¡Descarga Camp i Ciutat y más Ejercicios en PDF de Historia solo en Docsity!
Anys 60 i 70
Anys 60
Gran influencia de la Hª del dret, es construeixen temes de recerca a partir de les lleis.
Anys 70
• Augmenta el número d’investigacions, basades sobretot en l’espai i el
paisatge ( Bloch, Duby, Postan...) S’investiga la historia rural.
• Incorporació des del materialisme històric (Guy Bois, Crise du
féodalisme ), s’intentava buscar altres explicacions de caràcter social a més de les crisis de subsistència. Interès per les explotacions familiars.
• Interès pels dominis monàstics: rendes senyorials, els paisatges, els
conflictes, la regió. Els monestirs son elements organitzadors del territori, llegats testamentaris. En un mateix domini monàstic s’investiguen molts àmbits.
• Estudis puntuals relacions camps ciutat.
• Difusió sensibilitat antropològica (Caro Baroja), ja no es bassa només
en la llei.
Anys 80
• Cerca de fonts documentals i arqueològiques. Es reclama l’interès de
la arqueologia medieval. La Fundació Noguera comença a promoure l’edició de documents. Manuel Riu : tasca importantíssima sobre estratigrafia en el camp cristià peninsular. Miquel Barceló : molt important en l’arqueologia andalusí.
• Inici de congressos d’arqueologia medieval.
• Temes:
■ Continuen els dominis monàstics, es fixa com a senyoria
feudal, com es l’explotació dels seus dominis
▲ Guinot, Enric, Feudalismo en expansion en el Norte
valenciano: antecedentes y desarrollo del señorio de la orden de Montesa
■ Anàlisis regionals, llibres de economia habitat i societat.
■ Estudis d’organització social de l’espai: Jordi Boirós (apellido no
se si es así)
▲ Pierre Toubert Incastellamiento
▲ Robert Fossier Encellulement
• A partir de les idees de Piere Guichard aquests dos
desenvolupen aquests temes.
▲ Estudi de les Sagreres: Ramón Martí, Victor Farías.
Darrers anys
• Noves línies de recerca
• Internacionalització dels estudis i dels investigadors.
1. Tema estrella: Espai i poder , Com es projecta el poder en l’espai. Eixos
■ Les unitats d’organització de l’espai: sagreres (espai que envolta les
esglésies i que es considerava territori físic sagrat, les propietats i les persones gaudien d'una certa protecció a l'empara de la inviolabilitat de l'Església), monestirs. Flocel Sabaté va estudiar totes les circumscripcions administratives que van coexistir a Catalunya durant l’edat mitjana, la seva tesis doctoral es vertebra al voltant de les Vegueries.
■ Organització social de l’espai. Lluís Tos (buscar info de ella). Maria
Soler, investiga sobre els mercats medievals, Mercè Aventín.
■ Els orígens de l’autoritat i la seva projecció espaial:
■ Aristocràcies rurals: com es creen els feus, relacions de parentiu en
un territori determinat.
2. Producció i paisatge
■ Agricultura experimental: Imma Ollicia, excava el jaciment de
l’Esquerda , amb Monica Rocafiguera i Maria Ocaña es van començar a fer estudis amb agricultura experimental. S’intenten dur a terme mitjançant les mateixes tècniques de correu medieval una interpretació de l’agricultura medieval.
■ Ramaderia: estudi de la producció llanera i la protoindustria
■ Producció de ferro i fargues: Marta Sancho, industria del ferro al
Pirineu, petites fargues. Jaciment Ipsa Fabricata
■ Anàlisi de paisatges agraris: pocs estudis, d’estudis a partir de la
roturació dels camps (Maria Teresa Ferrer, Teresa Vinyoles), dels boscos.
3. Relacions socials
■ Estructures familiars: Lluís To hereu
■ Societats locals i les seves solidaritats
■ L’organització de l’àmbit parroquial i el clergat rural: paper dels
sacerdots rurals, església com a element dinamitzador de la comunitat. Pierre Bonassie, Josep Palau (Diòcesi d’Urgell)
■ Diferenciacions socials dins del camperolat: no tots els pagesos son
iguals, pobres, rics. Rosa Lluch, Antoni Riera.
■ L’extinció de l’esclavitud rural antiga i l’aparició de la servitud feudal.
Paul Freedman, Gaspar Feliu.
4. Exigència i renda : les senyories no funcionen totes iguals perquè es basen en costums diferents
■ Sistema d’exaccions.
■ Procés de privatització dels vells impostos públics
■ Increment de les exigències dels senyors feudals
♦ Tal i com diu Salrach a “ Esclavitud, llibertat, servitud,
l’evolució del camp català ”, hi ha un pas entremig de llibertat.
■ Gaspar Feliu (versió heterodoxa) “Hipòtesi més continuista”
▲ No es partidari d’una revolució feudal. Considera que l’impacte
del feudalisme no es tan important com diuen els autors anteriors. Matisa la gran presencia de l’alou pagès, no considera que haguessin tants. Considera l’alou pagès com una terra lliure però carregada amb certs pagaments.
▲ Considera que l’alou dominical es el predominant. A la llarga
seran grans senyories territorials. “ocupació d’una extensa zona per part d’una església o d’un noble, encarregat de l’explotació, l’organització i la defensa de la zona amb els seus dependents i la resta de la gent que pogués atreure.
▲ Flocel Sabaté, quan parla dels comtes catalans, diu que el
territori es va reorganitzant mitjançant aprisions dirigides. Les ocupacions no es succeeixen a la frontera, sinó a l’interior. Treu importància a la ocupació espontània de pagesos.
▲ Conreu dels alous dominicals
♦ Treball d’esclaus o serfs fiscals
♦ Cedides a persones jurídicament lliures a canvi de
prestacions “ no tothom era esclau, pocs van assaborir la plena llibertat, la nova denominació, que no per a tots era servitud, anava acompanyada de drets de propietat” els esclaus ho continuaven sent-ho, els nous pagesos no serien lliures, cultivarien mitjançant pagament i altres continuaven mitjançant la servitud.
Un cop acabat la feudalització?
■ Bonassie
▲ Desapareix l’alou pagès per la pressió dels senyors que
acumulen terres
▲ Augment dels pagaments dels pagesos que provoca
l’asserviment de la pagesia
▲ Això canvia la situació social entre 1020- 1060. La incapacitat
del compte de Barcelona del govern de Barcelona provoca tot això.
■ Gaspar Feliu
▲ Nous contractes desaparició alou pagès
▲ Es mantenen els pagaments anteriors + nous: generalització
de les exaccions
▲ Documentació més explícita.
Doc. 2 26/9/
Donació d’un mas amb totes les seves pertinences per part del comte Borrell al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles. En nom de Déu. Jo, Borrell, comte, dono a Déu i a Sant Sadurní, un mas que tinc en el comtat de la Cerdanya, a la vila de Ger, amb terres i vinyes, prats, pastures, boscos, garrigues, aigües, entrades i sortides, franc o lliure, amb tot el que allí tinc o he de tenir: censos, usos, serveis, plàcits, tragins, operes, que tinc i he de tenir com a comtals; i a més hi afegeixo l’església de Sant Pere, que és fundada en aquest mas amb les dècimes i primícies i defuncions. I aquest mas afronta de primera part amb el camí francès, per l’altra amb Cabanela, de tercera en el riu Merder , de quarta amb la vila Gréixer. I aquestes afrontacions inclouen tot el que us dono, que és tot el que pertany a aquest mas i ha de pertànyer a la casa de Sant Sadurní i als seus monjos, els que hi són i els que hi seran, perquè el tinguin per llarg temps. Tipologia documental donació Autors comte Borrell i monestir Situació Ger, Cerdanya Objecte de donació Mas, Privilegis del mas franc o lliure Càrregues censos, usos, serveis, plàcids, tragins, operes. Càrregues de caràcter públic, privatitzades
Renovació de les estructures agràries
En aquesta època hi ha moltes donacions a esglésies. Encara que no es terra de frontera, les donacions del comte es realitzen per organitzar el territori i per establir un sistema d’explotació. En cartularis es troben primers documents d’aquestes comunitats on es fan donacions pietoses i algunes encobertes a canvi d’un interès econòmic o de poder.
Precària donacions reversibles, aquesta paraula no sol sortir en documentació. Dos tipus, oblata o data. S’utilitza per regular les relacions entre el senyor i els homes que habitaven la terra abans o bé s’instal·len recentment.
♦ Oblata: quan uns pagesos fan la donació a l’esglesia donen la terra
però es reserven el ús del fruit. També es troba amb el nom de donació reservato
♦ Data: un senyor la dona a un pagès per treballar-la i mantenir la
explotació. Dins de la data tenim de la Complantatio el propietari dona o cedeix una terra per a que el pages planti vinya i passat un temps, de 5 a 7 anys, es dividiran la propietat de les vinyes. Durant aquest temps es parteixen els fruits.
CAUSES DE LA CREACIÓ DE LA SENYORIA TERRITORIAL
♦ Gestió mes dinàmica i oberta degut a la manca d’esclaus
SENYORIA TERRITORIAL
Creixement demogràfic econòmic
♦ Increment de les terres productives: precàries, ad meliorandum
increment terres
♦ Censos documentats a través de l’ esquerimoniae (queixes del
pagesos davant l’increment de violència) toltes, fòrcies, mals usos.
EL contracte precari es durant el s.XII la forma mes generalitzada de possessió de la terra de la pagesia.
♦ Consolidació de la tinença hereditària perpètua dues restriccions:
• Obligació de transmetre el mas indivís a un dels fills legítims
• La terra només es pot vendre o empenyorar al seu senyor o
successor
■ Si el senyor no la vol hi han dos condicions Consimiles
(tercera persona que tingui les mateixes condicions jurídiques i econòmiques que el pages que la ven) i el senyor continuara revent les rentes de l’explotació
♦ Restricció de la mobilitat dels pagesos: estadants (statores) o
habitants (manentes) del mas on haurien d’habitar i fer-hi foc (afocatus)
• Els pagesos persegueiexen evitar la concentració de les terres
en mans dels pagesos grasos i garantir les unitats dels massos.
♦ A partir del 1150 sorgeixen els pagesos benestants que son pagesos
que tenen mes extensió que la que li pertocaria pel seu tamany familiar (mas), aquests tenen jornalers a sou. Arriben a establir una altre família en un altre mas emfiteusi. Cedeixen sense autorització del senyor, terres que no poden treballar. Tenen benefici que no li pertoca, els senyors exigeixen participar dels beneficis. Pere el catòlic estableix que se l’ha de permetre participar en la transacció.
Emfiteusi
Emfiteuta: domini útil a perpetuïtat Estabilient o concedent o censalista: domini directe Obligacions de l’emfiteuta
♦ Pagament de l’entrada en l’acte d’escripturació (7 sous, segons Pere
Benito)
♦ Pagament anual d’un cens
♦ Pagament del lluïsme si l’emfiteuta vol fer una transacció de la terra
ha de pagar el lluïsme (una part del preu de la venta) al senyor. És un terç de la entrada, una desena part del preu total. Drets de l’estabilient
♦ Dret de tempteig o fadiga si l’emfiteuta vol alienar un bé, el senyor té
dret de tempteig, igualant el valor del bé
♦ Dret de capbrevació dret de que se li reconeguin els dominis i les
prestacions inherents en aquests béns
L’asserviment de la pagesia
Cervera Dret ius maletractandi tret de la constitució norma dictada pel rei i aprovada per les corts.
■ El rei no pot interferir en les terres dels senyors feudals vers cap
problema, sempre i quan aquestes terres no siguin del rei.
■ Els senyors tenen massos deshabitats i sense treballar. Els senyors es
queden amb les terres habitades i exigueixen les remenses als pagesos fugits.
Barcelona
■ S’estableix la base legal dels senyors per a reclamar als pagesos
fugitius la remensa La remensa no es només una forma d’ingrés del senyor sinó també una forma de controlar l’emigració dels pagesos cap a a altres senyories. Mesura per a mantenir les tinences i evitar la desocupació dels masos. Per als pagesos l’obligació de pagar es una de les característiques de la seva situació servil Clasificacions pagesos pertanyents a un senyoriu Soliu que ha de servir a un senyor Propi sota la jurisdicció d’un senyor Afocat pertanyent a un mas, lligat a un senyor per la seva residencia.
■ A través d’un document, una petita cerimònia, es fa comprensible al
pagès la seva condició. Mals Usos Cugúcia (1041): confiscació des béns de la dona adultera. La meitat quan es fa sense el consentiment del marit, tots quan es fa amb el consentiment del marit. Arsina/Àrsia (1071): compensació per l’incendi del mas per negligència. La quantitat que havia de pagar era 1/3 part dels béns mòbils. Eixorquia (1068): sostracció de béns en cas de no tenir descendència. Equival a la part que haguessin rebut els fills. Intestia (1147): sostracció de béns en cas de morir sense haver fet testament. Equival, si deixa viuda i fills, a 1/3 part. I si deixa fills o viuda, la meitat. Ferma d’espoli (forçada): dret del senyor sobre una part dels béns que configuraven el dot en cas de matrimoni.
■ Per poder controlar totes les obligacions a les que estaven sotmesos
els pagesos, tenien una eina que era el capbreu. En aquest capbreu el pagès declarava la seva condició servil i es comprometia a pagar
