflex que per ell sempre serà l’inici de la cadena.

Psicologia Americana

JAMES

L’objecte d’estudi és la consciència, com i perquè funciona? Li serveix per adaptar-se a l’entorn. Admet la disciplina experimental.

WATSON

Deixeble de Wundt, al 1911 inicia rebel·lió per unificar psicologia, estudia l’entorn de l’individu ja que és el responsable de la seva conducta. Def. psicologia com la divisió

de la ciència natural que agafa com a objecte la conducta humana, té que ser científica, objectiva, útil i pràctica.

Mètode: uneix en un sistema ‘l’esperit pragmàtic del funcionalisme’ i el mètode experimental de la psicologia animal. Cal fer anàlisi i estudi del estímul per predir i

controlar la resposta.

Watson estableix que al principi la conducta és incitada a partir d’una sèrie d’estímuls externs. E 1 → R 1 , E 2 → R 2 , E 3 → R 3.

Tot i que també podem trobar una resposta que no està lligada directament a un estímul, i per tant cal trobar el causant: E 1 → R 1 , R 2 , R 3

THORNDIKE

Estudia l’aprenentatge i es considera precursor del conductisme, admetia la consciència (procés psíquic que rep informació) com objecte d’estudi de la psicologia.

Aprenentatge per assaig i error: ‘Llei de l’efecte’ → totes les conductes que proporcionen èxit es repeteixen, les que no en tenen s’extingeixen.

ESTÍMUL → ORGANISME → RESPOSTA (E-O-R) (l’organisme detecta l’estímul i crea la resposta)

SKINNER

Skinner segueix el conductivisme de Watson amb la metodologia experimental. La ciència té que descriure el que veu i dedicar-se a buscar les relacions funcionals entre un esdeveniment observat i els fenòmens antecedents i conseqüents.

AMBIENT → COMPORTAMENT → CONSEQÜÈNCIA (A-B-C) resposta controlada per conseq.

L’objectiu de la investigació és el control sistemàtic de les variables ambientals que controlen la conducta. La conducta i les modificacions són una funció de les modificacions ambientals. R = f (S , A) R (reflex o comportament) és una funció de S (estímul) i una variable (A) que fa referència als factors mediambientals.

per poder dir en quina intensitat es relacionen dos fenòmens.

➔ Objectivitat: evitar que punts de vista personals afectin a la investigació.

➔ Empirisme: comprovació directa i sistemàtica dels fenòmens estudiats. Verificació de que allò passa en la realitat.

➔ Determinisme: es refereix a la creença de que els esdeveniments tenen causes naturals.

➔ Parsimonia: preferència dels científics per les explicacions senzilles.

➔ Escepticisme: actitud crítica davant dels resultats.

3.Mètodes

- Observació: pot ser naturalista i de laboratori. Si els subjectes donen respostes aquestes s’han d’estudiar, l’observació és només apuntar la realitat. En un ambient natural l’observat es troba en el lloc de vida dels observats. No es té la certesa de causa-efecte només amb la observació. L’observador no té garantit que el fenomen que vol observar succeeixi necessariament. Per fer observacions cal tenir clar què vols observar i quan la conducta compleix els requisits.

L’observació permet l’estudi de casos amb les enquestes (preguntes que l’individu a de respondre, com a avantatge té que és econòmic i ràpid i com a desavantatge que pot no ser sincer l’individu a l’hora de respondre), les entrevistes (pot ser més dirigida o menys), els qüestionaris (per exemple el test de Raven , són una llista de preguntes que a diferència del qüestionari l’individu no sap que se li pregunta ) i els estudis correlacionals (Busquen comprovar si dos o més fenòmens tenen alguna característica que es presenten de forma associada. S’estudia matemàticament els comportaments dels fenòmens. Però que es presentin dos fenòmens de forma associada no vol dir que siguin causa entre ells(inconvenient). Per exemple; la intel·ligència - rendiment prova. Permet fer prediccions generals. Poden estar associats de forma positiva ( un puja l’altre també o quan un baixa l’altre també ) s’expressen entre 0-1 sent 1 la correlació perfecte. Quan es comporten de forma inversa la correlació és negativa. Només permet correlacionar dues variables alhora. Per exemple negativa: més despesa menys estalvi , nul·la: menjar pizza i la nota de la matèria , positiu: més diners ingressats més diners en la targeta ).

- L’experimentació : pot ser en un laboratori o natural que és quan l’experiment està fet en el lloc de vida dels estudiants. Permet establir relació causa-efecte entre fenòmens. L’objectiu és comprovar l’efecte d’una variable sobre l’altre. Desavantatge: l’experiment té una certa artificialitat que allunya al subjecte de l’entorn natural que no està tan controlat. Els resultats no són plenament generalitzables a la vida real. El mètode experimental requereix la comparació de diferents grups entre si. De forma convencional es requereix com a mínim dos grups animals o humans; seleccionats a l’atzar. L’experimental i de control. Es buscarà constatar que al final de l’experiment hi hagin diferències entre els dos grups. Si hi han diferències l’experimentador ja pot començar a pensar que hi ha una relació causa-efecte en el canvi aplicat en el GE.

Tipus de variables :

1. Independent: és la causa responsable d’un efecte. Per exemple un xiclet (estímul).
2. Dependent: efecte causat que depèn de la VI. Sabent a VI o la VD em de predir l’altre. Per exemple salivació.
3. Estranya: esdeveniment no controlat que pot afectar directe o indirectament als valors de la VD. Per exemple: el soroll ambiental
4. Controlada: esdeveniment que no forma part de la relació VI-VD per lo qual s’ha d’aïllar el seu efecte. Per exemple suprimir o controlar el soroll ambiental.

L’experiment: hi ha dos grups l’experimental i el de control són avaluats abans d’iniciar-se l’experiment (datos pre.). El grup experimental es sotmet a la influència de la VI i el grup de control no. Els grups són avaluats respecte de les mateixes característiques inicials (datos post).

Exemple d’experiment: Mostra a l’atzar, tots contesten test memòria, intel·ligència i expectatives, alguns són eliminats. La meitat pren medicament i l’altre meitat placebo. Se’ls entreté amb alguna activitat neutra com pot ser un videojoc, i després tots contesten un altre cop només el test de memòria. En el grup experimental ha de produir-se més diferència entre la memòria pre i la memòria post i en el grup control menys diferència. El medicament és la VI, el test de memòria la VD, passen el test d’intel·ligència dues vegades per poder comparar el resultat d’abans (datos pre.) i els de després (datos post). La intel·ligència pot ser VE que amb el test la controlo i

Reflexes: són la unitat de conducta innata més simple, absolutament involuntàries, immediates, automàtiques, determinades per estímuls fixes que produeixen reaccions delimitades, predicibles (respirar). Constitueixen ajustos comportamentals ràpids, de naturalesa adaptativa, intervenen funcions vitals (respirar, pestanyejar, retirar la mà per dolor, salivació...)

I nstints: energia que indueix respostes innates, naturals, no apreses per l’organisme de cada espècie, orientades a la supervivència. Son conductes més complexes que els reflexos, un cop s’adapta aquest instint no es pot modificar (conducta dels ocells a emigrar quan fa fred). Per a alguns psicòlegs és un concepte poc adequat per explicar les tendències no apreses del ser humà. /FALTA)

Impronta: habilitat d’aprenentatge per la qual els organismes de certes espècies extreuen informació específica de l’entorn que provoca alteracions en la conducta. Es produeix ràpidament en un entorn crític resistent a la extinció i és durador. (aparta ous de ànecs de entorn natural, quan neixen els ànecs es pensen que el experimentador és la mare, vinculació entre organisme i estímul )

PRE-APRENENTATGE

Pre-associatives: associació no mot clara, formes simples, no totalment innates ja que depenen de l’experiència de l’organisme. Modificacions comportamentals on el canvi en la R no es producte de ninguna associació nova, però comporta modificacions en la intensitat de la resposta reflexa.

• Habituació: disminució i eventual desaparició de la conducta coma a conseqüència de la repetició del estímul que la havia originat: soroll alarma pot sobresaltar-nos la primera vegada, si es repeteix en un període curt de temps disminueix sobresalt.
• Sensibilització: procés invers a habituació, increment en la tendència a respondre a un estímul com a resultat de respostes prèvies a aquest estímul: a larma en un carreró fosc i solitari augmenta el sobresalt.

• Inhibició: disminució i possible desaparició de la resposta degut a la aparició d’un estímul intens, nou, i de naturalesa aversiva (descàrrega elèctrica): ‘me impresionó tanto que me dejó sin palabras’.

Formes d’aprenentatge

Condicionament clàssic

Associacions entre estímuls elicitadors (incitador) de R, procés pel qual s’associen de manera permanent i previsiblement estímuls específics a respostes particulars sota condicions de pràctica. Establiment d’una nova relació funcional entre un E (element mitjà) i una R (element del comportament del organisme). Reflexologia russa postula que la base de la psicologia està en els reflexes, poden ser condicionats o incondicionats. a. Reflex incondicionat: els no apresos que provoquen una connexió nerviosa innata i duradora entre una situació estimulativa precisa i una resposta fixa de l’organisme. b. Reflex condicionat: associacions nervioses temporals entre E ambiental i R de l’organisme. Associació apresa entre l’event del medi i una resposta disponible dins del repertori conductual de l’espècie: so de la campana que comporta la aparició de l’aliment (no requereix la participació conscient dels individus).

Reflex incondicionat: resposta innata elicitada per un estímul. Estímul: canvi o fracció de canvi en l’ambient que provoca una determinada activitat a un organisme. Resposta: qualsevol activitat d’un organisme. Condicionament responent: procés pel qual un E 1 que acompanya a un E 2 incondicionat arriba a adquirir el valor de senyal i de provocar la resposta reflexa del E 1.

Elements bàsics:

1. Condicionament excitatori:

EI → RI Tocar el coll → encongiment EN → - Sentir passes → res EN + EI → RI Sentir passes + tocar el coll → encongiment EC Sentir passes EC → RC Sentir passes → encongiment

2. Condicionament excitatori de segon ordre: pretén introduir un segon estímul neutre (el primer seria la campana) seguit del estímul condicionat, per aconseguir convertir el estímul neutre en estímul condicionat. EN2 per exemple una llum potent. EN que precedeix a un EC pot arribar a adquirir el poder de provocar la resposta. S’aplica principalment al llenguatge.

EI → RI Estar a les fosques → por i plorar EN → - Posar al llit → res EN + EI → RI Posar al llit + estar a les fosques →por i plorar EC → RC Posar al llit → por i plorar EN2 → - Rentar-se les dents després de sopar → res EN2 + EC → RC Rentar-se les dents després de sopar + posar al llit → por i plorar EC2 → RC Rentar-se les dents després de sopar → por i plorar

3. Contra condicionament: molt aplicat al tractament psicològic, pretén canviar

una conducta incorrecta per una correcta, condicionar una resposta per la seva contrària. Determinades respostes són entre elles incompatibles: no es pot estar trist i alegre al mateix moment. Tipus de condicionament responent que es presenta quan una resposta condicionada específica és substituïda per una RC nova i incompatible amb la anterior RC. La relaxació per substituir la ansietat.

EI* → RI*

Dolor → plor

EI → RI

Piruleta → content

EN → -

Veure la clínica del dentista → res

EN + EI* → RI*

Veure la clínica del dentista + dolor → plor

EC* → RC*

Veure la clínica del dentista → plor

EC* + EI → EI

Veure la clínica del dentista + piruleta → content

EC** → RC**

Veure la clínica del dentista → content

Exemple (Contracondicionament) EI* Descàrrega elèctrica

RI*

Resposta defensiva EI aliment

RI

salivació EN – EI soroll

RI

salivació

EC+ → EI

Anar a golfes → dolor/por

EC - → RC +

Insecticida → no dolor/no por

EC+ i EC- → RC +

Golfes + insecticida → menys dolor/menys por

EXEMPLES D’EXPERIMENTS

Pavlov

Condicionament experimental 1: cercle → menjar Condicionament experimental 2: el·lipse → descàrrega elèctrica (no hi ha agressivitat, sap) Condicionament experimental 3: barreja → res (el gos es torna agressiu, boig, neurosis)

Karn

Utilitza un laberint tipus T seguit de dos girs a la dreta o esquerra segons el gir elegit en el punt T. Té que prendre una decisió al arribar a aquell punt, giri on giri tornarà al principi, després de vàries repeticions el gat al arribar al punt T es negarà a continuar, es mostrarà irritable.

Wolpe

Condicionament aversiu al aliment a la gàbia experimental.

Més generalització, Utilitzarà el contra condicionament Pavlovià. Quatre sales (A, B, C, D). A === B, B == C, C=D (semblances d’estètica). Sala A se li dona de menjar dins la gàbia però amb la porta oberta, quan s’ha acostumat s’inicien les descàrregues elèctriques → condicionament aversiu tant a la gàbia com a l’entorn, generalització a estímuls propers.

Un cop està estimulat aversivament s’intenta restituir la conducta, que entrés voluntàriament a la gàbia per menjar. El porta a la sala B, continua amb aversió a la

gàbia, el porta a la sala C, el gat està una mica més tranquil però no entra a la gàbia. Finalment el porta a la sala D (menys semblant a la A), li posa el menjar a fora i lluny de la gàbia i menja, cada cop acostarà més el menjar a la gàbia fins que el posarà a dintre i menjarà.

Aparellar dos estats emocionals contraris o incompatibles entre ells (menjar en presència d’un estímul fòbic). Pautes:

● Entrenament en relaxació ● Elaboració de jerarquies de pors ● Exposició en imaginació ● Exposició en viu

Watson

Condicionament operant

Associacions entre R i C. Procés pel qual s’associen unes conductes a unes conseqüències en un entorn determinat. Tota conducta té una repercussió a l’entorn, són aquestes conseqüències les que determinen que en el futur la conducta ↑, ↓, es mantingui, s’inhibeixi o desaparegui.

En el condicionament clàssic l’organisme aprèn a establir relacions entre E-E o E-R. El clàssic generalment implica respostes reflexes o reaccions automàtiques, en l’operant la major o menor probabilitat de que succeeixi una conducta depèn de les conseqüències d’aquesta conducta. Els psicòlegs de condicionament operant consideren l’organisme com una entitat de moviment, si el ratolí va a la dreta i li fan