Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Funciones y características de las elecciones democráticas, Apuntes de Ciencia Política

Las funciones y características de las elecciones democráticas, incluyendo su importancia para la configuración del gobierno y la participación de la ciudadanía. Se discuten los sistemas electorales, la universalidad del voto y la importancia de la legitimidad. El texto también aborda la socialización política y la cultura política.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 29/03/2020

carla99-6
carla99-6 🇪🇸

12 documentos

1 / 12

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
Carla Carrión Cerro M3
NIUB: 20024970 Ciències Polítiques
Bloc temàtic 3
Les eleccions (la relació)
1. Eleccions i sistemes electorals
Caminal: 470-503 (340)
2. Socialització i cultura política
Caminal: 441-467
Vallés: 253-271 i 289-298
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Funciones y características de las elecciones democráticas y más Apuntes en PDF de Ciencia Política solo en Docsity!

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques

Bloc temàtic 3

Les eleccions (la relació)

1. Eleccions i sistemes electorals

Caminal: 470-503 (340)

2. Socialització i cultura política

Caminal: 441- Vallés: 253-271 i 289-

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques

Bloc temàtic 3

Les eleccions (la relació)

1. Eleccions i sistemes electorals

¿Parlar d’eleccions es parlar de democràcia?  La única pista que tinc sobre un país es que es fan eleccions. Amb aquesta informació puc saber si es tracta d’un sistema democràtic? No, es necessita mes informació.  Si un país no celebra eleccions es un democràcia? No. Les eleccions estan al mig del que serien les preferències de la ciutadania i de la configuració del govern. Es l’única manera per configurar el poder. Nomes tenim una manera per fer saber alguna demanda al poder? No, també via l’acció de l’estat. Però la importància de les eleccions son important, canalitzant el dret de vot en l’estat democràtic, que una part de la ciutadania es presenti a eleccions, son el reconeixement formalment e informalment de la voluntat popular (s’expressa via eleccions).Sinònim d’obertura del poder institucional per la via de sufragi actiu i passiu. És un procediment.

1. FUNCIONS DE LES ELECIONS DEMOCRÀTIQUES: Les eleccions generen grans efectes en el sistema polític:

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques

2. ELEMENTS DE LES ELECCIONS (funcionament): B) Sufragi: dret a participar en la presa de decisions col·lectives. 1. Pot ser de dos formes/ tipus: a. Actiu: dret a vot b. Passiu: dret a ser votat 2. Característiques, que a la vegada són garanties/ condicions per a que el procés sigui realment democràtic (estan tots interrelacionats): a. Universal: hi ha persones que no poden exercir el seu dret a vot/ a ser votat: (menor d’edat, etc.). Aquest existeix quan el conjunt de la ciutadania disposa del dret a vot, sense que es puguin produir-se excepcions per qualsevol condició o circumstància de caràcter discriminatori. b. Secret: hi ha menys pressió alhora de la votació. Buscar garanties: si no es secret no es lliure i per tant, serà coercitiu (pressió social). Exemple: els sobres. S’ha d’assegurar el secret en l’exercici del vot per a garantir la lliure decisió del votant. c. Igual: una persona un vot. La situació econòmica no suposarà un aspecte condicionant. d. Directe: que no ha d’haver-hi intermediaris. Es a dir el vot ha de se efectuat per cada ciutadà de forma directe, sense intermediaris, donat que cada membre de la societat està capacitat per prendre decisions pròpies d’acord amb les seves preferències. e. Lliure: lliure expressió de la voluntat política de cada un dels ciutadans. Tothom pot decidir si anar a votar o no. Es a dir, és l’accés obert al procés electoral. B) L’electorat: conjunt de la ciutadania que esta cridada a les urnes. Part de la població que esta criada a votar. Hi ha una part de la ciutadania que no pot votar (institucions mentals, presó, menors d’edat, etc.). Sol·licitud del vot per correu. A vegades el vot es obligatori (Mèxic, Bèlgica, Nova Zelanda, etc.). Hi ha campanyes electorals. Jornada de reflexió. L’administració te el deure de comunicar quan es realitzen les eleccions (via anuncis). Procés (https://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_al_Parlament_de_Catalunya_de_2010):  Decret de convocatòria de les eleccions  Sorteig per ajuntaments dels membres de les meses electorals  Exposició pels ajuntaments i consolats llistes electorals vigents  La Junta Electoral proclama les candidatures que es presentaran  Campanya electoral  Sol·licitud de vot per correu  Jornada de reflexió

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques  Votació i resultats provisionals  Escrutini general  Constitució del nou Parlament de Catalunya Exemple: Eleccions del 2010 C) Sistemes electorals: Hi ha dos tipus:  Majoritari (Anglaterra): es mes comú trobar sistemes de partits bipartidistes. La política es mes dinàmica. El fet de que hagin d’arribar a un acord dos partits es mes fàcil. La representació és mes llunyana. Hi ha menys representació.  Proporcional (Espanya): repartició proporcional dels escons envers als vots de cada partit. Repartir de forma mes proporcional el vot (transformació de vots  escons). Es mes fàcil trobar mes actors, mes partits. La governabilitat es mes complicada no es tan mecànica. La teoria ens convida a entendre que la governabilitat es la capacitat que te una comunitat política de governar-se a si mateixa. Quan hi ha molts partits es mes difícil que hi hagi una majoria absoluta. Es farà necessari el consens.

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques d’haver però per contra segurament això impliqui que hi hagi mes representació. No sempre entrarà en el repartiment d’escons significa emportar-se un escó això depèn de de la forma electoral. Hi ha partits que superen la barrera i no tenen un escó. El llindar electoral: numero a partir del qual efectivament els partits comencen a emportar-se escons. Es mes fàcil on hi ha mes escons i al reves.

  • Estructura vot  Únic: és vota una vegada o el vot va en una direcció.  Múltiple: permet que es pugui votar tantes vegades com escons disposa una circumscripció, podent donar un màxim d’un vot per a candidat. S’aplica normalment en circumscripcions plurinacionals: per a llisetes obertes u llistes desbloquejades  Acumulatiu: tens tres vots que pots acumular i administrar com vulguis. En aquest cas el elector si que te la possibilitat de concedir varis vots a un sol candidat si així ho desitja.
  • Forma/formula electoral (d’Hont) És el càlcul matemàtic que distribueix els escons en funció dels vots del electorat. La forma electoral ens permet la transformació de vots en escons amb l’objectiu de representació de població i territori. Un bon sistema electoral és aquell que representa tan a la població com el territori circumscrit, reduint la distancia entre representants i representats. Tenim dos grans formules electorals, d’entre moltes. Majoritàries: Reparteixen el vot de forma majoritària.  Majoria relativa – Anglaterra-. Aquesta es la vigent en els països anglosaxons on se la denomina també: “El primer en arribar a la línia”. Guanya qui ha tret més vots, independent de tots els altres factors. S’endú l’esco la candidatura més votada. Es la forma més desproporcional de totes, el partit que més vots tingui en uns circumscripció s’ho emporta tot d’aquella. Independent ments dels vots que han obtingut la resta de candidats.  Majoria absoluta : S’ha de treure el 50+1 dels vots. Es repetiran les eleccions fins que hi hagi aquesta majoria absoluta (es decanti la balança). Fins que un candidat obtingui la majoria absoluta. Eleccions tantes vegades com sigui necessari. Hi ha dos tipus de voltes;Primera volta: Es necessari que el candidat guanyador ha d’obtenir una majoria absoluta dels vots.  Segona volta: Si això no succeeix, doncs en aquesta segona volta serà suficient treure una majoria relativa entre els dos grups més votats.

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques Proporcionals: Repartiment més equitatiu en funció de percentatges de vot.  Fórmula proporcional d’Hont : S’han de dividir els vots totals de cada una de les candidatures en números naturals tantes vegades com escons hi ha en joc en aquella circumcisió. Formula de la mitja més elevada. La proporcionalitat depèn de la mida de la circumcisió en quant a escons; com a conseqüència en les zones menys poblades hi ha un repartiment més majoritari perquè tenen pocs escons. Amb aquesta formula el cost dels escons es menor per als partits més grans, donant una avantatge sistemàtica als partits situats en primer lloc en cada circumscripció i perjudicar als partits petits i mitjans, a no ser que la circumscripció tingui una magnitud gran. Es una fórmula que en circumscripcions de magnitud petita pot tenir efectes de proporcionalitat alta en benefici als partits majoritaris. La majoria de circumscripcions son petites això te efectes majoritaris. Havien superat la barrera electoral, però un d’ells no s’emportava cap escó. Numero d’escons = 8 A B C D TOTAL Vots absoluts 171.000 132.000 84.000 36.000 = 423. Dividir entre 1 171.000 (1) 132. (2)

Dividir entre 2 85.500 (3) 66.000 (5) 42. Dividir entre 3 57.000 (6) 44.750 (7) Dividir entre 4 42.750 (8) 33. Total d’escons 4 3 1 0 = 8 escons Els números entre parèntesis son l’ordre de repartició dels escons.  Fórmula Hare : Funciona una quota que hem de calcular. La quota son els vots tals dividits entre els escons i la població: Q= població total/escons en joc de la circumscripció

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques  Costa mes aconseguir un escó a un lloc més poblat

2. Socialització i cultura política

Després d’una guerra civil i una dictadura els dos mapes s’assemblen bastant: 1936 1978 Aquí es demostra el pes de la cultura política. a) Cultura política : no es opinió política ni tenir cultura sobre la política. Coneixement sobre política no en te tothom. Particular distribució ... Les actituds polítiques que hi ha en un col·lectiu. En cada país hi ha una cultura política determinada. “particular distribució de les pautes d’orientació coa ala objectes polítics entre membres d’una comunitat”. NO és una opinió política. NO és coneixement sobre política. Son actituds cop a la política. La cultura política ve a traves d’un procés que forma part de la socialització política (part que fa referencia a qüestions polítiques). Dimensió:

NIUB: 20024970 Ciències Polítiques a. Subjectiva: opinió que tens cap els objectes de la política (rei, institucions) Interès polític subjectiu (taula) Son: actituds cap a la política, actituds cap a institucions, partits, conceptes... b. Component col·lectiu: possibilitat que existeixin subcultures. Orientació del conjunt de la població, poden existir subcultures. Es la suma de l’inconscient compartit de les comunitats socials i també l’experiència personal de cada un. Cultura política = Subjectiva + component col·lectiu. Cultura política = Historia col·lectiva + Experiència social b) Socialització : en una forma determinada, en un ventall d’alternatives. Existència d’un comú permanent. Conjunt de processos d’interiorització de la realitat política” (part de la socialització que fa referència a qüestions polítiques). Característiques:  Procés llarg (s’acaba mai?)  Forma part de la socialització  Procés dinàmic (canvi constant) : hi ha fluxos d’informació  Transmissió (herència elements que et poden venir donats de la família, l’escola l’entorn al que neixes ) + adquisició (interpretació  matissar). Etapes:

  1. Primària  base / fonaments  la família
  2. Secundària  desenvolupament /reafirmació/ matització  Majoria d’edat Els culpables de que ens socialitzem:  Família (principal grup primari)  Grups d’iguals  Escola (element important)  Organitzacions (sindicat, empresa, església...)  Mitjans de Comunicació + NTIC’s (noves tecnologies de la comunicació) Una comunitat política te unes actituds que formen la cultura positiva que prové de la socialització dels individus Exemple de cultura política: