Argumenta és un projecte dels serveis lingüístics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingüístics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicència Reconeixement-
NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.
La capacitat dargumentació és una de les característiques distintives de lésser
racional; largumentació és una activitat que impregna molts dels discursos que
produeixen constantment les persones amb finalitats i en contextos ben diversos
(opinar, mentir, manar, influir, jugar, vendre, defensar-se...). Linterès per reflexionar
sobre lactivitat argumentativa es remunta a la cultura grega (als sofistes i Aristòtil)
i és ben viu en lactualitat.
Què és argumentar? Letimologia de la paraula ens remet al verb llatí ARGUERE, que
significa mostrar, donar a conèixer, manifestar, afirmar; argüir, demostrar amb raons
o arguments, provar, afirmar. Largumentació es pot definir com una operació lingüística
en la qual una persona prova de fer admetre una conclusió a una altra persona (o a
unes altres persones) per mitjà de lexposició dunes raons (o arguments). Es tracta
duna activitat que genera coneixement. La necessitat dargumentar sol sorgir quan
una persona no està dacord amb una altra, o quan algú vol defensar un punt de vista
a fi de demostrar-ne la legitimitat davant altres persones.
Lactivitat argumentativa no serveix per a revelar fets, com fa sovint la ciència, sinó
per a demostrar les probabilitats que les coses siguin duna manera o duna
altra; largumentació serveix, doncs, per a fonamentar les opinions humanes en una
lògica que les justifiqui. El terreny de largumentació és, per tant, el del que és
probable, plausible, versemblant.
Lèxit duna argumentació depèn, en bona mesura, del fet que es respectin unes regles
elementals que puguin garantir que les opinions que es volen defensar presenten un
grau acceptable de consistència. Al llarg de la unitat sestudien algunes de les regles
que fan que una argumentació saproximi a ser una demostració, i també algunes de
les infraccions que se solen cometre en utilitzar-les, les quals reben comunament el
nom de fal·làcies argumentatives.
INTRODUCCIÓ
Ampliació de continguts
De vegades les argumentacions tenen més aviat la intenció de persuadir que no de
demostrar. Aquests casos són a la frontera del que podem anomenar pròpiament
argumentació, ja que aquesta se circumscriu a la racionalitat. Les argumentacions
utilitzen, però, molt sovint, recursos de persuasió que no invaliden la seva fonamentació
si sutilitzen amb mesura i com a complement duns arguments sòlids.
1
Argumentació
[15]
No sha de perdre de vista, però, que als actes argumentatius hi ha molts factors en
joc més enllà de lestricta correcció argumentativa (es pot imaginar, sense anar més
lluny, un cara a cara electoral televisat entre dos candidats a la presidència dun
govern), ja que largumentació és molt sovint la màscara duna pura relació de forces.
