Ortografia catalan bachillerato apuntes, Apuntes de Catalán

¡Descarga Ortografia catalan bachillerato apuntes y más Apuntes en PDF de Catalán solo en Docsity!

ORTOGRAFIA

1. SIGNES DE PUNTUACIÓ

2. L’accentuació. Els diftongs. Els hiats. La dièresi

3. Accent diacrític

4. Vocal neutra i vocals àtones o/u

5. Apostrofació i contracció

1. Signes de puntuació

LA COMA (indica una pausa breu)

S’utilitza:

• Per separar els elements d’una enumeració quan no van units per les conjuncions i, o, ni. Ex: Portava uns pantalons de pana, una samarreta de ratlles, una dessuadora i una gorra.
• Darrere d’un vocatiu. Ex: Marcel, escolta el teu pare.
• Per delimitar els incisos. Ex: El porter, que ja havia parat tres xuts, no va poder evitar el gol de l’empat.
• Per indicar que hi ha un verb el·líptic. Ex: La Marta anirà a Barcelona i la Joana, a València.
• Quan es repeteix un element que s’ha dit en forma de pronom. Ex: De plantes, ja en tenim moltes.
• Davant d’algunes conjuncions com ara però i sinó. Ex: Vaig estudiar molt per a l’examen, però no hi vaig treure gaire bona nota.
• Canvis d’ordre (ènfasi) Ex: La Raquel, l’haig d’avisar.

El punt

• Marcar el final d’una frase amb sentit complet:

Ex: Als tres anys Matilda havia après a llegir tota sola mirant els

diaris i les revistes escampats per la casa. Als quatre llegia seguit i

bé, i naturalment va començar a delir-se pels llibres.

Roald DAHL, Matilda

Dos tipus de punts:

• punt i seguit: marca el final d’una frase i assenyala una pausa en el discurs.
• punt i a part: separa els paràgrafs d’un text. Altres usos del punt:
• El punt també s’utilitza per separar les hores dels minuts. Ex: El tren surt a les 17. 44 h.

El punt i coma

• pausa més llarga que una coma, però no tant com un punt.

Ex: És simpàtica, agradable i generosa; també li agrada llegir i escriure.

• També per separar elements d’una enumeració que ja porten

coma.

Ex: Hi van assistir el director de la fundació, Emili Casamitjana; la secretària,

Margarida Pujol; el tresorer, Joan Tàpies; i el portaveu, Pau Creucoberta.

Els dos punts

• s’usen davant d’una enumeració o explicació.

Ex: L’Ajuntament impulsarà les mesures següents: farà obres al carrer Major

per millorar la xarxa de clavegueram, construirà un centre cívic a la plaça

Major i millorarà l’accés al segon pis de la biblioteca.

• També introdueixen citacions textuals.

Ex: El cantant va dir: «Bona nit, Barcelona!»

Els parèntesis

• serveixen per aïllar una informació complementària

(explicacions, aclariments, desplegament o presentació de

sigles...).

Ex: La Mireia viu a la Bisbal del Penedès (Baix Penedès).

Cometes

• s’utilitzen bàsicament per reproduir una citació textual. Ex: «Veniu a dinar!», va cridar la mare.

Guions

• Aïllen un aclariment, una explicació o unes dades. Ex: L’opció de tallafocs de xarxa – que no s’ha de confondre amb el tallafocs personal que està instal·lat a la nostra màquina– ens pot servir per protegir la nostra xarxa local.
• Per diferenciar els discursos de cada interlocutor en un diàleg, i per marcar els incisos del narrador. Ex: – On voleu anar aquesta tarda? – va preguntar l’Ernest. - Al teatre – va respondre la Cristina– i, en acabat, a sopar.

2. L’accentuació. Els diftongs. Els hiats. Dièresi.

• Hi ha tres tipus de paraules:

Agudes: la seva síl·laba tònica

és l’última

ex: cami ó

Planes: la seva síl·laba tònica

és la penúltima

ex: plan ta

Esdrúixola: la seva síl·laba

tònica és la avantpenúltima

ex: mú sica

PARAULES PLANES

• Les paraules planes

s’accentuen quan NO

acaben com les agudes.

• És a dir, s’accentuen quan

NO acaben en:

- Vocal

- Vocal +s

- Vocal +n

Ex: fotògraf, plànol

• També s’accentuen quan

acaben en diftong

decreixent: cantàveu

PARAULES ESDRUÍXOLES

• Les paraules

esdrúixoles

s’accentuen

sempre.

• Ex: història,

càtedra, física,

química, etc.

ACCENT TANCAT

• L’accent tancat és

com l’accent del

castellà: ´

• El trobaràs sempre a

les vocals i, u ; de

vegades el trobaràs

també a l’ e, o.

• No el trobaràs mai a

la lletra a.

ACCENT OBERT

• L’ accent obert : `

• El trobaràs

sempre a la vocal

a ; de vegades el

trobaràs també a

l’ e, o

• No el trobaràs.

mai a la i,u.

 DIFTONGS DECREIXENTS “el so decreix” VOCAL + i, u (+àtones) rei- na tau- la OBSERVACIÓ: la i/u es consideren semivocals.  En català: i, u + vocal no formen diftong his- tò- ri- a Ma- ri- a es- tà- tu- a

• Casos especials a) i, u + vocal a inici de paraula io-gurt ui-xer b) vocal + i, u + vocal la i/u formen diftong amb la vocal següent re-ia ve-uen OBSERVACIÓ: En aquests dos casos, la i/u es consideren semiconsonants.