71
BLOC VI: PTERIDÒFITS
17.- Morfologia del corm. Anatomia i fisiologia: rel, tija i fulla. Els pteridòfits. Característiques
generals. Cicle biològic. Isospòria i heterospòria. L'origen dels pteridòfits i l'origen de les plantes
vasculars. Criteris de classificació i diversitat.
Els pteridòfits són plantes arquegonials ja que form en arquegoni al igual que els briòfits.
Els pteridòfits també són plantes cormòfites, perquè disposen de corm com les demés plantes superiors. Per tant
tenen rel, tija i fulles; que serveixen per captar substàncies, elevar-les a les parts superiors i fotosintetitzar. Per fer-
ho hi ha sistemes de vasos conductors que transporten les substàncies elaborades i l’aigua.
- Hi ha característiques que manifesten aquesta evolució:
- Homeohídriques perquè poden regular el seu contingut en aigua (estromes, cutícules i vasos conductors).
- Fase vegetativa llarga del cicle vital és esporòfit, permetent que aquests siguin fisiològicament més complexes.
Cicle vital: Espores (n) protal·lus gametòfit F! Zigot (2n) Esporòfit (2n) m! Espores (n)
Característiques generals dels pteridòfits:
Corm compost per rels bastant senzilles que surten d’un rizoma (tija enterrada i postrada) i una fulla dividida.
Ramificació dicòtoma.
Sistema vascular a base de traqueides.
Espores al damunt de les fulles i agrupades en sorus.
La form ació d’espores iguals, isospòria, i les més evolucionades pressenten heterospòria on les espores
femenines són més grans que les espores masculines.
Les fulles poden tenir 1 sol nervi, microfil·les (sist vascular simple), o diversos, megafil·les (sist vascular complex).
La estela es la distribució del teixit conductor vist des d’una secció transversal, el xilema és el que transporta les
sals minerals i l’aigua i el floema el que transporta les substàncies elaborades. L’evolució va acompanyada de la
evolució del tipus d’estela. Pot ser dels següents tipus, avançant evolutivament:
- Protostela: el xilema està al centre i al seu voltant el floema.
- Actinostela: el xilema té forma d’estrella i està al centre, i al voltant el floema.
- Plectostela: el xilema es troba en forma de feixos separats entre ells i al voltant el floema.
- Sifonostela: al centre hi ha teixit parenquimàtic que té la funció de sostenir la planta, el xilema i el floema es
troben al voltant, tot i semblar-se a la protostela hi ha l’especialització d’un teixit en fer la funció de sostenir.
- Eustela: hi ha una alternança de feixos de floema i xilema en tota la superfície, i tot plegat està sostingut per
feixos de teixit parenquimàtic.
Classe Psilofitates
Classe Psilotates
Classe Licopodiates
Classe Equisetates
Sistemàtica dels pteridòfits:
Classe Filicates
Les dos primeres classes són grups molt reduïts, un fòssil i l’altre
només amb unes poques espècies al tròpic, dels que només cal
destacar d’aquest grups tant primitius dels pteridòfits que de l’espècie
Rynia major que es considera la primera planta vascular, tenia una
estructura simple sense fulles, amb esporangis apicals, isòspores,
protostela o actinostela, tenien vertaderes arrels
Classe Licopodiates:
Només queden exemplars vius herbacis, havien tingut importància de forma arborea.
Fulla microfil·la.
Esteles actinosteles, plectosteles i sifonosteles.
Les espores estan a les axiles de les fulles on es formen.
Hi ha un pas evolutiu de isospòria a heterospòria.
1.- Exemplar de la classe Licopodiates.
2.- Lycopodium magellanicum (no entra).
a. Planta amb estròbils.
b. Esporòfit amb esporangis.
3.- Lepidodendron sp. Una Licopodiata
del Carbonífer (uns 300 milions d’anys)
amb forma arbustiva.
