¡Descarga BIO RESUM SELECTIVITAT y más Exámenes selectividad en PDF de Biología solo en Docsity!
BIOLOGIA RESUM
ATP: és la molècula de transferència d’energia més important dins la cèl·lula.
Aliments energètics
GLÚCIDS tenen un grup hidroxil (OH)
- Monosacàrids: molècules formades per cadenes de 3 a 7 àtoms de carboni. Cada carboni té la funció alcohol excepte un que té grup carboxílic (aldehid o cetona).
Tenen gust dolç i són solubles en aigua, també són sòlids cristal·lins.
Glucosa (C6H12O6) És el principal combustible metabòlic que es degrada durant la respiració cel·lular. Es troben a les cèl·lules tissulars.
Fructosa (C6H12O6) En l’home és la principal font d’energia dels espermatozoides. Es troba a la fruita, a la mel i a les verdures.
- Galactosa (C6H12O6) Aportació energètica. Es troba en els productes làctics.
- Disacàrids: Glúcid format per la unió de dos monosacàrids. Són dolços i solubles en aigua.
***** Maltosa (glucosa+glucosa) Aportació d’energia a l’organisme.
Es troba a l’oli, les fècules i la cervesa.
Glicogen (moltes glucoses) Aportació energètica. Es troba a les cèl·lules animals.
Cel·lulosa (molècules de glucosa) Aportació d’energia i facilita la digestió. Es troba en la paret d’una cèl·lula vegetal.
Resum funcions biològiques glúcids
ENERGÈTICA: molts dels glúcids tenen aquesta funció ja que l’organisme les crema per obtenir energia. EX: monosacàrids.
RESERVA ENERGÈTICA: Quan els nivells de glucosa en el medi cel·lular no són suficients per cobrir les necessitats energètiques, el midó i el glicogen intervenen.
ESTRUCTURAL: En els vegetals la cel·lulosa realitza aquesta funció.
LÍPIDS
Proporcionen més del doble d’energia que els hidrats de carboni.
Són molècules orgàniques que es troben en tots els tipus de cèl·lules. Són insolubles en aigua.
- Triglicèrids : Estan formats per 3 àcids grassos i glicerina. Tenen la funció de subministrar energia a la nostra dieta.
- Terpens : Estan constituïts d’isopré, són molt abundants en les plantes. Comuniquen sabors i aromes.
- (^) Fosfolípids : Són antipàtics, perquè son capaços de reorganitzar-se a l’aigua.
Resum funcions biològiques lípids
ENERGÈTICA: Molts lípids s’usen per ser cremats i obtenir energia.
FUNCIÓ ESTRUCTURAL: Els fosfolípids formen part de la membrana cel·lular. A més el colesterol també es un lípid present a les membranes.
PROTECCIÓ: Les ceres impermeabilitzen els cabells o plomes dels animals.
HORMONAL: La progesterona n’és un exemple.
VITAMINES: Alguns lípids són vitamines com la vitamina D.
AÏLLANT TÈRMIC: Els triglicèrids són aïllants tèrmics ja que són molt conductors i per tant conserven la temperatura del cos.
METABOLISME
És el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme. El metabolisme està format per vies metabòliques que són el conjunt de reaccions encadenades.
- Catabolisme : Obtenció d’energia; trenca enllaços per formar molècules més petites.
A l’inici de qualsevol exercici, la generació immediata d’ ATP s’aconsegueix utilitzant creatina fosfat. Es tracta d’una substància que s’acumula als músculs que pot ser utilitzada per regenerar ATP a partir d’ ADP i fosfat; el fosfat el subministra la pròpia creatina fosfat. La descomposició de la creatina fosfat comença al mateix moment de l’inici de l’exercici. No requereix oxigen i proporciona energia per 6-10 segons.
■ Reaccions de fosforil·lació que afegeixen fosfat.
ADP+Pi ATP
■ Reaccions de descarboxilació que desprenen diòxid de carboni. Piruvat acetil CoA+CO
■ Reaccions de deshidrogenació que alliberen hidrogen.
Piruvat acetil CoA+2H
■ Reaccions redox en què s’oxiden i redueixen substrat.
NAD+ é NADH
- Oxidació d’àcids grassos : A l’oxidació dels àcids grassos té lloc la separació del glicerol i els àcids grassos que formen els triglicèrids. Els àcids grassos es descomponen en una sèrie de reaccions en que cadascuna d’elles genera el mateix compost de 2 carbonis, els quals poden alimentar el cicle de krebs per la seva oxidació. Aquest procés s’anomena B- oxidació.
- Degradació catabòlica de les proteïnes : El que diferencia els aminoàcids de les altres biomolècules és la presència de nitrogen en la seva molècula. El primer pas en la degradació dels aminoàcids consisteix en l’eliminació del grup amina.
L’eliminació del grup amina es fa a través de dues classes de reaccions: les transaminacions i la desaminació oxidativa.
■ TRANSAMINACIONS: són reaccions catalitzades per uns enzims, les transaminases, que es produeixen al fetge. Les transaminacions consisteixen en unes reaccions durant les quals el grup amina dels aminoàcids es transfereix a una altre molècula, un alfa- cetoàcids, dels quals el més comú és l’àcid alfa- cetoglutàric.
La transaminació amb l’àcid alfa- cetoglutàric comporta la formació d’àcid glutàmic, el qual fa reserva de grups amino per a la síntesi de nous aminoàcids i altres compostos nitrogenats.
■ DESAMINACIÓ OXIDATIVA: és una reacció que es produeix al fetge i als ronyons. Consisteix en la desaminació de l’àcid glutàmic perquè pugui ser utilitzat novament en les transaminacions.
Un cop eliminat el grup amina dels aminoàcids, es poden produir diferents compostos el destí dels quals pot seguir vies diferents.
- El destí dels hidrògens. La cadena de transport d’electrons :
Els acceptors d’hidrogen agafen els àtoms d’hidrogen alliberats durant la glucòlisi, la reacció d’enllaç i el cicle de krebs. Per a la majoria d’hidrògens produïts, el seu acceptor d’hidrogen és el NAD , tot i que alguns dels que s’alliberen en una fase del cicle de krebs són acceptats pel coenzim FAD. Quan un coenzim accepta l’hidrogen amb el seu electró es redueix, transformant-se en NAD o FAD.
El coenzim reduït ‘’factura’’ els electrons cap a la cadena de transport de la membrana interna mitocondrial. L’electró i el protó de cada àtom d’hidrogen se separen i l’electró es mou al llarg d’una cadena de transportadors d’electrons situats a la membrana interna mitocondrial. Aquesta cadena es coneix amb el nom de cadena de transport d’electrons.
A mesura que els electrons van passant d’un transportador a un altre seguint una sèrie de reaccions redox, s’allibera energia que és utilitzada per generar ATP.
El piruvat es redueix a lactat i així es genera la forma oxidada de NAD. D’aquesta forma, la fermentació làctica, permet a l’atleta seguir, descomponent parcialment la glucosa, produint una petita quantitat d’ ATP. El rendiment és de només dues molècules d’ ATP per molècula de glucosa.
El producte final de la fermentació anaeròbia és el lactat, el qual s’acumula en els músculs i caldrà eliminar-lo posteriorment.
A mesura que el lactat s’acumula, el pH de la cèl·lula va disminuint, inhibint així els enzims que catalitzen les reaccions de glucòlisi. Les reaccions de glucòlisi i l’activitat física que depèn d’elles no poden continuar.
