Júlia Perelló Olóndriz, M1
CAPÍTULO 2: LA UTILIZACIÓN DEL PROCESO DE GRUPO. HEAP
ALGUNS RECURSOS Y PROBLEMES COMUNS A TOTS ELS MÈTODES DE TREBALL SOCIAL
Existeix un gran ventall de tècniques terapèutiques que s’utilitzaran segons les necessitats del
client, però en totes elles, és important la relació entre el client i el assistent social ja que
tindrà una importància extremadament decisiva per el procés terapèutic. L’èxit del tractament
en el treball de casos, dependrà de la qualitat d’aquesta relació.
En el treball social amb grups però, és diferent. Es troben persones amb la necessitat de ser
ajudades, que estan al mateix lloc i al mateix temps. En aquest cas, seran les relaciones entre
els clients les que representaran el medi principal del tractament i no la relació amb l’assistent
social. La relació de l’assistent social és una contribució en els processos de grup.
El treball social en grup, està format per diferents aspectes així com el treball social en general-
Està orientat cap al reforç i la utilització dels recursos existents. Tot treball social reconeix, que
els clients poden identificar-se amb les solucions que han elaborat amb els seus propis
esforços i les seves decisions. Una ajuda incrementada per part del terapeuta contribuiria a la
passivitat i reduiria la confiança del client per solucionar els seus problemes.
S’ha d’acceptar que l’assistent no sempre tindrà els recursos disponibles pel client, així com el
client no sempre estarà motivat i obert a rebre tractament i ajuda. La motivació dels usuaris
pot ser ambivalent ja que aquests processos de canvi molts cops provoquen malestar i perquè
la solució de problemes personals molts cops provoca dolor.
Moltes vegades existeix la tendència de crear-se una situació de superioritat de l’assistent
sobre el client a causa de la idea de que l’assistent “sap més” i “té la solució” i això fa que
s’obstaculitzi pel client el fer-se càrrec de la solució dels seus propis problemes.
A demés també existeix el problema de que la majoria de gent troba difícil donar i rebre ajuda.
- El que és ajudat: sent ressentiment i ambivalència i no de gratitud. Ansietat davant la
possibilitat de ser ajudat.
- El que ajuda: temptació omnipresent sent d’ajuda als demés a l’objecte de sentir-se en
si mateix com a generós, capaç i superior.
Per tant, existeixen diversos problemes i complicacions que s’han de considerar respecte al
procés d’ajuda, siguin quin sigui el context. Aquests es veuen més presents al treball de
l’assistent social, donat a que la naturalesa dels problemes del client omplen la relació d’ajuda
amb sentiments d’una naturalesa intensiva i sovint conflictiva, que fa que s’intensifiquin els
problemes ja inherents al fet mateix de l’ajuda per una altre persona.
El treball de casos d’assistència social ha formulat extensivament un mètode de diagnosis i
tractaments que s’utilitza a l’ajudar a individus o famílies a solucionar una gran varietat de
problemes psico-socials.
El treball d’assistència comunitària enfoca principalment els inconvenients polítics i de l’entorn
experimentats per determinats grups de ciutadans.
