¡Descarga cas practic organització industrial y más Apuntes en PDF de Administración de Empresas solo en Docsity!
Gerard Vilà Serrano NIUB: 16147165
Organització Industrial: Cas d’estudi
2 ) a)
Els operadors OMV (operadores mòbils virtuals) són empreses que ofereixen serveis de telefonia mòbil, però que no tenen xarxa pròpia. En no tenir infraestructura, els operadors amb xarxa pròpia, que són Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo, els lloguen la seva. Qualsevol empresa de telefonia mòbil que no sigui una d’aquestes quatre és una OMV. És una manera de no saturar d’antenes el paisatge urbà i rural i de permetre accés al mercat de la telefonia a empreses més modestes que no es podrien plantejar desplegar una xarxa pròpia.
D’aquesta manera, les OMV s‘encarreguen del negoci despreocupant-se de qüestions tècniques sobre la xarxa. No necessiten tenir un servei de manteniment d’antenes, per exemple, ni saber-ne cap detall, perquè d’això ja se n’ocupa l’operador arrendador. D’altra banda, si falla una antena a una ciutat, per exemple, tampoc no poden fer res fins que no l’arregli l’operador propietari de la xarxa. Així que hereten la cobertura de la xarxa que utilitzen.
b)
- COMUNICACIONES MÓVILES - 4.1. Telefonía móvil - e) Datos por operador
- Ingresos totales de telefonía móvil por operador
(millones de euros)
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Movistar 6.136,02 6.489,46 6.968,97 6.758,99 6.117,11 5.781,98 5.066,343.790,402.656,
Vodafone 3.475,25 4.123,44 4.620,74 4.569,39 4.130,90 3.723,02 3.153,912.596,172.095,
Orange 2.172,11 2.256,12 2.406,74 2.420,21 2.304,00 2.213,60 2.189,432.014,951.694,
Yoigo 0,00 0,19 33,88 103,71 190,64 310,54 413,26 432,32 361,
Resto 13,42 12,21 73,55 106,61 218,18 319,48 482,30 651,83 768,
Total 11.796,7912.881,4214.103,8713.958,9212.960,8212.348,6311.305,239.485,677.576,
- COMUNICACIONES MÓVILES - 4.1. Telefonía móvil - b) Líneas
- Número de líneas portadas
Portabilidade s móviles
c) Si el mercat no estigués regulat i es deixés actuar lliurement els grans perjudicats
serien les companyies amb operadors OMV i els grans damnificats serien els grans
operadors OMR. Deixa’n de banda als operadors, els consumidors també sortirien
perdent ja que pujarien els preus de les tarifes notablement.
Movistar Vodafone i Orange posarien barreres d’entrada que farien molt difícil als altres
operadors entrar al mercat. A més de l’ elevada inversió inicial que limita en gran part
l’entrada d’empreses rivals al mercat.
L’actitud dels operadors mòbils de xarxa (OMR) seria d’explotació abusiva ja que
aquestes són les empreses que tenen una posició de domini en el mercat.
Hi hauria una imposició, de forma directa o indirecta, de preus o altres condicions
comercials o de serveis no equitatius. Es limitaria la producció, la distribució o el
desenvolupament tècnic en perjudici injustificat de les empreses o dels consumidors.
S’aplicarien en les relaciones comercials o de serveis condicions desiguals per a les
prestacions equivalents, que col·locarien als competidors en situació desavantatjosa
enfront les altres.
Assaig del cas d’estudi
En l’anàlisi sobre les OMV destaquem la posició predominant de les grans companyies
en el sector de les telecomunicacions. En aquest sentit podem afirmar que aquestes
grans companyies tenen un avantatge competitiu respecte a les minoritàries ja que són
elles les que disposen de la xarxa necessària per oferir el servei als clients. Aquestes es
veuen supeditades al lloguer de la xarxa havent de pagar pel seu ús i per tant han de
tenir un control exhaustiu sobre els costos empresarials.
Normalment aquestes empreses “low-cost” han d’enfocar el seu target en els clients que
no abarquen les grans companyies. Per competir amb aquestes han d’oferir una
diferència notable en els preus.
Això implica, per exemple, que les seves tècniques de publicitat es basin en mitjans que
suposen un cost menor com poden ser campanyes per Internet, en xarxes socials, etc.
en comptes d’una campanya televisiva que pot ser més costosa. Aprofiten aquests nous
sistemes per donar-se a conèixer d’una manera més econòmica.
La reducció de costos es vital per aquestes empreses, ja que les majoritàries ja han
amortitzat la xarxa i no depenen d’un lloguer a tercers i per tant poden prioritzar
mantenir el seu mercat i exerceixen una pressió força complicada a les empreses que
volen introduir-se en el mercat.
Això veritablement ho podríem definir com a competència deslleial partint de la base
que la competència monopolística hauria de estar prohibida per tal d’oferir un
excel·lent servei als clients i benestar del consumidor.
La xarxa de telecomunicacions s’està convertint en un servei bàsic per a la població. I
això suposa que aquestes empreses esdevenen clau en el benestar dels clients. Això
implica a la vegada una quantitat d’ingressos no gens despreciable.
Sense una regulació adequada aquestes empreses actuen amb total llibertat i això no es
beneficiós pels consumidors. Si bé les empreses sempre han de prioritzar la
maximització de beneficis i la reducció de costos està clar que sense consumidors no
poden realitzar la seva tasca empresarial. El problema esdevé en que els consumidors
no tenen alternatives factibles per accedir al servei i s’han de conformar amb les tres o
quatre companyies que fins fa poc existien. I aquestes grans companyies no volen cedir
la seva quota de mercat a petites companyies que van sorgint i que pretenen trencar
aquesta competència monopolística. Per tant posen totes les traves que dintre de la
legalitat permeten mantenir aquesta situació.
La tendència europea empeny a tot el continent i sembla difícil afirmar que les OMV no
formaran part del futur de les telecomunicacions.
I això és molt positiu per l’economia particularment parlant com consumidors que som
d’aquest servei cada dia més indispensable. I també per les economies nacionals.
La lluita per la competència perfecta. I si les lleis permeten a les empreses treballar en
uns principis d’igualtat competidora seran protagonistes de l’evolució d’un mercat incert
en benefici d’una economia que tot i semblar de segona necessitat cada vegada pren
més rellevància en la vida de les persones. I tal i com els consumidors no accepten la
falta de qualitat en productes de primera necessitat no acceptaran la falta de qualitat en
un servei que per ells troben tan i tan necessari.
I així aquestes companyies abasteixen el mercat potencial que se’ls hi obre per davant.
I lluiten per que es veuen vencedors, així ho demostren altres països dintre del context
socioeconòmic i sense anar més lluny les dades en el context nacional.
Per tant, en uns pocs anys podem veure canviat el context del mercat de les
telecomunicacions a Espanya. I encara que les grans companyies poden encara exercir
molta pressió , el cost d’oportunitat per les noves companyies no es un entrebanc
suficientment gran.
