¡Descarga Catalán ortografia (normes) y más Resúmenes en PDF de Catalán solo en Docsity!
Català
Els accents (normes)
- Les paraules^ monosil·làbiques^ no s'accentuen, excepte les diacrítiques.
- Les paraules^ agudes^ s'accentuen si acaben en vocal, s, en o in.^ PERÒ, NOMÈS
- Les paraules^ planes^ s'accentuen si no acaben en cap de les anteriors.^ TÓNIC, EXÀMENS
- Sempre s'accentuen totes les paraules^ esdrúixoles^ i totes les paraules sobreesdrújulas.
- S'accentuen només els^ adverbis^ acabats en^ -ment^ que es formen a partir d'una paraula que s’accentua. RÀPID → RÀPIDAMENT, FÀCIL → FÀCILMENT
Vocal A
Sempre accent obert À
Vocal E
- Paraules^ agudes : gairebé sempre la i porta l'accent obert, excepte en els verbs en futur (Exemples: aniré), en les paraules derivades de les primitives Bé, te, veu, en paraules com és, NOMÉS i Després, i paraules com accés i congrés que al plural acaben en -essos. - Paraules^ planes : gairebé sempre porta l'accent obert, excepte en els infinitius dels verbs Créixer, Néixer, Esser, i en paraules com préstec, Cérvol i Préssec. - Paraules^ esdrúixoles^ i sobreesdrújulas: porta sempre l'accent obert, excepte en les paraules cérvola, Dénia, feréstega i església.
Vocal I
Sempre porta l'accent tancat Í
Vocal O
- Paraules^ agudes : gairebé sempre porta l'accent tancat, excepte en unes paraules com aixó, Allo i Perú.
- Paraules^ planes : gairebé sempre porta l'accent obert, excepte en paraules com estòmac, córrer i les seves derivades, i en les formes verbals FOREM, fóreu, fóssim i fóssiu.
- Paraules^ esdrúixoles^ i^ sobreesdrújulas : sempre porta l'accent obert, excepte en les paraules fórmula, pólvora, tómbola, góndola, tórtora, escórpora.
Vocal U
Sempre porta l’accent tancat Ú
Els accents diacrítics
Con acento Significado Sin acento Significado Bé, béns Bien, bienes, entendidos como bienes económicos Be Letra b
Bóta Barrica Bota Bota (calzado), bota (verbo botar) Coc Cocinero, carbón, bacterio Cóc Coca Cop Golpe, vez Cóp Copo, medida Cós Carrera Cos Cuerpo Déu Dios Deu Diez Dóna, dónes Dona, donas Dona, dones Mujer, mujeres És Es Es Se Féu Pasado del verbo fer (hacer) Feu Feudo, presente del verbo fer (hacer) Fóra Fuera, fuese (verbo ser) Fora Fuera (adverbio) Jóc Gallinero, topónimo Joc Juego Lés Topónimo Les Las Mà Mano Ma Adjetivo posesivo Més Más Mes Mes Mèu Maullido Meu Mi Mòlt, mòlta Molido, molida Molt, molta Mucho, mucha Móra Mora (fruta) Mora Mora (morena) Nét Nieto Net Limpio Nós Plural mayestático Nos Nos (pronombre débil) Ós, ósos Oso, osos Os, osos Hueso, huesos Ósa Osa Osa Osamenta Pèl Pelo Pel Para el, por el Pórca, pórques Medida agraria Porca, porques Cerda, cerdas Què Qué Que Que Rés Rezo Res Nada Ròssa, ròsses Tipo de animal Rossa, rosses Rubia, rubias Sé Sé, verbo saber Se Se, pronombre reflexivo Sègle Centeno Segle Siglo Séu Grasa Seu Su, catedral Sí Sí Si Si Sóc Soy Soc Zueco Sòl, sòls Suelo, suelos Sol, sols Sol, solo, solos Són Son Son Sueño Té Tiene Te Té Tót, tóts Jarra, jarras Tot, tots Todo, todos Ús Uso Us Os
La Dièresi
1.Indicar que cal pronunciar la u que pertany a un d'aquests grups qüe, qüi, güe, güi. Exemples: pingüí (pingüí), Paraigües (paraigua), qüestor (qüestor), Freqüència (freqüència), obliqüitat (obliqüitat)
- Indicar que una seqüència de vocals que normalment formaria diftong no el forma. La dièresi es col·loca sobre la segona vocal. Exemples: Raïm (raïm), aïllada (aïllada), Països (països), Veïna (veïna), estudiï (estudiï), amoïnar (preocupar), ruinós (ruïnós), peüc (peüc), diürn (diürn)
- Que una i o una o que per la situació o la paraula podrien ser consonants no ho són i cal pronunciar-les en cops de veu diferents. La dièresi es posa sobre la vocal que està enmig de les altres dues. Exemples: agraïen (agraïen), maleïes (maldecías), conduia (conduïa), reduïa (reduïa)
La dièresi en català no té funció d’accentuar.
Accent i dièresi poden coincidir en la mateixa síl·laba i en síl·labes diferents d'una mateixa paraula. Exemples: traïció (traïció), diürètic (diürètic), Seqüència (seqüència), Freqüència (freqüència) excepcions
- Si accent i dièresi coincideixen en una mateixa vocal cal posar només l'accent. Exemples: Veí (veí), país (país), reduíem (reduíem), Lluís (Luis), agraíssiu (agradecierais), lluíssim (luciéramos)
- No cal posar la dièresi en la i de les terminacions verbals -ir, -int (infinitiu i gerundi), així com en l'i de les terminacions de futur i condicional dels verbs acabats en -ir. Exemples: lluint (lluint), beneir (beneir), traduir (traduir), produiré (produira), conduiran (conduiran), agrairíem (agrairíem)
- No cal posar la dièresi en la i dels sufixos -isme i -ista. Exemples: altruisme (altruisme), altruista (altruista), egoisme (egoisme), egoista (egoista), arcaisme (arcaisme)
- Tampoc cal posar-la en les paraules que acaben amb els sufixos llatins -um i -us. Exemples: Linòleum (linòleum), aquàrium (aquari), pòdium (pòdium), Pius (Pius)
- No cal posar-la després dels prefixos anti-, auto-, co-, contra-, re-, semi-, i dels altres prefixos acabats en vocal. Exemples: Va reunir (reunió), reincidir (reincidir), reeixir (tenir èxit), antiinflamatori (antiinflamatori), contraindicació (contraindicació), coincidència (coincidència)
El guió
- Davant els pronoms febles en posició enclítica quan adopten les formes plenes i elidides. Exemples: dóna-me-la (dóna-me), comprem-ens (comprémonoslo), demána'ls-la (demana-), posa-me'n (posa-me’n).
- En els nombres, per a dividir les desenes de les unitats i les unitats de les centenes. Exemples: vint-i-sis (sis), trenta-cinc (trenta-cinc), Cinquanta-dos (cinquanta-dos), setanta-vuit (setanta-vuit), Noranta-nou (noranta-nou), dos- cents (dos-cents), quatre-cents (quatre-cents), vuit-cents (vuit-cents).
- Quan el primer element és un punt cardinal. Exemples: nord-africà (nord africà), sud-americà (sud-americà), nord-est (nord-est), sud-oest (sud-est).
- Quan el primer element és l'adverbi "No" usat com a prefix i el segon element és un substantiu. Exemples: no-violència (no violència), no-res (res)
- Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-. Exemples: penya-segat (penya-segat), poca-solta (esbojarrat), busca-raons (busca raons)
- En els compostos repetitius i expressius. Exemples: Baliga-Balaga (baliga- balaga), xino-xano (poc a poc), corre-i-cuita (de pressa), Pengim-Penjam (així aixà)
- En els següents compostos: Abans-d'ahir (abans d'ahir), adéu-siau (adéu), dellà- Ahir (abans d'ahir), a l'Després-dinar (en el passat menjar), desprs-Ahir (abans d'ahir), desprs-ANIT (passat ahir a la nit), desprs -demà (demà passat), qui-sap- lo (qui ho sap)
- En expressions utilitzades en català que però vénen d'un altre idioma. Exemples: discjòquei, rock-and-roll, gintònic, fox-terrier, jet-set, prêt-à-porter, self-service, walkie-talkie
- Quan el primer element és una paraula que porta accent gràfic. Exemples: mà- llarga (mà llarga), pell-blanc (pèl blanc), pell-curt (pèl curt), pell-Llarg (pèl llarg).
- Quan l'enllaç de l'última grafia del primer element i la primera del segon poden complicar la lectura. Exemples: pit-roig (pit-roig), plats-i-olles (cacharrero)
Hiat
Triftongs
És una seqüència de tres vocals que pertanyen a la mateixa síl·laba. En català els triftongs estan formats per una vocal feble (i, o), seguida per una vocal forta (a, e, o), seguida per una altra vocal feble (i, u). Exemples: dèieu (dieu), Uruguai (Uruguai), guaita (guaita, vigilància)
Separar en síl·labes
- Monosíl·labs Exemples: a (a), i (i), pa (pa), puc (puc), és (es), és (és), parell (parell), só (so), cop (cop, vegada)
- Bisíl·labs, paraules formades per dues síl·labes. Exemples: lli-bre (llibre), pa-re (pare), casa (casa), tot-hom (tots), po-den (poden)
- Trisílabos, paraules formades per tres síl·labes. Exemples: mà-qui-na (màquina), veu-ga-des (vegades), fi-nes-tra (finestra)
- Polisíl·labs, paraules formades per més de tres síl·labes. Exemples: o-to-ri-no-la-rin-Go-leg (otorinolaringòleg), pas-sa-dis-sos (passadissos), prac-ti-ca-ment (pràcticament), psi-co-ho-gi -a (psicologia), tren-ca-dis-sa (trencadissa), pres-seu-pos-ta-ri (pressupostari)
Regles d'silabación en català
- Cada síl·laba conté una o més vocals.
- Els grups consonàntics rr, ss se separen. Exemples: as-sem-ble-a (assemblea), car-re-et-ra (carretera)
- Els dígrafs tx, l·l se separen. Exemples: és-mot-xar (mochar), pa-ral-lel (paral·lel),.
- El dígraf ix, quan no està a final de paraula, se separa. E xemples: pei-xa-te-ra (pescadora), re-Neix (reneix) Combinaciones Ejemplos Dos vocales fuertes (a, e, o) aa, ae, ao, ea, ee, eo, oa, oe, oo t ea tre (teatro), r ea l (real), gr ae lla (parrilla), ll eo ns (leones), r ea litat (realidad) Consonante + i + vocal d ie s (días), Mar ia (María), relig ió (religión), histor ia (historia), av ia dor (aviador), Valènc ia (Valencia) Consonante + u + vocal c ua (cola), d ue s (dos), d ua l (dual) Un acento o una diéresis deshace el diptongo decreciente v eí (vecino), p aï sos (países), prod uí s (producís), s aü c (saúco)
- H seguida o precedida de consonant, es divideix separant les dues lletres. Exemples: tot-hom (tots), ad-he-Ren-ci-a (adherència)
- Els grups consonàntics: br, bl, cn, cr, cl, dr, fr, fl, gr, gl, pr, pl, tr, ch no poden separar-se en dividir en síl·labes. Exemples: fi-nes-tra (finestra), a-fron-tar (afrontar), an-gle (angle), am-ple (ample), plas-tic (plàstic)
- Els dígrafs ll, ny no es divideixen. Exemples: ca-llem (callem), en-ga-Nyos (enganyós)
- Els grups gu + vocal, i qu + vocal no es divideixen. Exemples: a-de-qua-ció (adequació), en-ques-ta (enquesta)
- Els prefixos an-, con-, en-, in-, des-, pre-, ex-, sub-, trans- i altres elements (ad- davant de h, no- i vós- + altres) es mantenen íntegres. Exemples: an-ur (anur), des-ho-nest (deshonest), in-e-fi-CAC (ineficaç), trans-at- lan-tic (translatlántico), pre-his-tò-ri-a ( prehistòria) ens-a-3 (nosaltres).
- Quan una consonant es troba entre dues vocals, s'uneix a la segona vocal. Exemples: casa (casa), mú-si-ca (música)
- Quan hi ha dues consonants entre dues vocals, cada vocal s'uneix a una consonant, excepte els grups consonàntics inseparables i els dígrafs inseparables. Exemples: a-ques-ta (aquesta), llis-ta (llista)
- Si hi ha tres consonants entre dues vocals, les dues primeres consonants s'uneixen a la primera vocal mentre que la tercera consonant s'uneix a la segona vocal, excepte els grups consonàntics inseparables i els dígrafs inseparables. Exemples: pa-ci-ent-ment (pacientment), abs-trac-te (abstracte)
- Els diftongs són inseparables, són diftongs les següents parelles de vocals: ai, au, ei, eu, oi, ou, o, pricipio d'una paraules, les següents combinacions: ia, ie, io, iu, ua, ue, ui , uo. Exemples: a-Vaig creure-xer (acréixer), al-moi-na (almoina)
- Un diftong es destrueix si s'accentua la vocal tancada. Exemples: a-fec-teu-ós (afectuós), ca-mi-ó (camió)
- Els triftongs són una unió inseparable de tres vocals, són triftongs els següents grups de vocals: iai, IEI, uai, uei, uau, uai, iau, ieu. Exemples: a-guait (aguait), dè-ieu (dieu)
- Els hiats sempre es divideixen. Són hiats les següents combinacions: aa, ae, ao, ea, ee, eo, o, oe, oo, consonant + i + vocal, consonant + u + vocal. Exemples: teatre (teatre), Realitat (realitat), València (Valencia), qua (cua)
Gènere dels substantius català
- Si el masculí acaba en e, o, o es canvia aquesta vocal per a.
- Si acaba en consonant s'afegeix a al masculí, de vegades cal modificar l'última consonant.
- En uns casos cal afegir les terminacions na, ina, essa.
- De vegades són molt diferents.
- A vegades hi ha una paraula diferent per a cada gènere. Masculino Femenino Alumne (alumno) Alumna (alumna) Monjo (monje) Monja (monja) Andreu (Andrés) Andrea (Andrea) Masculino Femenino Nen (niño) Nena (niña) Llop (lobo) Lloba (loba) Amic (amigo) Amiga (amiga) Nebot (sobrino) Neboda (sobrina) Masculino Femenino Cosí (primo) Cosina (prima) Heroi (héroe) Heroïna (heroína) Abat (abad) Abadessa (abadesa) Masculino Femenino Actor (actor) Actriu (actriz) Espeleòleg (espeleólogo) Espeleòloga (espeleóloga) Masculino Femenino Amo (amo) Mestressa (ama) Home (hombre) Dona (mujer)
- Altres vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres.
Número substantius en català
- Cal afegir una s al singular.
- Si acaba en a àtona es canvia aquesta vocal per és.
- Si acaba en vocal tònica s'afegeix la terminació ns.
- De vegades cal afegir us. Cavall (caballo) Egua (yegua) Masculino Femenino El cantaire (el cantor) La cantaire (la cantora) El ciclista (el ciclista) La ciclista (la ciclista) Singular Plural Home (hombre) Homes (hombres) Singular Plural Dia (día) Dies (días) Roca (roca) Roques (rocas) Singular Plural Mà (mano) Mans (manos) Cosí (primo) Cosins (primos) Carbó (carbón) Carbons (carbones) Pi (pino) Pins (pinos) Singular Plural Gas (gas) Gasos (gases) Lluç (merluza) Lluços (merluzas) Sufix (sufijo) Sufixos (sufijos) Despatx (despacho) Despatxos (despachos)
- Si l'adjectiu acabat en a aquesta a canvia a es. Pot ser necessari fer altres modificacions abans del “es" per mantenir el so de la paraula.
- Si l'adjectiu acabat en í se substitueix per ins.
- Si l'adjectiu acaba en ig pot canviar a jos o tjos.
- Si el adjetivo acaba en ix afegeix uts. Singular Plural Alta (alta) Altes (altas) Prima (delgada) Primes (delgadas) Llarga (larga) Llargues (largas) Bonica (bonita) Bonicas (bonitas) Maca (bonita, maja) Maques (bonitas, majas) Guapa (guapa) Guapes (guapas) Canina (canina) Canines (caninas) Masculina (masculina) Masculines (masculinas) Nul·la (nula) Nul·les (nulas) Boja (loca) Boges (locas) Lletja (fea) Lletges (feas) Gruixeda (gruesa) Gruixedes (gruesas) Singular Plural Caní (canino) Canins (caninos) Masculí (masculino) Masculins (masculinos) Singular Plural Boig (loco) Bojos (locos) Lleig (feo) Lletjos (feos) Singular Plural Gruix (grueso) Gruixuts (gruesos)
- Els adjectius que acaben en ç tenen dues formes per al plural, s'afegeix us per fer el plural masculí i es canvia la ç a ces per fer el plural femení. Singular Plural masculino Plural femenino Capaç (capaz) Capaços (capaces) Capaces (capaces) Feliç (feliz) Feliços (felices) Felices (felices) Veloç (veloz) Veloços (veloces) Veloces (veloces)
