¡Descarga Psicología de la Educación: Procesos de Cambio Educativo y Prácticas Educativas - Prof. On y más Apuntes en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!
Aprenentatge humà i pràctiques educatives
Esquema
Processos de canvi educatiu:
Són Processos de canvi comportamental vinculats amb l'Aprenentatge, el Desenvolupament i la Socialització, com a conseqüència de la participació en Practiques educatives. Es donen en les Practiques educatives que són pràctiques socials que s'emmarquen en el Macrocontext històric i cultural, actualment la Societat de la Informació. Es donen en diversos contextos com ara la família, l'escola, el treball, el lleure, Internet, comunitat,… i son decisives per l'Aprenentatge, el Desenvolupament i la Socialització. Són objecte d'estudi de la P. de la Educació , una disciplina pont que té tres dimensions: la teòrica, la tecnològica i la pràctica, que configuren la Intervenció psicoeducativa. Es caracteritza per la seva pluralitat teòrica i metodològica i els seus continguts són: La naturalesa dels processos de canvi educatius i, Els factors implicats en els processos de canvi educatiu Són objecte d'intervenció i millora a través de la Intervenció psicoeducativa que inclou: Psicologia escolar: pot fer-se des de diferents models d'intervenció, entre ells el Model Educatiu (coherent amb la disciplina-pont), per exemple EAPs per les seves funcions. Intervenció en altres contextos
Teoria
Què és la Psicologia de l’Educació i quin és el seu espai professional?
La Psicologia de l’Educació és la disciplina que estudia els processos de canvi comportamental que
les característiques dels seus elements bàsics --aprenent, agent educatiu, saber cultural Les pràctiques educatives escolars són un tipus particular de pràctiques educatives, l’objectiu de les quals és assegurar l’adquisició de sabers culturals rellevants i complexos, que demanen un suport específic per ser apresos.
Algunes característiques distintives de les pràctiques educatives escolars són:
- la diferenciació d’altres contextos i activitats
- el caràcter “simbòlic-mental” de l’aprenentatge
- la planificació i sistematització
- l’especialització de l’agent educatiu
L’organització, relacions i característiques concretes de les diferents pràctiques educatives en un moment determinat depenen del (macro)context social, històric i cultural.
L’actual “Societat de la Informació” està generant noves necessitats educatives i canvis en els escenaris educatius.
Des de la nostra perspectiva teòrica:
les pràctiques educatives són determinants per a la construcció de la ment humana com a psicòlegs, cal conèixer les condicions que potencien pràctiques educatives de qualitat, i emprar aquest coneixement en la nostra intervenció professional.
Lectures
Gràcia i Segués (2009)
Expliqueu, de la manera més clara i precisa possible, però amb les vostres paraules, quin és l’objecte d’estudi de la Psicologia de l’Educació. Els processos de canvi comportamental que es produeixen en les persones com a conseqüència de la seva participació en situacions o activitats educatives.
Implicacións (Coll)
Processos de canvi comportamental d'origen en la participació de les persones en activitats o situacions de naturalesa diversa formal i no formal Perspectiva multidisciplinària per entendre la complexitat Dimensió triple: teòrica o explicativa, tecnològica o projectiva i, tècnica o pràctica Interès per tota mena de pràctiques educatives amb independència del marc institucional o l'edat.
Què creieu que vol dir el text quan assenyala que la Psicologia de l’Educació té “el caràcter de
Participació en la elaboració i el seguiment dels diversos tipus d'adaptacions del currículum que
puguin necessitar els alumnes Assessorament als equips docents sobre els projectes curriculars dels centres educatius (aspectes psicopedagògics i d'atenció a la diversitat de necessitats del alumnat Assessorament al alumnat, famílies, i equips docents sobre aspectes d'orientació personal, educativa i professional col·laboració amb els serveis socials i sanitaris de l'àmbit territorial d'actuació Aportació de suport i de criteris tècnics psicopedagògics a altres òrgans de l'Administració educativa Altres funcions que atribueixi el Departament d'Educació Tal i com estan formulades aquestes funcions, diríeu que responen a un model més aviat clínic-assistencial o més aviat educatiu d’intervenció? Per què? Educatiu, perquè:
la centració en les pràctiques educatives (vs. l’alumne/a) la finalitat preventiva i enriquidora (vs. correctiva) la intervenció indirecta (vs. directa) una relació col·laborativa amb els agents educatius (vs. jeràrquica)
Solé (1998)
Totes les societats eduquen els seus membres? En què se semblen i en què difereixen, respecte de l’educació, les societats com la nostra i les societats tradicionals no industrialitzades? Totes les societats eduquen als seus membres en la mesura en que els grups socials ajuden als seus membres a assimilar la experiència culturalment organitzada i a convertir-se, alhora, en membres actius i en agents de creació cultural, o el que és el mateix, afavoreixen el seu desenvolupament personal EN el sí de la Cultura del grup, fent-los participar en un conjunt d'activitats que, globalment considerades, constitueixen el que anomenen Educació. (Coll)
En les societats més o menys desenvolupades, les habilitats necessàries per assegurar la subsistència i competència social de les persones s'aprèn mitjançant la participació dels nens en les activitats dels adult. L'aprenentatge no es dóna en contextos diferenciats d'aquells en els que es dóna la conducta experta.
En societats tecnificades i desenvolupades com la nostra, es tracta d'activitats que tenen lloc en contextos específicament creats amb la finalitat d'ensenyar i aprendre determinades coses, separades de les activitats quotidianes i habituals. Tot i que subsisteixen àmbits de formació professional (sastre, perruquer), la progressiva sofisticació, els canvis imposats
substitueixen l'aprenentatge lligat a un context concret on s'ha de mostrar domini, o bé, ho redueixen a un espai de practiques en un currículum formatiu (institucions educatives). Conseqüències de les diferencies des de pov. Psicològic:
La separació estricte entre activitats d'adults i activitats educatives comporta una prolongació del període infantil (l'aprenentatge s'allarga indefinidament) La creixent necessitat de formació per arribar a ser un membre de ple dret en el grup social al que es pertany, multiplica tant els àmbits de formació com els esforços que adults i nens han d'emplear en l'adquisició dels conceptes, els valors i els procediments bàsics de la cultura. Es planteja la necessitat de crear vincles i relacions entre el que s'aprèn en un i altres contextos (pe. escola, família), així com de «controlar» influencies educatives diverses i mes difuses (mitjans de comunicació), que tan poden reforçar com contradir els valors i principis que s'intenten aportar a través de les pràctiques educatives millor establertes. Quins dos tipus de criteris o dimensions permeten, d’acord amb l’autora, diferenciar les diverses pràctiques educatives? Enumereu i expliqueu breument les dimensions concretes que l’autora proposa en cada cas. Educació formal, no formal i informal. Tant en la educació formal com en la no formal hi ha una clara intencionalitat i un procès organitzat, més o menys planificat i sistemàtic, que es posa al servei dels objectius que es persegueixen. La informal es produeix de manera indiferenciada i subordinada a altres objectius i processos socials. La educació es produeix d'una manera difusa.
Escolliu dues pràctiques educatives presents en la nostra societat i contrasteu-les sistemàticament en funció d’aquestes dimensions. La lectura defensa la tesi d’una estreta relació entre pràctiques educatives i desenvolupament psicològic de les persones, en què aquestes pràctiques actuen com a factor fonamental i motor del desenvolupament. Sintetitzeu els arguments que presenta la lectura per fonamentar aquesta tesi, i identifiqueu els conceptes psicològics que utilitza per sustentar-la. Nucli primigeni de interacció:
Aprenent: bebé/adult, fonamentalment aprenent/combinat amb un altre rol Intermediari cultural: grau de especificació (inexpert/experimentat), tipus d'intervenció (directa/indirecta),
consciencia de intencionalitat Cultura: Cultura popular/coneixements específics Relacions entre els 3: Diàdiques/grupals Graus i intensitat emocionals diversos Dimensions de caràcter estructural/social
Abast social de la pràctica: general (ESO)/específic (boyscouts) Organització, sistematització i control social: explícitament reglades i sota control públic/ implícitament normativitzades i escàs control (família). Altres exemptes de reglamentació i control extern, però internament molt normativitzades (pati) Diferenciació (respecte altres activitats presents en el mateix context): caràcter definitori per context (cole, uni)/ context en que les pràctiques estan supeditades o conviuen amb altres finalitats per sobre de les educatives. Institucionalització: institució creada per aquesta finalitat/ finalitat no es estrictament educar. Període temporal: estable i determinat / inespecífic Coincideix aquesta tesi amb les idees sobre les relacions entre naturalesa i societat —o entre biologia i cultura— en el comportament humà que heu anat rebent en la vostra formació prèvia? Mireu de contestar de la manera més acurada i matisada possible. Compartiu, personalment i com a grup, aquesta tesi? Per què? Totes les pràctiques educatives són “bons” contextos de desenvolupament? Responeu a partir de les condicions en relació a aquesta qüestió que presenta Bronfenbrenner i que es citen en el text. Característiques per que una pràctica tingui potencial de desenvolupament:
Els diversos ambients en quer viu el nen han de complir dos condicions complementaries per a poder ser considerats contextos de desenvolupament.
Possibilitar que el nen observi i pugui incorporar-se a patrons d'activitats progressivament més complexes, amb l'ajuda i la guia d'algú més expert. Possibilitar que el nen pugui implicar-se en les activitats que ha après amb l'ajuda dels altres, però ara ja de forma independent.
Conceptes
Psicologia de l’Educació (PE)
Pràctiques Anàlisi de casos i situacions-problema
La residència de la tercera edat “La Flor de la Vida” vol posar en marxa uns “tallers d’enriquiment cognitiu” per als seus residents, pensant especialment en aquells que tenen més edat i mostren dificultats de memòria, orientació i atenció. La idea és que els tallers puguin també ser oberts a d’altres persones grans de la localitat. En Martí, psicòleg que treballa a temps parcial en el centre, rep l’encàrrec de fer una proposta de disseny d’aquests tallers.
El Centre d’Esplai “L’abella i la vespa”, que atén nens i nenes de 8 a 12 anys, va identificar el curs passat un cas de “bullying” en el grup d’edat de 10 a 12 anys. Malgrat els principals implicats ja no van a l’Esplai, els monitors consideren important fer algun tipus de treball per a la millora de la convivència i la prevenció de situacions d’aquest tipus en el grup. En aquest context, i després de parlar amb els pares dels nens i nenes, demanen a la Remei, una psicòloga infantil que va intervenir en el cas de l’any passat, ajuda per dur a terme aquest treball.
El director executiu de “La Facu, S.A.”, empresa de gestió del coneixement, detecta un deteriorament progressiu de l’ambient de treball entre els treballadors que formen la plantilla de l’empresa. Per això, contacta amb l’Olga, una psicòloga que treballa com a free-lance, i li demana un pla d’actuació per a la millora de les relacions entre els treballadors, el clima de treball i la productivitat.
Els membres de l’Associació de Veïns de “La Cimentera”, un barri de nivell socioeconòmic baix i amb un alt percentatge d’atur, reben amb preocupació rumors i informacions sobre l’augment de casos de consum de drogues en adolescents que van a l’IES del barri. Per això, volen organitzar unes sessions d’informació i orientació a les famílies del barri amb fills i filles d’aquestes edats. La Glòria, psicòloga del Servei Educatiu de Zona, rep finalment la demanda de donar suport a aquesta iniciativa, en col·laboració amb l’Associació, l’IES i les AMPAs de les escoles del barri.
Diríeu que en aquestes situacions hi ha implicats processos de canvi educatiu (“d’aprenentatge amb ajuda”)? En cas afirmatiu: Identifiqueu, en cada cas, qui és l’aprenent (o aprenents), quins són els sabers o continguts objecte d’aprenentatge, i qui —o quins— l’agent educatiu. Indiqueu quines característiques de l’aprenent o aprenents us sembla que caldria tenir en compte especialment per part del psicòleg/oga en el moment d’abordar la situació. Indiqueu quines característiques dels continguts objecte d’aprenentatge us sembla que caldria tenir en compte especialment per part del psicòleg/oga en el moment d’abordar la situació. Penseu que l’aprenentatge d’aquests continguts pot afavorir el desenvolupament d’algunes capacitats psicològiques en els participants en la situació? Quines? Quins contextos estan implicats de manera fonamental en la situació? En cas que hi hagi més d’un, indiqueu quines relacions entre contextos us sembla que caldria tenir en compte especialment per part del psicòleg/oga en el moment d’abordar la situació.
Penseu que té sentit avaluar l’aprenentatge en aquestes situacions? Per què? En cas afirmatiu, quan,
