GREGOR MENDEL
Va néixer el 20 de juliol de 1822 a la vila de Heinzendorf
i ve morir el 6 de gener de 1884, llavors província
austríaca, i fou batejat amb el nom de Johann Mendel.
Fill d'Anton i Rosine (Schwirtlich) Mendel, dues
germanes: Veronika, més gran que ell, i Theresia, més
jove. Vivien i treballaven en una granja propietat de la
família durant almenys 130 anys, i que ara és el museu
Mendel.
Durant la seva infantesa, Mendel va treballar com a
jardiner i va estudiar apicultura, i de jove va assistir
al Gymnasium de Troppau. De 1840 a 1843, va estudiar
filosofia pràctica i teòrica i física a l'Institut Filosòfic de la
Universitat d'Olmütz, havent de descansar un any per malaltia. També va lluitar
econòmicament per pagar els seus estudis, i Theresia li va donar el seu dot. Més tard
va ajudar a mantenir els seus tres fills, dos dels quals es van convertir en metges.
Per recomanació del seu professor de física, el pare Friedrich Franz, va ser acceptat
com a postulant pels ermitans de l'Orde de Sant Agustí de l'Abadia de Sant Tomàs
a Brno (aleshores Brünn) el 1843, quan l'abat era fra F. Cyril Napp, un naturalista
entusiasta, membre de diverses societats agrícoles i científiques locals. Com que els
seus superiors van veure que s'interessava més per la ciència que per la pastoral, el
1849 li van donar una feina com a professor suplent en una escola de secundària
a Znojmo, on va ensenyar matemàtiques i grec.
Aportacions a la ciència:
Els experiments de Mendel han resistit la prova d'incomptables repeticions amb totes
les espècies d'organismes vivents que es reprodueixen per funció de dues cèl·lules
sexuals. Tots, des de l'home fins al ratolí, mostren caràcters dominants i recessius, i la
manifestació d'aquests segueixen generalment les lleis de Mendel. Durant els 100
anys que van seguir la publicació de Mendel, hem descobert lentament els
mecanismes moleculars que infal·lible mentre analitzen la transmissió dels caràcters
hereditaris a la descendència .La substància hipotètica a la qual Mendel intuïtivament
va adscriure la capacitat de representar un caràcter hereditari va ser aïllat, sense
saber-ho, per un contemporani de Mendel.
