Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


BIOLOGIA TEMA 13, Apuntes de Etología

Asignatura: biologia comportament, Profesor: Xavier Caldu, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2015/2016

Subido el 28/01/2016

eva__vila-1
eva__vila-1 🇪🇸

3.9

(12)

8 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 13. MADURACIÓ DEL SN
13.1 Formació de sinapsis i mort neuronal
La formació de vies de connexió suposa el creixement de dendrites i
axó.
- El con de creixement: Especialitzat en trobar el camí per al
creixement de les neurites.
- Filopodis: S’agafen a proteïnes de la matriu extracel·lular del
substrat en el que creixen (laminina-integrina) i estiren del con.
- Examinen l’entorn buscant substrats permissius i repel·lents que
formen vies.
- Capta nutrients per al creixement global de la neurona (subst.
Neurotròques, e.g. FCN).
- La fasciculació requereix MACs de la membrana de l’axó.
Neurotròcs: Serveixen per promoure el creixement de les neurones
(augmentar l’axó, les seves dendrítes). Un tipus de neurotròcs són
els FCN (per exemple).
La fasciculació és quan un axó en contres de explorar por sí mateix,
llavors s’uneix a un altre i aquest segon axó el guia.
El creixement dels axons llargs, es desenvolupa seguint segments
curts.
Factors que guien el creixement de l’axó:
Hipòtesi de la quimioanitat F 0
E 0
Unes cèl·lules és senten
atretes per una molècula.
L’axó creix en direcció a la cèl·lula diana, perquè aquesta
allibera unes molècules que s’anomenen factors neurotròcs.
Aquestes molècules atreuen a la cèl·lula per això l’axó creix a la
direcció cap a DIANA. Si ho aconsegueix signicarà que han
trobat un substrat permissius però si no és així es que haurà
trobat una substància repel·lent i haurà de fer un altre camí.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga BIOLOGIA TEMA 13 y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!

TEMA 13. MADURACIÓ DEL SN

13.1 Formació de sinapsis i mort neuronal

La formació de vies de connexió suposa el creixement de dendrites i axó.

- El con de creixement: Especialitzat en trobar el camí per al creixement de les neurites.

  • Filopodis: S’agafen a proteïnes de la matriu extracel·lular del substrat en el que creixen (laminina-integrina) i estiren del con.
  • Examinen l’entorn buscant substrats permissius i repel·lents que formen vies.
  • Capta nutrients per al creixement global de la neurona (subst. Neurotròfiques, e.g. FCN).
  • La fasciculació requereix MACs de la membrana de l’axó.

Neurotròfics: Serveixen per promoure el creixement de les neurones (augmentar l’axó, les seves dendrítes). Un tipus de neurotròfics són els FCN (per exemple).

La fasciculació és quan un axó en contres de explorar por sí mateix, llavors s’uneix a un altre i aquest segon axó el guia.

El creixement dels axons llargs, es desenvolupa seguint segments curts.

Factors que guien el creixement de l’axó:

  • Hipòtesi de la quimioafinitat F 0E 0 Unes cèl·lules és senten atretes per una molècula.
  • L’axó creix en direcció a la cèl·lula diana, perquè aquesta allibera unes molècules que s’anomenen factors neurotròfics. Aquestes molècules atreuen a la cèl·lula per això l’axó creix a la direcció cap a DIANA. Si ho aconsegueix significarà que han trobat un substrat permissius però si no és així es que haurà trobat una substància repel·lent i haurà de fer un altre camí.

SINAPTOGÈNESI

És divideix en dues fases:

  1. Sobreproducció.

Creació de moltes sinapsis.

  1. Eliminació i reorganització:

Normalment és fan més sinapsis de les necessàries, per tant, en aquesta fase són eliminades aquelles que no són útils. Qui té en compte si són útils o no serà l’ambient.

  • (^) Coincideix amb l’inici de l’activitat neural en resposta a l’activitat externa.
  • Reflecteix competició per factors tròfics (=neurotrofina)
  • Assegura l’equilibri adequat entre neurones pre i post.

La capacitat sinàptica disminueix amb l’edat.

Mort cel·lular programada (apoptosi): conseqüència d’instruccions genètiques d’autodestrucció. 25-75% de les poblacions inicials. Aquesta apoptosi està relacionada amb els neurotrofits.

NOTA: Què és el que madura abans, entre l’escorça motora primària o l’escorça prefrontal? L’escorça primària són les primeres sempre en madurar. La prefrontal és l’últim en madurar.

12.2 La mielinització

12.3 La plasticitat

PLASTICITAT

  • Capacitat de modificació del SN (crear, eliminar, modificar sinapsis, estructura i fisiologia) segons la situació ambiental.
  • Important la correlació entre l’activitat pre i postsinàptica.
  • Es manté durant tota la vida (diferents graus).
  • Períodes crítics o de màxima susceptibilitat:
    • = de màxima susceptibilitat.
    • Depenents de l’experiència.
    • Parla, marxa, escriptura, socialització...

Perquè finalitzen els períodes crítics?

  1. L’axó deixa de créixer (canvis matriu extracel·lular o mielinització per oligodendròcits).

  2. Madura la transmissió sinàptica.

  1. Disminueix l’activitat cortical.

  2. Realment, ningú ho sap clarament.

Són molt importants en situacions clíniques (lesions).

Efectes de factors epigenètics sobre el desenvolupament:

  • Hormones gonadals (diferencies SN i conducta).
  • Estrès matern.
  • Nutrició
  • (^) (...)

Durant el desenvolupament més primerenc es poden produir reorganitzacions macroscòpiques dels arbres sinàptics, mentre que en adults la plasticitats sembla que es limita a canvis locals en l’eficiència sinàptica.

Aquestes alteracions poden estar relacionades amb el pitjor rendiment en test cognitius i la major incidència de trastorns (TDAH, depressió...)