66
BLOC V: Briòfits
Tema 16: Els briòfits. Generalitats. L'adaptació al medi terrestre. Organització: el gametòfit i
l'esporòfit. Reproducció asexual i sexual: l'arquegoni. Diversitat: Hepàtiques i molses. Ecologia.
Filogènia.
Els briòfits són plantes verdes tot i dependre molt de l’aigua, per tant viuen en llocs humits amb aigua dolça.
Tenen una mida petita.
L’aspecte pot variar entre tal·lós o foliós, que consta d’unes poques capes de cèl·lules.
Hi ha unes 16.000 espècies.
La seva vida i reproducció està totalment lligada a l’aigua i la humitat del medi ja que són poiquilohídrics.
Fan la fotosíntesi quan tenen aigua suficient, això sol ser amb la rosada del matí.
La seva relació evolutiva es troba entre les clorofícies i les plantes superiors. Ja que tenen la paret cel·lular de
cel·lulosa i no pas lignina. No tenen teixit conductor. Tenen les mateixes substàncies de reserva que les algues.
La planta que veiem és el gametòfit (n), i consta de 3 parts: el rizoide que s’adhereix al substrat, el caulidi que és la
tija al voltant de la qual surten els fil·lidis, que són unes fulles petites constituïdes per una sola capa de cèl·lules.
Tipus de molses segons el creixement:
- Acrocàrpic: el creixement és erecte, perpendicular al substrat i d’uns pocs centímetres.
- Pleurocàrpic: el creixement és aplicat al substrat, paral·lel i molt ramificat.
Reproducció de les molses:
Es formen uns gametangis amb una morfologia pròpia, el gametangi ♀ anomenat arquegoni i el gametangi ♂
anomenat anteridi. Aquesta estructura és una mica més complexa que les algues. Hi ha una capa de cèl·lules que
donen protecció al gàmeta femení que és a l’interior (ovocèl·lula) i aquesta estructura té una morfologia que recorda
una ampolla, la part de sobre on hi ha l’entrada s’anomena coll. També l’estructura masculina, l’anteridi, té una capa
de cèl·lules de protecció. Els gàmetes masculins són flagel·lats.
De la fecundació en surt un embrió, ja que el zigot està
envoltat per una estructura que l’envolta, la capa de cèl·lules
de l’arquegoni.
Les plantes que tenen aquesta morfologia són plantes arquegonials ( briòfits i pteridòfits).
Els anteridis es troben en els fil·lidis perigonials, d’allí en surten espermatozoides flagel·lats que van a l’arquegoni
que es troba en els fil·lidis periquecials on hi ha l’ovocèl·lula. De la fecundació en surt un embrió.
L’esporòfit resultant es forma a sobre del gametòfit, i per meiosi dóna espores que generen gametòfits nous.
Sistemàtica dels Briòfits:
- Classe Antocerotes:
Grup molt petit (100 espècies). Molt senzills i formats per
diverses capes de cèl·lules.
Organismes tal·losos laminars. Són la classe més
primitiva dels briòfits.
Viuen en llocs humits, ombrejats i arrecerats, com
talussos i zones erosionades. A la província viuen a la
zona de la Selva i al Cap de Creus.
- Classe Hepàtiques:
El gametòfit pot ser laminar (hepàtiques tal·loses), les més primitives; o formades per caulidis i fil·lidis (hepàtiques
fol·lioses).
S’adhereixen al substrat per rizoides unicel·lulars.
Tenen cossos oleífers que contenen olis i substàncies aromàtiques.
Tenen molta dependència de la humitat.
L’esporòfit és simple, està format per un peu o seta i una càpsula o esporangi.
Tenen una estructura dorsoventral ja que la cara superior i la inferior són diferents.
- Hepàtiques tal·loses:
A la part ventral hi ha unes esquames a partir de les quals
surten els rizoides que les fixen al substrat.
A la part dorsal hi ha uns porus o estomes visibles a lupa,
a partir dels quals és fa l’intercanvi de gasos. En secció
transversal es veu com el porus comunica amb la resta de
porus a través de cambres aeríferes per la part de sota.
