¡Descarga Microscopía: Tipos, Potencia de Resolución y Técnicas - Prof. Checa y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!
Seminaris 1 i 2 :
MÈTODES PER A L’ESTUDI
DE LES CÈL·LULES.
Biologia Cel·lular 2017-
1er curs. Grau: Farmàcia
Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment il·lustrativa de les explicacions a classe d'aquesta presentació, l’autor s’acull a l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual vigent respecte de l'ús parcial d'obres alienes com ara imatges, gràfics o altre material contingudes en les diferents diapositives
Totes les imatges presentades s’inclouen com a cites necessàries per il·lustrar les explicacions d’aquesta classe
ORGANISME ADEQUAT PER A CADA TIPUS D’ESTUDI:
-procariota -simple -fàcil propagació -genoma petit (4300 gens) -estudis genètics
BACTERIS
LLEVATS -eucariota unicel·lular -simple -fàcil propagació -genoma petit (6000 gens) -estudis genètics
DROSOPHILA MELANOGASTER -eucariota pluricel·lular -simple -fàcil propagació -genoma petit (14000 gens) -estudis genètics i desenvolupament.
INVERTEBRATS -eucariota pluricel·lular -simple -fàcil propagació -genoma petit (19000 gens) -estudis genètics i desenvolupament.
CAENORHABDITIS ELEGANS
VERTEBRATS
-eucariota pluricel·lular -complexes -difícils de propagar -genomes grans (humà i ratolí: 25000 gens) -estudis genètics i desenvolupament difícils.
PEIX CEBRA XENOPUS
ARABIDOPSIS THALIANA
-eucariota pluricel·lular -simple -fàcil propagació -genoma petit (15000) -estudis genètics i desenvolupament.
PLANTES
CULTIUS
CEL·LULARS
MOSTRES
DE
TEIXITS
PROCESSAT
PER A
MICROSCÒPIA,
BQ, etc.
Fig 1.41. La célula. Cooper and Hausman. Ed. Marban. 4 Ed.
COM OBTENIM LES CÈL·LULES?:
MIDES DE LES CÈL·LULES I ORGÀNULS CEL·LULARS:
1 mm = 10-3^ m 1 μ m = 10-^3 mm = 10-^6 m 1 nm = 10-^3 μ m = 10-^9 m
NUCLI: 3-10 μm NUCLÈOL: 0,5-5 μm MITOCONDRIS: 0,5 μm LISOSOMES/PEROXISOMES:0,2-0,5 μm VESÍCULES GOLGI: 50 nm MEMBRANA PLASMÀTICA: 4-5 nm gruix
Els primers microscopis...
- 1625 – Giovanni Faber crea el terme ‘microscopi’ per analogia amb el telescopi.
- Finals s.XVI – Hans i Zacharias Janssen inventen el microscopi compost.
- 1609 – Galileo Galilei desenvolupa el microscopi compost amb lents còncaves i convexes.
- 1674 – Anton van Leeuwenhoek millora el microscopi simple per estudiar espècimens biològics. És el primer en descriure les bactèries.
- 1665 – Robert Hooke publica ‘ Micrographia ’, col·lecció de dibuixos de microscòpia. Crea el terme ‘cèl·lula’.
PERQUÈ NECESSITEM UN MICROSCOPI?
-la cèl·lula és petita -la cèl·lula és transparent
PODER DE RESOLUCIÓ (PR):
Capacitat que te un microscopi de donar imatges diferents de dos punts situats molt a prop l’un de l’altre.
LÍMIT DE RESSOLUCIÓ (LR):
Distància mínima que ha d’existir entre dos punts perquè puguin ser discriminats com a tals. Com més petit sigui el LR més gran és el PR.
ULL HUMÀ: 0,2 mm MICROSCOPI ÒPTIC: 0,2 μm MICROSCOPI ELECTRÒNIC: 0,1 nm
Figure 9-42 (part 1 of 2) Molecular Biology of the Cell (© Garland Science 2008)
MO MET
llum visible font d’electrons
lents òptiques lents electromagnèti- portaobjectes ques mostra reixeta mostra
pantalla o film fotogràfic
Tub amb el buit
PROCESSAT DE LES MOSTRES
PER A LA SEVA OBSERVACIÓ AMB EL MO i el ME
Observar: -les cèl·lules vives -les cèl·lules mortes
Examen vital o supravital:
-cèl·lules lliures en un medi líquid o -cultiu cel·lular
-colorants vitals, no cal processat: Blau de metilè: acidòfil Verd Janus: mitocondris Roig neutre: vacuols
-microscopi de contrast de fases
Examen postvital: -teixit -cultiu cel·lular
Teixit: -Fixació -Inclusió i Tallat -Tinció
Cultiu cel·lular: -Fixació -Tinció
Les cèl·lules animals són incolores i translúcides, i per estudiar-les hem de ressaltar (contrastar) els components que volem observar.
Com podem ressaltar el que volem estudiar?
- Utilitzant microscopis amb tècniques de contrast (contrast de fase, fluorescència, contrast interferencial…) que ressalten diferències d’intensitat entre l’objecte i l’entorn.
- Utilitzant colorants selectius per marcar les cèl·lules o els seus components. En el cas de la microscòpia de fluorescència es marquen amb substàncies fluorescents.
Fixació:
-matar les cèl·lules , conservació morfologica i físico-química
- crosslinking de proteïnes i àcids nuclèics -insolubilitza i estabilitza les molècules -endureix
-químics: formaldehid, alcohol absolut (MO) glutaraldehid (ME)
-físics: congelació (nitrogen líquid, neu carbònica) (MO i ME), conserva l’activitat enzimàtica i els lípids
Inclusió :
-endurir per poder fer talls molt fins -incrementar la superfície
- parafina (MO) -plàstic líquid (ME)
Tinció : COLORANTS (només MO) o ANTICOSSOS MARCATS (MO i ME):
HEMATOXILINA-EOSINA
àcides bàsiques nucli citoplasma
hepatòcits
leucòcit
proteïna
A
(antigen)
cèl·lules
portaobjectes
anticòs primari
contra
A
IMMUNOHISTOQUÍMICA
O
IMMUNOCITOQUÍMICA
Figure 9-18. Molecular Biology of the Cell. Fifth Edition (© Garland Science) (Adaptada)
Tipus de matcatges dels anticossos:
Figure 9-18. Molecular Biology of the Cell. Fifth Edition (© Garland Science)(Adaptada)
ENZIM: HRP, AP
E E
OR coloidal
COLOR (MO)
MOLÈCULA FLUORESCENT
FLUORESCÈNCIA (MO)
CONTRAST (ME)
ISÒTOP RADIACTIU
AUTORADIOGRAFIA
R
R G
G
