Biologia del comportament, Apuntes de Psicología

¡Descarga Biologia del comportament y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

PERCEPCIO I ATENCIO (UB)

APUNTS BLOC I

BOSCH, LAURA 12-

1.Tipus d’atenció i fenòmens bàsics

Atenció: activació de l’individu davant situacions on cal actuar. Es comporta com a filtre (evita sobrecàrrega informació) i permet el processament dels estímuls rellevants.

• Atenció exògena (o reflex d’orientació): involuntària, inconscient, depèn de l’estímul.
• Atenció endògena: control voluntari (automaticitat i dificultat), depèn de l’individu.
• Atenció voluntària: decideix quin és l’àmbit d’aplicació de la seva capacitat atencional.
• Atenció involuntària (o passiva): la “força” de l’estímul el que atreu l’individu.
• Atenció oberta: acompanyada de respostes motores i fisiològiques (modificacions individu).
• Atenció encoberta: absència de les anteriors (no es pot detectar amb l’observació).
• Atenció dividida: diversos estímuls i activitats al camp atencional.
• Atenció selectiva: focalització en un camp concret.

TIPUS ATENCIÓ Origen Intern Extern Actitud del subjecte Voluntària/activa Involuntària/passiva Manifestacions motores i fisiològiques

Oberta Encoberta

Interès del subjecte Dividida Selectiva/focalitzada

Atenció selectiva

Filtratge/selecció: efecte de la “festa de còctel” (Cherry, 1953)  seguir una conversa enmig d’un entorn sorollós. Com? Diferències en timbre, intensitat, localització... TÈCNICA DE L’OMBREJAT: presentació simultània de dos missatges. La informació presentada pel canal no atès quasi no es pot recordar = La informació no atesa no es processa. Sorgeix un model que estableix la connexió entre sensació, percepció i memòria (Broadbent):

Model d’atenuació (Treisman)

• La informació no atesa no s’elimina, sinó que s’atenua.
• Ubicació del filtre: segons les exigències de la situació.
• Si els estímuls són molt diferents físicament, podrem separar-los a aquest nivell, sinó, no serà possible.

Neurociència cognitiva  dóna suport al model d’atenuació: el processament dels estímuls no atesos no és sempre igual, sinó que varia en funció de les demandes de la tasca.

Atenció dividida

• Factors que determinen l’execució de tasques concomitants: la dificultat, la pràctica (automatismes) i la similitud entre tasques (més semblants, més dificultat).
• Processament automàtic vs. Processament controlat o Amb la pràctica, automatitzem la conducta alliberem recursos que permeten fer més d’una tasca al mateix temps. o Els processos automàtics s’inicien de forma ràpida davant dels estímuls, no redueixen la capacitat per realitzar altres tasques, són impenetrables a la consciència i inevitables.
• Efecte Stroop: els processos automàtics són inevitables i poden causar interferències en processos controlats

Incongruència Congruència No relació

Models de capacitat (atenció dividida)

Model de capacitat central (Kahneman)

• Es poden realitzar 2 tasques alhora sempre i quan la necessitat de recursos que es necessiten per fer-se sigui inferior a la quantitat de recursos dels que el sistema disposa.
• L’atenció és el “gestor de recursos cognitius”.
• Estudi de Posner i Boies (1971) Els subjectes realitzen 2 tasques alhora: o Tasca principal: tasca de detecció de patrons (indicar si 2 lletres que apareixen consecutivament són o no la mateixa). o Tasca secundària: detecció de senyals auditives (prémer un botó en quan escoltessin el to).  Es veu afectada durant la realització simultània de la tasca principal. Recolza la teoria de Kahneman.
• Quan realitzem dues tasques alhora, hi ha una menor activació (no es produeix una sumació), per tant, una pitjor resolució de les tasques, que quan es realitzen individualment.

Models de recursos específics

• Per cada tipus de tasca hi ha una quantitat de recursos disponibles.
• La possibilitat de realitzar dues tasques a la vegada depèn de la quantitat de recursos relatius de cada tasca.
• Crítiques: falta de definició precisa dels conceptes i variables pertinents. 2. Xarxes atencionals

Atenció: mecanisme central de control del processament de la informació que actua d’acord amb els objectius de l’organisme, activant o inhibint processos. Pot orientar-se cap als sentits, les estructures de coneixement en memòria i els sistemes de resposta. És un sistema complex, format per un conjunt de xarxes amb diferent localització cerebral.

Xarxes atencionals: sistemes formats per circuits especialitzats. Cada xarxa s’encarrega d’una sèrie d’operacions concretes.

Xarxa d’alerta

• Manteniment de l’estat d’alerta i vigilància
• Sistema reticular ascendent
• Interactua amb les altres xarxes

Xarxa d’orientació

• Direcció de l’atenció a determinades localitzacions espacials per cercar informació rellevant i ajust del focus atencional.
• Millora el processament de la informació en la localització atesa.
• Responsable de la reorientació.
• Lòbul parietal posterior, col·licle superior i nucli pulvinar del tàlem.

Desenvolupament (funcionament òptim):

• Propensió a orientar-se a objectes nous
• Capacitat per deixar de mirar un estímul per mirar un altre
• Capacitat per anticipar l’aparició d’estímuls nous
• Primer mes: atenció obligatòria (incapaços de desenganxar l’atenció)
• 2-3 mesos: seguir objectes que es mouen, més sensibles al camp visual nasal
• 4 mesos: comencen a anticipar l’aparició d’objectes (desviant el focus atencional)

Estudi de Haith i cols. (1988): presentació alterna de sèries regulars/irregulars

• 3 ½ mesos: les sèries regulars generen més moviment oculars anticipatoris
• 6-9 setmanes: no s’observa
• Entre les 9 i 14 setmanes emergeix la capacitat de fer moviments anticipatoris

Mecanismes atencionals

• Canvis en el desenvolupament funcional dels lòbuls parietals als primers 3 mesos
• Comencen a ser operatives entre els 3 i 6 mesos
• En adults, les lesions en el lòbul parietal  dèficits en deixar de prestar atenció a una orientació prèviament marcada per mirar objectes en la direcció oposada
• Inhibició de retorn en nadons s’observa als 6 mesos.

Xarxa executiva

• Responsable del control voluntari sobre la memòria operativa i de la selecció i detecció d’estímuls.
• S’activa en tasques que precisen de respostes noves, en situacions d’interferències (Stroop) i en accions planificades.
• Àrees frontals medials i prefrontals dorsolaterals (còrtex cingulat i àrea motora suplementària), ganglis basals.
• Funcions:
  1. Està informada dels processos actius (sensorial o emmagatzemada en memòria)
  2. Control sobre el sistema
• S’activa quan intentem dur a terme un pla pre-establert, aconseguir un objectiu o ens enfrontem a situacions noves.
• Esforç, intenció i control voluntari.
• Processament d’alt nivell (semàntic).

Desenvolupament  comença a ser funcional als 12 mesos, però és immadura. El període de desenvolupament és entre 4-7 anys.

Avaluació del funcionament existeixen diferents tasques per avaluar-la:

• Tasca de classificació de cartes de Wisconsin
• Problema de la Torre de Hanoi
• Tasca Stroop (cíngol anteriorsupervisió conflicte/còrtex prefrontal atenció executiva)